Llegeixes?

A vegades, hi ha gent que intenta dividir el món entre les persones que llegeixen i les que no llegeixen. Buscant aquesta separació, no estan pensant en la barrera alfabetitzats/analfabets. No. Els que llegeixen serien els consumidors de novel·les i altres productes literaris. La resta serien els que no llegeixen.

Aquest possible doble món és fals. Les possibilitats de lectura són moltes. Cada dia més. Per això, llegir -ser una persona que llegeix- no pot ser entès, exclusivament, d’acord amb la tòpica imatge d’algú que es retira a l’habitació per degustar la nova novel·la del seu autor preferit.

Hi ha lectura més enllà de la literatura. Llegir també es dedicar mitja hora a repassar el diari; fer una volta pels diaris virtuals; tenir blocs de capçalera; anar a la biblioteca per mirar-se alguna revista, etc.

Dit això, ens podríem preguntar -no seríem els primers- per què llegir? Com que l’exemple més concret que conec sóc jo mateix, explicaré el meu cas.

A la vida es poden fer diverses coses agradables. Una d’elles és llegir. Una altra és anar al bar. A mi m’agrada anar al bar, però no sempre. Quan és divendres o dissabte i som nosaltres i la nostra taula i les ganes de garlar, m’ho passo bé. Fins i tot molt bé.

Però si ho féssim cada dia, un rere l’altre, cauríem -encara més sovint- en les repeticions. Tornar a comentar, avui sí i demà també, el què ja ens hem dit mil vegades.

Contra aquest perill, llegir és una forma de conversar amb altres persones i obrir-se a nous temes, informacions, anècdotes, coneixements i possibilitats de somriure. Llegint, aprenc. Escolto a qui considero que em pot aportar alguna cosa interessant o divertida i que, a més, s’esforça per dir-m’ho amb gràcia i de forma entenedora.

I jo escolto -bé, llegeixo- mentre em ve de gust. Quan ja en tinc prou, tanco el llibre, plego el diari o apago l’ordinador. I dic prou perquè no tot és llegir. També hi ha vida més enllà de la lletra escrita.

Hi ha dies que aquesta evidència es fa més clara que mai. Tens tota la tarda per endavant i et dius que l’aprofitaràs per llegir aquell llibre que fa temps que vols començar. Estàs content perquè la cita amb el teu llibre es pot allargar dues, tres o quatre hores. Volies hores per llegir i avui les tens totes.

Tanmateix, fa vint minuts que has començat i ja n’estàs fart. Avui no. Mires al carrer i veus muntanyes per pujar, partits per disputar i bars per visitar. O molt pitjor. Desencisat amb la tarda de lectura poc gustosa, obres la tele i et quedes encallat mirant un partit de l’Éibar o un capítol repetit del Cor de la Ciutat.

Tornant al tema de què llegir, he de dir que tinc un problema amb les novel·les. Potser és que no trio bé, però, de moment, estic d’acord amb aquell que deia que de tota novel·la sempre en sobren la meitat de pàgines.

Em passa força sovint: em dic que he d’intentar reconciliar-me amb les novel·les i en començo una. Ben aviat, però, la cosa se’m fa ferragosa. De seguida penso que tinc altres coses millors a fer.

Ara que ja fa uns quants anys que llegeixo -i havent deixat molts llibres a mig fer-, començo a tenir més o menys clar què n’espero de la lectura: aprendre o diversió. Obtenir nous coneixements, informacions i reflexions o llegir somrient. Per això, quan es tracta de llegir, les meves preferències són la premsa, llibres d’assaig o investigació i textos humorístics.

També he de dir, però, que en certs moments de dubte -quan em dic que ja en tirarem un bon tros a l’olla de tanta lectura-, m’assalten les paraules de la tieta del Josep Pla. Es veu que quan veia arribar el jove Pla amb un nou llibre acabat de comprar, no se’n sabia estar de dir: “Malaguanyats diners!”.

Sergi

Advertisements

22 comentaris to “Llegeixes?”

  1. Modestament, crec que aquest bloc ha fet la seva petita aportació a la lectura. Els qui només llegeixen multipliquen per molts els qui també hi escriuen. Més enllà de les porres del futbol i les tonteries que s’hi han publicat, hi ha altres aportacions compartides i llegides per molta gent.
    Per reconciliar-te amb les novel.les, una recomanació: “Seda”, d’Alessandro Baricco. Un llibre curt entre conte i novel.la. http://aixiitot.blogspot.com/2008/01/seda.html

  2. Home… personalment, si he de respondre la pregunta de “per què llegeixo”, jo bàsicament ho faig perquè és la meva feina. I, a més, em paguen per fer-ho. Espero que el Joan i la Lurdes, que també estan ficats en el tema lletres, ens ho comentin, però reconec que llegeixo menys del que ho hauria de fer.

