En català, collons!

que l’anglès és molt difícil i el castellà ens fa espanyols.

Si aquest argumentari tan desenvolupat i tan ben articulat no us sembla suficient per defensar la nostra llengua a tot arreu i a totes hores, també podeu recordar (a qui faci falta) que obviant el català no es pot entendre la història del nostre país ni conèixer aquest tros de món.

Si no sabeu com explicar-ho, podeu fer ús d’unes paraules que un dia va escriure el Narcís Comadira, escriptor gironí:

La llengua catalana és la que ha nascut aquí i s’ha configurat en un país que s’ha anat configurant amb ella, és la que ha batejat rius i muntanyes, cims i cales, pobles i ciutats. És la que viva -malgrat que malalta- persisteix en el país que l’ha fet néixer”.

Ja fa moltíssims anys que es parla català. També fa molt temps que existeixen enemics de la nostra llengua. Per tot plegat, la nostra història (la dels Països Catalans, el Principat i la de les terres berguedanes) està plena de conflictes entre defensors i agressors de la llengua catalana. Abans que l’Espanya franquista perpetrés el seu intent de genocidi cultural i lingüístic contra nosaltres (els catalans), el català ja havia rebut per totes bandes. Posem un exemple local: mirem la Berga de fa uns cent anys.

El 1900, la gran majoria de les 5.700 persones que vivien a la capital berguedana tenien el català com a única llengua pròpia. Alguns, o molts (no ho sé), amb prou feines devien saber parlar en castellà. Tanmateix, l’alcalde del moment (un tal Ramon Díaz) defensava (segons consta en l’acta municipal del 23 d’abril de 1900) que els noms i les plaques dels carrers de la ciutat havien d’estar escrites en castellà.

Aquest alcalde defensava que tots els actes de l’Ajuntament de Berga havien de fer-se amb l’ “idioma oficial” de l’estat espanyol i afegia que pretendre “substituir unas placas o rótulos de calles que llevan el nombre en español por otras en catalán” havia de ser entès com “un atentado contra el idioma oficial que el Ayuntamiento debe usar en todos sus actos”. L’esmentat personatge considerava, a més, que catalanitzar els noms i les plaques dels carrers de Berga podia “dar aliento a elementos perturbadores de la Nación”, fet que ell no pensava facilitar.

Sis anys després, el desembre de 1906, els berguedans defensors del català celebraven una petita victòria: els serenos de Berga havien canviat de llengua. El quinzenari El Cim d’Estela ho explicava així: “Gràcies á les ordres donades per l’alcalde accidental Sr. Mas, els nostres serenos cantan d’are en endevant les hores en català”.

A continuació, la mateixa publicació aprofitava per reclamar que els bans emesos per l’alcaldia, i les plaques dels carrers de la ciutat, també adoptessin el català com a llengua pròpia: “ja era hora de desterrar d’entre nosaltres motllos rutinaris y enacrónichs; pro quant se fará ‘l mateix ab els bans de l’alcaldía y ab els retols dels carrers?”.

Per entendre l’estimació que sentien aquells berguedans dels volts de l’any 1900 per la seva llengua, i per veure també la importància que tenia la llengua pròpia en la seva idea de nació, podeu llegir “La llengua nacional”, l’article de portada que sortí publicat, el 15 de febrer de l’any 1899, al quinzenari Lo Pi de las Tres Brancas:

“Entre’ls diferents atributs naturals de tota nacionalitat cap es tan visible, cap distingeix més uns homes dels altres (…) que la manera de parlar (…) Que vagi un català a qualsevol poble de Castella, d’Andalusia, d’Extremadura, de Galicia y d’Euskaria, y si sols parla nostra llengua, la gent d’aquellas terras li diran que es estranger.

(…) mentres la historia, lo caracter, els usos, las costums, la tradició (de les nacions) son elements distintius que no son descoberts més que pe’ls homes observadors y estudiosos, la llengua es un signe tan evident, que la rahó natural nos inclina a calificar d’estranger a tota persona quina manera de parlar no entenguem. Per això s’ha dit que la llengua era l’ànima de les nacions.

