La Suïssa catalana

Berga, des del PortetDurant les primeres vuit dècades del segle XX, el Berguedà (resumint i simplificant) va viure del tèxtil i la mineria. Quan érem dolços infants (anys vuitanta), els dos pilars de l’economia berguedana es van esfondrar. Aleshores, una angoixant pregunta es va fer inevitable: i ara què?

Mentre diaris, polítics i altres garlaires parlaven de possibles vies i opcions de futur per a les quals apostar, els berguedans afectats pel tancament de fàbriques, colònies industrials i mines van reaccionar de maneres diverses: uns quants agafaren els estris i marxaren de la comarca, molts altres s’acolliren a prejubilacions i jubilacions anticipades, els més joves s’hagueren d’espavilar aprenent noves feines, etc.

En aquells anys tan difícils, quan molta gent veia negríssim el futur del nostre territori, es començà a parlar del turisme (esdevenir un territori turístic) com a possible alternativa de futur pel Berguedà. Des d’aleshores, la terra berguedana ha vist créixer el nombre de turistes que ens visiten (especialment els caps de setmana, a la tardor i a l’estiu) i han anat sorgint càmpings, hotels, segones residències, restaurants, fires, museus i centres d’interpretació, senders… Tot de propostes, iniciatives i negocis enfocats cap al turisme.

Des que érem petits, diferents persones, famílies i institucions (cadascú pel seu cantó, barallats entre ells o sumant esforços) han anat treballant per fer del turisme una font d’ingressos important per a l’economia berguedana.

Ha de ser aquest el futur de la comarca? Ha de ser (o pot ser) el turisme el principal generador de bitllets del Berguedà? O només ha de ser un sector més (i no el més important) de la nostra economia? No ho sé.

El que sí sé és que això del turisme no és una idea sorgida fa vint anys. Pensar en el turisme com a opció de futur no és gaire innovador ni original. Ja fa temps que els berguedans van aprendre a utilitzar la paraula turisme.

Si mirem enrere, passem pàgina i ens posem les ulleres, veurem que els berguedans de fa setanta, vuitanta o més de cent anys ja associaven Berga, Berguedà i turisme. Ho deien de maneres diferents, però el missatge era clar i entenedor: Berga i comarca reuneixen un conjunt d’encants que s’han de potenciar turísticament.

Els berguedans d’antany veien la seva terra com un espai de món ple de tresors -sobretot paisatgístics- que els més eufòrics gosaven titular “la suïssa catalana”. I observaven que (malgrat no haver-hi encara fulleteria turística ni regidors de turisme) ja hi havia catalans que s’acostaven al Berguedà per gaudir, aquí, dels seus dies de lleure.

L’agost de l’any 1900, “Lo Pi de las Tres Brancas”, per exemple, explicava que aumenta cada dia més lo nombre de forasters que, fugint de la vida rutinaria de la capital, pujan á disfrutar de la variació d’encants que ofereix en la present temporada aquest retall de muntanya catalana“.

L’estiu següent, el mateix quinzenari berguedà informava que “nostra comarca continua essent visitada per nombrosas familias forasteras provinentas d’apartadas encontradas de Catalunya, quinas no abandonan aquesta montanya sens haver visitat lo pintoresch santuari de Queralt  y’l famós Pi de las tres brancas, quin ja vé essent considerat com lo símbol del Catalanisme”.

Si fem cas de la premsa del moment, a principis del segle passat, al Berguedà, el turisme ja anava a l’alça malgrat que molt poca gent pensava aleshores en els visitants com a persones a qui tractar bé… per tal de treure’n diners i bona fama.

L’estiu del 1905, “El Cim d’Estela” ho explicava així: “Pochs istius s’havía vist á n’aquesta ciutat un contingent tant nombrós de forasters com aquest any. Y nosaltres tant campants, sense preocuparnos per rés d’ells, ni de felshi agradívola llur estansa entre nosaltres. ¡Y pensar que Berga podrá esser un lloc d’estiuheig inmillorable, si volguéssim! ¡Oh la rutina!“.

Uns quants anys més tard, a finals de la dècada dels vint, la premsa berguedana seguia insistint: Berga i comarca reuneixen molts atractius per a ésser un territori turístic, i això s’ha d’aprofitar.

El juliol de 1927, el quinzenari “La Comarca Bergadana” sortí al carrer amb “Berga, ciutat d’istiu” com a titular de portada. A continuació s’explicava perquè la capital berguedana era i, sobretot, podia esdevenir (si es feien bé les coses) un important centre turístic i d’estiueig:

“tots els forasters que ‘ns visiten reconeixen les excelencies climatológiques de la nostra població, que deixen sempre amb greu recança, i senten per Berga gran atractiu i agradosa recordació. I és que la nostra població reuneix les condicions naturals que la fan veritablement una ciutat de veraneig i centre d’excursions interessants, com cap altra de Catalunya (…) La excelent topografia de Berga, el seu cel lluminós, el seu clima sanitós, les seves aigües puríssimes i els seus encontorns, semblants als paisatges suissos, són qualitats que formen els components d’un poble estiuenc”.

A les pàgines interiors d’aquest número de “La Comarca” s’hi podia llegir que, en aquells dies de juliol de l’any 1927, començava “a ésser important l’afluencia de les families i estiuejants de la capital que passen els mesos estivals en nostra població”. Per acabar, el redactor insistia en la semblança (un xic exagerada) entre el Berguedà i els paisatges suïssos: “A tots els desitgem un feliç estiueig en nostra Suïssa Catalana“.

