Avui toca demografia

Sant Jaume de FrontanyàAhir, em vaig passar una estoneta mirant la pàgina 2 del suplement “Berguedà setmanal” del REGIÓ 7. Què ho fa? Hi vaig veure una taula plena de números que em va resultar interessant. Amb només mitja pàgina, hi podia veure reflectida l’evolució demogràfica del Berguedà, municipi per municipi, des de l’any 1900.

Mirant aquelles dades, et poden venir al cap diferents observacions i comentaris. N’apuntaré uns quants:

Segons dades oficials, l’any 2008 al Berguedà hi vivien unes 41.500 persones. Havíem sigut mai tants? Sí. L’any 1950, al Berguedà hi vivia la mateixa gent que ara. I el 1960, quan molts berguedans vivien del tèxtil o la mineria, la nostra comarca tenia més de 47.000 habitants.

Avui, malgrat l’arribada de nouvinguts dels últims anys, al Berguedà hi viu menys gent que fa 50 anys; quan, per contra, Catalunya tenia la meitat de la població actual (el 1960, a Catalunya hi vivien 3,9 milions de persones).

Passem a Berga. Ja som 17.000. I això és bo o dolent? No ho sé. I l’objectiu és arribar als 20.000? Tampoc ho sé. Només puc dir que fa 100 anys, a Berga hi vivien menys de 6.000 persones. I que no vam superar la xifra dels 10.000 fins a principis dels anys 60.

Per sota de Berga , però en posicions de podi dels municipis més poblats del Berguedà (l’any 2008), trobaríem Gironella (5.000 habitants) i Puig-reig (4.300). Per sobre dels 2.000 habitants també hi hauria Bagà (2.300) i Avià (2.100). Entre els mil i els dos mil habitants quedarien Casserres, la Pobla de Lillet i Cercs. La resta de municipis berguedans (d’un total de 31) ja queden per sota la xifra dels 1.000 habitants.

Cadascun d’aquests municipis que tenen entre mil i cinc mil habitants tenen la seva pròpia història demogràfica. De Puig-reig, per exemple, en podríem dir que fou el segon municipi berguedà durant els setanta primers anys del segle XX. El seu “millor” moment (demogràficament parlant) va ser el 1960, quan al municipi de Puig-reig hi vivien dues mil persones més que ara. I una altra dada: en el primer terç del segle passat, Puig-reig només tenia mil habitants menys que Berga.

Cal Prat (Puig-reig)Per entendre el cas de Puig-reig hem de tenir en compte el conjunt de fàbriques i colònies tèxtils que inclou el territori d’aquest municipi. Fins als anys setanta, a les colònies de l’Ametlla de Merola, Cal Pons, Cal Vidal, Cal Riera, Cal Marçal i Cal Prat (totes de Puig-reig) hi vivia molta gent.

Gironella, un altre municipi amb colònies, també va viure moments “millors”. Entre 1960 i 1980, el municipi superava els 5.500 habitants. A la Pobla de Lillet, el descens de població ha estat molt més dràstic. A la Pobla, avui hi viuen unes 1.300 persones. L’any 1960, i també el 1930, eren el doble de gent.

la Pobla de LilletAra tocar parlar dels municipis menys poblats del Berguedà i de Catalunya. Un dia vaig llegir (no sé si encara és així) que el Berguedà té el privilegi de tenir els 3 municipis menys poblats del país:  Sant Jaume de Frontanyà (29 habitants), Gisclareny (34) i Fígols (47).

Per sota dels 100 habitants també hi ha la Quar (60), Capolat (76) i Castell de l’Areny (78).

L’any 1900, els integrants del podi de municipis menys poblats del Berguedà eren els mateixos que els d’avui, però amb un ordre diferent: Sant Jaume ja era el menys poblat, però Fígols i Gisclareny s’intercanviaven les seves posicions actuals. Això sí, cap d’aquests municipis tenia menys de 200 habitants. A Sant Jaume, aleshores, hi vivien 214 persones.

I… avui ho deixarem aquí. Si heu quedat curts, un altre dia continuarem.

