El nostre Obama

Necessitem un Obama. El nostre.

Aquest diagnòstic/desig/afirmació l’he sentit i llegit diverses vegades aquestes últimes setmanes.

Enlluernats amb les quantitats incomptables d’il·lusió i expectació que últimament ha generat (aquí i als EUA) el nou president americà, diferents catalans aficionats a la política -gent aferrada al noble desig de poder viure en un país pròsper i lliure-, resignats i entristits amb el panorama polític que tenim a casa nostra, han implorat al vent que d’algun racó de les terres catalanes emergeixi un líder polític català tan engrescador com l’Obama.

La meva sospita és que els catalans ja tenim el nostre Obama. I ja fa uns quants anys que ens fa de president. Es diu Laporta, Joan Laporta i Estruch.

Entre el president Laporta i l’Obama hi veig, com a mínim, quatre similituds (una mica rebuscades, potser):

1. Fa unes setmanes, quan els diaris van dedicar, dia rere dia, tantes pàgines a parlar de l’Obama i del president sortint, algun articulista va destacar que passant de Bush a Obama, el poble americà havia anat d’un extrem a l’altre. A can Barça va passar una cosa similar: molts socis votants de Gaspart acabaren donat al seu vot a l’opció Laporta.

2. L’Obama i el Laporta no haurien d’haver guanyat. En el cas americà, mesos enrere, Obama era un més dels diferents candidats a representar el Partit Demòcrata a les eleccions presidencials i era un més dels que, en principi, havia d’acabar estavellant-se contra el gran favorit. Millor dit, la favorita: la Hillary Clinton. El canvi sensat.

A casa nostra, tres quarts del mateix. Si ens situem en el mes de maig del 2003, el Laporta només era un candidat a presidir el Barça. Un candidat que va caure bé a molta gent que el descobrí aleshores, però que, en principi, tenia molt poques opcions d’acabar sent president del Barça. A falta de poques setmanes d’aquelles eleccions del 2003 (se celebraren el dia 15 de juny), el gran favorit era el Lluís Bassat, el representant del canvi tranquil.

3. No fa pas gaire temps, es veia difícil que un negre pogués ser mai president dels EUA. A casa nostra,  allò que semblava allunyar el Laporta de la llotja del camp del Barça era el seu catalanisme “excessiu” i massa abrandat. Que n’aprenguin, que diria el president: a Washington un negre i al Camp Nou un separatista.

4. Si l’Obama ha generat il·lusions i expectació, el Laporta i la seva junta, en aquells dies de primavera-estiu del 2003, no es quedaren pas curts. Veníem d’una temporada molt negra (vam quedar sisens a la Lliga) i els socis i aficionats volien tornar-se a engrescar amb el Barça. I es van trobar amb una junta plena de gent jove i preparada que els parlava (en català) de cercle virtuós, i molta gent es va deixar embriagar per aquell ambient d’estranya eufòria.

Quatre similituds… i una diferència: l’Obama ha desvetllat la il·lusió de molts, però tot just comença. Ja ho veurem què en queda de tot plegat d’aquí a dos anys. En canvi, el Laporta ja fa cinc anys i mig que presideix el Barça i, malgrat tots els malgrats (les dues últimes temporades decepcionants, els embaucadors, mals anys al Palau, el tema del Sandruscu i els sorianistes, etc.), si li haguéssim de posar nota, hauria de ser bona. Com a mínim, un notable.

A algú potser li semblarà exagerat o desafortunat establir qualsevol tipus de comparació o paral·lelisme entre tot un president dels EUA i un simple president d’un club esportiu, però em sembla que tots sabem prou bé que el Barça és molt més que un equip de futbol. Com diu el tòpic (potser ja una mica gastat, si més no de tant sentir-lo), som més que un club.

I sobretot ho és pels catalans que voldríem que Catalunya fos alguna cosa més que una comunitat autònoma. Si el Barça ens fa “perdre” tantes estones i ens genera tantes alegries i decepcions potser és perquè veiem en el Barça la Catalunya que voldríem.

