Una crònica des d’Arenys

Cartell consultaArenys de Munt (el Maresme), 13 de setembre de 2009. Els seus habitants poden fer allò que molts catalans han volgut fer sempre, encara que alguns no ho vulguin reconèixer: ficar-la. És a dir, agafar una butlleta que digui sí a la independència del seu país i parir-la al fons de l’urna. Es veu que encara no és la bona, però això no fa que la jornada sigui descafeïnada. Al contrari, es tracta d’un dia de democràcia, d’allò que els cínics d’Iniciativa en diuen “participació ciutadana”. Només és un poble i el resultat no hauria d’implicar res, però ningú ho diria tenint en compte l’impressionant repercussió mediàtica que ha tingut aquesta convocatòria arreu del país i més enllà. És cert que la trobada de falangistes i la barroera intervenció de l’Estat ha anat de collons per donar repercussió a l’assumpte, però estic convençut que hi ha alguna cosa més. Sempre es diu que la independència és una utopia absurda, una cosa que no interessa a la gent… però al mateix temps existeix una mena de consciència extensa i latent de que algun dia haurem de respondre tots junts la gran pregunta. Per això els mitjans li van donar molta més repercussió de la que en principi li tocava i no hi ha persona alfabetitzada que aquests dies no sàpiga què ha passat a Arenys.

Doncs vaig pensar que la jornada tenia transcendència i que estaria bé anar-hi. A inflar una mica el múscul independentista i de pas aprofitar per conèixer el Maresme tropical. Res més, que ja és molt. Allò estava ple de polítics o similars passejant-se com si estiguessin fent alguna cosa important i, per tant, se’ls hagi de tenir en compte quan arribi el moment de repartir mèrits. Si la història acabés bé per nosaltres, tothom dirà que va ser-hi i que va participar a l’organització. Jo hi era, però només com a visitant.

Cartell FalangeAnar a Arenys de Munt des de Berga no és fàcil i es pot fer de diverses maneres. Com sempre, la meva opció va ser la de les carreteres secundàries i vaig poder escriure un nou volum del llibre mental “Rutes per la Catalunya Profunda”. Berga – Prats de Lluçanès – Vic – el Brull – Sant Celoni – Vallgorguina – Arenys de Munt. S’hi arriba travessant el Montnegre i a primer cop d’ull Arenys és un poble tan lleig com la majoria de pobles del país. Té 8.000 habitants (fa 10 anys en tenia només 6.000), de manera que és un poble gran. Sens dubte, la seva gràcia és l’existència d’una riera que, com se sol dir, és l’artèria principal del poble. Una rambla ampla amb plataners que és també un carrer comercial, amb botigues i bars. Entre una vorera i l’altra no hi ha una calçada o rajoles de passeig, sinó terra. És la llera de la riera, que baixa plàcida o destructiva quan plou. Cada poble del Maresme té la seva riera, però em sembla que Arenys de Munt és dels pocs llocs on encara la mantenen sense domesticar ni pavimentar. I si no baixa aigua, que és gairebé sempre, hi ha cotxes aparcats, nens que juguen o parades del mercat.DSC00557

A la riera hi havia tot el desplegament , amb milers d’independentistes que pasturaven amunt i avall. Allà podies matar el temps escoltant el “Vull per demà” en directe, revisar l’estat del merchandising independentista, demanar una cervesota a la barra, comprovar que hi havia tots els freaks habituals o jugar a descobrir polítics i altres personatges públics (com el Miquel Calçada) entre la gentada. El menú també incloïa un intercanvi multicultural amb falangistes i pels més garrulos l’opció d’escridassar quatre corresponsals de mitjans espanyols. Aquest era el ventall de possibilitats que tenia el turista després d’anar a fer la visita obligatòria al “col·legi electoral”. Era a l’anomenat “Centre Moral”, creat el 1913, al rovell de l’ou d’Arenys i al costat d’un bar carismàtic que formava part del mateix edifici. Allà hi havia instal·lades les urnes i tota la infraestructura que havia de permetre que no fallés res a la nostra “festa de la democràcia”. Al local no hi podia entrar ningú que no acredités el dret a vot i l’entrada era una mena de passadís dels campions a cada un dels votants, que es podien sentir herois. Això i l’estètica de la consulta (estelades per tot arreu, fins i tot a la solapa dels organitzadors) no hauria superat un examen d’aquells que mesuren si uns comicis són “lliures” i, per tant, vàlids. Cal dir-ho.

A l’hora de dinar, a la riera mateix hi havia àpat popular que va exhaurir existències. També els bars i restaurants van omplir el calaix. Molts veïns del poble de totes les edats (i també molta gent de l’esquerra independentista d’arreu del país) es van bolcar en l’organització de tots els actes i serveis. Al final del dinar, bramaven trons amenaçadors al Montnegre, però només va arribar un ruixat descafeïnat. Llàstima, no m’hauria fet res veure baixar la riera carregada. Sé que no era el millor pel desenvolupament correcte de tot plegat, però per mi hauria estat una bonica manera de conjuntar turisme independentista i meteorològic. I aprofitant que plovia, calia entrar al bar a prendre cafè. Era el bar entranyable que hi havia paret per paret de les urnes i, lògicament, estava ple a vessar. Entre l’estètica del local i el personal concentrat allà dins no quedava clar si allò era el 2009 o el 1931. Sovint algú bramava “Visca Catalunya!”. “Lliure!”, responien més enllà.

ResultatsI al vespre, els resultats. Ja s’havien anat donant dades de participació i poc després de les 8  van confirmar que al final havia estat d’un 41%, superior a la de les eleccions europees o al referèndum sobre la Constitució Europea. S’anava fent tard, però encara hi havia uns quants centenars de persones davant del Centre, acumulats a la porta d’entrada esperant la bona nova. Com que els resultats es van fer esperar gairebé dues hores, vaig tenir temps de contemplar com certs individus d’ERC aprofitaven per “xupar” càmera el màxim possible. I quan ja feia molta estona que esperàvem, el pessimisme es va apoderar de mi perquè em va semblar que “els de dins” fotien mala cara. Merda, vaig pensar. Triguen tant perquè els resultats no són els esperats i cardarem pena una altra vegada. Al cap d’un moment, quan el senyor Ximenis va confirmar que només 60 dels més de 2.600 vots eren negatius em vaig poder insultar alleugit. Ets burru, tio. Quin sentit tindria que amb aquest ambient i nivell de participació perdéssim? Demano perdó per haver dubtat, però són tants els escrutinis decebedors… el perdedor escaldat de l’aigua tèbia fuig.

La dada més definitiva per entendre la contundència del resultat és que el referèndum legal sobre la reforma de l’Estatut de Catalunya (2006) va ser aprovat majoritàriament a Arenys, amb gairebé un 75% dels vots favorables (uns resultats calcats als de Berga), que representaven 2.424 vots. Doncs mira, diumenge la independència va aconseguir 2.569 vots favorables. “No hase falta desir nada más”, que diria el Bernardo Schuster. En fi, que vaig poder marxar d’Arenys carregat de moral, amb un altre trosset de país guardat a la retina i content d’haver viscut en primera persona una jornada recordable. Com a assaig general del dia de la independència l’èxit va ser total. Després d’això, potser falta menys per l’estrena oficial de l’obra completa. Farem el que podrem.

Aleix Serra

Advertisements

2 comentaris to “Una crònica des d’Arenys”

  1. Un petit i important pas. Ja ho hem fet per primer cop. I més que en vindran.

    No sé si els individus del vídiu són els més adequats en aquest comentari però m’ha vingut aquesta cançó al cap.

  2. Em confirmen que ningú ha desmentit el rumor: algú de nosaltres -som gent del bar- va ser present, ahir diumenge, a allò que els sociates organitzen a la Pineda de Gavà. Sí, sí, la Festa de la Rosa. També en volem llegir un escrit. Una crònica des de can Sociata.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s