Me'n vaig a xafar neu

Com és tradició, aquest dimecres passat -dia de fred i neu- em vaig acostar a la muntanya per xafar la primera neu de la temporada i fer la típica foto amb el paisatge ben emblanquinat.

Abans que es fes fosc, vaig pujar caminant cap a Queralt amb aquest doble objectiu. Ben aviat, però, em vaig adonar que havia comès un error: m’havia descuidat la màquina de fer fotos a casa.

No vaig fer marxa enrere: era tard, ja era un tros amunt i em fotia mandra. Vaig pensar que per quatre fotos, tampoc passava res. Més es va perdre a la guerra…

Quan vaig ser a l’aparcament de Queralt, però, vaig començar a ser conscient de la gravetat del meu error. El paisatge era magnífic! Mirant avall, tot era boira, però muntanya amunt -el Cim d’Estela, el Roc d’Oró, la Figuerassa, Corbera…- la visibilitat era molt bona. Tot estava ben enfarinat.

Potser pensareu: aquest el Sergi és una mica exagerat. Quin gran descobriment! Després d’una nevada, el paisatge queda pintat de blanc. Deixeu-me explicar:

La gràcia d’aquella foto que no vaig poder fer és que el paisatge era blanc, però no era la típica imatge hivernal. Aquests dies, al bosc encara hi podem veure tons groguencs, vermellosos i de més colorets que són propis dels arbres caducifolis. Amb aquell paisatge, fins i tot jo -un mans baubes- n’hagués tret una fotografia ben presentable.

Després d’admirar el paisatge i lamentar el meu error, vaig anar a fer la típica volta aquella que no sé quin nom té. Quan vaig ser a prop del balcó de Garreta, sensacions confrontades em tornaren a assetjar: alegria i emoció per l’espectacle que estava veient i una mica de tristesa per no poder-ho compartir amb ningú ni deixar-ho immortalitzat.

Des del balcó, mirant cap a les maries, la imatge era més que preciosa. Era espectacular. El sol anava caient i, abans de fer-ho del tot, expandia una llum vermellosa fascinant. Estava tan impressionat que se’m feia difícil imaginar que allò no era obra de Déu (o algú molt semblant a ell).

A sota els meus peus, on hi ha el pol·lígon i el començament del camí de Garreta, també tot era boira. Mirant a l’horitzó, entre la segona i la tercera maria, d’algun lloc sortia aquell brollador de llum. Hipnotitzat per l’espectacle, per un moment vaig pensar que -al més pur estil Indiana Jones- jo també era capaç de fer una passa –s’ha de tenir fe, que diria el Dr. Jones- miraculosa que em permetria arribar fins al santuari de la llum vermella, situat a no sé quants milers de metres dels meus peus.

Sort en vaig tenir que ben aviat vaig desconnectar-me d’aquest moment tan místic (i perillós) i vaig anar recuperant el sentit comú. Potser va ajudar-hi el fet que s’anava fent fosc i feia fred. El cos va protestar: és hora de tornar a casa.

Com que havia pujat pel dret, havia de baixar per la baga. Va contra les normes no fer-ho així. Malgrat la boira i la foscor, vaig anar baixant per la nostra estimada obaga. Abans de fer-ho, però, dos individus em van alertar: a ver si te vas a encontrar con los gorilas! Vaig dir a veure, no se sap mai, potser sí i avall que fa baixada.

Mentre anava baixant, em vaig dir que l’endemà em llevaria a punta de dia per poder fer fotos semblants a les que no havia pogut fer moments abans per falta de material.

Si hagués tingut les fotos, n’hauria penjat dues o tres aquí acompanyades d’un text molt breu. Més o menys hauria dit així:

On és això? És l’Artiga de Lin? Els Picos d’Europa? Algun indret idíl·lic dels Alps? Algun bosc a tocar de les Rocalloses? Algun dels paisatges on van filmar aquella pel·lícula d’anar passant pantalles fins a trobar el monstru final (m’estic referint a El Senyor dels Anells)? No. És la nostra terreta berguedana, collons.

Evidentment, l’endemà no em vaig despertar per tornar a la muntanya i ja mai veurem aquelles fotos que hauria volgut fer. Per contrarestar la desgràcia, m’he vist obligat a intentar escriure les fotos que encara guardo dins del meu cap. No és el mateix, però no hi puc fer més. Aquesta vegada sí. Teniu raó: una imatge val més que mil paraules.

Sergi

Advertisements

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s