Avui toca examen

Fa uns dos anys i mig vaig viure la meva primera experiència com a professor de Ciències Socials. Això volia dir intentar explicar (amb l’objectiu de fer-me entendre, no ser massa pesat i aconseguir tenir la classe més o menys controlada) Història de Catalunya, Espanya, Europa i mundial dels segles XIX i XX a nois i noies de 4t d’ESO.

En aquells tres mesos, vaig fer esquemes a la pissarra, vaig escriure resums a la pissarra, vaig intentar explicar coses en veu alta, vam mirar Cargols… i vaig preparar algun examen. Aquells exàmens de Socials que vaig escriure, repartir i corregir fa uns dos anyets tenien dues parts: una primera part de preguntes tipus test i una segona amb preguntes que els alumnes havien de contestar escrivint paraules; és a dir, fent alguna cosa més que no limitar-se a llegir i a fer creus o encerclar opcions.

Si us fa gràcia veure quin tipus de preguntes els vaig fer en aquells exàmens, aquí en deixo unes quantes d’apuntades. Si, de pas, voleu repassar com porteu la Història, podeu fer l’examen. Són deu preguntes. No heu d’escriure res. Només encerclar l’opció que toqui. Quan hagueu fet, podeu entregar l’examen i, a continuació, podeu parir el què vulgueu. Ja sabeu, però, que mentre duri l’examen, vull silenci absolut. No es pot dir res, no es pot allargar el cap per copiar les respostes del company i, evidentment, l’ús de xuletes serà penalitzat amb duresa. Si incompliu les normes, m’haureu de lliurar la vostra agenda. Allà escriuré una nota als vostres pares dient que el seu estimat fill és un garrulu.

Dit això, reparteixo i comença l’examen. Que hi hagi sort.

1. Marca l’opció correcte:

a) Fa uns 200 anys, a finals del segle XVIII, a Catalunya hi vivien unes 900.000 persones. Actualment, la població de Catalunya supera els 7 milions d’habitants.

b) Fa uns 200 anys, a finals del segle XVIII, a Catalunya hi vivien uns 2 milions de persones. Actualment la població de Catalunya supera els 7 milions d’habitants.

c) Fa uns 200 anys, a finals del segle XVIII, a Catalunya hi vivien unes 800.000 persones. Actualment a Catalunya hi viuen uns 6 milions de persones.

d) A finals del segle XVIII Catalunya tenia una població d’1,5 milions d’habitants. Actualment a Catalunya hi viuen uns 6 milions de persones.

2. Dues d’aquestes opcions són  incorrectes. Quines són?

a) Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), tota la pagesia catalana donà suport al bàndol liberal.

b) A mitjan segle XIX, molts irlandesos deixaren el seu país degut a una plaga que afectà el cultiu de la patata. Moltes famílies vivien d’aquest cultiu i emigraren, a Estats Units principalment, per fugir de la misèria.

c) Salmerón i Castelar, polítics republicans espanyols de la segona meitat del segle XIX, eren partidaris d’implantar una República Federal que convertís Espanya en una República plurinacional.

3. Què tenien en comú RIEGO, ESPARTERO, NARVÁEZ, O’DONNELL, PRIM, SERRANO, PAVÍA i MARTÍNEZ CAMPOS? Tria l’opció correcte.

a) Tots ells van ser polítics “progressistes” espanyols del segle XIX.

b) Foren sindicalistes destacats; alguns integrants de l’UGT i altres de la CNT.

c) Van ser polítics catalans que fracassaren en el seu intent d’esdevenir cap de govern d’Espanya.

d) Tots van ser militars i van tenir una presència destacada en la vida política espanyola del segle XIX.

4. Quin dels següents fets s’esdevingué l’any 1901?

a) La fundació de la Lliga Regionalista, el primer partit polític “important” de la història del catalanisme polític.

b) La fundació de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), un partit polític republicà, federalista, catalanista i d’esquerres que no aconseguí el seu objectiu: esdevenir el partit català amb més suport popular.

c) El triomf de la revolució bolxevic a Rússia. Els bolxevics es feren amb el poder i començaren a construir un estat comunista.

d) Enric Prat de la Riba publica “La Nacionalitat Catalana”.

