Tornaran a ser poursuivants

Pereiro 2006, Contador 2007, Sastre 2008. A quin altre espanyol li tocarà guanyar el Tour 2009? El senyor maillot jaune ha dit prou! Ja n’està fart de veure espanyolets fardant de bandera i toro pels Camps Elisis. Per posar-hi remei, ha demanat ajuda al sant cristu gros: Armstrong, Lance Armstrong.

Deixant enrere antigues desavinences (la sospita que l’americà també s’entenia amb la senyora EPO), el senyor Tour ha trucat a Texas per demanar a l’Armstrong que torni a la grande boucle per posar ordre.

L’americà ha dit que sí. Fa 3 anys, va guanyar el seu setè Tour consecutiu i, baixant del podi de París, es va retirar. Des d’aleshores, el ciclisme no va pas massa bé: escàndols de dopatge per tot arreu, guanyadors sospitosos o de segona fila, els grans rivals de l’Armstrong ja no hi són, els espanyols s’ho emporten gairebé tot, etc.

L’últim Tour ha sigut el desencadenant de tot plegat. Tercer any consecutiu amb victòria espanyola i l’Armstrong pensant (tradueixo de l’anglès): collons, si el Sastre guanya el Tour és que la cosa està fotuda. Potser hauria de tornar i deixar clar qui segueix sent el millor.

Ahir el matí, el rumor va començar a circular i, a la nit, sorprenentment, es transformà en notícia certa: l’Armstrong vol disputar el Tour 2009 i no pensa tornar per quedar segon. Té clar que vol veure el peloton fent cua rere seu; jugant a seguir rei.

Fet públic el retorn -en aquest cas, accepto allò de notícia bomba-, el món del ciclisme no para de garlar (i no precisament de la Vuelta): podrà guanyar le tour amb 37 anys? Les seves cames notaran aquests tres anys fora de la competició? El tornarem a veure atacant amb aquella fúria i majestuositat? Seguirà sent el millor a les contrarrellotges? Quin serà el seu nou equip?

Aquest últim interrogant és el que més m’interessa. De la resta, només puc dir que la carretera posarà cadascú al seu lloc: l’Armstrong, amb el seu mallot groc, a davant i els espanyols -amb el suport incondicional dels seus bramant vamos a jubilar a Lance- intentant seguir-lo.

Per acabar-ho de fer tot més divertit i interessant, només falta lligar una cosa: el Barça ha de ressuscitar el seu equip de ciclisme i ha de fitxar el gironí de Texas. Amb ell, aquest any guanyarem la Lliga, la Champions i el Tour. Que n’aprenguin!

Que algú truqui el president i li faci saber per on passa el tren del cercle virtuós: Mónaco, principis de juliol de l’any 2009. El Barça està a punt de viure el seu primer Tour. Malgrat els dubtes expressats pels embaucadors, el cap de files de l’equip està preparat per conquerir París. Acaba de deixar clar que ho donarà tot pels colors blaugrana i de la senyera.

El seu nom és Armstrong, Lance Armstrong. I està obsessionat per guanyar una etapa: la que acabarà a Barcelona, a tocar de Montjuïc. Allà hi serem nosaltres -milers, centenars de milers de catalans i gent blaugrana-, cantant el nostre amor pel Barça, animant el Lance, brandant banderes blaugrana, de Catalunya, d’EUA i el què faci falta i deixant anar algun puta espanya carregat de raons i solemnitat.

Sergi

Anuncis

7 comentaris to “Tornaran a ser poursuivants”

  1. Quan un tio que ha guanyat 7 Tours obre la boca, es mereix un respecte. I si diu que torna, doncs encara més.

    És clar que els francesos, concretament els organitzadors de Le Tour, que estan a anys llum de guanyar (la seva) prova, ja han començat a intoxicar dient que “Amstrong havia estat sota sospita per dopatge” i que “els controls d’avui són més estrictes que els de fa uns anys”…

    Resumint, guanyar el 8è i que callin.

