Nosaltres decidim

Potser sí que, contra tot pronòstic, ens en sortirem. Fa uns quants anys, quan érem molt joves, dèiem amb eufòria que malgrat tot guanyarem, cridàvem pròxima estació independència i desitjàvem, tot cantant, veure un dia la nostra terra lliure.

Uns quants anys més tard, molts ens vam deixar arrossegar per l’empenta i la força d’aquell Carod que volia un milió de vots i parlava tan bé. Tot el que puja baixa. Amb la ressaca d’aquelles expectatives defraudades i l’immens desastre de l’Estatut, semblava que la independència i les esperances nacionals tornaven a recloure’s al bar; en estèrils tertúlies i laments que no porten gaire enlloc, i molt menys a l’horitzó desitjat.

Un dia, no fa gaire, vam sentir parlar d’Arenys. Ens van voler pintar als organitzadors de la cosa com una colla de friquis simpàtics o torracollons, això a gust de cadascú. Doncs no. Van demostrar ser gent valenta i ferma. Gent decidida. Els van silenciar, els van pressionar, els van amenaçar i no es van deixar acollonir. Van organitzar la consulta i va ser un èxit.

Ja abans del 13 de setembre, diferents berguedans van pensar que Berga havia de seguir l’exemple d’Arenys. Tres mesos després, ja tenim la festa muntada. Però les coses no funcionen soles. Ja fa temps que uns quants conciutadans fan reunions i perden hores i hores perquè tots puguem decidir. Gràcies.

El proper diumenge 13 de desembre, Berga decideix. Molts altres pobles i ciutats de Catalunya també. Fem d’aquesta jornada un autèntic dia històric. No com tants d’aquells que la premsa qualifica precipitadament d’històrics i que mesos després ja no recorda ningú. Estic pensant, per exemple, en tots els dies històrics que ha generat el lamentable procés estatutari que estem patint des de fa ja no sé quants anys.

Aquest 13 de desembre no hauria de ser un dia anecdòtic. Això és el que voldrien els espanyols d’allà i d’aquí (sociates, Periódico, La Vanguardia, etc.). No els donem aquesta satisfacció. Convertim aquest gris diumenge de desembre en un dia de joia que, d’aquí a uns quants anys, no gaires (si pot ser), puguem recordar com un moment decisiu que ens va ajudar molt a acabar d’encarar la dura pujada final cap a la llibertat nacional.

El dia de la consulta hem d’estar pendents de dos marcadors. El primer, i possiblement el més important, és el de la participació. Hem d’aconseguir que voti la màxima gent possible. Recordem-ho: tots els majors de 16 anys empadronats a Berga, sigui quin sigui el seu país d’origen, tenen dret a vot.

Segurament estem envoltats de gent que encara no ha sentit parlar del 13D o que no n’està gens informada. Expliquem-nos, parlem-ne, convidem la gent a participar. Recordem-los que si no decidim nosaltres, decideixen ells. I ells són els polítics d’aquí i d’allà que tant menyspreem (anem sobrats de motius) i també tots els mitjans de comunicació que informen, desinformen o embauquen –com ho preferiu- segons les conveniències de qui els paga o mana.

És el moment de demostrar que la societat civil catalana i la participació ciutadana no són un bla, bla, bla, que els polítics es posen a la boca per explicar no sé què. La societat civil, la societat civil de debò –no la que viu arrapada a la mamella per obtenir-ne favors milionaris a canvi de favors encara més inconfessables-, és la bona gent que ha organitzat la consulta de Berga i les de la resta del país. I la participació ciutadana l’hem de demostrar col·laborant i acudint a votar. A dir-hi la nostra. Decidint decidir.

I ja que hi som posats, votem , collons. Sobretot votem, però, tant per tant –i, evidentment, que cadascú faci el que vulgui- votem que sí. Sí a la llibertat. Sí a Catalunya. Sí als Països Catalans. Sí a la independència. Vols que el teu país sigui independent; tan independent com Noruega, Finlàndia, Canadà, Japó o Dinamarca? Sí, clar que ho vull.

Un Sí carregat de raons. Cadascú té les seves: Sí perquè som catalans. Sí perquè m’ho diu el cor. Sí perquè sí. Sí per justícia històrica. Sí per la butxaca. Sí perquè m’il·lusiona veure néixer un país que volem pròsper, just, net i lliure; un país collonut. Sí per dir prou a Espanya. Sí per dir adéu al passat i sí per mirar endavant amb llibertat i alegria.