Anant pel món, el Barça no és cap subapartat. Som el/del Barça. I ens coneixen i ens reconeixen arreu. I els millors jugadors del món volen jugar amb el Barça. I diuen que el nostre camp és la 2a meravella del món en l’àmbit dels edificis/equipaments esportius. I som un dels deu (o dels 3) equips de futbol més “importants” del món. I més i més i més. I molt més.

A falta de país propi, som del Barça. De la República del Futbol Club Barcelona.

Sergi

Anuncis

45 comentaris to “El nostre Obama”

  1. Amb la guerra civil que afecta el catalanisme, seria un suicidi que el President Laporta volgués posar-s’hi pel mig. Potser quan acabi el seu mandat -el 2010-seria el moment de fer el salt, però les circumstàncies polítiques haurien de ser molt diferents a les actuals.

  2. Ahir, el Sostres deia que el Laporta no és el nostre Obama. El president del nostru club és molt més ben parit: http://paper.avui.cat/article/serveisioci/160942/es/projecte/laporta.html

  3. Ahir, celebrant la victòria de València, el Sostres recordava que tot just fa un any… “la vella tenebra que sempre envolta el Barça va intentar destruir personalment i políticament el millor president que hem tingut mai. Aquests dies farà un any que els pitjors presagis del barcelonisme van tornar a planar sobre el destí de la institució amb tots els gossos deixats anar. Els ressentiments espanyolistes de sempre, la caspa de sempre, la que sempre ens amenaça i ens tenalla, va actuar en complot per intentar rebaixar el Barça a la misèria grisa i inanimada, provinciana i decebedora per la qual havia transitat abans que el president Laporta li retornés la dignitat i l’obrís a la nació. Ahir va guanyar el Barça entès com a exèrcit de Catalunya, com el parapet d’avançada d’un país que no vol rendir-se (…) Aquests dies farà un any que un home valent va aguantar dempeus quan tothom l’abandonava”.

    Nosaltres no! Estem nets de culpa. Quan més bramaven i intoxicaven els embaucadors, nosaltres vam dir, més fort que mai, Força Laporta! Mireu, mireu: http://lagranjaberga.wordpress.com/2008/07/08/forca-laporta/

    Si voleu llegir l’article sencer del Sostres: http://paper.avui.cat/article/cultura/163978/la/teva/victoria.html

  4. El Col·lectiu 2014 dedica aquest article a l’home del canvi positiu, del cercle virtuós i que, quan plegui del Barça, ens conduirà cap a la independència del nostru poble! Visca’l Baarça i lo nostru president!

    http://www.directe.cat/opinio/c2014/laporta

  5. Perdó, coses de la merda de traductor de l’sport que et direcciona a la seva portada.

    Em referia a aquesta notícia:
    http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=615141&idseccio_PK=849

  6. El president i els embaucadors. Si voleu veure el tràiler de la pel·lícula, el deixo aparcat aquí (aquesta broma és del Genís, em sembla): http://esports.e-noticies.cat/lestelada-representa-el-que-es-el-barca-30966.html

  7. Ahir, el president va valorar “el millor finançament de la història de Catalunya” que Espanya ens acaba de concedir. Paraules del president: “Catalunya està més a prop de ser una diputació general que un país que vol viure en plenitud”.

    Més informació del tema a http://paper.avui.cat/article/politica/169817/laporta/afirma/pais/esta/molt/prop/fer/ridicul.html

    A l’Sport també destaquen les declaracions de la primera personalitat del país. El titular de la notícia és “Laporta mostró su cara más independentista”: http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=629458

  8. Sr Joan Laporta i Estruch , el millor President del Barça de tots els temps.
    Copa, Lliga, Champions 2008-09.
    Visca Joan Laporta
    Visca Barça i Catalunya //*//.

  9. Sí, i tu Pax estàs molt bé per anar a parar a parawebs com aquesta diumenge al matí.
    Per cert, els tius dels comentaris també estan molt bé i són molt pacífics i dialogants.

  10. Ei Pax, vés alerta on caus, que hi ha malaties gravíííííííííssimes que s’encomanen a través de l’ordinador.

    Ja estàs assegut al sofà per veure la innauguració del Nou Sarrià? Per veure si explota em refereixo.

