Aquesta ja l'he vist…

Agafes el diari per mirar què fan avui a la tele i… Collons, ja la tornen a fer!?

Estàs fent zapping i et veus obligat a acceptar la tossuda realitat: torna a ser aquella pel·lícula que ja has vist 3, 5 o 11 vegades.

A tots ens ha passat i sovint ho comentem: hi ha moltes pel·lícules que s’han de veure que no hem vist mai i, en canvi, n’hi ha d’altres (bones o no tant) que ens en sabem fragments de memòria.

Forrest Gump, Braveheart, En la línia de foc, El sexto sentido, les de l’Indiana Jones, Algo pasa con Mary, El fugitivo, Robin Hood príncep dels lladres, Airbag, Cadena Perpètua, Casino, Eduardo Manostijeras, Máximo Riesgo, Titanic, Desafío Total, la llista de Schindler, La comunidad, Dràcula, Pulp Fiction, Torrente

Aquestes són algunes de les pel·lícules que he vist, cadascuna d’elles, moltes vegades. Em sembla que uns quants de vosaltres -gent del bar, gent del bloc- també us heu mirat algunes -o totes, o moltes més i tot- d’aquestes pel·lícules més de tres cops.

I m’ho sembla perquè, sovint, entremig de les nostres interessantíssimes converses es poden escoltar expressions que formen part del guió d’aquestes pel·lícules. Expressions i sentències que, si no has vist la pel·lícula, no es poden entendre. Retalls de cinema útils per a les sessions de bar que, tanmateix, poden deixar fora de joc a algú: al que no entén d’on surten aquelles paraules (i on és la seva gràcia) o al mateix que les ha deixat caure sobre la barra (si la gent que més o menys l’escoltava no ha vist o no recorda o no va entendre aquell fragment concret).

Quietos! Quietos! Quietos!; Wallace, Wallace! Wallace!, a Braveheart. La vida es como una caja de bombones…; Me llamo Forrest Gump y todo el mundo me llama Forrest Gump; Si he llegado hasta aquí, también puedo llegar…; Tonto es el que hace tonterías; Era tan bonito Jenny; su hijo está justo aquí, a Forrest Gump. Has elegido… saviamente, El penitent passarà i altres escenes inoblidables de les pel·lícules de l’Indiana Jones.

Eran dos: un gordo y un subnormal; venga Olano, vuelve al pelotón; Reputa; follar no, que cansa; venga, rabos fuera o El Fary es Dios, a Torrente. Los veo todos los días; quiero no tener miedo, a El sexto sentido. Yo soy un liberal; igual que te digo una cosa te digo la otra; Lo dejo: esto es muy estresante. Interesante no mujer, estresante, a Airbag. Has visto mi chorra?, a Algo pasa con Mary.

A aquella pel·lícula d’escalada i hòsties a les Rocalloses (Màximo Riesgo, amb l’Stallone, evidentment), un tio li diu a un altre:Yo era un delantero centro de puta madre. Seguidament, per demostrar-li la seva bona rematada de cara a barraca, li fot coça als morros.

La fuerza, la fuerza, ya viene la fuerza; Tu padre tenia razón: te tendría que haber ahogado en la bañera el día que naciste, a La comunidad. Per acabar, Pulp Fiction: Vuelve a decir qué! Te reto: vuelve a decir qué; encara no és el moment de mamar-nos-les; M’he après un verset que diu

Va, ara us toca a vosaltres. Ha arribat el moment de les confessions. Quines són les pel·lícules que heu vist més vegades? Quin títol tenen les merdes de pel·lícules que, quan hi topeu, sempre us mantenen enganxats al sofà? També seria interessant que col·laboressiu en la recopilació de sentències, expressions i fragments de pel·lícula que formen part de la nostra cultura de bar.

* En el dilema d’haver de triar entre castellà (en la majoria de casos) o català per apuntar títols de pel·lícula o fragments cèlebres d’aquestes, m’he guiat per un sol criteri: la meva memòria. Com que la majoria d’aquestes pel·lícules les he vist moltes més vegades en castellà que en català, el record d’elles em sol venir en la llengua dels espanyols.

Sergi

Anuncis

20 comentaris to “Aquesta ja l'he vist…”

  1. Una altra pel·lícula que he vist unes quantes vegades és “Tierra y Libertad”. De les seves escenes en recordo dues en especial: quan, des de la seva respectiva trinxera del front d’Aragó, “nacionals” i milicians es van insultant amb més o menys gràcia (fins i tot se senten insults en català), i quan el Jordi Dauder, i uns quants més, canten apassionadament La Internacional.