Jo votaré Sí. Diguem que sí. Participem. Decidim. Gosem ser lliures.

Visca Catalunya, visca la llibertat!

Sergi

Anuncis

12 comentaris to “Nosaltres decidim”

  1. Doncs el SÍ ja té dos vots. Bé, bé, anem bé!
    Que voti molta gent. Hi estic d’acord. Però també vull tenir el plaer de celebrar la victòria en unes eleccions. N’estic fart d’anar sempre amb els que perden.

  2. Resulta difícil imaginar quanta gent votarà. Una estona et sembla que tot Berga ja n’està al corrent i una altra que només ho saben els companys de bar… i gràcies. A veure, no votaran 10.000 persones. Tampoc (esperem) 500.
    Si el cens és de 14.600 persones, on posem el llindar de lo acceptable? I el de l’èxit? Aviam com aneu d’intuïció… Algú se la pica?

  3. No em fio gaire de la meva intuïció femenina: no sé dir si la participació serà del 20, del 40 o del 65%. Passejo pel carrer i no trobo resposta a l’interrogant.

    Malgrat els dubtes, hem d’estar motivats. Ahir, l’AVUI parlava d’una enquesta amb uns resultats que, de tan positius, costen de creure. Segons aquesta enquesta, tots els “nacionalistes” que demanen moderació, pas a pas, no ens esverem i bla, bla, bla s’equivoquen: en contra del seu serè i prudent anàlisi, el país ja és prou “madur”. No hem d’esperar que el pas del temps -fins quan, si es pot saber?- ajudi a fabricar més independentistes. Ja som majoria: el 50% dels catalans dirien SÍ en un referèndum per a la independència del país. Segons aquesta enquesta, doncs, ja tenim madura la fruita. Ara el què hem d’evitar és que se’ns podreixi. Que ja seria trist.

    Si voleu veure més dades de la sorprenent enquesta, http://paper.avui.cat/article/politica/179110/independencia/si/primer/cop.html

  4. Parlant d’enquestes, encara n’hi ha una de millor, feta no fa gaire pel CIS, un 16,7% dels valencians se sent molt o bastant identificat amb els Països Catalans. Fent un càlcul ràpid, i excloent les comarques castellanoparlants, s’arriba a un 20% d’identificació (l’índex de valencianoparlants es situa al voltant del 40% de la població total del País). El partidaris de materialitzar aquesta identificació amb la independència ja són uns quants menys. Però ara mateix hi ha una base conscient que supera el 15%, i un 35% que no és hostil a la idea. Si bé és cert que quasi un 40% són radicalment contraris a aquesta idea.

    Per tant, jo crec que dels 12 milions de catalans, un 25-30% són favorables a la independència del país, amb variació de l’indret. Més o menys el nombre de favorables a la unificació d’Irlanda del Nord amb la resta de l’illa.

    Ara bé, les enquestes són poc de fiar. A l’hora de la veritat ja veuríem si molts es cagarien, o si molts castellanoparlants dirien que n’estan fins als collons d’Espanya i que avant. Al País Valencià seria més difícil, i què? Ara com ara, només seria viable guanyar una majoria social abrumadorament proindependentista als antics comtats de la Catalunya Vella, i no per això diem que cal enfonsar Tarragona al mar.

  5. Breaking news: avui dijous al vespre hem superat els 400 vots anticipats. No sé si és molt o poc, això depèn de les expectatives. Un 3% al sarró.

  6. Si el diumenge voleu fer un seguiment en directe de totes les consultes arreu del país, podeu fer-ho a la web de L’Accent (que, sigui dit de pas, és l’única premsa seriosa que podeu llegir al nostru bar).

    http://www.laccent.cat

  7. Pel que he llegit, a Berga la pregunta serà: ‘És vostè partidari que els Països Catalans es constitueixin en un estat lliure, independent i democràtic?’.
    Al diari Avui i a la ràdio he sentit la pregunta següent: ‘Està d’acord que la Nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?’.
    Algú sap si en cada municipi hi ha la pregunta redactada de diferent forma i i perquè? No sé si hi ha mes formats diferents, però amb aquests dos jo hi veig diferències que poden canviar la intenció de vot.

