Anar de putes… una llarga història

Quan és dissabte, i estem eufòrics, i estem contents de gaudir d’una nit més d’amistat, bona companyia, alegria, futbol i aigües del bar, no és pas estrany que algú deixi caure sobre la barra els conceptes casa de putes o anar de putes.

Quan això passa, la nostra referència a les putes acostuma a ser inofensiva, buscant fer gràcia, però en alguna ocasió també pot ser que formi part d’un discurs de lament -amb el cap mig caigut després de tanta cervesa i tan poca fortuna- del tipus si la cosa segueix així, acabaré anant de putes.

A les nostres converses de barra, les putes hi sovintegen, però aquestes paraules expressades en sessió de bar no acostumen a generar excursions d’aquest tipus.

En el meu cercle masculí més proper -que jo sàpiga- no es va de putes. Se’n parla, però no s’hi va. I si algú hi va, no ho diu. Som estranys -en comparació a la resta de catalans postadolescents- en la nostra relació envers les putes? No ho sé.

El que sí m’atreviria a afirmar és que abans -quan els nostres avis, besavis i rebesavis tenien vinti anys- el jovent anava més de putes. Per confirmar-ho, hauríem de preguntar-ho i investigar.

Si el tema us interessa, i els vostres avis o besavis són vius, ja sabeu què podeu fer. Acostar-vos a ells amb la següent pregunta: vós, de jove, anàveu de putes? Si hem de recuperar la memòria històrica, recuperem-la tota.

Si, entre tots, anem reconstruint aquest capítol del nostre passat, podem acabar recopilant històries i curiositats ben divertides i interessants. A principis del segle XX, per exemple, a les muntanyes del Pallars era ben viva l’expressió si vas calent, agafa un duro i vés a Tremp. Segurament, els berguedans d’antany també tenien preocupacions, necessitats, escalfors i expressions semblants.

Els de Berga, però, no havien d’anar fins a Tremp per gastar-se el duro. La capital berguedana, al llarg de la seva història, ja ha tingut els seus propis locals on els homes han anat a buscar la carn de les prostitutes; altrament dites meuques, dones dolentes, putes, dones perdudes, dones de mala vida, pupil·les, senyoretes, dones errades, alcavotes, bagasses, cantoneres o felices delinqüents.

A la Berga medieval, segons sembla, el bordell del poble estava situat al carrer Buxadé, aleshores conegut com a carrer de les Canals. Més endavant, a principis del segle XX, el gran prostíbul de la ciutat era Ca la Pansa, ubicat al carrer Pinsania, a prop de Cal Corneta, a l’antiga fàbrica de Cal Senyor Andreu.

Encara avui, a la paret d’aquest edifici s’hi pot veure una carassa que testimonia que allò havia sigut una casa de barrets. Altres locals de baixa reputació -i més recents- de Berga eren la mítica Cova o la casa de les Quatre Boles -ensorrada no fas pas gaire-, que estava situada al carrer Barcelona.

Si us voleu imaginar com eren les cases de putes dels nostres avis i besavis, el Josep Pla ens pot ajudar. Al seu quadern gris (pàgines 290-291), explica l’excursió feta una nit de tardor de l’any 1918:

La nit -que sovint no porta consell- ens encamina a la casa de senyoretes de la vila (…) Com que la casa era deserta de clients, hem passat el saló. El saló! Les noies feien pinya al voltant del braser pràcticament extingit. Una tossia; l’altra estava afònica; la tercera tenia un rogall de matís alcohòlic sinistre.

No sé pas si es pot imaginar una cosa més trista, pobra, freda, esqueixada, macilenta, exsangüe, tronada, crua, cruel i inapetent que un d’aquests antres vilatans del vici i del plaer. Valga’m Déu!

(…) Són potser les imatges que aquests establiments segreguen el que contribueix més directament a que la gent d’aquest país no passi de la sensualitat més grollera, violenta i espectacular i no arribi mai a una forma o altra d’humana tendresa.

Un dia o l’altre, tothom ha hagut de passar per unes cames, com canyes o botides com pernils, col·locades dins d’unes mitges negres -o estripades o massa balderes-, per formes de l’anatomia el record de les quals us ha fet por o horror, remordiment o vergonya i us ha portat a totes les formes de la hipocresia”.

Sergi

Anuncis

51 Responses to “Anar de putes… una llarga història”

  1. Molt bo!

    M’encanta aquesta teva manera de narrar i sobretot, m’has tocat la fibra amb la cita del Pla….que serà tan fatxa com vulguin però escriu de meravella, sempre amb l’adjectiu precís, concís, irònic….perfecte.

