4-4-2

Algú podria pensar que el sistema tàctic utilitzat pels equips de 3a Regional és el “sortiu i disperseu-vos”, però no. Nosaltres també tenim esquema de joc. L’Olvan juga amb un 4-4-2: un porter, quatre defenses, quatre mitjos i dues fletxes a davant.

No és un sistema gaire innovador. Ho és tan poc que se’l coneix com el clàssic 4-4-2. És tan conegut i popular que, a l’inici de la temporada passada, els aficionats del Manchester United l’exigiren, clamant des de la grada, disconformes amb els experiments tàctics del seu ja mític entrenador Alex Ferguson.

Que els jugadors de l’Olvan ens ordenem sobre el terreny de joc amb un sistema tàctic concret no vol dir, però, que perdem gaires estones intentant perfeccionant-lo amb exercicis específics o fent servir la pissarra.

El dia que vam anar jugar a Artés (duel pel liderat) va quedar clar què en fem de la pissarra els de l’Olvan. Mentre esperàvem per entrar al vestuari, ens van preguntar si volíem l’esmentat instrument per preparar el partit. Ens vam mirar i, després d’uns segons de silenci, vam dir que sí, que evidentment, que la pissarra ens feia molta falta. Quan va arribar el moment de fer-la servir, un company va recordar en veu alta que l’únic dia que l’havíem utilitzat havíem perdut. Amb aquest precedent, la reacció fou unànime: pissarra castigada de cara a la paret.

Per preparar els partits tenim una fórmula més eficaç: arribem al vestuari, comentem la nit anterior (ahir… déu n’hi do!) i el partit de TV3, riem, diem quina mandra jugar ara, ens comencem a vestir, algú diu que ja va sent hora que ens posem les piles, el Sebas recorda que el d’avui és el partit més important (ho diu cada partit), esperem que el mister canti l’equip titular, ens el diu, ens comenta quatre cosetes i sortim a escalfar.

De les poques instruccions que l’entrenador ens dóna abans de saltar al camp n’hi ha una que la repeteix sempre. Va dirigida als quatre defenses. Els recorda que al principi del partit  ho vol “tot net i endreçat”, que traduït vol dir pilotes amunt i, ja ho sabeu, si passa la pilota no passa el jugador.

Al vestuari de l’Olvan, la gent -en general- és del Barça. L’entrenador també. Tenint en compte el cercle virtuós per on estar transitant, actualment, l’equip del Rijkaard, i que s’hi ha instal·lat utilitzant un 4-3-3, ens podria haver passat pel cap voler imitar els que en saben. Potser no seria una bona idea, i menys encara si el canvi de sistema signifiqués que jo hagués de fer de Ronaldinho, situat en la teòrica posició d’extrem esquerre.

Seria un atemptat al futbol. Un extrem explosiu i desbordant que no ha fet mai una bicicleta en un partit (perquè no en sé, perquè podria entrebancar-me i perquè no vull fer el ridícul) i que ha estat format, futbolísticament, a través del noble art del “despeje”.

No. Nosaltres no som el Barça ni som antisistema com l’Oleguer. Nosaltres veiem el món -és a dir, el terreny de joc- partint d’un 4-4-2.

* Aquest text és una altra de les cròniques de la Tercera Regional que vaig escriure fa dos o tres anys.

Sergi

Advertisements

7 comentaris to “4-4-2”

  1. Ai, quins records…!

  2. Osti, espectaculA!!! esta molt molt be, tot i que jo no vaig arribar a jugar amb l’Olvan m’hi sentia molt identificat, em recorda l’epoca al Berga….

    Que losers els dels diaris, amb ho divertit que seria llegir croniques diferents….

    Sergi, en tens mes?

  3. Marc, m’agrada que t’hagi agradat. De cròniques d’aquestes, en vaig fer tres més. Ja les aniré penjant.

  4. Voleu veure com vivim els “professionals” del futbol de regional els instants abans de sortir al camp a fotre “despejes”? http://www.youtube.com/watch?v=n9bLq20jZ-8&feature=channel

  5. Quan vaig fer aquest escrit, les dues fletxes de l’Olvan eren el nostre Torra i el capità de l’equip. Aquest segon es diu Santi i encara és el golejador de l’Olvan. És tan bo i ben parit que avui sortia al Mundu: a la pàgina aquella dels dilluns on hi ha tots els grups de la 2a Regional -i on sempre destaquen algun fet esdevingut durant la jornada: normalment tanganes, grans golejades o agressions a àrbits-, avui subratllaven que el crac de la jornada havia sigut el Santi, autor de 5 gols aquest diumenge.

    Amb aquest grapat de barraques, el Santi camina ferm cap al doblet: Pilota i Bota d’Or dels Països Berguedans. I l’Olvan somia: si el proper dissabte guanyen al camp del Can Parellada (bellíssimes persones), tota l’afició serà un clam: Què crida aquell sagal? Primera Regional!

    Margi, si no has quedat amb la Beth per parlar de les vostres coses, t’enviem com a corresponsal del nostru blog al bonic camp del Can Parellada. Quedem així.

  6. Quedem així doncs!!!
    Per cert, el “tot net i endreçat” continua vigent com a consigna defensiva, i el “despeje” és el recurs futbolístic més utilitzat en tots els partits.

  7. De tant en tant s’hi ha d’anar. L’altre dia va ser el dia. Acabat el vermut, passem a la carn d’olla: després del partidet 3de4 Avià vam anar a treure el cap -ben suats i amb la pilota fent de nòvia… de tots- al camp d’herba. Avià-Gironella. Partit de Preferent. Només arribar vam tenir la gran sort de gaudir, en directe, a un parell de metres de les nostres localitats, d’un gran moment: l’entrenador de l’Avià, líder de la categoria, veient que el seu organitzador es complicava una mica la vida distribuint el joc, li fot un crit alliçonador. Un recordatori d’allò que ja hauria de saber: “si no ho veus clar, la fots a la grada”. Magnífic. És la màgia del futbol modern. El perfeccionament dels vells costums: els centrals més destralers han perdut el monopoli del despeje. Ara són els mateixos organitzadors els que han de repartir joc despejant-la a la grada.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s