Llibres que s'han de llegir

Durant una breu etapa de la meva vida em va dominar l’obsessió (no hi patiu, podeu pensar “quina gilipollada” o “quina obsessió més ridícula”) de llegir-ho tot. Era indispensable llegir tots els autors i llibres fonamentals.

I quins eren aquest títols o escriptors “fonamentals”? Des de llibrots d’ història, filosofia, sociologia o ciències polítiques fins a escriptors, novel·les o peces literàries d’aquelles que diuen que s’han de llegir.

Les meves agendes d’aquells anys universitaris poden donar fe d’aquesta obsessió. Gairebé totes les pàgines tenen escrit, com a mínim, el nom d’un llibre o autor. Aquell dia tocava llegir allò.

Què burro que era. Segons la disciplina lectora que m’havia volgut autoimposar, cada dia m’hauria d’haver llegit dues-centes o cinc-centes pàgines. Per sort, la sensatesa va acabar triomfant, i ben aviat vaig esdevenir més incomplidor que el sociatisme zapaterista.

Com que havia de llegir tant, es tractava d’aprofitar molt bé el temps. Les estones a la cagadora, al bus o al tren no es podien deixar perdre.

La mitja horeta de tren entre Barcelona i la UAB mai em va acabar de funcionar. Anant cap a la “uni” (mai en vaig dir així), res de llibres fonamentals. Passava l’estona llegint “El 9 Esportiu” o, fins i tot, “el crack 10”. De tornada podia ser el gran moment, però gairebé sempre trobava altres coses millors a fer: escoltar els mateixos variats de sempre amb la meva merda de “walkmans” d’aleshores; llegir furtivament les pàgines del diari de l’acompanyant; tornar a observar per enèsima vegada els entorns paisatgístics de la Floresta o les Planes; repassar si al vagó hi havia alguna princesa o escoltar si, per casualitat, algú parlava català.

Un dia, però, vaig prendre la decisió de començar a llegir “La metamorfosi” de Kafka al tren. Ara tocaria dir que, només començar-ne la lectura, vaig quedar absort i fortament impactat per aquella obra mestra. Doncs no. Mentre el pobre Gregor Samsa patia les conseqüències de la seva estranya transformació, jo tenia temps per mirar l’entrevista al Reiziger que es llegia el noi del costat i per anar alçant la mirada amb el radar en funcionament.

Pas a pas -no ho podria precisar cronològicament- vaig anar assumint el tràgic destí dels lectors: mai no ho podrem llegir tot (ni falta que fa). No hi ha temps suficient (ni ganes de llegir tant). A més, com més llegeixes, més oblides. Per tant, es tracta d’encertar les lectures. Poc, però bo, que en quedi un bon regust.

Per tant, ja puc anunciar que, molt probablement, mai em llegiré molts dels llibres i autors d’aquells que “s’han de llegir”: ni la Ilíada, el Tirant lo Blanc, el Quijote, Shakespeare o Tolstoi, ni tampoc la gran majoria dels premis Nobel de Literatura de la història.

Sergi

Anuncis

One Comment to “Llibres que s'han de llegir”

  1. Uf, Sergi, ara m’he quedat més tranquil!! Fa un temps vaig abandonar la lectura que narra les desventures “del ingenioso hidalgo” de la Mancha i em sentia força malament! No és que no m’agradés… però llegir en castellà, i havent de buscar 5 de cada 10 paraules al diccionari se’m feia una mica feixuc. No descarto reprendre’l o llegir-me alguna versió infantil abreujada i quedar-me tant ample!

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s