Una tarda a Can Tries

camp de futbol Can TriesAbans de donar el Sí al meu retorn als terrenys de joc de la 2a Regional, vaig fer una repassada al calendari de la nostra lliga per veure quins desplaçaments ens quedaven per fer fins a final de temporada. Volia buscar bones notícies: no haver de baixar als camps més llunyans o “perillosos” de la categoria.

Aquest dissabte passat vam anar a Can Trias (allà, ho escriuen així), un dels desplaçaments menys engrescadors de la temporada. El típic partit on tot déu es busca excuses (més o menys elaborades) per no haver de moure’s de casa o el bar.

En arribar el camp, el cap em va processar tres titulars pseudoperiodístics d’avantmatx: 1) Em pensava que no vindria mai més a Can Tries; 2) L’any passat, ens en van fotre 7 (7 a 3). Va ser el meu últim partit (érem onze i jo vaig jugar coix) abans de la falsa retirada; 3) Sempre que he baixat aquí, he tornat cap a casa amb un cabasset de gols.

Abans d’entrar al vestuari, vam poder veure que, enguany, el camp del Can Trias ens rebia amb una agradable novetat: aquesta temporada han estrenat camp d’herba. Una moqueta de gespa artificial que fa goig. Un nou terreny de joc que no convida a muntar tanganes. Passant de la sorra a l’herba, entre els jugadors hi ha menys contacte i garrotades. I t’ho passes més bé i pateixes menys. Cada caiguda no és un gemec. És aixecar-se i tornar a buscar a la pilota perquè tens ganes de jugar a futbol.

S’hauria d’estudiar més a fons, però la meva hipòtesi és aquesta: més camps d’herba articial és igual a menys tanganes i violència en el món del futbol dels camps de regional.

Abans de començar-nos a vestir per sortir a escalfar, vam poder constatar que només érem 12 jugadors i, a més, ens van dir que no podríem jugar amb les nostres samarretes. Nosaltres anem de blau i el Can Trias també. No portàvem l’equipació suplent. Contra això, la solució fou ràpida: l’equip de casa ens va deixar dotze samarretes i pantalons.

Sense poder guarnir-me amb el 23 d’Olegario, quin número seria el meu? Aviat vaig tenir resposta: el 12. I com que les desgràcies no vénen mai soles, de seguida vaig saber que viuria la petita humiliació de ser l’únic suplent. A més, l’entrenador ho va comunicar utilitzant aquell tipus d’eufemismes que emprenyen tant si tu ets l’afectat: de moment descansarà el Sergi.

Des d’aquell moment, i fins ben entrada la primera meitat del partit, no vaig somriure gaire. No tenia cap ganes de fer broma. Estava enfadat. Contra l’entrenador? No. Contra els cabrons dels meus companys que podien gaudir d’aquella herba mentre jo havia de descansar a la barra? Tampoc.  M’emprenyava la situació: estar dedicant aquella tarda de dissabte al futbol i no poder jugar. I ser l’únic de l’equip que no ho podia fer.

A l’estona de descans, em va passar una cosa que no havia viscut mai: vaig escalfar amb els rivals. Em van veure sol i sense pilota i em van dir que jugués amb ells. ¿Qué más dá?, van ser les seves paraules. Tenien raó i em vaig afegir al seu rondet.

Pocs minuts després, però, els vaig haver de deixar. El míster em va dir apreta, que surts i, seguidament, vaig començar a escalfar pel meu compte. Ja perdíem 2 a 0, però tenia moltes ganes de jugar. Encara que fos amb el 12 i fent de lateral esquerre. No ho podia dissimular, semblava lo puto Sergi Barjuán.

Malgrat els insults que li llenço des del bar, vaig dedicar aquells 45 minuts de la meva vida a fer de lateral al més pur estil Dani Alves; és a dir, només mirant amunt, només pensant en atacar, que defienden ellos. Jo m’ho vaig passar bé, però, per no trencar la tradició, vam perdre 4 a 0.

Més enllà del resultat i de les meves sensacions a la barra, vull deixar escrits tres comentaris més d’aquella tarda a Can Tries:

1. Pocs minuts després de saltar al terreny de joc, vaig detectar que uns joves aficionats del Can Trias m’insultaven. Estaven darrere la porteria del nostre porter, eren uns quants i em volien intimidar una miqueta. Contra les seves intencions, el meu primer pensament fou dir-los Per què no aneu a tocar els collons a les vostres putes mares?, però no vaig fer el pas. De seguida, assenyat, prudent, vaig dir-me que aquella possible reacció no m’aportaria res de positiu i vaig decidir encarar la situació d’una manera ben diferent: volia sentir quins insults em dedicaven.

Intentar comprovar si segueixo rebent les mateixes agressions verbals de quan era juvenil (“feo”, “cabezón”, “hijo de puta”, “sunormal”…) o sí els meus canvis en l’aspecte físic (semblo un veteranu de 33 anys), i els propis canvis esdevinguts entre el jovent d’ara i el d’aleshores, poden haver fet variar el repertori d’injúries del respectable cap a mi. Malauradament, es van cansar d’insultar-me i no vaig poder obtenir resultats en el meu intent d’estudi de l’evolució històrica de l’insult en els camps de futbol de regional.

2. L’any passat, el partit contra el Can Trias que vam perdre 7 a 3 no el vam jugar a Can Tries. Vam jugar a Can Jofresa (Terrassa). Aquell dia, sortint de la dutxa, vaig anar al bar a buscar una mica de berenar: un dònuts i una cervesa. Aquest dissabte, al bar de Can Tries, vaig repetir berenar i marca de cervesa (la que em van servir): una Cruzcampo.