  11. Visca l’Estatut! Evidentment, no parlo de la merda de nou estatut de la comunitat autònoma catalana. M’agraden més els nous estatuts del Barça: http://esports.e-noticies.cat/nomes-catala-31771.html

  12. La tia bona de la política catalana (la Montserrat Nebrera) diu que “el Barça és una nació” i afegeix que, actualment, el nostre país és una gran casa de putes. Concretament, les seves paraules són aquestes: “hores d’ara Catalunya sembla més aviat un club”.

    Entrevistada pel Sostres, també diu que, si hi hagués referèndum, ella (senyora del PP) votaria que Sí. Sí a la independència de Catalunya.

    Podeu llegir l’entrevista a http://paper.avui.cat/article//ultima/172299/montserrat/nebrera.html

  13. Aquesta la Nebrera és com el nostre Saña. Infiltrats independentistes a les files del Partido Popular.

  14. Com que la majoria no mirareu el link de l’Avui, us vull evitar que digueu incorreccions en sessió parlamentària de bar. La Nebrera NO HA DIT que votaria que sí a la independència de Catalunya. Ha fet servir la ironia, sovint de dubtosa gràcia en veu femenina, quan el Sostres li ha preguntat si votaria a favor de la llibertat de Catalunya. Com sabeu, tot bon “liberal” està a favor de la “llibertat”. I com també deveu saber, la paraula llibertat té tants significats com persones que se n’omplen la boca. Total, que està molt a favor de la llibertat per Catalunya, especialment pel que fa a la llibertat d’elecció de llengua a l’ensenyament, llibertat per heretar sense molestos impostos de successions pel mig, llibertat per anar a 200 km/h amb el cotxe, llibertat per construir xalets a la canalera del Pedraforca… Una liberal de cap a peus, sí senyor. Ah, i cada dia està més passada, la vellota.

  15. Merda, semblo un dogmàtic antiglobalitzador qualsevol… Deu ser la calor.

  16. Som una nació, volem un estat propi (o potser no som una nació, però igualment volem un estat propi) i el nostre president es diu Joan Laporta: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3627341

    Si preferiu les explicacions de l’AS, http://www.as.com/futbol/articulo/laporta-adhiere-marcha-independentista-11-s/dasftb/20090904dasdasftb_29/Tes

  17. El meu diari de referència és marca.com. Em parlen de futbol, ciclisme, el Madrid, ties, Barça, bàsquet, futbol internacional i de com ha anat la manifestació d’avui a Barcelona. I fins i tot fan sortir al mestre Salvador Cardús en una foto!: http://www.marca.com/2009/09/11/futbol/equipos/barcelona/1252692282.html

    Al titular de la notícia diuen que “Joan Laporta muestra su cara más independentista”. Als comentaris… s’hi pot llegir de tot: solemnes, solitaris i rabiosos “Viva España!”; altres que volen espantar a la gent catalana del Barça recordant que, fora d’Espanya, el Barça hauria de compartir lliga amb el Girona, el Lleida o el Manresa; i també persones emprenyades que no volen veure el seu Marca tacat de notícies “polítiques”. Només esports és el seu clam.

  18. “Laporta da el salto”. L’altre dia, des d’una columna de la prestigiosa -i maleïda, i espanyola- “Vanguardia”, el Francesc-Marc Álvaro, un dels analistes (o garlaires, digueu-ne com vulgueu) polítics més llegits i escoltats del país, parlant del President, del Carretero i del Reagrupament, escrivia:

    “A Laporta le va la intensidad y luchar contra los obstáculos, se crece. Carretero será el líder moral del proyecto y Laporta el líder electoral, capaz incluso de hablar de la independencia en la Mina, lo auguro. Veremos a bordo de este tren a algún intelectual de prestigio en labores de ideólogo y -tomen nota- no deben descartarse apoyos de activos empresarios de la nueva generación”.

    Fa poc temps era només un projecte de bar -el Laporta encapçalant un partit o candidatura independentista- i ara ja en parla La Vanguardia. A veure si també es van concretant altres somnis i atrocitats que hem esbossat, a tocar de la barra, tot fent baixar alguns quintets.

