Ja fa molts anys que la història es repeteix, pero la il·lusió, les sensacions i les expectatives no canvien: som dissabte el vespre, véns de jugar a futbol, et dutxes i estàs de molt bon humor. Com de costum, avui també sortiràs. El futbol, els amics, les converses de bar i les cerveses t’acompanyaran. El dubte és: saltarà la sorpresa i la nit et premiarà amb el regal que tant et mereixes?
Unes quantes hores després d’haver sortit de casa, i esgotat ja el tema futbol, aixeques el cap i t’adones que, a part dels teus, al bar també hi ha noies. Encara diries més: noies que estan bones o molt bones (cadascú amb els seus gustos i dèries). Una d’elles és el regal que estàs buscant? Si no ho tens clar, et demanes un altre quintu i s’acaben els dubtes: està tot ple de princeses! Ho has de comunicar als teus amics.
Vista la llum, i amb la galleda una altra vegada buida, què fas? Dius que te’n vas a la barra, efectivament hi vas i tornes cap al teu cercle refugi, des d’on seguiràs mirant, bevent, garlant i rient fins que t’aixecaràs per anar a pixar i aprofitaràs -ara que estàs dret- per tornar a demanar. Repetit aquest ritual diverses vegades, acaba la nit. Evidentment, totes les princeses s’han esfumat i tu ni tan sols has intentat res (si del que es tractava era de lligar).
Tornant cap a casa, o l’endemà, et preguntes per la teva mala fortuna (sortint de cacera) i, si ets sincer amb tu mateix, t’acabes dient: collons, és que no he fet res per obtenir resultats. No he parat de mamar i dir bestieses. He de posar a prova al porter. Si no xutem, no marcarem mai.
Fet el diagnòstic, és el moment de començar a pensar en possibles remeis. Veus clar que la clau de la qüestió és passar a l’atac. Molt bé, però com fer-ho? Com afrontar el doble dilema dels aficionats a la cacera nocturna: 1) Com acostar-se, per emportar-te-la a l’hort, a una noia a qui no coneixes de res? I 2) Com passar de l’intercanvi forçat i avorrit de paraules a una conversa més animada i distreta, amb final feliç, amb una noia a qui ja coneixes de fa temps?
Hi ha fórmules màgiques? Teniu comprovat si algunes frases, paraules, gestos, mirades, contactes o fets consumats acostumen a conduir a l’èxit? Existeix la contrasenya?
Seria divertit, i molt enriquidor, esbossar -entre tots i totes- una teoria general de com triomfar o fracassar (si del que es tracta és de lligar) sortint de nit. Necessitem opinions i experiències de tota mena. Per evitar més fracassos, volem que quedi clar què no funciona mai. Ha arribat el moment de deixar escrites -després de tants anys trepitjant bars i locals nocturns i sortint a jugar amb sistemes d’atac de tota mena- les principals conclusions a les quals ha arribat el poble.
Es tracta de confirmar o desmentir si preguntes tan minimalistes i directes com “el vols follar?” funcionen o no. O discutir si aquella vella afirmació cantada pels Lax’n’Busto -“una bona pubilla no té res que envejar, si és que la pots convèncer després de molt xerrar” segueix sent certa. També estaria bé aclarir si és veritat que els més joves, abans de saber-se el nom entre ells, ja estan fent margeres.
Si algú té ganes de fer aportacions, però li fa cosa dir segons què -no es tracta de dir noms. Volem reflexions generals i possibles contrassenyes-, evidentment, pot amagar-se darrere un mot estrany i no identificable. Tampoc voldria que per culpa del nostre bloc us quedessiu sense nòvia o amant.
Noies, no se m’escandalitzeu! També podeu participar. Il·lustreu-nos. Expliqueu-nos com veieu el tema. Existeix la contrasenya? Ens podeu confirmar que si us venim a parlar de si 4-4-2 o 4-3-3 no tenim res a fer?
Em sembla que ja m’he tornat a immolar, però buenu… Tot sigui per fer ambient.
Sergi
Som macus 