  8. Hi ha altres llocs on no apareix el tema de la Unió Europea però sí que es parla de Nació Catalana (per exemple, a Vilafranca del Penedès). Fet i fet, no hi pinta res aquí la Unió Europea. Per què no pregunten també si serem part de la ONU? o de la OTAN? o del Banc Mundial? o de l’Eix del Mal?

    I pel que fa a la nació catalana, només n’hi ha una, que és aquella dels qui parlen català: per tant, els Països Catalans. Vaja, no m’imagino un percentatge significatiu negant-se a votar la independència sí és dels Països Catalans ni viceversa.

    Per cert, això de l’antiPaïsos Catalans al Principat és un mite. En la mateixa enquesta del CIS de què es parlava abans es demostra que hi ha un grau d’identificació amb els Països Catalans idèntic al percentatge d’independentistes.

  9. Al món facebook hi ha un garrulu que de tant en tant penja cançonetes i garla. Ui, què original, què ben parit! El garrulet aquest es fa dir DjK, amb K de kalbu. Fa uns quants dies, va deixar escrit a la seva merda de “muru” què en pensa del 13D. Com que avui és el dia de reflexió, i aquest és el blog més ben parit dels Països Berguedans, el DJK vol aprofitar l’ocasió per deixar penjada aquí la seva “reflexió”:

    Aquest diumenge 13D, el DJK anirà a votar. Està motivat. Ha de respondre a una pregunta que té força clara, però que fins ara mai ha pogut contestar. No per falta de ganes. És que no l’han deixat. És la pregunta prohibida; la que no ens volen deixar contestar: catalans, quin és el vostre país? De quin estat voleu formar part?

    El DJK ja ho té rumiat: votarà i dirà Sí. Sí a la independència, sí a la llibertat. Vull formar part d’un estat que es digui Catalunya o Països Catalans. Aquest és el meu tros de món. Aquí vaig néixer, aquesta terra és el meu poble i la llengua pròpia dels catalans -la que ens singularitza- també és la meva. I vull que la gent que viu aquí -hagi nascut on hagi nascut, pensi com pensi- pugui tenir dret a autogovernar-se (a autogovernar-se de veritat) sense dependre de les concessions o les putades que ens regala Espanya. Vull que els catalans puguin decidir. I vull, si així ho vol la majoria, que Catalunya s’independitzi d’Espanya.

    Tenim molta sort. Com ens va explicar aquell dia l’Oriol Junqueras, hem de recordar sempre que venim d’èpoques molt fosques. De moments com aquell mal dia d’octubre del 1940, quan els franquistes van afusellar al president Companys. Feta la feina, un soldat que estava per allà va alçar la veu perquè el sentís tot un poble: “Catalanes, hemos fusilado a vuestro presidente!”. Aquestes foren les seves paraules. En aquell instant, no hi havia cap esperança. “La Nueva España de Franco” volia convertir Catalunya en un rumor de la història. Tenien totes les armes per sortir-se amb la seva.

    Ara -costa de creure, però és veritat-, tenim tota l’esperança. Depèn només de nosaltres. Si votem i diem Sí, no ens aturarà res ni ningú. Nosaltres decidim: http://www.youtube.com/watch?v=i-uE8twXYds&feature

  10. Això ha sigut una festa!! Felicitats a tots els que hi heu posat l’esforç perquè hagi sortit rodó! No em vull ni imaginar el dia que proclamem la independència definitiva… Serà brutal!

    Visca Catalunya lliure!

  11. Si us interessen les enquestes que intenten mesurar si Catalunya vol ser un poble independent o no, avui toca repassar “El Periódico”. Un dia és un dia: http://politica.e-noticies.cat/gairebe-el-40-dels-catalans-a-favor-de-la-independencia-36121.html

  12. Diuen que el Mundial del 2018 potser l’organitzarà el duet Espanya-Portugal. Seria més divertit que fos el Mundial de les 3 potències, però disputar el nostre primer mundial a cals veïns ja em sembla bé. Què? Collons, que no llegiu La Vanguardia? Els de cal Godó (ni oblit ni perdó) diuen que cada cop som més. Si fins i tot ho diuen ells, és que hem de començar a anar per feina. Nosaltres decidim: http://societat.e-noticies.cat/els-independentistes-ja-son-el-37-40901.html

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s