Sóc calbu

El Lopes de Plats Bruts ens vol adreçar unes paraules carregades d’emoció i sinceritat. Si el voleu veure i escoltar, mireu-vos els últims 45 segons del vídeo (des del minut 04:20 fins el final).

No estem sols. No tingueu por. Sóc calbu. Som calbus.

Sergi

Advertisements

11 comentaris to “Sóc calbu”

  1. Em pensava que el Molina començaria dient un “molt bona niiiiiiiiiiiit!”

    I, tal com diria l’altre Molina, i puno i res més.

  2. Quina nit de Nadal més trista: allà al bar, amb els amics, mirant ties, parlant d’això i d’allò, bevent quintus i cubavilis i… aquella coronilla que vaig veure al mirall. Aquella merda de joc de miralls del bar que et permeten observar el “detràs” i les pròpies vergonyes. Hi havia poca llum, massa fum i molta gent, però allò d’allà era una coronilla. N’estava segur. Qui n’era l’amo? Qui era el desgraciat? El senyor del tamboret no podia ser, perquè ell estava col·locat en un lloc que feia impossible que la seva closca quedés reflectida en el mirall. Ho vaig veure i no m’ho volia creure: aquella coronilla era meva. És meva. Quina puta merda. No es pot anar amb coronilla per la vida.

    I què cabrons que sou tots. M’ho podríeu haver dit. Aquestes coses s’han de dir: “Sergi, ho saps que tens coronilla?”. Costa de dir, és dur assumir-ho, però és important ser-ne conscient. Quin Nadal més trist.

  3. Sergi, aquesta nit al 33 fan un programa que et pot interessar. És el quèquicom, i el programa d’avui es titula: “Cabell estimat cabell enyorat”.

  4. Solidaritat calba. Els calbus ens hem d’ajudar entre nosaltres. Canya contra els no calbus!
    http://www.as.com/futbol/video/alvarez-izquierdo-confundio-calvos/dasftb/20101108dasdasftb_39/Ves

  5. Avui, repassant uns apunts de principis de segle, he fet una troballa: entre full i full, un cabell. Sí, un cabell fort, jove, llarg i ple de vida. De seguida ho he vist clar: “és un cabell de quan era estudiant!”. L’he guardat. La ciència està avançant molt i em sembla que aquest cabell serà l’espurna de la reconquesta.

    No gaire lluny he trobat una altra relíquia: alineacions i una detallada planificació -plantilla, fitxatges, “descartes”, sou dels jugadors, balanç de les altes i baixes- del Barça 2001-2002. Si m’haguessin fet cas -Gabri i Gerard d’organitzadors, Xavi a la barra i Iniesta fora del club-, no sé on hauríem anat a parar.

    En tot cas, queda clar d’on plora la criatura. Recordo aquelles llargues sessions d’estudi: una mica de Marx, 4-4-2 o 4-3-3?, els inicis de la industrialització, necessitem un extrem dret que desequilibri, revoltes luddites, què en fem del Kluivert? i proletaris de tots els països, uniu-vos. Entremig, intenses rascades de cap que van malmetre, per sempre més, la densa i extensa capa forestal del meu cap gros.

  6. Llegint una notícia que explica que a un metge del Xacobeo el van fotre fora perquè es va negar a dopar als ciclistes de l’equip, he trobat aquest comentari. És molt important compartir-lo: “Alguien tendría que preguntarle a Alvaro Pino por qué se quedó calvo tan joven, cuando aún era ciclista. Tendría que explicar por qué todos los ciclistas que llevaban Ferrari y Conconi (él, Rominger…) se quedaban calvos tan jóvenes. Tendría que explicar la relación directa entre la dihidrotestosterona (eh!!!) y la alopecia”.

    Ja ho veieu: a part de ser calbus, aviat ens haurem de sentir a dir que també som uns dopats. Si algú vol ser dels nostres -un calbu de merda- o aspira a patir menys pujant a Queralt, oju! L’altre dia, el Riccardo Riccò -el que havia de ser el Pantani del segle XXI- quasi la dinya jugant a fer-se autotransfusions: va anar a la nevera com qui va a buscar un quintu i poc després era a l’hospital confessant que, per esperar el sopar, va obrir una bossa plena de sang màgica.

  7. Pilota dividida a tocar de la línia de banda. Ell hi va, jo també. Espatlla contra espatlla. Guanya ell: quasi em fot caure, s’emporta la pilota i l’àrbit no pita res. Protesto tímidament. La grada reacciona (buenu, són 3) dient-me “noi, et sembla que has de protestar per això a l’edat que tens?”. Me’ls quedo mirant amb un “ja teniu prou raó, ja”.

    Em va caure bé l’afició del Navarcles: cridaven “¿Por qué?” quan l’àrbit pitava a favor nostre un sac de banda discutible, ens insultaven amb un PEPE quan ensenyàvem massa la llesca i a un dels nostres van amargar-li la tarda dient-li Di María. Fart del tema, aquest reaccionà mostrant la tranca al respectable. I love this game.

  8. Això només pot passar a regional. Amb el teu permís, m’hi afegeixo: I love this game!!

    (m’he fet un bon fart de riure)

  9. Jajaj Imagino que els que heu jugat aquestes categories esteu preparats pq us diguin de tot. Però aquesta em sembla molt gran: “noi, et sembla que has de protestar per això a l’edat que tens?”! Davant d’això no hi ha resposta possible!!

  10. Sóc un calbu de merda, però sóc sensat: abans de sortir a jugar (Gironella, 6 de la tarda, 37ºC), vaig anar al mirall. No sóc una lesbiana que es pentina com el Xavi del Barça. No volia comprovar com em queda -ja em tinc molt vist- el blau de l’Olvan. Simplement em volia escampar bé la crema solar que em vaig posar a la closca. Fins ara, no havia fet mai aquest pas. Em sembla que el repetiré: dues hores de despejes a ple sol és massa tralla pels calbus.

  11. Avui, després de dinar, el Lopes ha tornat a proclamar solemnement que és calbu. Bé, però més he rigut amb la Carbonell: el David ha dit alguna gilipollada de les seves i ella se l’ha mirat i li ha etzibat que “el teu problema no és que hagis vist massa pel·lícules, és que no les has entès”.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s