Només lis demano…

que nevi. Sí, sí, passen els anys, però la tonteria segueix ben viva. Quan s’acosta l’hivern, reneix la il·lusió. Aquest any sí.

A algú potser li semblarà un desig estúpid i infantil, però les coses són així: el cor té raons que la raó no entén.camp-berga

Vull veure Berga amb un pam de neu. I ja està. No demano res més. Tampoc sóc tan estrany. Em sembla que no sóc l’únic que quan els meteoròlegs parlen de possibles nevades a cotes baixes, em passo el dia mirant si d’aquell cel gris en comencen a caure, ja, les primeres volves.

Els que vivim en llocs on només neva de tant en tant -a Berga no són estranys els hiverns sense cap nevada de gruix-, tendim a viure molt intensament els dies màgics on tot es tenyeix de blanc: passejades i més passejades per poder xafar neu, partidets amb pilota taronja, elaboració de ninots de neu, batalles llegendàries… Tot el dia al carrer.

Mirant enrere, recordo haver viscut quatre grans nevades caigudes sobre el nostre poble-ciutat: gener del 92, març de 1993, desembre del 2001 i finals de gener de l’any 2006.

Us en recordeu d’aquestes nevades? Fem memòria. Els dies de neu acostumen a generar moltes batalletes. Tothom té la seva particular aventura per explicar.

22 de gener de l’any 1992: als carrers i places de Berga es va acumular un gruix de neu d’uns 15-20 cm. Era un dia de col·le. Recordo que la meva mare ens va despertar al meu germà i a mi amb una preciosa sorpresa. Va apujar la persiana i va dir mireu. L’espectacle era meravellós. Tot ben blanc. La meva primera gran nevada.

1 de març del 1993: des de dies enrere, els meteoròlegs anaven avisant: nevarà. Però arribaren els dies d’alerta roja (un cap de setmana) i no va nevar. A la merda, vaig pensar. És injust: havien dit que nevaria.

Però després del diumenge ve el dilluns. I va ser un dilluns de glòria. Al migdia, el cel era gris. A la tarda, la cosa es va anar animant. Neu i més neu. Al final, uns 30 cm.

Després d’anys de sequera, el dia 14 de desembre de l’any 2001 va caure la nevada més majestuosa que recordem tots plegats. Uns altres 30 cm (més o menys).

Era divendres. La població estava advertida: perill de nevades a cotes baixíssimes. Feia molt fred. A Berga, aquesta nevada es va disputar a uns -2ºC. Així sí que es fa feina. No es desaprofita cap borrall. Tot fa gruix.

Malauradament, no vaig poder presenciar en directe, a la meva terra, l’espectacle de veure evolucionar aquella gran nevada. Aleshores era un jovenet universitari i aquell dia era a Barcelona. Tenia examen. De l’època del Barroc, em sembla. L’hora de la prova era havent dinat.

Aquell dia, em vaig llevar, vaig sortir al carrer i ràpidament vaig notar que una cosa estranyota estava passant: als carrers de Barcelona feia molt fred. Una temperatura poc habitual. Menys de 5ºC.

Mentre repassava els apunts de l’examen de la tarda, la ràdio em deia que estava nevant a diferents punts de Catalunya. Vaig trucar a la meva mare: Mama, què està passant? Que neva?. Em va dir que sí. I que ho feia amb ganes. En sentir allò vaig pensar Merda i Bien a la vegada. Nevava a Berga, però jo no hi era.

Anant amb tren cap a la UAB, a l’alçada del Baixador de Vallvidrera, vaig mirar el paisatge i vaig veure que tot estava pintat de blanc. Neu a tocar de Barcelona! Ràpidament, vaig agafar el walkman per sintonitzar la ràdio. No es parlava de res més: era dia de nevada. Entre d’altres coses van dir que a Berga ja hi havia uns 10 cm.

Ja a la universitat, vam comentar la situació amb l’Àngel. Ens vam dir alguna cosa similar a Quina merda, jo vull ser a Berga. Putu examen. Aparcant les lamentacions, ben aviat ens vam anar adonant que el nostre principal objectiu del dia -poder dormir a Berga- s’estava complicant molt.

Per poder-lo fer realitat només se’ns va acudir una solució: anar a la sala d’ordinadors i escriure un mail al professor dient-li que, sentint-ho molt, no podríem fer l’examen perquè la fortíssima nevada que estava caient sobre la nostra ciutat ens feia impossible baixar a l’Autònoma amb cotxe.

Enviat el mail, només em feien patir dues coses (cap d’elles era la mala consciència d’haver dit una mentida) del tema Època del Barroc: que el professor s’adonés (no sé com) que el mail li havíem enviat des d’un ordinador situat a cent metres de l’aula de l’examen o, encara pitjor, que tinguéssim la mala sort de topar amb el profe, als passadissos de la facultat, just en el moment d’iniciar l’operació “volem arribar a Berga com sigui”.

Solucionat el tema examen, havíem de tornar a Barcelona per agafar el bus cap a Berga. No semblava un pas massa difícil, però va resultar impossible. Ens vam passar mitja tarda a la parada de ronda Universitat esperant  un bus que no va arribar. Ens van dir que de Manresa en amunt la situació era caòtica i que ja tenien prou busos empantanegats. No en volien afegir cap més.

