El partit perfecte

Arribes a la plaça del bar. Aires de semifinal: la gent beu cervesa i va vestida de blaugrana. Veient l’ambient, pregunto: que hi ha pantalla gegant? No, no, cadascú al seu bar.

Marta, una Moritz, si us plau. I deixa’m agafar unes jamón, jamón que si no aquests cabrons me les cardaran. Amb el menú d’avantmatx a les mans, van passant els minuts previs a l’inici del partit: comentar l’alineació, a veure què farem, pronòstics de tota mena… i el Pax posant ordre: Sergi, queda’t aquí. Que cadascú es col·loqui al mateix lloc on era el dia del Madrid. Kiku, marxa. Tu no hi eres. Encara ens portaràs mala sort. El Berguedà oest t’espera.

Just quan els comentaristes de la tele comencen a dir que el Barça ha sortit bé i que té el partit controlat, la pilota rebota a la gepa del Touré i… l’Essien converteix un xurro en un golàs. Ja tenim el partit on el volíem.

Contra aquest tipus de desgràcies, només conec un remei: Mill, un quintu… ja!

Després del gol, uns minuts de tempteig: mentre un sector del bar comença a insultar (això sí, amb molt de tacte) al Keita i al Busi i el Pax se les té amb l’estadística de la possessió (manifesta el seu desig de fer desaparèixer aquesta informació de totes les retransmissions futbolístiques), els jugadors del Barça van veient que un altre 2 a 6 o similar serà molt complicat. Avui és dia de pla B.

El nostre equip no empata i la gent es va posant nerviosa. Alguns insensats demanen marcar abans de la mitja part, al principi de la segona o a falta de vint minuts. Però que esteu bojos? Si els empatem, se’ns enfadaran i ens sotmetran a un bombardeig insuportable. No pararan de penjar pilotes a l’àrea i el Pax embogirà de tant dir “aaaadiós”.

A mesura que s’acosta el final, el bar ho va entenent: el pla B vol dir bàsquet. No es tracta de ser burros i deixar-nos eliminar. L’estratègia es basa en arribar a l’última possessió del partit amb opcions de guanyar. És de juvenils picar-se-la a falta de 20 segons (traduït al futbol, al minut 77). S’ha de ser fred i calculador. Esperar a poder fer més mal, molt mal: marcar el gol decisiu al minut 90 i una miqueta més.

Ja passem al minut 91 i la gent està molt nerviosa. No patiu, que està tot controlat: el profe Xavi obre la pilota a la dreta, enèsima pedrada de l’Alves direcció a la cuina, control exquisit de l’Eto’o, despeje defectuosíssim de l’Essien (deu ser el seu primer error com a futbolista), seguidament hi ha un miracle (el Messi passa la pilota sense abans voler driblar-s’ho tot o provar tres parets impossibles consecutives) i barraca de l’Higuaín… vull dir de don Andrés.

Dios existe y es español! Si fos espanyol i locutor de ràdio, hagués cantat el gol amb aquestes paraules. No hauria d’haver passat -l’Inieste no té gol i xuta tant o més fluix que el Xavi-, però va anar així: La he pegao con toa mi alma, va explicar el Blanques (així l’anomena el mateix sector del bar que es va passar mig partit insultant al Keite), i la pilota se’n va anar cap a l’esquadra.

Com a tants i tants bars i llars, el gol ens va fer esclatar: crits, abraçades, ulleres en greu perill i moltes maneres de celebrar-ho. Per exemple, cutruc-cutruc, el cavall a dalt d’un ruc: pocs instants després del gol, el Torra passejava per l’àrea tècnica del bar enfilat a dalt del Parce.

I és que el Pax estava molt content: el Barça arribava a la final de la Champions després d’un partit perfecte: un xut a porta, un gol. No en necessitàvem cap més.

Pel que fa a l’arbitratge del partitno en diré res. No vull polèmiques. Al bar som gent seriosa. Tenim clar que la feina dels àrbits és molt difícil (has de decidir en una dècima de segon, nosaltres tenim les repeticions de la tele, tothom s’equivoca i bla, bla, bla). A la nostra sala de reunions no parlem ni abans ni durant ni després del partit de l’àrbitre. Només l’insultem.

