Fa setanta-dos anys, el 1936, milers de catalans marxaren direcció el front d’Aragó per lluitar contra els nacionals, fer possible la revolució o defensar Catalunya. El proper mes de novembre, no tants catalans, però uns quants sí -potser més de cent- es dirigiran a terres aragoneses (Alcanyís, província de Terol) amb un altre objectiu. Trobar-hi el què no tenen: nòvia.
No m’invento res. Ho diu el diari. Hi ha gent de bar que està pitjor que nosaltres.
Com totes les grans aventures, la cosa va començar en una conversa de bar. Vuit solters de Campdevànol (Ripollès) estaven al seu refugi -bar Cal Triana- parlant de la seva mala sort i algú va proposar un possible remei: “el què hauríem de parir és marxar un cap de setmana a algun puestu on no ens coneguin i, allà, passar a l’atac”.
Algú de fora el cercle va escoltar la idea i va dir que tenia un parent a Alcanyís -on, devien dir?- i que aquell podia ser un bon escenari per la gran batalla.
Sorprenentment, la proposta de bar va tirar endavant i s’ha anat fent molt grossa. Els aventurers no seran vuit. Es parla de 3 autocars que, des de Campdevànol, marxaran un divendres de novembre direcció Alcanyís i tornaran a casa el mateix diumenge. De moment, les edats dels apuntats a l’expedició van des dels 28 fins als 74 anys. Les inscripcions continuen obertes per a tots els solters, vidus o divorciats que ho vulguin.
Fins aquí, tot molt curiós i divertit, però què pretenen els expedicionaris? Alcanyís és una mena de Berga -té 15.000 habitants- i no sé si el gran objectiu d’aquest poble és rebre, per sorpresa, l’arribada de 100 o 150 catalans de la Catalunya profunda amb l’objectiu d’emportar-s’ho tot per davant.
Perquè la cosa no acabi amb tot déu al cuartelillu, es veu que s’han iniciat contactes perquè els forasters siguin rebuts per aragoneses que estiguin en una situació semblant: sense compromís de parella i amb ganes d’alegria.
Potser que hi enviem algú del bloc per veure si la cosa funciona…
Sergi
Som macus 