    No és que jo sigui el Lenin berguedà, però quan veig aquest fragment de La Internacional (encara que la cantin en castellà), sempre se’m posa la pell de gallina. “Agrupémonos todos en la lucha final…”. Si voleu escoltar, puny enlaire, La Internacional, al minut 3:15 d’aquest vídeo trobareu l’escena comentada: http://www.youtube.com/watch?v=-gcxyOhmmUw

  2. “La vostra manca de fe resulta molesta” de Star Wars.

    “La primera regla del club de la lucha es: nadie habla del club de la lucha” de El club de la lluita.

    “Zorras venid” de XXX. No és porno. Només suportable si té la prens en conya. http://www.filmaffinity.com/es/film189508.html

    “Ves a pastar baby” de Terminator 2.

    “Estic a mitja hora d’aquí. Arribaré en 10 minuts.” de Pulp Fiction.

    “Mai oblido una cara però en el seu cas faré una excepció” d’alguna dels germans Marx.

    “Adriaaaaaan!” de Rocky

    “El millor truc del diable va ser fer-li creure al món que no existia” de Sospitosos habituals.

    “Menéate, quieres? Pierna izquierda a la derecha y tu cuerpo la seguirá. Es la ostia, lo llaman andar.” de Lock&Stock

    Qualsevol de El sargent de ferro: http://www.egurenzone.com/2006/09/frases-miticas-de-el-sargento-de.html

    “Alegra’m el dia” de Harry el Brut.

    “Mi casaaa” de E.T.

    “Mi novia ha chupado 37 pollas!””De una tacada?” de Clerks.

    “Me encanta el olor del napalm por la mañana””Aquella colina olía a… victoria.” de Apocalypse now.

    “Sí, Londres, ya sabes: pastel de riñones, taza de té, mala comida y la Mary Poppins de los cojones…Londres””Algo que declarar?””Sí, no vaya a Inglaterra” de Snatch, porcs i diamants.

    “Nadie le toca los huevos a Jesus” de El gran Lebowsky.
    I l’escena més magistralment rodada.

  3. -La leyenda del indomable: “Puedo comerme cincuenta huevos” abans d’ una aposta.

    -Mad max: “N’ entren 2 en surt un” (abans d’ entrar a la cúpula del tro), i al bar mentre es genera una gran discusió.

    -Oficial i cavaller i La chaqueta metalica (dóna per molt també): “A reclutament només hi ha dos tipus de persones, els maricons i els cabrons, i a tu no et veig les banyes. Ets maricó noi? -No, senyor! – Uhmmm, no em parlis tan baix que ja em fas trempar.”
    Per cert, també s’ hauria de fer un recull de cançons de l’ exèrcit.

    -El nen burru del sexto sentido: En ocasiones veo muertos.

    -Harry el Brut: “nens, canteuuu! si no canteu mataré les vostres mares!”. Ells canten el gegant del pi (igual que en anglès).

    -El gran lebowsky (crec): ” hi has estat mai al Vietnam?”.

    – Cadena perpeuta (segurament la que més vegades he vist per la tele, juntament amb totes les de presons): “recorda bé el nom: zihuatanejo”.

  4. Estic d’acord amb el company Antoni: Zihutanejo! “Cadena perpètua” l’he vist… bfffffff, no ho sé, innombrables vegades! Gran pel·lícula i grans actors, sublims!

    L’únic que em balla de l’escrit de Sergi és que potser no ha vist sencera “Indiana Jones y la última cruzada”, en castellà. Dic això perquè, si no, no s’explica que comenti l’escena de “Has elegido… sabiamente” en castellà i després digui “El penitent passarà”, quan tot bon aficionat al cine l’ha sentit en castellà i se la sap de memòria: “Sólo el penitente pasará… Sólo el penitente pasará, sólo el penitente… El penitente pasará, sólo el penitente. El penitente se humilla ante Dios… ¡Se arrodilla!”.

    Bé, només era això. A mi m’agrada veure els films en la nostra llengua vernacle, però en el nostre lexicó psicològic tenim apreses coses en castellà, Com els nostres pares, vaja.