Sergi


Anuncis

9 comentaris to “El partit perfecte”

  1. La mala relacio entre victories i ulleres es del tot coneguda.

    A la final de la xampions de paris, abans del minut quinze, en un moment de tensio les meves ulleres van saltar dues files mes avall del miniestadi. Sort que les vaig acabar trobant pq sino ja hagues pogut anar cap a casa. hagues sigut tant loser…

    Amb les ulleres actuals tot anava molt be fins el Barca-Madrid de la tardor quan amb la cel.lebracio d’un gol, un idividu es va llancar de de la part superior del bar cap a la multitud que hi havia a la grada jove davant la barra. Des de llavors les ulleres em ballen i a la mes minima les tinc a la punta del nas.

    Aquest dimecres les ulleres tambe van rebre, sort que despres del primer cop vaig reaccionar i les vaig agafar. tot i aixo ja res no evita una visita a l’optica a veure si ho poden arreglar.

  2. He dit als meus assistents que revisessin els vídeos d’aquests tres partits que comentes i sembla que sóc responsable directe dels tres impactes a les ulleres. Bé, puc semblar seguidor barroer o violent, però de moment encara no tinc problemes per entrar a estadis 5 estrelles com el Camp Nou, Mestalla o el municipal de Berga.
    Per cobrar indemnitzacions en concepte de danys físics o morals parla amb els meus advocats. No hi tens res a pelar perquè la grandesa de les tres ocasions dóna immunitat.

  3. Tan sols vaig beure un quintu i dels 5 minuts posteriors a que la pilota toques la xarxa del fons de la porteria del Chelsea, només en recordo alguns flaixos.
    D’un grapat de segons abans del gol del Barça recordo el torraxic dient “començo a creure seriosament que no marcarem”.

  4. Sóc un putu tribuneru i un home de poca fe. Em vaig rendir 1 minut i mig abans que el Gusilus fes el gol de la seva vida!!

    Dono fe que vaig pujar a cavall del Parce, però va ser ell que em va agafar! Va sacsejar els meus 70 i picu kilos amunt i avall com si fos un quintu!! Quina energia donen els kikus.

  5. Per poder guanyar la final d’avui, segurament haurem de fer un altre partit perfecte: tornar a marcar en l’únic xut a porta que fem, que decideixi el partit l’Inieste o un altre dels que no tenen gol, que continuiï estant prohibit xiular un penal contra el Barça, que l’Eto’o pugui marcar en fora de joc com a París o que al Manchester li anul·lin gols com aquell que li van prendre al Xevtxenku a la tornada de la semifinal de fa 3 anys.

  6. El Blanques diu que gràcies al Despeje d’Stamford va viure l’instant més feliç de la seva vida. El què no sap don Andrés és que ell solet no hauria pogut fer aquella barraca: no hi arriba. No té xut. Sense les pregàries d’en Piki (encara el puc veure ara, amb les mans al cap, a tocar de la barra del bar, “al borde de un ataque de nervios”), aquell gol no hauria estat possible.

  7. És indignant: els sonats de la IFFHS han decidit fer un rànquing dels millors àrbits de la història i no ha guanyat el senyor aquell que ens ho va fer anar tan bé (arbitratge impecable) a Stamford. Han preferit ser molt originals triant el Collina. A la 16a posició d’aquesta classificació tan necessària hi trobem el Mejuto No Me Jodas Rafa. Si us ho voleu mirar: http://www.marca.com/2010/01/18/futbol/futbol_internacional/1263810030.html

    Posats a repassar enllaços futbolerus és més distret aquest: http://www.as.com/futbol/video/acrobatico-saque-banda-balonazo/dasftb/20100118dasdasftb_19/Ves

    Que bonic és el futbol: perfecte despeje dirigit a la banda (mai al mig, com manen els cànons) i espectacular sac de banda amb acrobàcia i pilotassu als morros.

  8. Com diria aquella noia de l’APM, el crack d’Stamford (evidentment no parlo del Lapeguécontoamialma) la va tornar a liar parda: ahir, molt ben assistit pel seu línier, no saber veure fora de joc al 2n gol del Bayern i, a més, va trair aquella màxima que tot bon futboleru té claríssima: penal i gol és gol. Doncs no. Ell va pitar penal. Ovrebo, ets un fenòmenu!

  9. Trobarem a faltar la teva calba. L’heroi d’Stamford diu que plega. Si l’àrbit d’algun dels dos dies de l’Inter hagués estat ell, ara també seríem a Madrid: http://www.marca.com/2010/05/21/futbol/futbol_internacional/1274438143.html

    I tots ens hauríem comprat ja la nova samarreta del Barça amb el nom i el número del Bojan o del Pedritu.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s