Pell de gallina

“En aquest poble som mesquinots i malparits, però de tant en tant, molt de tant en tant, alguna cosa ens toca el voraviu del cor i aleshores, quan ens hi posem, no ens reconeix ni la mare que ens va parir. Aprofiteu-ho Cargols, aprofiteu-ho, perquè això… això només passa un cop a la vida”.

“Queda algú aquí dins? No, llevat de la nostra memòria, no hi queda ningú més“.

“Koeman penja la pilota cap al segon pal, salta Bakero, cop de cap de Bakero… Gol, gol, gol, gol, gol… Mare meva que ha sigut gol!”

Un ocell se’n va volant, volant… Sé que si perdo, vosaltres també perdeu / valor, força, concentració: tres coses tinc a la ment / t’has d’enfrontar amb mi, endavant / mira’m els ulls / no et tinc cap por…

Mireu, pell de gallina. Tal com li passava al baró de les valls de Santa Gueraula a tots i cadascun dels capítols de la meravellosa Memòria dels Cargols, jo també tinc atacs de pell de gallina quan torno a veure o escoltar, per enèsima vegada, alguns gols del Barça, emotives escenes de pel·lícula o els meus moments preferits dels Cargols.

Si no sou uns malalts dels Cargols, potser els dos primers fragments de l’entrada us han deixat una mica freds.  A mi no. Els he vist i escoltat moltíssimes vegades i em segueixen tocant la fibra. Les paraules del primer fragment són del senyor rector. Les diu en el capítol de la Grossa de Nadal del 1957. El segon fragment comença amb una pregunta de l’hereu Cargol. La resposta és de la seva mare, l’entranyable padrina. El capítol ens situa a l’estiu del 1969, quan la família Cargol diu adéu, fins mai més, al seu mas.

Barraques Barça, Cargols i tornar a Bola de Drac són algunes de les coses que em poden fer venir pell de gallina. Les pel·lícules també són perilloses. Si tens una mica de cor, és difícil no emocionar-te veient com torturen el William Wallace a Braveheart o com els seus homes criden Wallace, Wallace al final de la pel·lícula. També et pot deixar força tocat el final de La vida és bella o molts moments de La Llista de Schindler.

Si voleu confessar les vostres pells de gallina –l’enderrocament de Sarrià, la inauguració dels Jocs del 92, el gol del F. Torres a la final de l’Eurocopa, el golàs del Zidane a la final de La Novena, etc.-, ho deixeu escrit aquí i el mossèn de les valls de Santa Gueraula potser us donarà l’absolució.

Sergi

Anuncis

6 comentaris to “Pell de gallina”

  1. A mi em posa la pell de gallina l’enllaç que apareix a la llista d’enllaços del bloc.

  2. Barça, cançons i pelis són matèria sensible, sí. Un exemple de cada:

    – Dir el gol d’Iniesta fóra molt original, però m’estimo més recordar aquell gol del Luis Enrique al camp del Madrid de l’any 1997 (ho he hagut de mirar). Es converteix en superguerrer, se’n va de tot déu i marca des de fora l’àrea. Però lo bo és la celebració, ja que primer sembla que està tranquil però després esclata i llança el puny amb tota la ràbia. Aquell gest em dispara la pell de gallina. No falla.

    – Al disc en directe d’Obrint Pas hi ha el “No tingues por” que va precedit d’un parlament de la germana de Guillem Agulló. Allò toca molt.

    – Tants anys després, encara sovint me’n recordo del Forrest Gump. La pel·lícula no és cap drama i en molts moments fa riure, però quan el Forrest coneix el seu fill de 6 o 7 anys i li pregunta (aguantant el plor) a la mare si el nen és llest o bé és com el seu pare… Està molt ben fet. Pell de gallina.

    Aquestes tres les poden compartir molts catalans, però com a berguedans tenim moltes “pells de gallina” que ens són pròpies i generalitzades, bàsicament per recordar les tragèdies. Mai fallen les imatges de terra cremada, records de la Patum de 2005, testimonis de certa gent gran…

  3. És un clàssic de l’Internet però a mi em posa la pell de gallina la història del Team Hoyt. Val la pena mirar el vídeo de tant en tant.
    http://aixiitot.blogspot.com/2008/01/una-histria-damor.html

  4. Els tràilers de TV3 de “Les veus de Pamano”, amb la frase final “Pare: no els perdonis, sabien el que feien”. Espero que al veure la sèrie tambè em posi la pell de gallina.

  5. El moment “pell de gallina” més recent va ser fa pocs mesos al bar: http://lagranjaberga.wordpress.com/2009/05/08/el-partit-perfecte/
    El Zaragoza actualment em cau malament. Als 90 m’era bastant indiferent el que fes. Però admeto que al minut 120 de la pròrroga de la final de la Recopa vaig vibrar amb el golàs de Nayim. La pegó desde Cuenca! http://www.youtube.com/watch?v=Tp8SjQjqEEA
    Els de Crackòvia van fer un dels seus millors gags basant-se en un moment culminant del cine. http://www.youtube.com/watch?v=lNqS4IWrZRY
    I del Bola de drac, de les múltiples vegades que pelen l’skinhead Crilín, sobretot aquesta em toca la fibra. http://www.youtube.com/watch?v=9QBXeJV7_VM

  6. Jo mai no puc evitar la pell de gallina al final dels Pastorets quan se senten unes veus en off que clouen l’espectacle (una és la del Ramon Serchs).

    Tampoc puc evitar-la amb el “No tingues por” d’Obrint pas i amb el “En un instant” dels Gossos.

    He de confessar que també he tingut pell de gallina en llegir alguns textos del nostre bloc (incendis, històries personals…)
    Amb les pel·lícules i series em costa més, tot i que amb Braveheart vaig plorar com una Magdalena (la pell de gallina ja feia hores que la duia posada).

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s