Pereiro 2006, Contador 2007 i Sastre 2008. A quin espanyol li toca guanyar el Tour 09? Aquest havia de ser l’any del Valverde (és espanyol i encara no té cap tour), però no podrà ser: no el deixen córrer. Sospites de dopatge. Un favorit menys. Què ens queda, doncs? Per exemple, els tres últims guanyadors: Sastre, Contador i Pereiro.
Com que cada dia no és diumenge, descartem ja d’entrada el Pereiro. Continuem: el Sastre ens ha de merèixer una mica més de respecte… però ningú li fot gaire cas. Poca gent aposta per ell. Tothom pensa, sobretot els espanyols, que el gran favorit és un altre: el Contador, guanyador fa dos anys (l’any passat no el van deixar córrer) i també 1r classificat al Giro i a la Vuelta del 2008.
Potser sí que guanyarà, però per aconseguir-ho haurà de suar més del què els espanyols es pensen. Més enllà dels Pirineus hi ha altres persones que també saben pedalar. Per exemple, els germans Schleck (Franck i Andy, luxemburguesos), l’australià Cadel Evans i el rus Mentxov, guanyador del Giro d’enguany.
I si aquests rivals no li semblen de la seva talla, el Contador pot fer una ullada al senyor, del seu mateix equip, que porta el dorsal 22. Es diu Lance Armstrong, té 7 tours a les vitrines, s’havia retirat, ha tornat i aquest any guanyarà el seu vuitè Tour. Que n’aprenguin. Ell, patriota català (ha viscut i treballat a la bella ciutat de Girona), vol fer un servei a la nostra terra catalana posant fi als tours massa espanyols dels últims tres anys.
Ens divertirem. Es preveu una creixent escalada de tensió entre Espanya (diaris, ràdios i teles espanyoles i aficionats espanyols al ciclisme o a tot allò espanyol en general) i l’Armstrong. Una agressivitat i una col·lecció d’insults i desqualificacions que pot fer aflorar, de nou, la retòrica antiamericana més cutre i populista.
Els espanyols tenen claríssim que el cap de files de l’Astana ha de ser el Contador. Per no sé quina llei escrita a no sé quin lloc, el mindundi de l’Armstrong ha vingut a aquest Tour a fer de gregari de l’espanyolet.
Un poco más de agua, Albertito? Quieres más botellas? No, gracias, Lanze, te puedes retirar a cola de pelotón. Si necesito que des más gas al frente del grupo para hacer sufrir a los cabrones eses de los hermanos Schleck, ya te llamaré por el interfono ese que llevamos en la puta oreja.
El Lance té altres plans. Ja ho ha deixat mig dit: la llei del ciclisme diu que els més febles de l’equip han d’ajudar el més fort. Avui es disputa una contrarellotge de 15 km. Un bon test per veure qui és el més ben parit de l’equip. Si l’americà fa més bon temps que el madrileny… Ja tindrem la festa muntada. Els espanyols seguiran dient que el líder de l’Astana, i màxim favorit a guanyar el Tour, és el Contador i l’Armstrong dirà que sí, que ja se sap: els espanyols són molt de la broma, són simpatiquíssims.
Si voleu anar seguint com avança el Tour, i el conflicte hispanoamericà, ho podeu fer a través dels canals habituals (premsa, el Perico i el seu hombre del mazo o aquelles ràdios espanyoles que sembla que parlin en anglès: no t’enteres de res del què està passant) o podeu comprar-vos la típica bandera americana que incorpora la inscripció Puta Espanya i així, ben guarnits, acostar-vos a la carretera.
No cal que aneu gaire lluny. Aquest any, el Tour passa per Girona, Barcelona, Andorra, Manresa, Súria i, fins i tot, per la Catalunya més profunda (de Solsona a la Seu d’Urgell, passant per Organyà, on, ben enfonsades en el temps, hi ha les arrels de la nostra llengua), a tocar dels límits fronterers dels Països Berguedans.
Sergi
Som macus 