No tinc del tot clar si la meva terra berguedana i el cinturó roig (o sociata, digueu-ne com vulgueu) de Barcelona formen part del mateix país. El que sí és evident, però, és que formen part de dos mons diferents: als meus bars no hi ha Cruzcampo.

3. Ara que no surto gaire dels Països Berguedans, els desplaçaments amb l’Olvan em serveixen per no perdre el contacte amb l’anomenada Catalunya real; la que vota sociata i parla castellà.

L’equip del Can Trias forma part d’aquesta Catalunya: mirant i escoltant els seus jugadors, el català no se sent per enlloc i molts d’ells mostren aquest aspecte que al bar qualifiquem de “quillu”.

ViladecavallsLa conya de la història, però, és que Can Tries forma part d’un municipi que sí que reflecteix la “veritable” Catalunya “real”: Can Tries és un barri-polígon situat a uns 3 km del nucli de Viladecavalls i que quedà inclòs en aquest terme municipal.

Si repassem els resultats electorals de Viladecavalls en les últimes eleccions catalanes (2006), veurem que els números són molt semblants als resultats obtinguts, en les mateixes eleccions, en el conjunt de Catalunya.

Si a Catalunya, l’1 de novembre del 2006, van votar un 56% dels ciutadans amb dret a vot, a Viladecavalls la participació fou del 55’1%. I els percentatges de vot obtinguts pels principals partits també foren molt similars. En el cas de CiU, 31’5% a Catalunya i 31’8 a Viladecavalls. Pel que fa als sociates, 26’8 i 26’3 respectivament. Si mirem els resultats d’Esquerra, trobarem 14 i 13’4.

Els dos únics partits que trenquen, una mica, aquesta semblança entre el comportament electoral dels ciutadans de Viladecavalls (Vallès Occidental) i els del conjunt de Catalunya són el PP i ICV-EUiA: Viladecavalls és una mica més guai i progre (i menys pepera) que el Principat. A Viladecavalls, Iniciativa va obtenir un 11’3% dels vots i el PP un 8’6%. En el conjunt del país, en les eleccions que el Montilla no va guanyar (va recollir un milió de vots menys -796.000- que la coalició ZP-Chacón-si tú no vas, ellos vuelven del 2008), el PP va superar Iniciativa (10’6 i 9’5% dels vots respectivament).

Ja ho veieu, això de passar una tarda de dissabte a Can Tries dóna per molt. Si més no, per escriure una altra entrada al bloc.

Sergi

6 comentaris to “Una tarda a Can Tries”

  1. Més o menys cada quatre anys, quan hi ha eleccions catalanes, s’esdevé un fenomen. En un moment determinat de “la llarga nit electoral”, surt un convergent i anuncia els resultats finals en escons quan, sorprenentment, a la tele diuen que només hi ha un 30% escrutat i la Chacón de torn fa el ridícul a TV3. És de suposar que tenen controlats llocs com aquest i que a partir d’uns pocs centenars de vots poden extrapolar amb èxit els resultats. Està molt bé, feina ben feta. El problema és que això permet al Duran sortir a la tele fent veure que és intel·ligent. I no ho és.

  2. Hòstia Sergi! No sabia això del rondo amb els altres. Vas haver de fer brometes d’integració, per fer-te el simpàtic i caure bé? O no hi va haver diàleg?

    Apa, crack! Ahir et vas menjar la banda esquerra!

    Sebas.

  3. A mi tambe em va venir al cap la pregunta del Sebas i encara en tinc una altra:

    Els hi vas parlar en castella? va confessa…

  4. Marc i Sebas, no tinc res a amagar (d’aquest tema): quan em van convidar a fer el rondu amb ells, vaig respondre amb naturalitat: “ah, prou. Gràcies”. I no vaig dir res més. Per tant, 0 paraules en castellà.

    A més, a mig partit, vaig estar parlant un momentet amb un davanter d’ells (d’aspecte bastant quillu) i cap problema: ell les hi fotia amb el seu castellà de Can Tries i jo amb el meu català berguedà. Ens vam entendre: la culpa sempre és de l’àrbit.

  5. Òsti, ja és curiós, això… Jugo amb el juvenil de l’EF Viladecavalls, l’altre aquip del poble, i sempre que juguem amb el Can Trias hi ha tangana… No et diré res que ja sàpigues (que són tots uns desgraciats, vaja), però la veritat és que el Can Tries (com a mínim l’amateur) té una certa “fama” de bons per aquí… No sé si és veritat, jutja-ho tu mateix.

    Pel què fa a les eleccions… Actualment CiU Governa amb minoria, que és el que hagués passat a Catalunya si no hi hagués hagut tripartit…

  6. Viladecavalls = Catalunya. Expliquem-ho més bé això: a la part final d’aquesta entrada (a partir d’on diu 3.), comentàvem que Can Tries forma part de Viladecavalls i que la gràcia d’aquest municipi del Vallès Occidental és que, quan hi ha eleccions, els resultats de Viladecavalls acostumen a ser molt similars als del conjunt de Catalunya. Aquesta vegada també. Si us ho voleu mirar:

    – Resultats eleccions europees 2009 a Viladecavalls: http://resultados2009.mir.es/99PE/DPE0908930099.htm?d=3672

    – Resultats Catalunya: http://www.avui.cat/cat/eleccions-europees.php?ele_INE=99009

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: