Les rosses de Sant Jordi

El pont de PedretSergi, avui toca agafar la bici. Em vaig fer cas. Coincidint amb el dia de Sant Jordi, vaig omplir l’ampolla d’aigua i vaig començar a pedalar. La intenció era pujar al capdamunt de Casampons, baixar a Pedret, deixar la bici lligada en algun arbrot i començar a caminar direcció Sant Miquel de les Canals, passant per Santa Eugènia, Bosoms i el Mascaró: territori maqui.

No va poder ser. Baixant cap a Pedret, vaig voler explorar algun dels camins per on ens van fer passar el dia del Cross de Berga i em vaig emmerdar. Molt. Buscant camí on no n’hi havia, vaig acabar ficat dins un bosc molt espès, ple d’arços i esbarzers. La meva merda de bicicleta i jo. Si algú ens hagués vist, hauria pensat: què fa aquest imbècil?

Quan vaig aconseguir sortir d’aquella petita selva situada a tocar del Llobregat, vaig haver de fer front a un nou enemic: les abelles. Havia vist un cartell on deia “Alerta, abelles”, però no n’havia fet gaire cas. Mal fet. Quan em pensava que el mal moment del dia ja havia passat, vaig començar a sentir molt soroll. No eren mosquits. Eren abelles. Moltes. Semblava que em volguessin atacar. Per aquí no hi passo. Mitja volta i a buscar un altre camí.

Finalment, vaig aconseguir arribar a Pedret. Cansat, em vaig aturar a beure aigua molt a prop del pont de Pedret. Entre glop i glop, anava mirant el paisatge: el riu, els arbres, el pont, les roques i… les dues rosses que, tetes enlaire, estaven gaudint del sant Jordi allà mateix, a un cop de roc d’on era jo.

pont de PedretCollons el pont de Pedret, quines sorpreses que ens té amagades. Buenu, no gaire amagades. Per acabar de captar i retenir els matisos de tot el conjunt paisatgístic, vaig decidir que… tenia molta set. Uns quantes xarrupades més a l’ampolla bruta i plena de pols i aigua calenta no t’aniran pas malament, Sergi.

Un tiu amb talent hagués aprofitat l’ocasió per acostar-se a les noies amb algun bon dia del tipus com anem? o fa caloreta, eh? Jo no els vaig dir res. Frustrat el meu projecte d’excursió, vaig fer un últim cop d’ull a… la bellesa del gòtic berguedà i vaig posar en marxa la bici amb la intenció d’anar pujant cap a Berga. Ja tenia la gana feta.

Travessant el pont de Pedret, però, vaig sentir pssssst. Merda, pinxassu. De seguida vaig pensar que allò era un malentès. No havia sigut culpa meva. Jo no havia sortit de casa per anar a buscar tetes al bosc. Havien sigut les rosses de Sant Jordi les que s’havien col·locat a tocar del pont de Pedret, buscant el sol, per posar-se morenetes, en un lloc clarament visible. Déu -qui si no?- no em podia castigar per quatre mirades furtives. Tanmateix, hi estigués d’acord o no, vaig haver d’acceptar la penitència a pagar: arrossegar la bicicleta, amb la roda punxada, de Pedret a Berga.

Sergi

Anuncis

13 comentaris to “Les rosses de Sant Jordi”

  1. I llavors és quan em vaig despertar i em vaig adonar que tot havia estat un somni.
    La teva història és… Mentida! Això què és? El 6 a traïció? Un concurs de relats curts?
    Suposo que no estàs tan sonat d’anar-te inventant aquestes coses però no ens ho poses fàcil per creure-ho tot.

  2. I no hi va haver metralletes?

  3. Xavi, lo de l’ampolla no sé si és veritat. Lo dels càntirs, tampoc. Però que la roda va petar és ver. Encara ara jau rendida, buida, en la foscor del garatge.

  4. Perdó, només volia afegir que al final d’aquest article hi hauria d’haver alguna cosa que et redireccionés inevitablement a la secció “ets macu i fas gràcia”. Es va crear per coses d’aquestes, no?

  5. Sergi, no surts amb mai amb una càmera? En aquets cas amb dues càmeres, de fotos i de la bici!

    Ets macu i fas gràcia!!

  6. El dia de Sant Jordi jo també em vaig perdre entre arços i esbarzers!!
    Vaig decidir de pujar a Queralt, per córrer una miqueta, així que mentre estava a la drecera, pels volts de la primera capella, em vaig fixar en la tertera que va aproximadament des de més avall de la segona capella fins a baix a la carretera. Vaig creure evident que es podia baixar per allà, així que vaig seguir pujant fins que abans de la segona capella vaig trobar el “camí” que m’hi portaria. Evidentment, com totes les terteres, es baixava de perles!! Fins el moment en que vaig arribar a les línies elèctriques aquelles que córren per allà i vaig dir… segur que tirant per aquí cap a l’esquerra, amunt, torno arribar a prop de la 1a capella! Aquest va ser el meu error! en un moment em vaig veure envoltat de punxes per tot arreu i arrossegant-m’hi pel mig! Anava seguint caminets i havia de fer mitja volta perquè s’acabaven de cop!! Finalment, vaig arribar a la primera capella i vaig decidir tornar avall… s’havia acabat l’excursió.
    Lo pitjor va ser la picor de les esgarrinxades amb la suor i amb la dutxeta d’aigua calenta de després!

    Ara ja puc dir que m’he perdut baixant de Queralt!!

  7. També vas trobar dues rosses ensenyat carn a la primera capella?

  8. Prou podria ser que estiguessin gravant la segona part d’EL COMTE ARNAU allà baix el riu, i que les rosses fossin un parell de dames de companyia de la mare del comte i que, naturalment, el nostre heroi es va passar per la pedra, no com el Sergi, que va preferir tirar cap amunt!!

    Així, doncs, Sergi, vas desaprofitar l’oportunitat d’esdevenir cavaller per un dia muntat sobre el cavall del segle XXI (una bici) i salvar de les urpes dels senyors feudals malparits i espanyols aquests bells exemplars de fembres catalanes! La història et jutjarà!

  9. No vaig tenir la mateixa sort!!
    Per què sempre passen als altres aquestes coses?

  10. Avui he anat pels volts de Queralt i puc confirmar que no se’n fan. I si no se’n fan no se’n troben. Haurem de provar per la zona de Pedret.

  11. A Mollerussa també se’n fan! Exactament a l’estany d’Ivars vaig trobar una fauna ben bonica, una de rossa i una de morena… Mollerussa, Mollerussa, Mollerussa mon amour….

  12. Cada dia no és Sant Jordi. Avui, he anat a treure al cap a Pedret a veure si… i res. Ni tetes ni pinxassu.

  13. Atenció!! Pareu màquines!! Després de mesos de recerca exhaustiva, he trobat les dues rosses que va veure el Sergi a Pedret!! Només avançó dues coses: les dues són alemanyes i estan afiliades a un partit polític.

    http://politica.e-noticies.cat/lescot-dangela-merkel-fa-campanya-31846.html

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s