Les veus del Pamano

lesveusdelpamanoHo han aconseguit: mitja Catalunya té ganes de veure l’estrena de dilluns. Si poses la tele3 és inevitable no topar-te amb la falca de Les veus del Pamano. No és que em molesti però em fa una mica de por. Desconfio del què serà.

El llibre de Jaume Cabré és dels millors que he llegit en els últims anys. Recordo grans estones submergint-me en les històries de Torena, el poble imaginari del Pirineu català. La guerra, la derrota, la repressió… l’Oriol Fontelles, l’Elisenda Vilabrú (dels Vilabrú de Torena i dels Ramis de la Pilar Ramis de Tírvia, mig puta mig millor no parlar-ne per respecte al pobre Anselm), la Tina Bros… una novel.la magnífica per degustar-la de dalt a baix.

veus pamanoI ara què? Què en sortirà de la traducció en imatges de totes aquelles pàgines? Doncs no ho sé. El tòpic diu que sempre és millor el llibre. El Roger Coma i el Francesc Orella prometen i sembla que no hi han escatimat esforços. Però encara recordo l’última superproducció Serrallonga, amb un heroi de les Guilleries parlant xava.

En fi, el resultat no trigarem a veure’l. El 16 o 17 de novembre, per Internet o les vegades que ho repetiran per qui no ho hagi pogut veure.

Xavi Serrallac

Anuncis

11 comentaris to “Les veus del Pamano”

  1. Jo no m’ho miraré, de moment, perquè estic amb el llibre i m’emprenyaria força saber-ne el final ja d’avançada. Per tant, és un avís per a qui se li acudeixi fer un comentari explicant tot el llibre. Si algú té ganes de fer-ho (Sergi?) que deixi ben clar des del principi que el torraxic no continuï llegint el comentari!! Gràcies!

  2. Una merda, era millor el llibre.
    Es deixen moltes coses, era millor el llibre.

    No l’he llegit, però aprofito per dir lo que es diu sempre en aquest casos, encara que normalment tingui molt poc sentit. Com se suposa que es poden posar alguns centenars de pàgines en un parell d’hores sense “deixar-se coses”?

    Pel Torraxic, diria que les pelis/llibres de la Guerra Civil o el Franquisme rarament s’acaben bé… I que consti que no l’he llegit eh!

  3. Torra, tranquil, no et vull espatllar res. Tampoc la teva lectura. I encara que volgués, no podria: no m’he llegit “Les veus del Pamano”. Un dia vaig començar-lo, però (sóc un miserable; un autèntic monstre) el vaig deixar estar quan portava poques pàgines.

    Tanmateix, la cita que apareix a l’inici del llibre, i que aquests dies van recordant als anuncis de la tele, em va quedar gravada: “Pare, no els perdonis, que saben què fan”. Vaig pensar, i segueixo pensant, que és una cita molt apropiada pels sociates i altres enemics de Catalunya. El dia del judici final l’hem de tenir molt present: “Pare, no els perdonis, sabien el que es feien”.

  4. Avui és el dia de “Les veus del Pamano”. Estic motivat: que comenci, que comenci! No descarto plorar a llàgrima viva.

    No he llegit el llibre, però sembla que la cosa va de postguerra, franquistes, maquis, derrotats, vencedors, etc. La historieta s’ambienta al Pallars Sobirà, però el Jaume Cabré també podria haver triat els Països Berguedans com a escenari. Aquí també vam veure passar maquis, també vam tenir franquistes, també van haver-hi delacions i també va haver-hi massa sang. Avui fa 60 anys, per exemple, la Guàrdia Civil va assassinar a dos parents del Massana: els germans Jaume i Miquel Guitó Gramunt. Els van matar a tocar del castell de Balsareny. Se’ls va fer desaparèixer per escarmentar la gent del Bages i del Berguedà: per haver donat suport als maquis i per haver manifestat, públicament, el seu odi a l’Espanya de Franco, aquells germans mereixien morir.

    A finals dels quaranta i a principis dels cinquanta, altres berguedans i bagencs també foren assassinats, detinguts i/o torturats per col·laboració amb la guerrilla maqui. Dos dies abans de la mort dels germans Guitó Gramunt (de Sallent), el 14 de novembre de l’any 1949, la Guàrdia Civil assassinà a tres berguedans a prop de Vilada. Els seus noms els podeu veure escrits a la façana de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Berga, a la plaça de les Fonts, on foren torturats poc abans de morir. Es deien Joan Vilella Peralba, Josep Bertobillo Molas i José Puertas Puertas.

    Per a més informació, http://www.dbergueda.cat/noticies/efemeride.xsp?data=11-16

  5. De moment el primer capitol de l’entrega em va agradar, tot i que de moment em continua agradant mes aquella altra adaptacio que van fer d’un llibre que es deia “entre el torb i la gestapo”, potser perque la historia era mes facil. A la d’ahir nomes sortien que desgracies i despres de sopar no em venen gaire de gust…

    Em va encantar el tiu que fa d’alcalde… feia por des del sofa! ho feia molt be…

    Totalment d’acord amb el Sergi, podia ser qualsevol poblet petit de la nostra comarca. Els abusos de poder de l’alcalde em recorden alguna batalleta que m’explicava la meva avia.

    A vore avui que tal.

  6. El què fa d’alcalde és en Francesc Orella, per mi un dels millors actors catalans. Tot i el seu posat ferreny ha fet papers bastant diferents en cine i en teatre i ha recollit diversos premis. També sortia a “Tierra y libertad”.

  7. Em va agradar. Per fer el tiquismiquis diré que està bé que en poble del Pallars parli tot Déu en català oriental. Només hi havia algun nen de la classe que se li notava que era del país pel seu accent.
    Està molt ben feta. Malgrat ser ficció és una bona història perquè les generacions que no vam viure la postguerra no oblidem el passat. Llàstima que molts adolescents i joves catalans ahir estaven mirant l’Internado a Antena3. El jovent està a tumarpelcul!

  8. Torraxic, el cantant d’Insershow també sortia a Tierra y Libertad. En sèriu.

  9. Sergi:

    Pareixes jove per tindre el pensament de iaio que el jovent està a prendre pel cul.

    La minisèrie, molt bé. Per les vegaes que toquen un tema interessant, no és qüestió de malparlar-ne. mi, la veritat, la lectura del llibre em va resultar estranya, amb una trama plena de giragonses i uns pesonatges que uf, a la pel·li surten com tunejats, molt assuavits.

  10. Òstia! doncs si l’alcalde surt assuavit a la sèrie, no me’l vull imaginar al llibre…

  11. Hola, trucava al telèfon dels al.ludits.
    Vicent: em sembla que era jo el que deia que “el jovent està a tumarpelcul”. De fet, és una sentència manllevada d’un mític entrenador de futbol de la comarca. Em fa gràcia utilitzar aquesta frase quan crec que ve a tomb.
    I sí, sóc jove (ja es nota a la meva foto) i no tinc pensament de iaio. Era un comentari deperriure.
    Seriosament, l’adaptació televisiva l’he trobada excel.lent i el llibre també. Tan de bo la televisió pública sempre invertís els diners tan bé.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s