(…) Catalunya, qu’es, ha estat y será sempre una nació, malgrat a tots los despotismes y centralisacions, té la sort de tenir una llengua propia y caracteristica que com a bons catalans hem de conservar y perfeccionar cadascú ab la mida de sas forsas“.

Per acabar, l’autor de l’article vinculava el futur de la nació catalana a la salut de la llengua pròpia: “Mentres tinguem llengua tenim dret a la llibertat. Per això ‘l centralisme sempre l’ha befada y perseguida, l’ha treta de tots los establiments oficials y l’ha arreconada a nostras llars. Però de la llar comensa a sortirne: aspira a reconquerir lo lloch que li pertoca. ¡Ay de Madrid! lo día que la llengua catalana obtingui la victoria. Serà’l gran dia de la Patria. Lo día de la llibertat de la Nació catalana“.

Sergi

Anuncis

32 comentaris to “En català, collons!”

  1. Gran entrada, Sergi! Llegint-ho, no sé per què, m’ha vingut al cap aquell personatge que va fabricar el Dream Team que es diu Johann Cruyff. Suposo que deu ser per allò que s’ha integrat tan bé a la nostra societat i cultura que, 20 i escaig anys després d’haver arribat, ja no tan sol no sap català (evidentment!), sinó que el seu castellà és del nivell d’algun dels orangutans tocaclaxons que hi havia per l’Eurocopa!

    Però no els posem tots al mateix sac! Ja sabem prou bé que “un palomo no hace verano”.

  2. Un dia d’octubre de l’any 1906, un berguedà estava molt enfadat. Es queixava (des de les pàgines del quinzenari “El Cim d’Estela”) que, temps enrere, l’Ajuntament de Berga havia acordat “posar en catalá els nóms dels carrers de la ciutat, cambiant els rótols actuals -que per cert son sumament lletjos- per altres catalans y mes vistosos” i que l’acord no s’havia fet realitat.

    Contra aquest fet, i insistint en la seva queixa, deia que el canvi “seria molt convenient donchs evitaria l’antinomía que resulta y l’ mal efecte que fa ‘l llegir ‘Calle Menorets abajo’, ‘Calle del Vals’ y altres, y al menys s’anomenarían les coses pel seu nom”.

    A més, també recordava un altre acord no respectat per l’Ajuntament: els serenos seguien fent la seva feina en castellà. Mostrant la seva disconformitat, el berguedà emprenyat demanava que els serenos de Berga “cantessin en catalá, qu’ es lo més natural del món, ó al menys de nostra terra” i que, de pas, miressin de fer-se entendre una mica: “respecte d’alguns d’aquets empleats tan sería qu’ ho fessin en catalá, com en xino, perqué tampoch s’entenen quant cantan l’hora”.

  3. Cada dia s’aprenen coses noves. Aquest dilluns, llegint el diari, em van explicar què és un exònim, una paraula que fins ara desconeixia: “de la forma que rep en cada llengua un mateix topònim se’n diu exònim”. Posant exemples s’entén més: “Tenen exònims els països o ciutats prou importants per a una llengua perquè amb els anys hagi creat una manera pròpia d’anomenar-los, adaptada a la seva fonètica i ortografia. Tenen exònim, per a nosaltres, London i Edinburgh, en diem Londres i Edimburg, però no en tenen Southampton i Glasgow”.

    I en base als exònims aquests, el filòleg en cap de l’AVUI diu que si escrivim Viella (i no Vielha), no ens convertirem automàticament en uns opressors de l’aranès. De la mateixa manera que els espanyols poden dir Gerona o Lérida tranquil·lament i nosaltres escriure Saragossa o Osca sense que ningú s’hagi de sentir gaire ofès.