  19. Laporta, endavant! No et deixis “embaucar” pels presidents de les regions espanyoles. “Laporta, radical separatista!”. No ho dic jo, ep!

    http://www.directe.cat/punt-de-mira/laporta-radical-separatista-16654

  20. El Carretero del Reagrupament també té clar que, en aquests moments, el president de Catalunya és Joan Laporta. Com diu ell mateix, el Barça i el seu president són coneguts arreu del món. En canvi, quan surt d’Espanya, el Montilla té greus problemes per explicar, i fer entendre, què collons és la Generalitat: http://politica.e-noticies.cat/carretero-menyste-la-presidencia-de-la-generalitat-33238.html

  21. Aquests suecs són uns garrulus! Donar el premi Nobel de la Pau a l’Obama… que no hi tenen res al cap? Si volien premiar un Obama, haver regalat el trofeiu al nostre, al català, al que ens presideix. No sé si el Laporta dedica gaires estones del dia a pensar en la pau al món, però posats a sortejar premis, almenys que escombrin cap a casa, collons.

    Avui mateix, tots els diaris, teles i ràdios embaucadores expliquen que el President ha sumat un mèrit més per poder guanyar tots els premis que facin falta: haver mantingut un bell diàleg amb el president extremeny. Com que la versió del diari Marca és la més distreta, em quedo amb aquesta: http://www.marca.com/2009/10/09/futbol/equipos/barcelona/1255076338.html

    Segons El Mundo (no confondre amb el Mundu) i el Marca (fonts de màxim rigor), el Laporta, fart de sentir el Fernández Vara, va tallar la conversa telefònica que estaven tenint “con el grito de guerra independentista (que jo no havia sentit mai) ‘Visca Catalunya Terra Lliure”.

  22. Ho ha tornat a dir: “volem un estat propi”. “És el somni per als meus fills, perquè visquin aquest somni, el d’una nació catalana organitzada en un estat propi. Lluitaré i treballaré per fer aquest somni realitat”. Més informació de les últimes declaracions patriòtiques del President a http://politica.e-noticies.cat/laporta-volem-un-estat-propi-34813.html

    Si preferiu llegir la notícia i els comentaris del tema que apareixen al web del Marca, http://www.marca.com/2009/11/13/futbol/equipos/barcelona/1258148944.html

  23. No he trobat cap millor conte o poema de Nadal que aquest: una entrevista al President. Aquell president tan mal educat, tan impresentable i amb tan males formes que mereix ser condemnat al pitjor dels inferns malgrat que és el principal responsable del millor Barça de la història i que avui el nostru club sigui el millor equip de futbol del món: http://paper.avui.cat/article/esports/180914/no/soc/home/felic.html

    Tots plegats -poble català, socis del Barça, entorn blaugrana- som tan imbècils que si el Laporta es pogués presentar a les properes eleccions del Barça, probablement no les guanyaria. Som macus i fem gràcia.

  24. El President ens desitja un “Bon Any 2010. Seguirem dedicant els millors anys de la nostra vida a la recerca de la felicitat de les persones de bona voluntat. Visca el Barça i Visca Catalunya Lliure!”.
    http://esports.e-noticies.cat/laporta-felicita-lany-amb-un-visca-catalunya-lliure-36357.html

  25. Avui, quan baixi a la biblioteca, no buscaré el Mundu com un desesperat. El meu objectiu serà un altre: El Mundo, aquell diari espanyol que no llegeixo mai. Avui publiquen una entrevista al Laporta feta pel Sostres. Els del Marca diuen que és “deliciosa”. Si en voleu fer un tast, http://politica.e-noticies.cat/cdc-i-erc-passen-de-laporta-36371.html

    Si preferiu el resum de l’Sport, http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=675392&idseccio_PK=803

  26. El Laporta “té un pla per conquerir la Copa de la Independència en dues o tres temporades com a màxim. Ja ha demostrat que sap com posar els espanyolistes al seu lloc jugant a l’atac i res més que l’atac: si les urnes li passen la pilota, no es quedarà especulant amb ella al centre del camp”.