    Adjunto una frase del “Carrer Estret”: El teatre del món és tan vast i divers, i tan matisat i sorprenent, que treure una estona cada dia el cap per la finestra constitueix un inesgotable divertiment.

    Sempre m’he imaginat Pla traient el cap per la finestra, amb la seva boina i el seu cigarret, amb el consegüent fart de riure. Era un tio que cultivava la “vivor” que diria, un viu.

  2. Fa unes setmanes arrel de l’ensorrament del local on hi havia hagut les Quatre Boles, vaig ser partícep d’una conversa de bar sobre el tema. Un home d’uns 70 anys em parlava de les cases de putes de Berga i m’explicava que ells (referint-se a ell mateix i a companys de la mateixa edat que corrien pel bar) hi anaven sovint a “fotre alguna piula” (feia servir aquesta expressió per no ser groller).
    De sobte em va engegar: “On et penses que vam perdre la virginitat tots nosaltres? Ara si que és fàcil, però abans anàvem de putes!” I tots els companys de bar que feien la botifarra i semblava que no escoltéssin la conversa van riure per sota el nas i van tenir una esgarrifança a l’entrecuix.

  3. “Juan sígueme, hoy vamos de putas”. Algú en sap res d’aquesta cançoneta? És que a vegades la canto -buenu, “canto” aquest trosset-, i no me’n recordo d’on l’he tret.

  4. Sergi, vols dir que aquesta cançoneta no la vas aprendre a l’autocar quan anaveu a jugar a algun camp de malamort. Després d’aquesta ja devieu cantar la cançó de “una alemana…”.

    El pròxim dia que et vegi al bar te la farem cantar.

  5. M’he documentat:

    Juan sigueme , vamonos de putas
    -no puedo ir no tengo condones
    -Juan sigueme yo tengo a montones,
    -juan sigueme vamonos de putas
    -no puedo ir mi madre no me deja
    -Juan sigueme tu madre es una de ellas.

    Tot un poeta.

  6. Antes, anar de putes era una acte social, ben vist i que convidava a anar-hi en col·lectiu i a passar una bona estona previa pagament d’una bona morterada per veure putes de luxe. Com ara anar a veure un partit del Barça al Camp Nou, vaja.

    Deu ser per això que algun soci emprenyat encara s’hi refereix com a “allò (referint-se al camp) és una casa de putes”.

  7. Sergi, m’ha trucat el Núñes molt emprenyat perquè a l’apartat “altrament dites” no hi has posat les Senyores que fumen i et tracten de tu.

  8. Hi afegeixo barjaula.

  9. Tinc una “prova” que confirma que, abans, el jovent anava més de putes: a la pel·lícula dels “Girasoles Ciegos” -ambientada a principis dels anys 40-, dos antics companys de files del bàndol “nacional” es retroben i un d’ells se sorprèn en veure que l’altre porta sotana. I no s’està de dir-li: “no me lo puedo creer, con lo putero que eras”.

    Guillem, Kikot, demà, al bar, abans de començar a insultar els nostres jugadors, passarem de cantar l’himne de la Champions i, a canvi, entonarem -seguint la versió dels “Kaos Sulfuriko”- l’amable i simpàtica cançoneta del “Juan sígueme”.

  10. Avui he llegit -en un llibre “seriós”. No era l’Sport- que en els anys més miserables de la postguerra, a Barcelona, en comparació als anys previs a la Guerra Civil, el nombre de prostitutes es multiplicà per deu. Hi havia molta misèria (de tot tipus) i moltes dones no trobaren cap més forma per guanyar-se la vida.

    Dit això, vull deixar clar que no em passo el dia buscant putes entre llibres i diaris. Prometo no parlar més de senyoretes… fins demà.

  11. Això de les putes pot provocar confusions. Es veu que un dia de principis dels anys 50, a Berga, un foraster passejava pel carrer Major buscant l’Ajuntament. Com que no sabia on anava, va veure un representant de “l’ordre” públic i va demanar-li on era la Casa Consistorial. La resposta fou antològica: “No, no, aquí a Berga no en tenim d’això. Haurà d’anar a un altre poble per trobar un local d’aquests”.

  12. Seguint la historieta, a les obres sempre m´havien parlat de la mitica frase que deia la mestresa de la casa de putes de gironella ( cala payà “em sembla”) que deia aixi:

    Chicas al salon que hay maridos!.