Sergi

Advertisements

8 comentaris to “Avui toca demografia”

  1. A Berga ja som 17.000 habitants? Carai, carai… Tot i així, segons el meu humil parer, a mi encara m’agrada anar pel carrer Major, pel Passeig de la Pau, pel Vall, pel carrer del Roser, per la carretera de Sant Fruitós… i trobar-me cares conegudes i, un dia saludant de lluny algú, i un altre dia parant a fer-la petar amb algú altre, em reconegui com a habitant d’aquesta bonica vila de la Catalunya profunda i de la seva peculiar tribu i manera d’afrontar les coses.

    Anar a la Granja, al Negre, al Cau, a la Plaça… i trobar-hi potser no generacions, però sí gent que et treu cincs anys tant per dalt com per baix, per a mi això és maco i fa unió, i, encara que sigui de vista, et coneixes. Això és el que ens agrada, als berguedans, a banda d’altres coses que ja han anat apareixent al llarg de diverses sàvies entrades en aquest bloc, per exemple.

    No sóc qui per deixar anar filosofades, però créixer, més ben dit, saber créixer, no és pas dolent sempre i quan se sàpiga fer i allò que diuen, “que el llegir no ens faci perdre l’escriure”.

  2. Estic d’acord amb el company Marcel. Tot i això, quan estiguem a punt pels 20000, em passes a buscar, Sergi, que enfilarem el camí de l’exili nord amunt.

  3. Quedem així, Torra. Quan el Regió 7 digui que a Berga ja som 20.000, cardem el camp. Com que sóc previsor, ja he ullat alguns llocs on gaudir d’un càlid exili: la cova de can Maurí, la cova del Massana (el Ricardo Piki ens hi acompanyarà. Ell sap com arribar-hi. S’ho coneix molt bé), la baga de les Nou Comes o alguna de les cases ensorrades de Peguera.

    El principal dubte que tinc és on farem els partidets de dissabte: a Puigventós? A sota el Pi de les Tres Branques? A Peguera mateix? O cap a la banda del Catllaràs? No ho sé, però de partidet en farem. Jo ja tinc l’sms preparat. Només falta saber el terreny de joc: 2d4… Qui no vingui, sociata.

  4. No sé com he anat a parar a la pàgina d’Idescat.
    Dels habitants del Berguedà, segons dades del 2007, el cognom més freqüent és Garcia, igual que al total de Catalunya. 721 berguedans el tenen com a 1r cognom i 721 com a 2n cognom.
    El top ten de cognoms més habituals a la comarca és:
    1- Garcia
    2- Sanchez
    3- Martinez
    4- Serra
    5- Casals
    6- Fernandez
    7- Lopez
    8- Rodriguez
    9- Soler
    10- Pons
    http://www.idescat.cat/orpi/Orpi?TC=R&VR=1&VC=2&CC=14&VOK=Confirmar

  5. Jo de cognom em vull dir Llop, i que em tractin de senyor.

  6. Sant Jaume de Frontanyà segueix ferm en el seu liderat: continua sent el municipi menys poblat de Catalunya. 25 habitants. Fins fa poc eren 26, però ara ja passen a 25. Què, un bon home que es va morir? No. L’Ajuntament ha decidit treure del padró del poble a un nom que formava part de la llista d’habitants perquè fa molt temps que no es té notícia d’ell.

  7. Kiku, se t’ha girat feina: han restaurat el padró municipal d’Avià de l’any 1886. Per fi podràs saber quin any vas néixer i recordar de què treballaves a aquella època, a finals del segle XIX. Malauradament, el padró no explica quins eren, aleshores, els locals nocturns de moda. Sí que ens diu, però, com es guanyaven la vida els avianencs del moment. Busca si hi havia alguna emprenedora que fes el lamentable pas de convertir el mas familiar en una gran casa de putes: http://www.dbergueda.cat/noticies/noticia.xsp?id=7660

  8. Kikot, hem de fer el pas. Tirar endavant el nostre projecte. Gisclareny ens necessita: ens hem de fer parella de fet, encarregar un nen o nena ben bufó i au, a viure entre vaques i eugues. En aquest poble de l’Alt Berguedà (on no he anat mai, em sembla. És gravíssim) no hi viu cap menor de 15 anys. Volen sang jove. No patiu, ja venim: http://www.dbergueda.cat/noticies/noticia.xsp?id=7823

    Si la cosa ens funciona, el Piki vull dir Parce i el Pax vull dir Piki també agafaran els tripaus i vindran cap a Gisclareny.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s