Quan ja ens pensàvem que no podríem xafar neu berguedana ni dormir al nostre llit, un amic ens va salvar. El seu pare ens esperava a Manresa. D’alguna manera, havíem d’aconseguir arribar a la capital del Bages. Només ens quedava una opció: el tren. Després d’un llarg i accidentat viatge, vam arribar a Manresa. Quan vam sortir del tren, una imatge gairebé increïble: Manresa blanca! I com nevava.

Finalment, cap a les onze de la nit -quan ja havien passat unes vuit hores des de l’inici de l’operació retorn-, arribàvem a Berga. Ara, quan intento recordar-ho (només han passat set anys), tot plegat em sembla llunyíssim i irreal (sobretot la imatge de tants cotxes abandonats a la pujada de Cal Rosal a Berga). Com si no ho hagués viscut jo.

Per acabar aquesta crònica de neu i batalletes, recordar que l’última gran nevada caiguda sobre Berga fou la dels dies 27 i 28 de gener de l’any 2006.lagranja-neu

Va començar a nevar que era divendres i la cosa s’allargà fins el dissabte a la tarda. El divendres va fer allò tan típic de nevar força i no aprofitar gaire res. A partir de la mitjanit, la temperatura va anar baixant i la nevada s’intensificà. Resultat: uns altres 30 cm.

La llàstima és que a la tarda-vespre de dissabte la neu es convertí en pluja i tot aquell gruix va desaparèixer molt ràpidament. D’aquella nevada, només n’esmentaré dos records: la partida de Seti que vam fer mentre la neu començava a caure amb més força i les boniques guerres que es van poder presenciar a la plaça Maragall.

Si algú té batalletes blanques per explicar i no sap què fer-ne, aquest és el calaix on guardar-les. I que nevi, collons.

Sergi

Anuncis

16 comentaris to “Només lis demano…”

  1. Jo hi vaig ser el 2006. Vaig ser a la partida de cartes del divendres i a la guerra a la sortida, a altes hores. Com canalla.
    El més divertit va ser quan anava a obrir la porta de casa i em vaig adonar que havia perdut les claus durant la batalla a la neu. Vaig travessar altra vegada la ciutat fins la porta del bar. Sense esquís ni material per a l’ocasió. No corria ni una ànima i se sentia aquell silenci que imposen les nevades. Hi havia una possibilitat entre 52.000 que trobés les claus a mitja matinada i sota 30 cm de neu. Però va succeïr el miracle. Vaig tornar a desfer el camí cap a casa xop i rebentat però amb el premi de les claus.

  2. Recordo com, en sortir de Can Brians, amb la motxilla a l’esquena i l’esquena firmada pels meus ja escompanys de cel·la, vaig celebrar la nevada a casa del meu camell. Tenia una neu molt bona, no feia 30 cm, perquè era en roca, però, tot i així, estava bastant bé.

    Les batalletes que es van muntar en finalitzar la nevada van ser tan espectaculars que la Policia espanyola ens va descobrir, ens va encanonar de nou i vaig tornar a la 381 a dormir… fins a la propera nevada…

  3. I què me’n dius Sergi dels partidets amb la pilota taronja al jardí de les monges a les Carmelites? Puc guapo!

    Les guerres a la Plaça Maragall sempre han estat molt cruentes! Alguna o altra víctima s’han cobrat!

  4. Aquesta nevada del 14/12/2001 va ser mítica. Era el meu únic curs d’estudis universitaris a Barcelona. Era divendres al migdia i ja nevava a la parada d’autocar de la diagonal on esperàvem el transport fins a Berga. De l’autocar que venia força tard en va baixar el conductor visiblement afectat i desbordat per la climatologia. Li vam preguntar com estava la situació a les carreteres i ens va cridar “Muy mal! Fatal! No sé si vamos a llegar!”. Veient que anàvem a convertir-nos en uns màrtirs de l’ATSA, vam formar els nostre particular ganivet de crisi amb l’Aleix eB i el Marc R. Vam trobar un altre estudiant berguedà que pujaria amb cotxe i tenia lloc per nosaltres i per l’actual estrella del Hàndbol Berga. El vehicle (sense cadenes ni rodes de contacte) potser era un pel justet per anar-hi 5 però es tractava d’un cas d’extrema necessitat. Per l’autopista anàvem a una velocitat vertiginosa que potser va arribar als 70 km/h mentre avançàvem els conductors prudents que no devien superar als 30 km/h. Al cap d’un bon grapat d’hores i embussos érem a Cal Rosal on els mossos d’esquadra pretenien fer-nos girar cua; després de suplicar-los-hi i explicar que no patissin per nosaltres, que només anàvem fins a Berga i no pas a Puigcerdà, ens van dir la paraula màgica “adelante”. Envoltats de camions parats als costats de la comarcal la nostra odissea acabava i vam fer la nostra entrada triomfal a la ciutat.
    L’endemà dissabte, memorable partidet de futbol-neu al camp de sorra de les Carme; unes porteries que anys enrera veiem enormes i aquell dia alguns podíem tocar amb el front sense ni posar-nos de puntetes. El més divertit no van ser les barraques ni els despejes, sinó les múltiples travetes, segades i patinades de les que ningú se’n va escapar.