    Qui ho ha dit això? Algun dels nostres homes en plena eufòria de bar? No, el famós i espanyolíssim Pedro J. Ramírez: http://comunicacio.e-noticies.cat/hi-ha-un-milio-de-catalans-disposats-a-seguir-laporta-36568.html

  27. Avui, a l’AVUI, el Xavier Roig ens regala un altre dels seus magnífics articles. Parla del Laporta i de la Catalunya embaucada i embaucadora que no ens agrada: “El cas Laporta posa en evidència que en aquest país no falta pas gent de vàlua, sinó que sobren mesquins. Els perills que assetgen Catalunya no provenen del nacionalisme espanyol. Tampoc de l’independentisme. Ni tan sols de la immigració, o de la crisi. L’enemic permanent de Catalunya és de baixa intensitat. És aquest catalanet que es diu catalanista, que creu que a Madrid són malvats però que convé no fer-los enfadar. Aquest que, si el collen una mica, és capaç de renunciar a tot, fins i tot a la pròpia dignitat. Aquest individu que cada dia llegeix, i assumeix com a bones, les collonades en castellà del Gran Diario Europeo, però que quan es mor, per fer les paus amb ell mateix, hi publica l’esquela en català (…) Aquest és l’enemic al qual ha hagut de fer front el senyor Laporta, fins i tot dins del mateix club”.

    Si voleu llegir l’article sencer, http://paper.avui.cat/article/dialeg/182423/paradigma/laporta.html

  28. Ahir, el president del millor club de futbol del món i del millor Barça de la història (per tant, el millor president de la història del nostru club) va anar al cau dels Embaucadors i alguns espavilats el van xiular. Hi ha gent molt garrula al món: http://esports.e-noticies.cat/xiulets-a-laporta-a-la-gala-de-mundo-deportivo-37005.html

  29. El Clapés va explicar que ell havia anat a l’acte del maleït diari embaucador i que aquesta informació (la dels xiulets al President) és completament falsa. Que potser una o dues persones van xiular, de la mateixa manera que sempre hi ha un o dos indesitjables (el Parce i un altre, com a molt) que xiulen a la gent que entra al bar quan fan futbol. Accions completament residuals.

  30. Falten 3 dies, 21 hores, 38 minuts i 20 segons perquè es posi en funcionament
    http://www.laporta2010.cat/

  31. Menys de 24 hores. Ho diu al seu Twitter: Demà al migdia us espero al web laporta2010.cat, un espai de comunicació per compartir amb vosaltres les meves reflexions sobre Catalunya.

  32. Silenci, que parla el President. “Hay muchos que van por ahí diciendo que son catalanes (y representan al pueblo catalán) y no lo son”. Els de La Vanguardia, per exemple. Cosins germans dels del Mundu. Embaucadors tots. Miserables.

    Des de la seva web, el President parla clar. Lectura obligatòria. Tema? Contra La Vanguardia: http://www.laporta2010.cat/en-primera-persona/enquestes-i-parcialitat-informativa

    “La cantarella d’enquestes i, en general, d’informacions adverses a la meva persona per part dels diaris del Grupo Godó ja la conec. El maig del 2003, a un mes de les eleccions a la presidència del Barça, Mundo Deportivo, diari del mateix grup de comunicació, no ens donava cap possibilitat de victòria. Cap. Zero. Aleshores, la nostra candidatura ja comptava amb enquestes pròpies que ens donaven uns resultats ben diferents. Set anys després es repeteix la història. Des de fa uns dies disposo d’una primera enquesta que el meu equip de treball ha encarregat a una empresa de prou recorregut i prestigi, l’Institut Opina, que ofereix uns resultats ben diferents als publicats diumenge a La Vanguardia. Parlen, per exemple, d’una valoració de la meva persona del 5,3%, una mitjana per damunt de la nota que obtenen la majoria de polítics de Catalunya. Parlen, per exemple, que el 47,3% dels catalans està a favor de l’Estat propi. Parlen, per exemple, que un 16,9% de les 1.550 persones enquestades, majors de divuit anys d’arreu de Catalunya, em donarien el seu suport en cas que presentés una candidatura amb partit propi a les properes eleccions al Parlament.

