Històries del Punk: Eskorbuto (Adiós, reina mia)

eskorbutoDesprés de l’èxit de Vòmits i pixarades comencem una sèrie de cinc històries sobre els principals clàssics del punk. Des del tamboret ens explicarà quatre batalletes d’aquests grups tan desconeguts però alhora tan corejats, per tal que aquells que aquest estiu gaudiu de magnífiques festes majors amb Insershow o l’Orquestra Mitjanit sapigueu alguna cosa més d’aquelles cançons que gargamelleu a les quatre de la matinada.

Eskorbuto és, sense discussió, la banda punk més autèntica de tots els temps. Ni punkis de postal ni supervivents amb consciència social. Són (eren) vòmit en estat pur.

Eskorbuto eren tres nois de Santurtzi, Bilbao. Juanma Suarez, Iosu Expósito (el tiet del jugador del Bilbao Unai Exposito) i Pako Galán. A ells debem les millors cançons de la història del punk. Tot i que molta gent creu que allò que fan només és soroll, Eskorbuto fou un fenòmen d’una qualitat i potència musical impressionant. Cert és que, instrumentalment, tocaven força malament, però només cal agafar la música de les seves cançons, tocar-la bé i adonar-se d’allò que s’amaga rera una façana aparentment inescoltable.

Ser punki no vol dir comprar-se una samarreta dels Sex Pistols, deixar-se cresta i començar a fer Behh!!. Ser punki vol dir viure una carrera desquiciada amb un final escrit: la mort. I en això Eskorbuto foren els més punkis de tots. Com ells van dir “somos la banda más honrada que ha pisado este planeta en millones de años, y no somos honrados”.

Ja el 1983 van ser detinguts sota la Llei Antiterrorista per la seva maqueta. Ells no eren abertzales, sinó uns desgraciats, i l’esquerra abertzale els va deixar tirats. A partir d’aleshores van dedicar unes quantes cançons a l’independentisme basc com “A la mierda el País Vasco” o “Haciendo Bobadas” (dedicat a HB).

Odiats per la resta de grups (van robar una guitarra a la Polla Records en un concert conjunt), van obtenir l’aplaudiment del públic amb el que és segurament el disc punk més cabdal de tota la història: “Anti-todo”.

La seva trajectòria va estar marcada per l’heroïna i per la conflictivitat. Tenien prohibida l’entrada a quasi tots els bars de Santurtzi i van ser enxampats robant la guardiola d’un escolanet d’una església de Bilbao.

Tothom coneix la canço “Mucha policia, poca diversión”, però no és ni molt menys l’únic hit immortal dels Eskorbuto. Seves també són la “Historia Triste” que sona cada any a Olvan, o bé el “Cuidado” que sonava sense parar per les ones de Ràdio Korneta. El “Ya no quedan más cojones, Eskorbuto a las elecciones” es va convertir en una pintada mítica a molt vàters de bars d’arreu de l’estat. El “Cerebros Destruidos”, “Ratas de Bizkaia”, “Antes en las guerras”, “Ha llegado el momento de la destrucción”, “Es un crimen”… són la banda sonora de la reconversió industrial del Gran Bilbao, del genocidi de l’heroïna contra tota una generació als anys 80.

Iosu i Juanma van morir a causa de l’heroïna el 1992. En el seu darrer disc, quan ja sabien que els quedaven pocs mesos, una cançó els servia per acomiadar-se de la vida: “Adiós Reina Mia”.

Des del tamboret

Advertisements

5 comentaris to “Històries del Punk: Eskorbuto (Adiós, reina mia)”

  1. Què hi ha més punki que robar la guardiola a un escolanet?

  2. Amb la de grups punks genials q hi han, calia triar precisaemtn aquets?

  3. Va ser un robatori amb violència? L’escolanet era de carn i ossos o una estàtua inerta?

  4. Resposta a Arqueòleg Glamurós:

    Sobre gustos, colors. Tot i així, no tot és relatiu. I Eskorbuto, més enllà que no comparteixis la seva filosofia, és un grup de música tan i tan bo que les seves lletres servirien per a fer un estudi històric sobre els anys 80. I no tot són les lletres, sinó que la música és una composició perfecta i sincera de vomitar ràbia. Espero que per a grups punks genials no et refereixis a Green Day i altres coses similars.

    Resposta al Parce:

    Era un escolanet-estàtua, com el de Queralt. Si aquesta nit algú roba l’escolanet de Queralt, ens investigaran. Controleu-vos, que últimament els dissabtes feu coses molt rares i per les quals ja no teniu edat…

  5. Els Eskorbuto tenen un deixeble avantatjat. És rus i es mou per la bella comarca del Pla de l’Estany. No canta “mucha policia, poca diversión”, però sí que entra a les esglésies per arreplegar-hi tot el què pot: hòsties consagrades, vi de missa o les monedetes que els fidels paguen per poder encendre espelmes. No m’ho invento: http://paper.avui.cat/article/societat/169699/detenen/jove/robar/pa/vi/missa/porqueres.html

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s