Afanya't princesa

És la més guapa. Ho ha sigut sempre. T’ha agradat tota la vida. No l’has pogut tastar mai. Alguna nit semblava que potser sí, però al final sempre era que no. Tu no. Molts altres gilipolles sí, però tu no.

Durant setmanes, mesos o anys vau xerrar molt, éreu gairebé amics. Quasi, però no n’éreu. Les peces no encaixaven: tu volies molt més. La desitjaves sencera, tota per tu. I ella… tu no sabies entendre què volia ella de tu. Només recordes que et feia tornar boig: sempre era que no, però volies imaginar que un dia seria sí. Vist amb perspectiva, queda clar que, com es diu ara, eres un pagafantes.

Si necessiteu una petita, inútil i agra venjança contra la princesa que us va fer patir i arrossegar durant tantes nits o anys, podeu llegir en solitari, o recitar davant d’ella, unes paraules que un dia va escriure el Sostres.

Contra les males estones que ens han fet passar les noies que, de jovenetes, han viscut de l’ofici de ser tia bona, i com a petitíssim consol pels dissortats que hem perdut massa nits sortint a buscar princeses per l’endemà despertar-nos sempre acompanyats de la mateixa (l’Amarga Ressaca), Afanya’t, princesa, un article que va sortir publicat a l’AVUI el dia 21 de gener de l’any 2007.

Tens el temps en contra, princesa. És cert que per un petó, per només un petó dels teus em vendria la casa, però és qüestió de temps. D’aquí a 10 anys en tindràs 30 i ja serà diferent, no gaire diferent però sí una mica diferent. Dius que no vols que et valorin pel teu aspecte físic però estàs molt més preocupada pel teu cul que per la teva intel·ligència, i quan t’engreixes ni que només sigui 100 grams tenim tragèdia i mai no t’he vist en canvi gens amoïnada per la teva infinita ignorància. Dius que no vols que et valorin pel teu aspecte físic, però digues, qui? Qui vols que no et valori pel teu aspecte físic? La col·lecció de macarres musculats que tries sempre per anar-te’n al llit? O els subnormals que prens per nòvios perquè et plau la sensació de tenir-los dominats? Quin d’aquests imbècils vols que et valori per la teva intel·ligència? Per un sol, per un sol dels teus besos donaria tot el que tinc, però tens el temps en contra princesa, i d’aquí a 10 anys en tindràs 30 i les coses seran diferents, no gaire, però sí diferents, i cauran els 35 i caurà el teu cos com una rendició i encara estaràs bé, bé “per l’edat que té”, però ben segur que els 45 o els 50 et trobaran amb una depressió i agafant-te al que puguis. Quin final, princesa. I les drogues que alleugen la tristesa. I ja no caldrà que diguis que no vols que et valorin pel teu aspecte físic perquè ningú no serà prou cruel per cometre tal atrocitat. I tota la farsa s’esvairà i tots els trucs i ¿qui farà cua a la porta de casa teva?, i no tindràs cap poema per defensar-te ni cap cançó ni cap sentit ni cap recer ni cap direcció perquè estaves massa pendent del tel cul en l’època que volies que et valoressin per la teva intel·ligència. Ets una princesa, la princesa, però afanya’t, que tens pressa. Cada dia és un dia menys del teu regne”.

Sergi i Salvador Sostres

Advertisements

7 comentaris to “Afanya't princesa”

  1. Que exacte, que ben plantejat. Com deia un anunci de fa uns quants anys: és precís, és preciós.
    A mi m’agrada molt més aquest Sostres brillantíssim, el sentimental (ja sigui per una tia, per la seva mare o per Catalunya) que no pas el pseudocomentarista polític. En poquíssims anys li hem llegit des de “Et votarem, Carod” fins a poc menys que desitjar-li la mort pel bé del país. I pel que fa al Pujol, des de l’elogi incondicional però amb respecte i distància fins gairebé al crit de “Eutanàsia, Pujol!”. Aclareix-te, xaval.

  2. Ai, me’n descuidava. Demanaria que algun administrador del bloc repari això d’il·lustrar un article sobre ties bones mitjançant una senyoreta que corre amb dos gossos. Em sembla bé que poseu fotos de noies formoses, està clar, però cal que vagin amb gossots? No m’ho feu més, si us plau.

  3. Això de la noia corrent deu tenir a veure que l’altre dia al Sergi se li va aparèxier una Mare de Déu anant a Queralt i per això ho ha volgut il·lustrar així. Els gossots… “tranquil que no fan res”!!

  4. Lo de la foto veig que no ho teniu clar, els gossos al darrere la tia som nosaltres.
    I sí, es parirà vella la princesa, però resulta que encara està molt bona.

  5. Està bastant ben vist, kiku! Encara hauria estat més exacte si els gossos no portessin corretja.
    Sigui com sigui, a mi m’agrada l’advertiment aquest de “el temps et va en contra”, com dient-li: tu me les faràs passar putes 10 anys, però a cada porc li arriba el seu Sant Martí.

  6. Abans de ser un home casat, el Sostres parlava sovint de princeses i noies guapes. I de les idees que se’ns acudeixen als mascles quan mirem gaire estona bells cossos femenins. En diferents articles ha escrit que les ties bones cada vegada estan més bones i que, percentualment, cada vegada hi ha més noies físicament atractives. Com diu ell mateix, tot s’explica per “la socialització de la proteïna” i per la manera com vesteixen les noies del segle XXI. Per tot plegat, el paisatge de carn i cossos femenins que avui podem gaudir/patir simplement passejant no té res a veure amb el de fa no gaires dècades.

    Tanmateix, no totes aquestes noies guapes que desfilen pels nostres carrers mereixen el qualificatiu de princeses. De princeses n’hi ha molt poques. El Sostres ens explica com distingir-les i d’on han sortit: http://paper.avui.cat/article/serveisioci/41916/princeses/sense/palau.html

  7. Voleu/busqueu una princesa de les que descriu el Sostres: “princeses amb la pell pastada per Déu, princeses amb els ulls que són llàgrimes de Déu, princeses que vénen del cel, que són un fragment de cel abandonades de sobte enmig de la multitud, a la cua del súper o al fons d’una nit sense abric ni repòs”?

    El mateix Sostres ens explica què hem de fer (i no fer) si volem tenir alguna opció a que una d’aquestes princeses ens triï com a parella seva: http://paper.avui.cat/article/serveisioci/52795/ritual/la/princesa.html

    “El noi més menyspreable que conec és el que ha quedat de passar a recollir la seva princesa i li telefona quan encara no ha arribat perquè “vagi baixant”, normalment amb una trucada d’aquestes que en diuen perdudes, per no gastar. Les princeses no han vingut al món per “anar baixant” i que tu no t’hagis d’esperar. Hi ha un protocol, un ritual de la princesa. Si has quedat amb una princesa no pots arribar amb les mans buides. Porta-li flors, roses, vermelles o blanques, porta-li roses i arriba sempre abans de l’hora. Un quart d’hora abans és ideal, i assaborir la vigília, els instants d’espera. El teu cor a punt d’esclat, delerós, viu l’emoció dels minuts previs, de veure-la aparèixer al fons del carrer o sortint del portal: tan lluminosa, tan radiant, tan impossible. Obre la porta del taxi i deixa-la passar, tanca-la i puja per l’altre costat. A quin bar has pensat dur-la?

    (…) El Tirsa. És el millor bar del món. I el restaurant? No em diguis que ets la típica mala bèstia, porca i degenerada, que busca una bona relació qualitat/preu. Perquè a veure, noi, per la bona relació qualitat/preu ja tens les putes”.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s