5. Quina d’aquestes afirmacions no és certa?

a) El 1911 se celebra el primer congrés de la CNT, un sindicat anarcosindicalista creat per defensar les demandes i necessitats de la classe obrera i que aspirava a construir una societat sense classes socials, estat ni propietat privada.

b) El 1914 es constitueix la Mancomunitat de Catalunya, la primera institució d’autogovern que tingué Catalunya des de 1714, quan les tropes borbòniques ocuparen Catalunya i n’aboliren les institucions pròpies.

c) El 1922 es funda Estat Català, un partit polític, liderat per Francesc Macià, que reivindicava la independència de Catalunya.

d) Entre els anys 1917 i 1920, Espanya i Catalunya visqueren sota la dictadura de Primo de Rivera.

6. Les colònies industrials. Marca quines opcions de les següents afirmen alguna idea o dada que no sigui certa:

a) Les colònies tèxtils del Berguedà es començaren a construir a la segona meitat del segle XIX i es mantingueren plenes de vida –social i productiva- fins a finals del segle XX.

b) La majoria de famílies que anaren a viure, fa cent anys, a les colònies tèxtils del Berguedà procedien de Barcelona o l’àrea metropolitana.

c) Alguns industrials del segle XIX es decidiren a construir colònies tèxtils al Berguedà perquè aquesta comarca els oferia terrenys barats i amplis, el riu Llobregat com a font d’energia i mà d’obra barata disponible.

d) Al Berguedà, les colònies tèxtils més poblades no sobrepassaren mai els 150 habitants. Els amos i les seves famílies també vivien, permanentment, a les colònies. Per això es feren construir una torre particular a la seva respectiva colònia.

7. Quina de les següents opcions relacionades amb la història d’Alemanya dels anys 30 del segle XX no és certa?

a) Hitler i el seu partit, el NSDAP (el partit “nazi”), van aconseguir un creixent suport popular perquè, en un context de crisi econòmica i política, aparegueren com una opció política nova i rupturista que prometia feina, ordre social i el restabliment de l’orgull i la dignitat del poble alemany envers els seus “enemics”.

b) Hitler mai no es presentà a unes eleccions democràtiques. Aconseguí el poder mitjançant un cop d’estat.

c) L’any 1938, abans que comencés la Segona Guerra Mundial, l’Alemanya nazi s’annexionà Àustria (Anschluss) i els Sudets, un territori que formava part de Txecoslovàquia.

d) L’1 de setembre de 1939, Alemanya començà a ocupar Polònia. S’inicià així la Segona Guerra Mundial, en la qual moriren, per causes relacionades amb el conflicte, uns 50 milions de persones. En el transcurs d’aquesta guerra, milions de jueus foren víctimes de l’Holocaust.

8. Quina d’aquestes afirmacions no és certa?

a) L’any 1918, a la Gran Bretanya, es concedí el dret de vot a les dones majors de 30 anys.

b) A Estats Units d’Amèrica, les dones pogueren votar a partir de l’any 1920.

c) En el referèndum que se celebrà a Catalunya l’any 1931 per donar suport a “l’Estatut de Núria” les dones no pogueren votar. Per tal de reclamar el dret de les dones a poder votar i, també, per mostrar suport a l’Estatut, s’organitzà un referèndum alternatiu en el qual participaren milers de catalanes.

d) A Espanya, les dones no van poder votar fins després de la mort de Franco. Durant la Segona República no pogueren exercir el seu vot en cap dels comicis que se celebraren.

