D'excursió al Menfis

Aquest dissabte baixem al Menfis. Sí, sí, anem-hi. Va, jo també. Aquesta vegada o mai. M’hi apunto: sortiré amb sabates.

Havíem de ser molts. Cervesa en mà, tothom s’allistava: era el dia de tornar al Menfis.

A l’hora de la veritat, en el moment d’agafar el carrer Barcelona i no parar de baixar fins arribar al Xocolat, vam fer recompte i… érem quatre. Els quatre mosqueters? Els quatre magnífics? Els reis de la pista? Els quatre retrassats? 4 vells.

Això ens van dir. Sortint de la General per iniciar la llarga marxa, dos jovenets se’ns van mirar com si patíssim d’algun mal i, qüestionant la nostra determinació, van dir-nos: però si sou vells.

Havia de ser un gran dissabte, però aquell inici d’excursió semblava convertir la baixada al Menfis en el descens a l’infern: els amics ens havien abandonat; sin novedad en el frente (una nit més sense princeses); nois molt més joves que nosaltres enfilant la mateixa ruta i encara més desgràcies. Malgrat tot, vam superar aquells moments de dubte i ens vam anar acostant a la disco més guai de Berga. En realitat, l’única.

Ja arribant a la recta final, els records, les imatges i les batalletes d’aquells dissabtes de Menfis de fa uns quants anys es van anar encadenant: els noms dels nostres que hi anaven cada dissabte; aquell dia que per no haver de caminar vam acceptar baixar dintre una furgo pensada per transportar carn de xai o vedella; l’alegria i les expectatives dels instants abans d’entrar i la duresa de la tornada (massa tard, molt cansat, fet una puta merda i patint molt fred); estant a la General, demanar les sabates al meu germà per poder baixar (i entrar) al Menfis; alguns problemes sorgits amb els segurates; marxar sempre acompanyat de la mateixa… colla de mamats, etc.

Després dels minuts de nostàlgia, ja sí que hi érem. Portàvem sabates, la nostra roba no va semblar ofensiva ni inadequada a ningú, es pot ser calbu i entrar en una discoteca i vam pagar la nostra entrada.

Ja dins, vam fer una mica el tronc, vam fer la volta de reconeixement, no vaig xerrar amb cap noia (ni pràcticament amb ningú; el soroll m’impedia sentir res), vam beure una miqueta i el meu germanet va acostar-se al Dj per comentar-li (com ja és tradició en aquest tipus d’excursions), amb bones paraules, que era una mica burru. I tenia raó.

Escoltant el jefe del soroll, semblava que fóssim a Càceres. Quan obria la boca, només era per dir coses del tipus Venga esas manos! i Ueeee! Ésas cambreras del Xocolat!. Per justificar la seva nul·la utilització del català, el noi del k7 va dir que s’havia preparat la sessió “així” (en castellà).

Dues horetes després d’haver entrat, vam dir-nos que potser començava a ser hora d’anar fotent el camp. Abans de marxar, però, el punxadiscus ens va obsequiar amb dos d’aquells temes que amb més eufòria ballàvem quan el Xocolat encara es deia Menfis: el llegendari “Smile” i aquella cançoneta que, temps enrere, ens recordava que havia arribat el moment d’encaixar-nos les mans i desitjar-nos bona setmana.

Sergi

Advertisements

3 comentaris to “D'excursió al Menfis”

  1. Després de l’alta traïció de que hi vau anar quan no m’anava bé a mi i no voler-hi tornar indefinidament, em vaig buscar amics més joves i menys calbos per una nova excursió. Entrada + 2 cubates de garrafot per 15€, no? Sils hi pot permitir? Música a tot drap: primer temes actuals de gimnàs, 1 hora d’insofrible braguetón que t’havies d’aguantar bebent i mirant els xou pseudolèsbic de les cambreres (ballar molt juntes sense ni tocar-se), i uns minuts finals que per fi van valer molt la pena. Grandiosos hits històrics com el “Flying Free”, el “Scream“, el “Get It Up“, el “Music for your eyes“.
    Al final intercanvi d’impressions filosòfiques i socials amb el DJ en català. La tornada al nucli urbà de Berga molt més animada cantant a viva veu Kortatu i Inadaptats.

  2. Jo només he anat al Xoxolat un cop, vaig entrar gratuïtament amb un altre company i un cop allà dins vaig adonar-me que no estava fet per aquell antru, després al voler marxar el segurata ens va posar pegues per sortir (havia sentit que els problemes els podies tenir per entrar però no pas per sortir) més tard després de fer-lo entrar en raó ja vam enfilar camí amunt per anar a fer la ruta típica del dissabte, des de llavors vaig dir que tardaria molt a tornar-hi a posar els peus i de moment he complert la meva paraula. De moment no necessito explorar nous horitzons a les nits ja en tinc prou anant a les festes majors per variar de tant en tant.

  3. Caram, Pax! Si vas tenir temps d’analitzar les diverses fases musicals, allargar fins al final per poder garlar amb el Dj i fins i tot tornar a casa demostrant signes de consciència, hi ha d’haver almenys una d’aquestes explicacions:
    – T’ho vas prendre molt seriosament.
    – No anaves prou mamat.
    – Vas fer ús de certes drogues.

    Per cert, tampoc pots dir que els teus companys de lloguer fossin molt joves eh! “Me estás embaucando algunos de nosotros y esto no me gusta nada. No caigan en la trampa!”.
    Vols dir que els cubates són de garrafota? Algú pot contrastar-ho? Si fos així, o no es nota gaire la diferència o jo no noto gaire la diferència…

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s