  13. Va, que ja fa dies que no parlo de putes, putots ni puterus. Som-hi. Fa poc vaig topar amb un altre d’aquests breus capítols de la història de Catalunya que “no s’ensenye a les escoles”: a finals dels anys 40, Barcelona estava plena de “meublés”. Què era això? Una mena de local de putes i contactes molt freqüentat pels estraperlistes que especulaven amb la misèria del moment per enriquir-se molt i molt.

    Però aleshores no només hi havia misèria, silenci, mercat negre i franquistes. També hi havia maquis. I alguns maquis (el Faceries, per exemple) van veure que els “meublés” podien ser un bon lloc per tocar els collons a alguns d’aquests estraperlistes. Entraven a locals com “La Casita Blanca” i buidaven les butxaques d’aquells campions de la hipocresia que no tenien cap escrúpol a combinar la missa nacionalcatòlica de diumenge i el posat de ciutadà exemplar amb l’enriquiment fraudulent i les excursions als “meublés”.

    Com diria l’Oriol Junqueras, posem un exemple: un dia de l’any 1951, uns maquis entraren en un local d’aquests i toparen amb un falangista poc disposat a col·laborar amb la causa maqui. Resultat: falangista mort. Es veu que aquell dia no va pagar per cap senyoreta. Havia quedat amb la seva neboda…

    Què en va dir la premsa de tot plegat? Molt poca cosa. El periòdic “Solidaridad Nacional” es limità a reproduir una nota de la policia que parlava d’un cadàver no identificat. I per allà a la vora sortí publicada l’esquela de la víctima. Hi deia que aquell senyor havia “mort cristianament”.

  14. Ara que toca il·lusionar-nos amb l’Obama (que som del Barça, collons, i no americans), escriuré la “gilipollada” del dia: sabeu en què s’assemblen l’Obama i el Franco? Que per on passen ells, no hi trobareu putes.

    Deixeu-me explicar. Quan el Franco visitava Barcelona, es veu que “netejaven” els principals carrers de la ciutat de meuques i altres “vagos y maleantes”. Volien que el Caudillo es trobés una Barcelona ben neta i endreçada.

    I l’Obama tres quarts del mateix. Pocs dies abans de fer aquell discurs bla, bla, bla davant de tanta gent, les putes de Washington també van ser convidades a marxar a uns 500 km lluny d’allà.

  15. Gràcies, Sergi, per aquest comentari de vital necessitat.

  16. Les putes de Washington les deurien portar a Berga, ja que aquí últuimament en corre cada un que es pensa que és més puta que les gallines…

  17. El diari em diu que si un dia baixo a Barcelona, i passo per la Rambla de nit, tinc moltes possibilitats de lligar: http://paper.avui.cat/article/barcelona/153809/la/prostitucio/agressiva/senquista/la/rambla.html

  18. Error! Error! Volia escriure un nou comentari referent a aquesta entrada i he acabat introduint el text a l’espai de l’efemèride diària del web de Ràdio Berga: http://www.radioberga.cat/arxiu_noticies/efemeride.xsp?data=03-17

  19. Tot torna: les modes i també les putes. A la Berga medieval, el bordell de la vila estava situat al carrer de les Canals. Avui, a la mateixa via (ara en diem carrer Buxadé) torna a haver-hi un prostíbul: http://www.radioberga.cat/arxiu_noticies/noticia.xsp?id=5674

  20. Les putes i el futbol, una altra llarga història. El món del futbol està ple de puterus. Avui, sense buscar-ho, he topat amb dos exemples:

    1. Els del “Marca” diuen que el president del Xerez ha presentat la dimissió perquè l’altre dia el van enxampar participant en un tiroteig, en una casa de barrets, a les 5 de la matinada. “Lo normal”, vaja: http://www.marca.com/2009/03/19/futbol/equipos/xerez/1237452541.html

    2. L’any 1974, quan es va disputar el Mundial d’Alemanya, Iugoslàvia tenia un gran equip. Tanmateix, no van arribar a la final. Per què? Potser va ser culpa del mariscal Tito. Es veu que, en plena competició, el líder de l’estat iugoslau es va presentar a Alemanya per donar ànims a l’equip i avançar-los una part de la prima. Mal fet. A partir d’aquell dia, els jugadors van perdre el cap. Van aprofitar aquells marcs frescos per gastar-se’ls en roba, restaurants… i putes. Uns quants anys més tard, un jugador d’aquella selecció (l’eslovè Oblak) va confessar el “veritable” motiu de l’eliminació de Iugoslàvia en aquell Mundial: “els diners van ser la nostra ruïna”.

  21. Una altra llarga història: les putes i els polítics. Era l’any 2004 i els dirigents de CiU trobaven a faltar noies joves i boniques als seus mítings… Si us interessa el tema, el Sostres us ho explicarà més bé: http://www.elmati.cat/articles/noticia.php?id=39

  22. Pocs minuts després de llegir que uns quants jugadors txecs han estat expulsats de la seva selecció de futbol perquè van ser vistos acompanyats de putes, trobo una altra notícia on les prostitutes també són protagonistes: el sector de l’hostaleria de Castelldefels viu amb inquietud que quedin tancats el Riviera i el Saratoga. La raó és molt senzilla: per a ells, putes i puterus són sinònim de negoci.

    Una doble notícia que ens mostra, una mica, em sembla, el tipus de món on vivim: mentre els polítics, la premsa o nosaltres mateixos desplegem un discurs moralitzador de bons i dolents i de què es pot fer i què no, tot déu -sense dir gaire res, sense fer gaire soroll- va fent (al marge de gaires reflexions ètiques) segons les seves conveniències personals.

  23. Xavi Rius, opinador de l’e-noticies, també hi vol dir la seva sobre les putes de CiU. Entre parèntesi hi apareix el número 1, per la qual cosa és evident que n’hi haurà una segona part.

    http://blogs.e-noticies.com/punt-de-mira/les_putes_de_ciu_1.html

  24. Deures pel cap de setmana: llegir el text del Saña que avui apareix publicat al ‘berguedà actual’. El títol és “Defensem els prostíbuls!”. Em permeto destacar-ne alguns fragments:

    “entra en els meus projectes de futur l’obertura d’un pis a Berga dedicat a la prostitució masculina i femenina, obert a totes les orientacions”.

    “Tothom té dret a fruir del seu cos i, si no pot trobar aquesta satisfacció pels mitjans habituals, és totalment lícit i normal que ho busqui a través d’una transacció comercial”.

    “Sóc usuari habitual dels prostíbuls, de totes les orientacions i em sento orgullós de poder-ho dir i no haver de viure amb el cap amagat sota l’ala. Crec en aquesta professió, tan digna com qualsevol altra, i ja em faria il·lusió poder dir que regento una cadena de prostíbuls oberts a totes les orientacions sexuals”.

    Podeu llegir l’article sencer a la pàgina 23 (part inferior) d’aquest document: http://www.bergactual.com/PDFs/BerguedaActual_104.pdf

    Suposo que, després de llegir això, molta gent pensarà “està sonat”; “aquest el Saña està ben tarat”. Doncs a mi m’ha semblat un text valent i ben argumentat.

  25. Ahir, en el partit de semis de Champions Arsenal-Manxester jugava un lateral: el Sagna. És parent del regidor de Berga?

  26. Fa bastants anys, uns quants nois van fer un jurament: si guanyem el torneig d’Avià, anem de putes, tots junts, a Barcelona. D’aquí plora la criatura. És per culpa d’aquest nefast jurament que no hem guanyat mai el gran torneig d’estiu dels Països Berguedans. Déu ens castiga per les nostres males intencions? No.

    El problema és que, a mesura que han anat passant els estius, molts marmeis han quedat ben aparellats, fet que complica l’excursió a Barcelona. I és que molts dels nostres jugadors no tenen cap ganes d’haver d’afrontar el delicat moment d’explicar a les seves senyores com ha anat la festa de celebració pel torneig aconseguit. És a partir d’això que es poden entendre aquells gols fallats, aquelles errades defensives o aquells moments de desconcentració en els instants decisius. Sospito que diferents marmeis han preferit quedar segons, o no arribar ni a la final, abans que posar en greu perill la seva relació sentimental.

    Per trencar el malefici d’Avià, només veig una alternativa: esparracar el jurament. Fer un nou contracte que digui: si guanyem el torneig, els jugadors dels Marmeis no es veuran obligats a celebrar el títol anant de putes a Barcelona. Tenen l’opció d’anar a dormir havent sopat i mamat (sense passar per cap local de mala reputació)… o de fer parada i fonda a mig camí de la capital.

  27. Molt bé, ja hi firmo!! Aquest any potser si!!

  28. Molt bé Sergi. Aquest any ni us classificareu.

  29. No sabia on posar aquesta pregunta, però no voldria que ningú relacionés les putes i el bar.

    Algú pot confirmar que aquest cap de setmana el bar està tancat? En cas afirmatiu, algú pot donar instruccions precises sobre a quin bar m’he de dirigir aquest vespre? O potser els empresaris de la nit berguedans no han sentit mai a parlar de dels drets del consumidor… Que no ens trepitgin!

  30. Anar de putes a… Auschwitz. El barracó de les prostitutes era un element més dels camps d’extermini nazis. A l’AVUI d’avui en parlen: http://paper.avui.cat/article/cultura/172714/sexe/obligat/amb/presoners.html

  31. L’alcalde de la Jonquera debia ser un dels que va assessorar el Sergi en la seva entrada. En una entrevista al diari digital EL SINGULAR DIGITAL, afirma que “ens estem convertint en el prostíbul d’Europa”.

    Què li hem de dir, a aquest senyor, si les carreteres i autopistes del seu nucli en van plenes! (Atenció: sembla Joan Capri!)

    http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/_ldquo_ens_estem_convertint_en_el_prost_bul_d_rsquo_europa_41768.php

  32. Cal no confondre cruising amb prostitució.
    Que què és el cruising? avui ho he descobert.
    LLegiu: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09/badalona_intenta_eradicar_un_focus_de_8216_cruising_8217_i_de_prostitucio_71946.php

    PD: Atenció al comentari 10. Parla de l’ Iceta.

  33. Des que el nostru blog va decidir tocar el tema aquest de les putes i els puterus, els diaris i les notícies no parlen de res més. Aquests últims dies, per exemple, alguns diaris han situat al mapa el poble de Bellvei (Baix Penedès) explicant què és l’Estel: una casa de barrets que l’alcalde i diferents veïns del poble qualifiquen com una de les empreses de Bellvei que més bé funcionen: dóna feina, el client en surt content i, a més, l’Estel afavoreix al jovent del poble patrocinant a diferents equips del futbol base del Bellvei.

    Si us interessa el tema, http://www.elpais.com/articulo/cataluna/nino/anuncia/prostibulo/elpepiespcat/20090928elpcat_1/Tes

  34. El “cas Gürtel”, pel que es veu, va molt més enllà de vestits a Camps, rellotges cars i cotxes de luxe. Com a bna trama política i mafiosa, no hi podien faltar orgies amb prostitutes. Si Il Cavaliere, el primer ministre italià, se’n va de putes, per què ells han de ser menys, devien pensar?

    http://politica.e-noticies.cat/putes-al-pp-33500.html

  35. Jaume Miravitlles, que va ser comissari de Propaganda de la Generalitat, es va avançar a aquesta entrada! Ell ja sabia els secrets del bell art d’anar de putes.

    http://cultura.e-noticies.cat/el-dia-en-que-jaume-miravitlles-va-anar-de-putes-33847.html

  36. Al bar no som espanyols. Ho diu el diari: “un de cada tres espanyols ha anat de putes alguna vegada”. Un terç dels homes espanyols afirmen, sense amagar-se’n, haver pagat per follar almenys un cop a la vida. Si comptéssim tots els que també hi han anat, però no ho diuen, la cosa em sembla que s’enfilaria fins al molt %. A mi no em sorprèn ni m’escandalitza ni ho condemno. Les coses funcionen així. Com deia el tiet Ausiàs March, “la carn vol carn”. I com diu la gent gran, “ja se sap, el què no troba a casa, l’home ho busca a fora”.

  37. A l’AVUI d’avui entrevisten al Saviano, l’autor de Gomorra. A l’entrevista parla del llibre, de la màfia, de com és la seva vida d’amenaçat, de com la màfia es mou per aquí sense que ho vulguem veure, del Messi i també de les putes de la capital: “les prostitutes més belles del món són a Barcelona i a més a molt bon preu”.
    http://paper.avui.cat/article/cultura/187093/violencia/leuropea.html

  38. Mitja hora abans d’arribar a Amsterdam, vaig fullejar la guia per saber-ho tot en cinc minuts. A no sé quina pàgina vaig trobar la informació més important: al segle XIX, Amsterdam tenia 200.000 habitants i… 200 bordells. Si la nostra Berga seguís aquesta mitjana, hauríem de tenir 17 cases de putes.