    Si us interessa el tema exònims, http://paper.avui.cat/article/comunicacio/164330/pequin/viella/no/beijing/vielha.html

  4. En català, collons! Es pot dir així o més ben explicat:

    “Si morís el català, el paisatge del Principat esdevindria cendrós i aspre. Òbviament, hom hi continuaria trobant un conjunt d’habitants amb ambicions de benestar ben legítimes; no obstant, sense el lligam fonamental que suposa l’idioma propi del país, hom hi veuria un conjunt d’indrets familiars però irremeiablement incomplets. Semblant a un imperi de cartró pedra, s’oferiria a la nostra vista una aparició similar a la Perpinyà contemporània”.

    Si voleu llegir el text sencer d’aquest article (titulat “Català, única llengua oficial”), http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/catal_nica_llengua_oficial_39607.php

  5. Arqueologia lingüística en català! Aquí teniu exemples de mots i expressions que es consideren extingides

    ASBALSAR: Caure per un precipici.
    BIRBAR: Treure les males herbes del tros.
    CANELLA: Aixeta.
    DALLAR: Segar amb la dalla o el dall.
    ESQUINÇAT: (Ser un esquinçat) Persona malvestida, bruta, esparracada.
    FONYAR: Pitjar fort.
    GORD: Dur.
    LLUELLA: Trampa per agafar conills.
    MASTEGAT (Ser un mastegat): Persona pesada que repeteix molt les coses.
    NIADA: Covada de moixons.
    PERXELL: Canya per a sostenir les tomateres, les mongeteres, etc.
    QUET(S): Vamba(es).
    RENOC: Solter, conco.
    SANAT: Castrat.
    TAVELLA: Mongeta tendra.
    VERDÀS: Branca petita, prima i verda.
    XINADA: Estrebada forta.

    I alguns exemples de mots i/o expressions que consideren en vies d’extinció

    QUITXALLA, MAINADA, CANALLA: Simplificat per “nens i nenes”.
    VAIXELL: Substituït per el castellanisme “barco”.
    GAUDIR: Substituït per el castellanisme “disfrutar”.
    MANCAR: Substituït per el castellanisme “faltar”.
    CERCAR: Substituït per el castellanisme (ja acceptat) “buscar”.
    SER (Per a constatar la presència en un lloc, com en la llegendària proclama: Ja sóc aquí!): Substituït per el castellanisme “estar”.
    SARAU, GATZARA, TERRABASTALL: Simplificat i substituït per els castellanismes “pollastre” o “follón”.
    PENEDIR: Substituït per el castellanisme “arrepentir”.
    FER UN PETÓ: Substituït per el castellanisme “donar un petó”.

    Si en voleu saber més: http://apps.facebook.com/causes/213293

  6. Home!!!

    Jo n’hi ha dues que les he utilitzat tota la meva infancia i ara no ho faig perque visc a barcelona, pero les continuu tenint ben presents!! Son:
    Dallar i tavella. Tambe feia servir el verb tavellar que vol dir treure el gra de la tavella.

  7. Fonyar, renoc, niada i sanat encara les escolto i utilitzo a vegades.
    Per cert, a Avià existeix cal Tavella.
    Quan es considera una paraula extingida? Quan no la empra ningú, quan la utilitzen uns cents o quan la fan servir uns mils?
    Agraïria una resposta, si no me la doneu sereu asbalsats del mirador de Queralt, prèvia dallada d’ ous.

  8. Aquest dimecres, a la bústia de l’AVUI, va sortir publicada una carta de denúncia escrita per una noia/dona de Salou; una de les ciutats menys catalanes de Catalunya. La carta es titula “M’han prohibit parlar català”. Diu així: http://paper.avui.cat/article/dialeg/169843/bustia.html

  9. Això podria haver passat a gairebé qualsevol lloc, però no ha de sorprendre que passi a Salou. No hi he estat mai, però té uns 25.000 habitants i a les darreres eleccions generals va haver-hi un 41% pels sociates i un 33% pel PP. ERC no arribava al 5% i ICV ni al 3%. No hase falta desir nada más. De fet, el triangle Tarragona-Reus-Salou és ben espanyolot tot ell. Terra cremada.

