Els Pastorets de Berga

01cartell-pastorets-berga-08091Entrem de ple en les festes nadalenques i, a Berga, això significa Pastorets entre moltes altres coses. Uns Pastorets més que centenaris que presenta l’Agrupació Teatral La Farsa al Teatre Municipal.

Són unes 150 persones les que han treballat de valent en deixar-ho tot a punt. Les representacions seran el 25 i 26 de desembre i l’1, el 4 i l’11 de gener. Tots els dies a les 17:30 de la tarda menys el dia 25, a les 10 de la nit.

Les hores dedicades durant setmanes i mesos donaran el seu fruit en les representacions que comencen el dia de Nadal a la nit.

Des de fa un parell d’anys, els Pastorets de Berga han viscut una particular revolució. Les novetats continuen aquest any: a la direcció, als decorats, en la interpretació, als vestits, etc. i algun personatge televisiu i tot!

No us falten els motius. Doncs quedem al teatre.

Xavi Catifasies

Anuncis

2 comentaris to “Els Pastorets de Berga”

  1. L’any passat, els del Polònia també van fer Pastorets. Abans d’acabar, van cantar “A Betlem me’n vull anar”. Molt bo. Sobretot les intervencions del Llucifer Hugo Chaves i el Ferran Adrià: http://www.youtube.com/watch?v=VV1L-PhYBUU

  2. Ahir vaig anar a veure els Pastorets. Cap d’Any. Ple fins a la bandera. Molts, amb cara de son, però hi érem. El públic, entregat.

    El que estava més entregat, i de tros, per a mi va ser l’Aleix, en el seu ja histriònic paper de Pallanga. El Margi gran no l’he vist, fent de Pallanga. Ahir, en canvi, era el petit Margi el que feia de Satan i s’estrenava. Em va agradar força: bona dicció, bona gestualitat i bon saber-se moure… Comptant que el nanu només té 15 anys, encara té molt marge de millora i molt per aprendre, però amb ell i el televisiu Ferran, la plaça de Satan està molt ben coberta durant força anys.

    Tot i que va l’espectacle va durar quasi tres hores, amb entreacte inclòs, no es va fer ferregós, almenys per a mi, tot i que em sàpiga el paper de tothom dels anys que hi he anat i ho he fet, com mig Berga, vaja… però és d’aquelles coses en què s’hi va cada any.

    Potser l’únic “però” que hi he de posar és el segon ball de dimonis. Digueu-me antic, però m’agradava més el d'”antes”. Més dinàmic, més expressiu, més directe… el blues d’ara no està mal pensat, però com que només és una escena amb ball i sense diàleg, potser s’aguantaria millor compensant-ho amb una música més marxosa.

    Ja està, només volia dir això. Gràcies a tota la gent que els feu possibles, tant als que donen la cara a l’escenari com als tècnics i gent de darrere les bambolines.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s