    Hi ha massa diferència entre ambdues enquestes, entre ambdues mostres d’intencions, entre ambdues realitats. Els resultats de l’enquesta publicada a La Vanguardia respon a uns interessos que van en contra dels interessos generals de Catalunya perquè no és seriós ni responsable que un diari que pretén ser un mitjà de referència a casa nostra doni la informació que li convé segons els seus posicionaments ideològics. El boicot sistemàtic i premeditat a parlar d’una nova realitat política a Catalunya és inacceptable. Que La Vanguardia dilueixi en el no res informar de l’aposta creixent de milers de catalans i catalanes per una Catalunya plena només es pot entendre per unes intencions determinades que el seu director, Pepe Antich, hauria d’explicar-nos (…) Antich hauria d’explicar als seus lectors perquè menysté, amb tanta contundència, les accions i reflexions de persones i agrupacions que promouen els drets i les llibertats de Catalunya. O perquè sempre s’ha posicionat amb tanta bel·ligerància contra la meva gestió com a president del Barça. Només cal recordar, i a l’hemeroteca em remeto, als articles descaradament adversos contra mi i la meva Junta Directiva l’any 2008 en ple vot de censura. Si el sucursalisme de La Vanguardia amb l’establishment espanyol respon a qüestions empresarials o econòmiques que ho deixin ben clar, però que no ens vinguin amb lliçons d’objectivitat. L’enquesta de diumenge s’allunya de l’esperit informatiu d’un mitjà de comunicació que no s’atreveix, o no vol, oferir al lector una mirada àmplia i objectiva de la realitat nacional (…) El país aniria millor si La Vanguardia no s’obstinés a adoctrinar tant a la ciutadania sinó, senzillament, a informar-la com es mereix”.

  33. Al Mundial d’aquest estiu, el Laporta anirà amb Espanya. Paraules seves. Què? President botifler? No. Diu que animarà a Espanya, però també Argentina, Costa d’Ivori, França… i totes les seleccions on hi hagi catalans o jugadors del Barça: http://www.marca.com/2010/03/19/futbol/equipos/barcelona/1268992796.html

    Ho estic veient: Berga, sufocant dia de juny (que s’acabi ja l’estiu que encara no ha començat), tots al bar. Partidàs. Vuitens de final del Mundial. Se senten uns tímids xiulets: el Parce arriba tard. Necessitava la samarreta de la selecció ivoriana amb el 10 de Touré Yaya i li ha costat trobar-la. Ja hi som tots. Que comenci la batalla: Espanya-Costa d’Ivori. A qui animarà el Laporta?

  34. La intervenció d’avui del president a la II Assemblea Nacional de Reagrupament:
    http://vilaweb.tv/?video=6085

  35. Parla el President, escoltem (rossellistes garrulus, vosaltres també): http://www.publico.es/catalunya/307295/laporta

  36. Dijous de Patum a la tarda. Ressaca.
    Una bona activitat, mirar el programa 59 segons de la 2 que van fer aquesta setmana. El convidat era el Laporta. Quin president que tenim!

    http://www.rtve.es/mediateca/videos/20100602/59-segons-amb-joan-laporta/788454.shtml

  37. Sóc un fidel lector dels articles de l’Alfredo “Villarato” Relaño. M’agrada la seva manera d’escriure i admiro els seus coneixements del món i la història del futbol. No sempre estic d’acord amb les seves opinions, però això no és cap problema: punts de vista diferents i ja està. Avui, però, m’ha fet emprenyar. Ajunta el Villar i el Laporta per dir que són més o menys lo mateix: dos garrulus amb sort. Del Villar no en sé gaire res ni en vull parlar. Del President sí que en diré alguna cosa: afirmar -com fa el Relaño- que el seu únic mèrit és haver estat en el lloc oportú en el moment oportú no s’aguanta per enlloc. Tornem-ho a dir per fer de contrapès a la veu dels embaucadors d’aquí i d’allà: quan el Laporta va arribar a can Barça, el FCB era una gran casa de putes. Ara, amb dues Champions més al sarró, i tenint clar que és al Camp Nou (o al bar) on es veu el millor futbol de la història, tothom vol ser com el Barça. Durant set anys, el màxim responsable del tingladu ha sigut el Laporta. Dir que tot això s’ha aconseguit malgrat ell és patètic i lamentable.