  39. Passejant per carrers foscos, una noia guapa i curteta de roba va saber veure qui sóc realment : algú que fa pinta d’italià guapot i molt interessant. Volent anar per feina -estava decidida a no deixar escapar-me- em va convidar a entrar al seu establiment comercial amb un càlid “Andiamo”. Vaig rebutjar l’oferta. No jugava a casa. No era al carrer Buxadé. Tampoc al de la Pietat. Era al barri roig d’Amsterdam. Per no ser descortès del tot, vaig passar de llarg dient “gràcies, però… si cas ja tornaré”.

  40. Malgrat la derrota, els de la Roja s’ho van passar prou bé a l’Argentina. Els va agradar molt la visita guiada a la Concha de… http://esports.e-noticies.cat/la-premsa-argentina-acusa-la-roja-danar-de-putes-44382.html

  41. El Teo va de putes. Qui ho diu això? Paraules que vénen de les profunditats del bar? No, és el títol d’un article: http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/1720/teo/putes

  42. De putes i putots revinguts, el Sostres, per variar, també hi aporta el seu parer…

    Les putes són putes

    L’amor fa que elles ens trobin molt més atractius del que en realitat som, o que es converteixin en físiques i tastables les nostres virtuts morals. En inversa proporció, l’amor fa que elles ens semblin decents i benignes. Una de les gran diferències que es pot fer entre dones és entre les putes i les filles de puta.

    Les putes són putes. Ja sé que aquesta frase no vol dir gran cosa, però volia se concís perquè hi ha molts nois experts a voler buscar la profunditat de la puta. Una puta és una puta, i para de comptar. I para de fer el ridícul. A tots ens ha encaterinat, alguna puta de vegades, una d’aquestes putes de classe social baixa i d’estofa encara més baixa, i ens hem pensat que era una princesa i hem volgut redimir-la i ensenyar-li tots els palaus que es mereixia.

    Fan embolics, diuen mentides, et posen en situacions complicades amb els teus amics i la teva família. La teva deformació amorosa fa que les trobis angelicals i tot t’ho creus, el que et diuen.

    Però una puta és només una puta, sense excepcions, ni redempcions, ni possibilitat de fondària com no sigui la de la seva boca o la del seu cul. S’ha escrit molta literatura a força de voler redimir-les, però tot esforç és inútil, al final la decepció sempre arriba i tots els castells de sorra s’enfonsen i et deprimeix constatar que has estat perdent tot aquest temps amb una puta. No passa res, que ningú –cap noi, vull dir- se senti especialment ofès. A tots ens ha passat, tots hom hem fet. Barjaules per dins i per fora, que si fossin de bordell ens haguessin tret molts menys diners. Barjaules per part de família, barjaules per la part que elles mateixes hi posen i barjaules per una mena de sentit diví del món: Déu sempre ens ha enviat putes, des de la primera dona del món, per riure’s de la nostra vanitat i del nostre mecanisme tan simple.

    Ens va fer lliures i ens va posar putes. I tot i així cal dir que ens estima. Ja Eva era una puta, que ens va sortir, per cert, caríssima.

  43. Els diumenges es poden fer moltes coses. Una de les quasi imprescindibles és llegir l’article del Ferran Torrent a l’ARA. Avui ens ha explicat com va anar una nit literària que va passar a Andorra amb el seu amic Mikalet: “Ens va rebre una senyora o senyoreta amb un càrrec important al govern del país. Molt amable. El Mikalet, amb naturalitat, li pregunta si a Andorra hi ha casa de putes. La senyora em va mirar a mi, jo no sabia on mirar i l’Ester (l’editora del Ferran) va desaparèixer. Per sort, el Mikalet va trencar el silenci que ens incomodava: ‘Ací deuen ser més barates, no?’ “.

  44. El teu home i el teu fill van de putea http://ves.cat/aZ2M
    La prostitució a la Jonquera i la doble moral de “la France”.

  45. Vull guanyar el Tour… fent de director d’equip. Com que de moment no tinc prou diners per pagar als germans Schleck, hauré de buscar una bona font d’ingressos. Una opció és seguir el model Logan Campbell.
    http://www.mundodeportivo.com/20120316/juegos-olimpicos/logan-campbell-del-burdel-a-los-juegos_54269986345.html

  46. Com que no sóc twittaire, repiulo el Ferran Torrent aquí: “Nuevo Edén, casa de putes a València. ‘Especial parados: 10 euros (entregando justificante que estás en el paro)'”.

Trackbacks

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s