  10. En català, collons, al carrer i també a internet! Google Books digitalitzarà 35.00 llibres de la Biblioteca de Catalunya. No debades, el català és la 14a llengua més utilitzada al cercador Google Books. Si en voleu saber més:

    http://noves-tecnologies.e-noticies.cat/el-catala-es-la-14a-llengua-mes-utilitzada-a-google-books-31414.html

  11. Aquest matí he anat a l’Escola Xarxa. Quan he aparcat el cotxe, he vist que al pati hi havia un cartell força gran que deia: “Pati / Playground”. Com que “playground”? Què collons estem dient amb “playground”? El pati sempre serà el pati!

    Anant tant de guais i postmoderns, amb l’anglès l’idioma universal i bla, bla, bla… al final acabarem donant la volta i semblarem imbècils!

    Pati!! Ni “playgrounds” ni hòsties!!

  12. Marcel, què collons és això de l’escola Xarxa? A Berga no hi ha cap cole que es digui així: les Carme (amb ‘s’ final o sense?), les Domi, la Salle, Sant Joan, Santa Eulàlia, l’insti, l’altre insti (el serra de Noet) i l’escola de la Valldan. Aquests són els nostres edificis escolars. Parlem en berguedà, collons! Salvem els nostres mots: http://lagranjaberga.wordpress.com/2008/01/18/salvar-els-mots/

  13. La manera que tenim alguns de nosaltres de parlar castellà fa bastant riure: en sabem… però no gaire. Si la comptem com a llengua estrangera, tenim un nivell collonut, però si algun espanyol sentís com parlem la seva llengua, es posaria les mans al cap… i ens diria de tot.

    Els nostres besavis, rebesavis i etc. encara eren més ben parits: el castellà no el sabien ni llegir ni escriure ni parlar. Fins i tot els costava entendre’l. Ells ja tenien una llengua -la seva, la de tothom, la de sempre. Per què en necessitaven un altre si més enllà dels Països Berguedans no hi posaven mai els peus?

    Espanya tenia i té una altra manera de mirar les coses: Catalunya és Espanya i “la lengua de la nación es el español”. Sovint, els xocs entre l’estat opressor i el poble berguedà/català han tingut conseqüències dramàtiques. Altres vegades, la cosa ha generat resultats més divertits:

    Entre els anys 1923 i 1930, Catalunya va haver de patir la dictadura de Primo de Rivera. Com de costum, imposició del castellà i marginació del català. En aquells temps, a la plaça de les Fonts de la nostra Berga hi havia una fonda que en deien Cal Quintana. Un dia, l’home de la casa demanà a un conegut seu “com es diu cargols en castellà?”. “Tornillos” va ser la resposta. Una estona després, l’amo de la fonda apuntà a fora de l’establiment quin era el plat del dia: “Conejo con tornillos”.

    Aquesta anècdota no és un invent meu. Tampoc és cap record personal: a la dècada dels 20 encara no havia nascut. El Kiku sí, però d’aquells anys ja no se’n recorda. La historieta la vaig llegir al llibre “Cròniques berguedanes”, del Josep Montanyà.

  14. Un amic del bloc, que és d’un poble del Berguedà est de sobre Gironella, que juga a futbol i toca en un famós grup de punk comarcal (i no donaré més pistes), una vegada a Sevilla mentre ens servien una paella (?) li va dir al camarer:

    “A mi no me ponga gaires cucas!” I es va quedar tan ample!

  15. A la pastisseria de cal Alberich deuen haver fet un cop d’ull a les entrades lingüístiques d’aquest bloc i s’han apuntat a parlar sense complexos la nostra llengua berguedana. Darrerament, a l’aparador, hi han posat, en lletres blanques i ben grosses: “Cal Pasteleru”. Així, amb “u”. Fantàstic!

    Em pensava que era l’únic que saludava amb un “bon dia, pàjaru” o la variant “bona tarda, lagartu”, que en comptes del circ anava al “circu” o la variant “círcul”, que tenia la iaia i el “iaiu”, que hi ha moltes coses que són un “enredu”. Ja no són paraules castellanes, sinó que són adaptades a la nostra grafia catalanoberguedana.