    Ah! sobre el dopatge, Lance ha dit que està disposat a publicar TOTS els controls antidopatge que li facin…que n’aprenguin!

  2. Es una gran noticia per el món del ciclisme en el més alt nivell.
    Per cert un cop fet públic aquesta notícia també diuen ara que el Floyd Landis, de 32 anys, també té pensat tornar a l’any que vé.
    Mentre que en Jan Ullrich, de 34 anys, preguntat sobre el tema respon “si ell tornar, jo també hauré de tornar”, tot i assegurar que no té un projecte similar, afirma “mai es pot dir mai”.
    I Igor González de Galdeano es pregunta “es possible que l’esport d’élit et marqui tant que hi hagi professionals que no puguin viure sense la tensió competitiva?”

    Bona sort Armstrong.

  3. A cal Armstrong ja han descobert el dòping de 8a. generació. L’ any que ve encara no hi haurà prou tecnologia per detectar-lo.
    S’ hauria de guardar la sang del noi més drogat de Girona (després del Puntí) al museu i analitzar-la d’ aquí uns 200 anys.

  4. Avui han presentat el recorregut del Tour 2009: http://www.letour.fr/2009/TDF/COURSE/us/le_parcours.html

    L’etapa que començarà a Girona i acabarà a Barcelona es farà el dijous 9 de juliol. No és segur, però molt possiblement l’etapa acabarà a Montjuïc. Una arribada ideal pel “nostre” Balaverde.

    L’endemà, 1a etapa de muntanya: Barcelona-Arcalís, de 224 km. No passaran pel Berguedà. Pujaran cap a les terres del Parce per Cardona, Oliana, La Seu i amunt.

    Fent un repàs ràpid a les etapes del proper Tour, el meu resum és: els Pirineus són una merda, les etapes alpines són més distretes, hi ha pocs km contrarellotge i el penúltim dia encara poden passar coses importants: els ciclistes hauran de pujar al Mont Ventoux, un cim terrible.

    Els habituals consumidors d’EPO i variants hauran de calcular més bé que mai: es tracta de no “pitar” quan els facin controls; ajustar la dosi per arribar amb forces a aquesta última etapa de muntanya i, sobretot, no seguir l’exemple de Tom Simpson (va quedar mort pujant -dopat- al Mont Ventoux). Ja s’ho faran.

  5. El web oficial del Tour encara no està farcit d’informació, però fa un petit comentari de cada etapa.
    Els gavatxos saben bé que existeix un artefacte nacional anomenat Catalunya, de la qual ells n’administren un tros, que nosaltres solem anomenar Catalunya Nord.
    Com dir-ne, des d’allà, de la Comunidad Autónoma de Catalunya? Ho tenen clar, la “Catalogne espagnole”!
    En anglès: “This is the first time the Tour de France will visit Gerona, the gateway to Spanish Catalonia”.
    I atenció com de dur queda en castellà: “Girona, puerta de entrada a la Cataluña española”.
    I jo que em pensava que Girona era un reducte de catalanitat urbanitzada!

  6. Si ja teniu ganes de Tour (recordeu: aquest any faran una etapa que acabarà a dalt el Tourmalet), podeu llegir una interessant entrevista a l’Armstrong: http://www.marca.com/2010/01/21/ciclismo/1264091696.html

  7. Kiku Delgado, Piki No Puede, Frank Torraschleck, Andy Torraschleck, Jan Aleix, Ferran Cancellara, Guillem Mancebo, Chava Calbu i Cacaíto Anxe. El Tour s’acosta i l’equip Gent del Bar ja té clar qui enviarà a pasturar a la puta França. Podemos. L’Armstrong i els seus (el RadioShack), amb una mitjana d’edat de 34 anys, diuen que poden guanyar el Tour. Nosaltres som molt més joves. Comandats pel nostre director Van Parce, fill dels Països Baixos però educat a Itàlia -són cèlebres els seus crits de “Quietos!” quan algun dels seus ciclistes vol atacar massa aviat-, som capaços de tot.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s