  5. Un relat bastant exacte, company Parce, però crec poder-te corregir un parell o tres de coses:
    – Només sóc l’Aleix eB en matèria de porres i perquè em fa mandra canviar-ho.
    – Em sap greu dir-ho perquè va ser completament temerari, però anàvem a bastant més de 70 km/h per l’autopista que travessa el Vallès i que estava completament nevada. Va ser un acte altament imprudent. “Jugàvem” a comprovar com l’ordre de corregir lleugerament la direcció amb el volant es traduïa en canvi de direcció real del cotxe al cap de centenars de metres.
    – Això dels mossos i Cal Rosal va ser més bo: amb bon criteri, el mosso ens volia fer parar i que poséssim cadenes. El que passa és que no en teníem. Aleshores, el nostre conductor heroic va fer baixar la finestreta i al mateix temps que li anava fent que sí amb el cap anava avançant fins que vam quedar fora del seu abast i va fotre gas comarcal amunt.
    – Als més joves o faltats de memòria, dir-vos que en aquells moments no hi havia autopista més amunt de Sant Fruitós i, per tant, la carretera era molt més perillosa perquè els cotxes que anaven i venien descontrolats podien xocar. A la variant de Puig-reig, completament col·lapsada, cridaven l’atenció els múltiples camions abandonats a la cuneta. I a la pujada de Cal Rosal, el més dantesc era veure com cada cotxe anava “pel seu cantó”.

  6. I encara dos apunts més:

    – Hi ha documents gràfics del partidillu a les Carmes. A l’arxiu del meu “cuartu”.
    – Quina elegància la del Pax! Això de només citar el nom dels companys de bloc i de respectar l’anonimat dels altres dos protagonistes m’ha semblat de lo més correcte que he vist recentment.

  7. ahir dia de sant esteve sembla que va nevar a tot arreu menys aqui al bergueda!!! quina estafa!!! a berga, segons el que man dit, no va nevar, jo soc de puig-reig i aqui va començar a caure aiguaneu al mati i despres va començar a ploure amb prou feines 1ºC de temperatura!! l’latre diumenge que va nevar, o va començar a fer amb 2ºC!! i air nevant a roses, lleida, tàrrega que estan a menys alçacada….quina rabia!!! no o entenc!!!

  8. L’altre dia (avui fa 102 anys), Berga va viure una jornada de glòria: nevada de pam i mig. http://www.radioberga.cat/arxiu_noticies/efemeride.xsp?data=12-27

  9. Si voleu veure fotos de la nevada d’ahir i de l’aspecte que presenta, avui, Berga: http://www.bergactual.cat/?p=164

  10. Protesto! Ahir vinga alertar (amb el Sauron agafant el konu per alçar la veu) a la població que avui caurien nevades de més de 20 cm a cotes molt baixes -fins i tot a tocar mar- i avui, havent dinat, miro per la finestra buscant esperança, i veig que plou. Que estem a 700 metres, collons!
    En canvi, a Madrid (Espanya) ha nevat. Aquests espanyols són uns cabrons. Ens ho carden tot. “Hastafinsitot” la neu.

  11. Ens hauríem d’anar decidint. Ja fa estona que Berga es debat entre la pluja, l’aiguaneu i la neu. Malauradament, em sembla que avui tampoc rebrem la forta nevada que se’ns deu des del passat 9 de gener, quan ens van dir que, aquell mateix dia, viuríem una nevada de, com a mínim, 20 cm de gruix.

  12. No us deixeu embaucar: el dia de la Grossa no és dimarts. Serà demà. Tenim possibilitats de nevada. A veure què ens toca. Si neva (i la neu queda enganxada. No em conformo amb la típica nevada de merda de sempre), jo ja estaré content. L’altra loteria m’és ben igual: quan neva, sóc un nen feliç.

    Malauradament, tenim moltes probabilitats que la cosa acabi fatal: els meteoròlegs diuen que, a mesura que vagi avançant el dia, la neu es convertirà en pluja. Fills de puta… Déu nostru senyor, tingues pietat de nosaltres. Veure com la pluja fon la neu que tant ens costa d’acumular és molt trist.

  13. Lo què ens ha passat avui ha sigut gravíssim. Déu nostru senyor i les seves isòbares han sigut cruels amb nosaltres: quatre volves miserables i hores i hores plovent a 1 i 2ºC. Fins i tot ha nevat més a Manresa i al Baix Berguedà que a Berga. Quina puta merda.

  14. El dia en què ploguin vulves en comptes de volves, potser no et sabrà tan greu…

  15. Gràcies. Només lis demanàvem això d’avui. Quin festival! 8 de març, el dia de la nevada treballadora. Constant, molt constant. No hem arribat al mig metru, però déu n’hi do: entre 35 i 40 cm, depèn la cota, el metru o l’ull de l’observador. No ho veurem mai més.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s