El mes de febrer de l’any 1928, per intentar activar la ment i els esforços de polítics i ciutadans,  “La Comarca” defensava, de manera contundent i entenedora, que turisme vol dir diners i que el Berguedà havia de saber-se guanyar la vida d’aquesta manera: “les poblacions necessiten el turisme. La població qu’ en té, guanya moltes pessetes (…) Berga mateix te un be de Deu de paissatges i boscuries i fonts no gaire lluny, com poques poblacions tingui. Ara la gent ja comença a pujar-hi. Pro el dia que ‘ls grans hotels i les carreteres remuntin la muntanya, l’invasió será segura“.

Per acabar aquesta visita a la premsa berguedana del primer terç del segle passat que ja parlava de turisme, ens podem aturar a la revista “Tagast”; concretament en el seu número de juliol de l’any 1930. Veurem que el discurs d’enaltiment de Berga i entorns com a possible resort turístic continuava ben viu:

Berga és, potser, la ciutat de Catalunya més privilegiada per la natura i que millor respon, en tots els ordres, a les exigències del turisme (…) té clima d’altura i molt sa; una situació excel·lent; a cada recolzada us meravella un panorama nou sense parió; cada caminet us acompanya a una font (…) El tresor que emmarquen les muntanyes berguedanes és literalment inèdit, completament desconegut”.

Sergi

Advertisements

6 comentaris to “La Suïssa catalana”

  1. Diumenge 10 de maig es disputa la Cursa d’Alta Muntanya de Berga. El recorregut, de 28 km, és senzillament espectacular. Si aquest sol primaveral ens continua acompanyant, uns dels millors paisatges d’aquesta Suïssa catalana poden brillar aquest diumenge amb tota la seva esplendor.
    http://www.mountainrunners.eu/cursa_alta_muntanya.htm

  2. “Bona terra pels cargols traient banyes” i per no gaire res més. El maig de l’any 1811, el baró de Maldà escrivia al seu dietari que ja n’estava fins als collons de viure a Berga. Fart de tanta pluja -en diu “Pixaberga”- i de més coses: “trista i miserable vila que no dóna més que poc blat, com sí més abundant de blat de moro, cols i trumfos, sols sí bones peres, i peres delicades al gust, a ser bona l’anyada; emperò molts canallots i algunes mossotes de carrer, prou burlones com los xicots, i prou xinxes de màquines de cotó, com hi són en aquesta vila en què treballen mossos i fadrines, que per lo regular no són la millor gent de la república, i ara en temps de revolució (la Guerra del Francès) pitjor, exceptuats alguns pocs i poques, que són gent de bé com molts honrats menestrals i de l’art de la terra”.

  3. La Suïssa catalana en pocs anys pot esdevenir la Suïssa d’Abu Dhabi. Un xeic àrab que “posseeix” Peguera ara vol pressionar un pagès per fer-lo fora i joquesé… aixecar casinos, fonts com les de Las Vegas, un circuit de Fórmula 1 i altres bestieses per l’estil.

    Aquí us en deixo l’enllaç:
    http://www.dbergueda.cat/noticies/noticia.xsp?id=6448

    Això sí: tal com deien els Brams: “Si ens destrossen les contrades, alçarem les barricades!”

  4. Des de Berga, no veig el Puigllançada. Per controlar que la muntanya continua al lloc de sempre, de tant en tant vaig a fumar i a passejar el gos a aquell caminet que passa per darrere del castell. Des d’allà puc observar la gran mola del Puigllançada. Hi vaig anar la setmana passada i no m’ho podia creure: neu a la cara sud. A poc més de 2.000 metres d’altitud. No era una enfarinada. Era la típica clapa de neu vella, molt vella. Una presència molt poc habitual en aquest lloc a finals de juny. Un cop recuperat de la sorpresa, em vaig dir “buenu, arriba el 30 de juny i a aquesta neu li queden dos telediarios. És claríssim que no li renovaran el contracte”. Em vaig equivocar. Ahir -4 de juliol, la data més trista- vaig tornar a fixar-m’hi i, contra tot pronòstic, i com si fóssim a les zones més altes de la cara nord del Pirineu, vaig poder observar que al nostre Puigllançada encara hi ha una mica de neu. Algú ho havia d’escriure.

  5. Ja ho sabíem, però faltava que els números ens ho confirmessin: vivim en un racó de món prou bonic, però no som gaire treballadors. La culpa no és de la crisi. La cosa ve de més lluny: de quan van anar tancant les fàbriques tèxtils i les mines. Des d’aleshores, som la comarca de Catalunya on un % més elevat de la “riquesa” familiar prové d’ajudes del papa Estat o de la mama Generalitat. Tothom és campió d’alguna cosa. Nosaltres ens hem especialitzat en això. Pitjor és robar, però…
    http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/419135-la-vall-daran-te-la-renda-per-capita-mes-alta-de-catalunya.html

  6. Possiblement siguem la comarca més envellida, i com a conseqüència una de les que rep més ajudes per dependència.
    Els iaios ja s’ho han pagat de fot temps…
    Ah!, i algun becari amb trenta i picu anys….

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s