9. Quina d’aquestes opcions no és correcte?

a) L’any 1931 es redactà el primer estatut de la història de Catalunya, l’anomenat “Estatut de Núria”. La majoria de catalans votaren, en referèndum, a favor d’aquest estatut i seguidament aquest text estatutari fou enviat a les Corts de Madrid, on va ser discutit i retallat. Finalment, quedà aprovat l’any 1932.

b) S’anomena “Bienni Reformista” l’etapa de la Segona República Espanyola que podem situar entre els anys 1931 i 1933, quan s’intentaren impulsar un seguit de mesures de caire reformista com, per exemple, la reforma agrària.

c) El novembre de 1933 se celebraren, a Espanya, unes eleccions en les quals les dones no pogueren votar i que foren guanyades per la CEDA, un partit catalanista que defensava l’elaboració d’un nou estatut per a Catalunya.

d) El 6 d’octubre de 1934, Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, proclamà l’Estat Català. Al cap de poques hores, Companys i el seu govern foren detinguts.

10. De les següents opcions, relacionades amb la història de Catalunya i Espanya durant el Franquisme, marca les que consideris correctes:

a) Durant els anys 40 i 50, Catalunya i Espanya hagueren de patir una situació dominada per la misèria i la repressió de postguerra. Foren anys de treballar, obeir i callar.

b) Durant els anys 60 i 70, Espanya va viure un ràpid procés de creixement econòmic. Tres raons principals expliquen aquest procés: l’arribada d’inversions estrangeres, el creixement del turisme i els diners enviats pels espanyols que marxaren a treballar a Europa, especialment a Alemanya.

c) Entre els anys 1951 i 1975, a Catalunya arribaren, per viure i treballar, 1,4 milions de persones que procedien de diferents punts d’Espanya (Andalusia, Extremadura, Castella, Aragó, Galícia, etc.).

d) A partir de finals de la dècada dels 60, van adquirir molta força els partits polítics i sindicats contraris a la Dictadura. Aquest conjunt de partits i sindicats antifranquistes organitzaren, l’any 1973, una gran vaga general que obligà Franco a dimitir. Així acabà la llarga etapa franquista.

Els exàmens els tindré corregits… quan s’escaigui. Quedem així.

Sergi

Anuncis

6 comentaris to “Avui toca examen”

  1. Profe, les respostes fallades resten?

  2. Senyu, aquest examen és molt repetitiu!! I a més no n’he sapigut gaires… Em faràs copiar Idees Bàsiques?

  3. Tres anyets abans d’això, aproximadament, ja t’havies posat davant d’una classe!! Quan ens féieu de “profes” en pràctiques amb el Sebas!!

  4. Xavi, sóc un tou i les respostes fallades no resten. Si d’alguna pregunta no en tens ni idea, pots provar sort: “pitu pitu… coloritu”.

    Señor Torra, haga el favor de limitarse a responder las preguntas del examen. No quiero ninguna queja. Lo que tiene que hacer es estudiar más: estudiar para aprender, no para aprovar! Y sí, si suspende va a copiar… una idea básica: soy un garrulo, soy un garrulo, soy un garrulo…

    Tens raó Bernat, el Sebas i jo fèiem un bon duet. Ell era el professor guapo i jo el garrulu. Això sí, en aquells temps encara no era calbu!

  5. Profe, ja estic, què faig?

  6. Si heu fet l’examen i voleu saber la vostra nota, us ho corregiu vosaltres. Cadascú lo seu… com a Manlleu.

    Cada pregunta val 1 punt. Si treieu menys d’un 5, la vostra nota serà un SUG (Sóc Un Garrulu). Si teniu entre un 5 i un 6, al full de notes hi trobareu un GAR (de Garrulin). Si arribeu al Bé (6-7), la vostra qualificació oficial serà de LHMG (Los Hay Más Garrulos). Si arribeu al 7 però no supereu el 8’5, tindreu un SBBP (Sóc Bastant Ben Parit). Si passeu del 8’5, podreu passejar el vostre SEPA (Sóc el Putu Amo) amb tota la xuleria… sense que ningú us cardi putu cas.

    Aclarides les noves qualificacions oficials que introdueix la Llei d’Educació, passem a veure ja quines són les respostes correctes de l’examen:

    1) a
    2) a, c
    3) d
    4) a
    5) d
    6) b, d
    7) b
    8) d
    9) c
    10) a, b, c

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s