  5. Ah! I també em va marcar molt, com qualsevol de nosaltres, “La vida de Bryan”, també en castellà:

    – “¡Una limosna para un ex-leproso!”
    – “Lo siento, no tengo pipas. Tengo higadillos de erizo, y bazos de ocelote… ¿Quieres morros de nutria?”
    – “¿Acaso le paguece guisible el nombgue de Pijus Magníficus?”
    – “¿Que es esto? ¿Romanes Eunt Domus? ¿Gente llamada romanos ir la casa?”
    – “Bueno, pero aparte del alcantarillado, la sanidad, la enseñanza, el vino, el orden público, la irrigación, las carreteras y los baños públicos, ¿qué han hecho los romanos por nosotros?”
    – “¡Ciudadanoz! ¡Tenemoz a Zanzón, el azezino zaduceo! ¡Zilaz de Zidia, aliaz el Zagaz! ¡Zezenta y zeiz zediciozoz de Cezarea…!”
    – “¡Somos el Frente del Pueblo Judaico! ¡Escuadrón suicida! ¡Escuadrón ataquen!”
    – “Mierda, mierda y doble mierda… Llevo dieciocho años aquí, haciendo penitencia, sin pronunciar una palabra y vienes tú y lo jodes… ¡¡¡Mierda, mierda, mierda!!!”
    – “Tu eres el autentico mesias!!! lo se, porque yo he seguido a muchos, y entiendo de esto.”
    – “Bienaventurados los gansos”

  6. El meu granet de sorra. De beatiful girls:

    “Veus aquells de la barra? treballen tot el dia i beuen tota la nit. I saps que fan per vacances? beuen tot el dia i tota la nit. I si no anem alerta acabarem com ells…” (Al bar tambe va fer fortuna la versio reduida anglesa “work all day and drink all night”

    “Perque collons li has dit que era pianista??!! no veus que no nosaltres no podem competir amb aixo” (Despres de presentar la colla a la cosina del cambrer)

  7. A la mateixa “Cadena Perpétua”, que jo també he vist n vegades, hi ha un moment en què l’alcaide amenaça l’Andy d’enviar-lo amb els sodomites de la presó, que em sembla que es fan dir “hermanas”, i l’avisa que “parecerá que te ha follado un tren”. Molt bon lloc per anar a parar… Deuen ser les mateixes “hermanas” que cridaven “pescado fresco! pescado fresco!” cada vegada que arribava un pres nou.

  8. “Penses bordar tota la nit, gosset? O també mossegues?” i totes les de Reservoir Dogs:
    http://lagranjaberga.wordpress.com/2008/06/14/escenes-memorables-part-i/

  9. Quan haguem vist unes quantes vegades “Gran Torino”, també tindrem memoritzats alguns dels graciosos comentaris i insults que el Clint Eastwood reparteix al seu veïnat: des de la manera com anomena un dels xinus de la casa del costat (l’Atontao) a les paraules que utilitza per establir conversa amb negrots d’aquells que fan tanta por: “¿qué os pasa (o qué tramáis) morenos?”.

    Una altra pel·lícula amb moments per recordar és “Trainspotting”. L’altre dia me la mirava i déu n’hi do: “en aquell precís moment vam decidir tornar a enganxar-nos a l’heroïna”. També hi podem trobar una bona argumentació del perquè mantenir-se addicte al cavall: “més enllà de l’heroïna la vida és una puta merda. Tot és massa complicat: les dones, la família, la feina i el teu putu equip de futbol que només fa que perdre”.

  10. Kalimaaaaá Shaktite

  11. Una altra de “Trainspotting”. L’impacte d’entrar a una disco guai dels anys 90, amb música màquina del moment, porta el protagonista de la pel·lícula (un ionqui de cuidadu) a fer la següent reflexió: “El mundo está cambiando. La música está cambiando. Las drogas están cambiando. Incluso los hombres y las mujeres están cambiando. Dentro de mil años ya no habrá tíos ni tías: sólo gilipollas. A mi me parece de puta madre”.

  12. Us agrairem la vostra opinió sobre aquest vídeo penjat a Internet, que mostra unes maniobres de camions del supermercat Consum en plena via pública de Sils.
    http://silsdelaselva.wordpress.com/2009/06/01/estudi-de-detall/#comment-5450
    Nyap de Sils
    nyapdesils@gmail.com

  13. Osti, crec que els ultims dos dies ja em patit comentaris d’aquests que no se si tenen nom pero vidria a ser spam en versio blog.

    Que collons tenen a veure els camions de sils amb l’entrada aquest sobre pelis?? a mes, he estat mirant el bloc i em sembla que son d’Iniciativa. uuuuuhhhhh!