  16. “En català, collons!” és el que li debia respondre aquest columnista del diari digital directe.cat quan va portar un seu amic anglès a sopar a casa seva. Té collons, la cosa! Si el voleu llegir i solidaritzar-vos amb ell…

    http://www.directe.cat/opinio/toni-fernandez/if-you-talk-to-me-in-catalan-fuck-you

  17. Com que l’iPhone d’Apple no incorpora el català, i els de la marca de la poma pel que es veu tampoc tenen gaire interès a incorporar-lo, dos joves patriotes catalans han dissenyat una aplicació per poder utilitzar l’iPhone en la nostra estimada llengua.

    http://www.avui.cat/cat/notices/2009/08/catala_clandesti_a_l_iphone_68151.php

  18. Allò que a dia d’avui en dia “arrova”, pot passar a millor vida, en català. Vosaltres li’n diríeu cargols, ensaïmada o remolí? Hi ha un català que sembla que aposta per “cargol”… li donem suport o és un matat?

    http://www.directe.cat/acn/campanya-perque-l-es-digui-caragol-en-catala

  19. “Demano un suc de taronja i una d’aquestes noietes parisenques, alta i seca i de depilació escassa em diu que li parli en espanyol perquè som a Espanya. Telle quelle. No vol donar-me el full de reclamacions i telefono immediatament als Mossos d’Esquadra, que cal dir que atenen la meva queixa amb promtitud i de seguida arriba una patrulla a restablir l’ordre per la via d’obligar-los a donar-me els fulls de queixa. Tot té un límit (…) No se’ns pot negar que fem tots els papers de l’auca per ser acollidors i perquè tots plegats tinguem la festa en pau. Però que ens insultin per demanar un suc de taronja en català, això és inadmissible”.

    El Sostres també diu “en català, collons!”: http://paper.avui.cat/article//cultura/171988/entre/petain/franco.html

  20. “En castellano, cojones!”. Això devien dir els dos guàrdies civils a un jove mallorquí que se’ls va dirigir en català i que, a causa d’aquest fet, els dos energúmens repressors van apalllissar.

    http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09/un_jove_denuncia_que_dos_guardia_civils_el_van_agredir_a_l_aeroport_de_palma_per_no_parlar_en_castel_70515.php

  21. A mi a l’aeroport de Maó em va passar si fa o no fa el mateix. No em van apallissar però em van fer passar una mala estona de collons, els molt cabrons!!! Em van humiliar amb comentaris i preguntes de tota mena (“Me haré una camiseta que ponga payasos fuera de España!”; “Hablame español que nosotros no somos “vuestra” policia autonómica”; “Usted frecuenta mucho Vascongadas? Lo digo por la ropa que lleva”). Ens van obrir les bosses, ens van desplegar els mitjons, ens van obrir els regals que portàvem… Podrits!!

    La seva repressió per “passar l’estona” només va servir per una cosa: PERQUÈ ENCARA ELS ODIÏ MÉS!! Policia nazional de merda!!

  22. La llengua de la Mercè no és el català. I no ho dic literalment, perquè la llengua de depèn quina Mercè està prou bé depèn d’on… total: que les festes de la Mercè, en català, collons!

    http://www.directe.cat/puntdemira#la-llengua-de-la-merce-16671

  23. Capsigrany, botifler, empeltat, tabalot,
    tastaolletes, xirucaire, pelacanyes, escalfabraguetes…

    Per fer país insultem en català: http://www.youtube.com/watch?v=ewpLqaYqzno

  24. En català correcte mai direm “despeje”: hem de dir rebuig (i una puta merda! Despeje és una paraula a preservar. És molt nostra). Tampoc es pot dir “espinillera”: en català hem de dir canyellera (no ho havia sentit mai, i mira que d’espinilleres n’he vist i rascat moltes!). En català correcte és gravíssim dir “remate”: és una rematada, collons. Evidentment tampoc es pot dir “patada”: aquesta paraula és de garrulus. “Sudadera” també és inacceptable. La paraula catalana per dir això és dessuadora (l’ha fet servir mai ningú?).