    Si us voleu emprenyar una mica, http://www.as.com/opinion/articulo/laporta-villar-pasajeros-exito/dasopi/20100723dasdaiopi_3/Tes

  38. L’altre dia, al míting de Solidaritat Catalana del Casino, el president va estar gris. Llarg, repetitiu i sense gas. Pel que es veu, no és sempre així. A la presentació de Sabadell va recuperar el to:
    “Els hi tinc ganes! Moltes ganes!”

    El vídeo es pot mirar sencer tranquil·lament, però si voleu anar de cara a barraca ho teniu al 08:40.

  39. Vinc de la seu d’Òmnium Cultural, al carrer Diputació de Barcelona. Començaven un cicle de xerrades amb els candidats a les eleccions catalanes, i avui hi havia el Laporta. Si un tros amunt denunciava que a Berga l’home no va passar de discret, avui ha estat una altra cosa. No hi ha dubte de que el motiu era el format: presentació de Muriel Casals, breu intervenció del candidat (cap sorpresa) i més d’una hora de col·loqui 100% obert.

    A l’era en què qualsevol pot mirar i remirar la xerrada de qualsevol per internet, assistir a un acte sense preguntes no té més interès que el morbo de veure el protagonista en persona. En canvi, veure si és ràpid de reflexes després de la pregunta d’aquell tarat, com s’emociona quan pregunta la vella, com està de paciència quan el tio aquell inicia la pregunta llarguíssima i que no porta enlloc, com encaixa que li preguntin n+1 vegades sobre Reagrupament…
    Avui ha valgut la pena. Ha estat bastant hàbil (l’auditori de 300 persones encaixonades era molt còmplice) i ha pogut seduir al personal. Novetats? Pel que fa a Reagrupament, m’ha semblat que ja té coll avall que el Carretero ha perdut el duel i que només li queda retirar-se en pro del més fort: ell.
    Fins i tot s’ha permès el luxe de comprometre’s a abandonar si durant la campanya es demostra que el més fort és l’altre.

  40. Parla el Sostres: “La Vanguardia ha arribat a la conclusió que Joan Laporta entrarà al Parlament i que les seves expectatives electorals creixen. És per això que tant Antich com fins i tot Godó han prohibit que s’esmenti el nom de Laporta a les pàgines de Política del diari. I han donat l’ordre precisa que l’expresident del Barça només aparegui a La Vanguardia a la secció d’Esports i per les acusacions que rebi del Sandrusco. La Vanguardia no és un diari: és un artefacte, és el pitjor càncer que ha tingut mai Catalunya. Sempre disposada a reduir-nos, a provincianitzar-nos. És un diari infame. És l’explicació del paradigma mental de tants catalans segrestats per un discurs estúpid i fallit, que ens ha deixat estabornits i formant part d’una comèdia baratíssima per a nans mentals. L’odi que La Vanguardia li té a Jan Laporta és perquè és independentista, perquè no es va doblegar als sinistres interessos del grup Godó, i perquè no ha renunciat mai a estimar-se el seu país en lloc de ridiculitzar-lo que és el que fa La Vanguardia, que no és més que la guàrdia jueva del gueto de Varsòvia, sempre amb la seva retòrica petita i lamentable, amb la seva petitor, amb la seva insignificança”. Queda clar que el Sostres també creu en la pancarta que un dia va pintar un dels calbus que es passeja pel nostre bar: “Grup Godó, ni oblit ni perdó”.

  41. I ho tornaré a repetir tantes vegades com faci falta. Em sap greu pel Clapés, al qual admiro, però:
    “Grup Godó, ni oblit ni perdó!”.

    Pel que va dir el Laporta a l’acte d’Òmnium, l’odi és recíproc, ja que es va referir amb total menyspreu més d’una vegada a la Vanguardia i més de dues al Mundo Deportivo. També es va referir al Sandruscu quan recordava que el Barça havia de servir al país. “Bé, ara no sé a qui serveix”, va dir.

  42. Els embaucadors no li donen ni dues línes. Han de venir de les Amèriques per donar-li algun ressò:

    http://www.naciodigital.cat/noticia/19222/new/york/times/interessa/joan/laporta

    Informació aportada per Tribulete.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s