Cinc dies de Patum (V)

patum berga nans nousDiumenge i punt. A veure si afluixa una mica aquesta calor.

Patum de Lluïment pels valents que aconsegueixen llevar-se, tarda de migdiada i 4 salts de Patum a la nit.

Xavi Diumenge

Anuncis

7 comentaris to “Cinc dies de Patum (V)”

  1. Ha sigut un Diumenge de Corpus al migdia molt dur. La calor m’ha, ens ha, matat. Aguantar al cap de Nano Vell s’ha fet més feixug que mai… potser ja no som el que erem?

  2. Se’ns en va, aquesta Patum se’ns en va. Una Patum més. Una Patum menys. Abans que no ens atrapi la depressió postPatum, deixeu-me recordar aquelles paraules sàvies que un dia van ser dites i escoltades en un carreró de Berga: “cada año me mola más la Patun!”.

  3. La depressió postPatum ja s’ha apoderat de mi: després de cinc dies fent el mateix (llevar-me al migdia, passar la tarda sense esforços, anar a Patum i allargar la cosa fins a veure néixer un nou dia), ja m’havia acostumat a aquest ritme de vida. I m’agradava.

    Quin dia comença la Patum 2010? L’any que ve, proposo celebrar doble Patum (a principis i a finals d’estiu) si el Barça guanya la final del Bernabéu. Vots en contra?

  4. Quin és el bar de guàrdia a Berga aquesta setmana?

  5. Per Patum, em passa com aquella reflexió de la Mafalda: “Había mucha gente, pero muy pocas personas”.

  6. Si ningú pensa fer una denúncia del mal gust, ja ho faré jo: no puc suportar els que van vestits de dalt a baix de militar, com si anessin a caçar senglars a Montmajor, no puc. De fet, sóc tan intolerant que tampoc suporto només els pantalons o només la camisa, per molt bona tela antifoc que pugui ser.

    I per acabar de ser més repel·lent, tampoc suporto els que es fan els graciosos amb els barrets de palla, que es pensen que vénen a Berga a fer la festa del segar i el batre. Quedessin estampats!

  7. L’altre dia feien Patum per la tele. Patum a la plaça. Vaig mirar-m’ho una estona. De seguida vaig veure quatre cares grangeres juntes: dos calbus i dos projectes de calbu. Diré noms: Aleix i Sergi, per un cantó (el dels calbus de merda), i Pax i Piki a la secció de projectes. Els quatre noiets estaven junts esperant que l’Àliga comencés a moure’s. Res de silenci. Mentre un dels quatre aprofitava per mamar, els altres tres anaven comentant una atrocitat darrere l’altra. Fins i tot semblàvem professionals de les atrocitis: perquè ningú ens pogués llegir els llavis des de casa, xerràvem tapant-nos la boca amb la mà.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s