    Perquè suposo que, després d’estar tot el dia llegint i corregint, no tinc ganes d’arribar a casa i tornar a llegir “per plaer”. Prefereixo una mica de tele o escoltar música. Si del plaer en fas la feina, sempre vas motivat, però de vegades el plaer s’acaba fent una mica… tediós.

  3. Aquí he fet referència a la típica tarda que t’havies reservat per llegir i en la qual, finalment, acabes fent qualsevol cosa menys obrir un llibre. Tampoc és estrany, en canvi, patir situacions i desitjos ben diferents. Per exemple, saber que hauries d’anar a dormir ja perquè l’endemà t’has de llevar d’hora, però no voler deixar la lectura que et té atrapat (ja sigui una novel·la o el marca.com).

    O pitjor encara: els impulsos de dispersió i desconcentració que teníem quan encara vivíem èpoques d’exàmens i tocava repassar, llegir i estudiar -contrarellotge- tot allò que hauríem pogut anar fent, tranquil·lament, els mesos anteriors.

    Quan ja no hi havia més marge per perdre el temps, aleshores et venien unes immenses ganes de fer qualsevol cosa menys el què tocava. Per exemple, descobrir la història de Nova Zelanda o reaprendre a fer arrels quadrades.

  4. Jo si que llegeixo i avui he llegit per internet que hi ha hagut un altre ganivetada a Berga !!…Fins quan ??!!
    Fora immigrants violents !!

  5. Em sembla que t’ha sobrat una frase company!!!

  6. Estic d’acord amb bona part del què s’ha escrit! Però jo vull defensar el paper de la ràdio! Ofereix les mateixes possibilitats que tu Sergi descrivies com a motius per llegir: aprendre, diversió, esports, etc. Però té un valor afegit que la lectura no podrà oferir mai: La radio la pots escoltar mentres fas altres coses.

  7. Rodeflor:
    1- O t’ha sobrat una paraula o potser sí que la frase sencera. No n’hi havia prou amb “Fora violents”? Només els “immigrants violents”? Si “un d’aquí” és violent no el fas fora també?
    2- La temàtica de l’entrada “Llegeixes?” no era ben bé aquesta. Colar aquest comentari aquí és molt agafat pels pèls.

  8. No pretenc -amb el meu comentari de “Fora immigrants violents- incitar al racisme i potser si que seria millor “Fora violents” (siguin catalans, russos, marroquins…etc) però els catalans surten amb ganivets a les butxaques??

    Va home va, no fotem!!

    Els catalans viatgem pel món, llegim, aprenem d’altres cultures, obrim les portes a tothom….

    Benvinguts els nouvinguts però millor que intentin apendre de la nostra cultura.

  9. Company Rodeflo:

    tal com el teu nom indica, l’almirall Roger de Flor va comandar ni més ni menys que 4.000 almogàvers per ajudar Bizanci. Potser no portaven ganivets, però portaven unes espases que probablement ni tu ni jo tindríem collons d’aixecar. I potser tenien por, però hi posaven el que s’hi havia de posar.

    Amb aquest apunt històric només pretenc fer-te veure que els catalans sí que hem sortit amb ganivets pel carrer, quan ha calgut, i alguns encara ho fan ara. Pu lu tant, no ens creguem el melic del món. En comptes de fer aquest tipus de comentaris que no ajuden a la convivència, podries esmerçar els teus esforços en pensar abans d’escriure.

  10. Encara no l’heu llegit? Què espereu? Un milió de catalans ja han comprat aquest llibre. Una lectura apassionant: http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/el_nou_best_seller_catal_t_els_verbs_com_a_protagonistes_28558.php

  11. Afegeixo un enllaç més al diari de capçalera dels comentaristes del nostru bloc: http://www.marca.com/edicion/marca/futbol/internacional/es/desarrollo/1183577.html

    Si algun amic invisible no sap què regalar-me, l’autobiografia del Cassano ja em va bé. Les seves històries, i les seves frases més solemnes, deixen clar qui és l’Antonio: el George Best italià.

