Visca el futbol

Durant la setmana, el neguit s’ha anat fent gros: jugaré de titular diumenge? Com fan els professionals, he intentat esbrinar la resposta buscant pistes en els entrenaments. No me n’he sortit.

Esperava que el divendres faríem el típic partit de titulars contra suplents, però no fou així. Vam fer una “patxanga” en la qual no es podia distingir cap onze titular versemblant.

Finalment, el gran moment ha arribat: som diumenge, hora del partit. Ara sabré l’alineació que farem.

No hi sóc. No formo part dels onze elegits. Callo, poso cara d’enfadat, miro el terra, no vull veure a ningú… però no munto cap espectacle egoista i desafortunat. Això sí, tampoc em comporto com si no passés res. Perquè sí que passa. Estic emprenyat.

El futbol és per jugar-hi. La banqueta -la barra- crema molt.

Durant l’escalfament previ al partit m’he anat dient que m’he equivocat aparcant la meva retirada, que no n’aprendré mai, que m’he tornat a emmerdar. Que m’està tornant a passar allò tan desagradable: que el futbol, un moment d’oci, es converteixi en maldecaps i mal humor.

He passat la primera part com bonament he pogut (menjant pipes) i he sortit al camp després del descans. Quaranta-cinc minuts per endavant. Tres quarts d’hora que han significat la meva reconciliació total i definitiva amb el futbol professional.

Una segona meitat plena d’intensitat i diversió: gols, ocasions fallades, encerts, errors, que t’animin, saber que ho estàs fent prou bé, voler la pilota, que t’arribi, còrner a l’últim minut, remata el meu amic i gol. Gol! Alegria desfermada. Córrer per abraçar-nos tots. Perquè vull, perquè volem.

A tercera també es fan barraques a l’últim minut, també parlem de victòria èpica i apoteòsica, també existeixen gols i victòries psicològiques, també diem que hem sigut valents i que la fortuna ens ha acompanyat.

A tercera també es parla molt de futbol. Els tòpics, els llocs comuns, les reiteracions i les interpretacions més o menys lluïdes del desenvolupament i el desenllaç del partit no són patrimoni exclusiu del futbol televisat. Els de tercera regional també podem ser molt pesats.

Si voleu veure més cròniques de la Tercera Regional, cliqueu aquí.

Sergi

Anuncis

2 comentaris to “Visca el futbol”

  1. Us heu preguntat mai quina mena d’entrenaments fan els equips de les pitjors categories del futbol català? La resposta la trobareu a http://www.youtube.com/watch?v=34bQ_fZsJ7s&feature=channel_page

  2. Jugant a futbol, el jove Pereiro era tan dolent que ha hagut de guanyar un Tour i fer-se un nom com a ciclista per trobar algun equipet de regional que el vulgui. Aquest cap de setmana, als 33 anys, va debutar a la Segona Regional amb el Coruxo B, el filial d’un equip gallec. Diu que el seu objectiu és acabar jugant al primer equip, que competeix a la Segona B.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s