    Fart de sentir castellanismes als camps de regional on va fracassar en la seva aspiració de ser l’ariete rompedor del Lleida, algun futboleru del Centre de Normalització Lingüística de la capital de la Terra Ferma ha decidit posar ordre: el futbol i el català no estan renyits. La nostra llengua va sobrada de paraules. Tots els elements del món del futbol tenen el seu mot en català.

    Si voleu aclarir dubtes o repassar la lliçó, podeu mirar El 9 Esportiu d’avui o fer una ullada a http://cpnl.cat/media/upload/pdf/cartell-lexic%20futbol_editora_grup_30_566.jpg

  25. Nosaltres ja ho sabíem: no passa res per dir i escriure ‘lo’. Som catalans. Parlem i escrivim sempre en català. El nostre és el català que ara es parla i s’escriu. Lo altre és castellà. I nosaltres diem lo. I ho escrivim. Sense por. Sense vergonya. Perquè sí. Perquè ho hem fet sempre així.

    Nosaltres ja ho sabíem i aviat ens donaran la raó: escriure ‘lo’ no és de garrulus. Acaba de sortir un llibre, titulat “Això del català”, on l’autor, Albert Pla (filòleg de l’AVUI), proposa, entre altres coses, amnistiar al nostre ‘lo’, “un article més genuí del que ens han fet creure”: http://paper.avui.cat/article/ultima/188279/pla/catala.html

  26. Si no sabeu què és la Patum ni com s’hi juga, llegiu La Vanguardia. Us ho explicaran de collons:

    “Los diablos llevan látigos en los cuernos y en la cola. En cada uno de los saltos se han quemado 1.000 látigos”. De quina mena d’orgia satànica parlen?

    “Este año, la Patum ha vivido un hecho histórico y es que por primera vez ha habido una mujer tamborilera (!!!???) y no un hombre, como es tradición. Se trata de Míriam Prat, de 15 años, la hija del tamborilero titular, Carles Prat”.

    Si voleu llegir el text senceret, http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100604/53940311376/berga-vibra-con-la-patum-freixa.html

    Els ultres de la Patum que hagin llegit això deuen estar molt enfadats. Jo no. A mi m’ha fet gràcia i prou. M’indigno més amb La Vanguardia quan ens embauquen en qüestions de país. En tot cas, com diu el meu germà, “grup Godó, ni oblit ni perdó”.

  27. M’imagino el dilema del traductor a l’hora de decidir quina de les dues opcions de “fuet” que dóna el diccionari era la bona… “látigos” o “longanizas”?

    Els de la UNESCO encara ho expliquen més bé…

    “La Taba (una pandereta), los Cavallets (caballos de cartón), las Maces (demonios con mazas y látigos), las Guites (monstruos que embisten), el águila, los enanos cabezudos, los Plens (diablos de fuego) o los gigantes disfrazados de sarracenos desfilan sucesivamente por las calles realizando acrobacias, lanzando cohetes y tocando música en medio de un alborozado gentío. Todos esos personajes se reúnen para participar en el baile final, el Tirabol.”

    http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?lg=ES&RL=00156

  28. I no podem sortir unilateralment de la merda aquesta de la Unesco o què?

  29. Molt bé el titular de portada del Periódico blau d’avui: “Montilla exigeix a Zapatero que no doni canxa (!?) a CiU”.

  30. Al Priorat hi ha un poble que es diu Cabacés. En català correcte seria Cabassers, però la gent d’allà -tot i no saber parlar en castellà- prefereixen veure escrit el nom del seu poble a la castellana. Així ho hem trobat i així ho deixarem.

    Si us interessa el tema, http://www.naciodigital.cat/noticia/20778/expedient/cabassers

  31. I tu què has fet pel català? “Jo? No gaire res. Que havia de fer alguna cosa? Que no entén tothom el castellà?”. No ho ha dit així, però gairebé. Gràcies Pau Gasol. Si tots fóssim tan moderns, globals i benparits com tu, al català li quedarien 4 telediarius: http://esports.e-noticies.cat/pau-gasol-tuiteja-nomes-en-castella-i-en-angles-57686.html

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s