  14. El proper, el pelo.
    Al Nyap li he desactivat els enllaços.

  15. Atenció!! Per pura casualitat, he trobat el roure aquell que surt a la pel·lícula CADENA PERPÈTUA! I el més curiós és que l’he trobat epl Google Earth! Si el teniu, busqueu “OakTree” (Shawshank redemption), a l’estat d’Ohio, i veureu una foto del famós roure amb el camí de rocs on Tim Robbins amaga aquella capseta per al Morgan Freeman. Que macoooo!

  16. Si un dia d’aquests us tanquen a la garjola, ja sabeu què heu de dir: “Mi abogado la jodió”. La majoria de presoners que diuen alguna paraula a Cadena Perpètua expliquen així la situació d’empresonament i la condemna que els toca suportar.

  17. You made a few excellent points there. I did a search on the topic and hardly found any specific details on other websites, but then great to be here, really, appreciate that.

    – Lucas

  18. Ahir la van tornar a fer, però no la vaig veure. Merda. Ocasió desaprofitada. Ja sé que la puc llogar o me la puc baixar quan vulgui, però estic fet a l’antiga: les pel·lis les veig quan les fan a la tele o quan vaig al cine.

    Avui, el Miquel Colomer, un professor de secundària que viu de rellogat al blog del Sostres, parla de Forrest Gump. “Una ploma que s’enlaira”:

    “Tarda de Forrest Gump. Robert Zemmeckis, 1994. ¿Què dir sobre Forrest Gump?, em demano. Complir les promeses. Li diuen tonto, però ell sempre contesta que de tonto només ho és el qui fa tonteries. I Forrest no fa tonteries. Posar nom al teu vaixell no és cap tonteria, primer perquè tens aquest vaixell perquè ho prometeres al teu amic i després perquè li poses el nom de la teva noia, Jenny, en qui tothora penses. No és cap tonteria que el tinent sense cames es decideixi a fer el pas de convertir-se en l’oficial primer d’aquest vaixell que tens en nom del teu amic Bubba que hagueres de deixar, mort, al Vietnam. I apareix Déu, l’huracà Carmen, i de sobte pescar es converteix en una cosa molt fàcil. Gambes Bubba-Gump, un gran negoci. I la mort, que forma part de la vida. La mort de la mare. I el destí. Aquesta és l’única cosa que cal dir, l’única cosa que sé dir. No calen tants diners per viure. En calen uns quants, això sí, però la resta és tan sols per presumir. I Jenny, sempre Jenny, que mai no hi és perquè vol tocar la guitarra i perquè és hippy i perquè fa de puta i de cambrera i perquè és una pobre progre pacifista equivocada, però que un dia arriba i aleshores dorm i jo no paro de parlar i li dic que la mare ha fet un viatge al cel. I Jenny que es queda i jo que li demano si vol que ens casem, que jo no sóc gaire llest però que sí que sé què és l’amor. I ella em diu que sí i aleshores fem l’amor i aleshores ella se’n torna a anar. Perquè Forrest Gump és una pel•lícula sobre l’amor i el lliurament. I Forrest corre i corre. I dorm. I menja. I viu i fa el bé. Compleix les promeses i obeeix. I té memòria, molta memòria. I pensa en Jenny. I corre per Jenny. I corrent la merda passa. Corre durant 3 anys, 2 mesos, 14 dies i 16 hores. I de sobte es para, diu que està cansat i torna a casa, a Alabama. Kennedy, Johnson, Nixon, Ford, Reagan, Bush, el caragirat de Lenon, tots aquest regnats, i d’altres, i les seves grandeses i misèries. I el ping-pong fantàstic. I la carta de Jenny que el reclama i que ara és mare d’un nen que es diu Forrest com el seu pare. Perquè el seu pare és Forrest després d’aquella única nit d’amor de fa ja massa temps. Jenny malalta, ara. I es casen i la presència del tinent que ara té cames, unes cames noves fetes a mida, i que ara és amic i convidat. I aleshores les llàgrimes, inevitables. La bellesa i el fet de viure en majúscules. Deixarà de ploure i aquesta nit les estrelles tornaran a veure’s. On acaba el cel i comença la terra. Et trobo a faltar. No serè lluny si necessites res. I l’espera que dóna sempre sentit al fet de viure. I una ploma que s’enlaira”.

  19. Som una colla de sandrusquistes: a la molt original pregunta “una pel·lícula?”, el Toni Freixa, el grenyes de la colla del Sandro, ha dit Airbag, una de les nostres.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s