  12. Cada dia, a l’AVUI podem trobar-hi una cita cèlebre d’aquelles que tan a prop estan de la saviesa com de la cursileria. La d’avui potser és una mica ensucrada, però m’ha agradat: “Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; destruït, un cor que plora”. Diuen que és un proverbi hindú.

  13. Les barraques i les lletres cada dia estan més unides. Uns quants futbolistes ja tenen les seva biografia o autobiografia, uns quants més tenen web pròpia i alguns, fins i tot, escriuen en un bloc.

    Si voleu fer un cop d’ull al bloc del Romario: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3063677

  14. Llegir o no llegir, aquesta és la qüestió. Si voleu més material per a la discussió: http://paper.avui.cat/article/cultura/146637/raons/no/obrir/ni/llibre.html

  15. Des de fa uns mesos, tothom parla de la CRISI. Jo no en dic res perquè la cosa s’escapa bastant de les meves possibilitats. Com a molt, fullejo les pàgines d’economia dels diaris i llegeixo, amb més interès, els articles més didàctics i divertits que, a la seva manera, també ens parlen de la CRISI. Ahir, a l’AVUI, vaig llegir-ne un d’aquests. Era curtet i atractiu: http://paper.avui.cat/article/dialeg/146816/la/capsa/segellada/lloret.html

  16. Esteu ferits del mal vici de llegir i us en voleu curar? Avui he trobat una bona recepta: el bloc de l’Iceta. Poc guapu! Volteu una hora per allà i no tornareu a llegir en els pròxims tres mesos.

    Si necessiteu una dosi més dura, el “Diari de Miquel Iceta” us ofereix 300.000 enllaços als blocs dels seus amics sociates. Apassionant: http://diaridemiqueliceta.wordpress.com/

  17. Sergi, i què hi buscaves al bloc de l’Iceta?

  18. Fidels lectors de premsa esportiva embaucadora, avui és un dia d’alegria. Ja no caldrà que baixeu mai més al vostre quiosc de confiança per comprar, acabat de sortir del forn, el Mundu Deportivu del dia. Des d’avui, ja es poden consultar -via internet- tots els MD de la història. Ni ho dubteu: és molt més divertit repassar què deien els embaucadors fa 3 mesos o 72 anys que no pas llegir l’actualitat de l’Espanyol.

    Per estrenar l’hemeroteca del Mundu, us convido a mirar les portades del 18 i 19 de maig de 1994. Què passava aquells dies? Final d’Atenes. Partit del segle. Havíem de fotre una repassada al Milan i, a l’hora de la veritat, el Desailly i el Savicevic ens van passar per sobre.

    http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1994/05/18/pagina-1/1478835/pdf.html

    http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1994/05/19/pagina-1/1276689/pdf.html

  19. Per què llegir? Per poder degustar articles com aquest: http://multimedia.avui.cat/pdf/09/0404/090404sup_a005.pdf

    En aquest text, el Sánchez Piñol ens explica quatre records, i alguna malifeta, dels seus anys universitaris.

  20. Últimament, el Pax no participa gaire en aquest bloc. Què ho fa? Jo ho sé. Està completament enganxat a la lectura, i a la relectura, d’un llibre que ha sortit fa poc. Es titula “Senyora, no fotem!”. L’autor és el principal referent futbolístic, ètic i moral del bo d’en Parce. El seu nom és Jaume, Jaume Llauradó.

  21. El meu germà em va dir “llegeix-te l’article del Cuyàs, és divertit”. Vaig fer-li cas. No va pas ser una mala decisió. Perdre uns minuts per llegir un bon article acostuma a ser una bona opció. I de què parla aquest? De la bèstia que portem dins i de les febleses dels europeus freds, educats, civilitzats i íntegres del nord. Para muestra, dos botones:

    “Si deixéssim anar la bèstia que ens belluga per dins ens barallaríem com a germans mal avinguts i ens insinuaríem a totes les senyores perquè arriba un punt i moment que totes les senyores ens agraden”.

    “Arribat a Calella es beurà un tanc de cervesa, s’insinuarà a totes les dones menys a la seva, ballarà com un desesperat alguna cosa semblant a un rock i caurà al llit de boca terrosa. Al setembre es remullarà la cara, es posarà una estilogràfica a la butxaca i concedirà crèdits o els denegarà a l’entitat bancària on ocupa un alt càrrec”.

    Si voleu llegir l’article sencer, http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/207270-a-ull-nu.html

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s