13D a Berga: quatre números i alguna conclusió

Diumenge passat, un terç dels berguedans van pronunciar-se sobre la independència dels Països Catalans i gairebé tots van dir que SÍ. No anava de debò i probablement no significarà gran cosa a nivell polític, però per molts berguedans va ser un dia excepcional, d’aquells que es guarden a la memòria. Berga, que a les eleccions sol ser una més de les capitals de comarca nacionalistes, va tornar a destacar pel seu independentisme, com ja ho havia fet a través de Rebrots a principis de dècada i arran de l’aparició amb força de la CUP a les municipals de 2007. La bona tasca independentista de més de 10 anys va donant fruits.

El repte de diumenge no era fàcil. Tot plegat s’havia d’organitzar partint de zero en menys de dos mesos, amb només l’exòtic referent d’Arenys de Munt, exclusivament amb voluntaris (més de 250, això sí) i amb un pressupost ridícul. Sense campanya activa dels partits tradicionals, amb una implicació mínima de les autoritats municipals, amb la indiferència vergonyosa de l’emissora de ràdio local… però amb la feina de molts i la complicitat de la majoria, la de l’hegemonia independentista.

Dilluns el Montilla va dir que es tractava de consultes organitzades per sobiranistes i independentistes on han anat a votar sobiranistes i independentistes. Per una vegada estem d’acord, president! Només els que volen canviar l’escenari actual inverteixen temps i diners a organitzar coses d’aquestes. Tot i això, l’objectiu declarat dels convocants era que tothom, els del SÍ i els del NO, anés a votar. Està clar que això no s’ha aconseguit, ja que els escrutinis de tots els pobles diuen el mateix: qui va anar a votar, va votar SÍ. Ja havia passat a Arenys i s’ha repetit arreu. De fet, em resulta sorprenent la disciplina del bloc del no, que ha optat sense fissures per l’abstenció. Els independentistes que deien que calien molts NO per donar validesa al SÍ ja estaven indicant als espanyolistes alfabetitzats que el més convenient per a la seva opció era quedar-se a casa. Davant d’això, qui ha anat a votar NO només pot tractar-se o bé d’un autèntic campió de la democràcia (partidari alhora de l’autodeterminació i de la unitat d’Espanya, una espècie raríssima) o bé del típic fanàtic que no entén d’estratègies.

Que aquestes consultes siguin més un recompte de partidaris que no pas una pugna del SÍ i el NO resulta un problema a l’hora de defensar-ne la contundència, ja que donen com a resultat percentatges de participació que semblen escassos, i dic semblen, en comparació amb eleccions o referèndums oficials. Intentaré explicar perquè un resultat com el de Berga és una victòria incontestable de l’independentisme.

La dada és definitiva. A Berga, com a Arenys de Munt, els partidaris del SÍ a la independència (4.616) van superar els del SÍ a l’Estatut del referèndum de 2006 (4.510). Com pot ser que allò que aleshores era “una àmplia majoria dels berguedans” ara sigui alguna cosa així com “els pocs berguedans que van anar a votar?”. Que no ens enganyin! Quan prop de 5.000 berguedans es posen d’acord i es prenen la molèstia d’anar un dia determinat fins a un local per dir SÍ, SÍ al que sigui, és que SÍ! Que s’ajuntin tota la resta: federalistes, autonomistes, franquistes… no ens atrapen. A Berga ja ho hem deixat clar.

A més a més, cal tenir en compte que el cens utilitzat incloïa electors que no havien format mai part del cens electoral. D’una banda, el dret a vot dels joves de 16 i 17 anys, la participació dels quals no em suggereix cap incidència sobre els resultats. De l’altra, el dret a vot de tots els nouvinguts. El cens electoral a Berga sol ser d’unes 12.500 persones. El cens que hem utilitzat, el padró dels majors de 16 anys, ha estat de 14.663 persones. Estem parlant de gairebé 2.000 nouvinguts amb dret a vot, un 13% del cens total. Si hi éreu, no us sorprendrà saber que menys d’un 4% dels extracomunitaris van votar. Evidentment, aquí hem fallat i no hem pogut dedicar prou esforços a un objectiu tan complicat. M’imagino que participar en una consulta com aquesta no és la principal preocupació dels que han d’abandonar el seu país per prosperar i que, per molt bé que es faci, una campanya de 15 dies no és suficient. O això o gairebé tots els immigrants formen part del NO abstencionista!

I què va passar a la resta del Principat? Els resultats de les poblacions amb cens superior a 10.000 persones i capitals de comarca indiquen que Osona juga a la Champions League de les consultes i que a Berga, juntament amb Banyoles, s’ha fet una bona feina i podríem jugar la fase prèvia. En canvi, hi ha llocs que amb prou feines haurien d’accedir a la UEFA i altres que haurien de desaparèixer de la hipotètica lliga catalana d’organitzadors de consultes populars.

La taula pretén analitzar una mica més en detall les dades. A la tercera columna hi apareix la participació del 13D. Només a Vic i Arenys de Munt se supera el 40%. El 30% se supera a les altres dues poblacions d’Osona (Manlleu i Torelló) i també a Berga, Banyoles i les Borges Blanques. Aquí hi trobo a faltar altres capitals de la “Catalunya profunda” com Ripoll o Solsona. Finalment, als llocs on la participació queda clarament per sota del 20% podríem dir que el referèndum ha tingut poc èxit, ja sigui perquè l’electorat era difícil, perquè no ha estat ben mobilitzat o per les dues coses alhora.

A la sisena columna s’ha dividit el nombre de SÍ a la independència entre el nombre de SÍ a l’Estatut de 2006. Si el quocient és major a 1, poca discussió: independència per la via ràpida. Si queda a la vora, ho podem discutir. Als llocs on queda clarament per sota, o l’electorat no en vol, o no s’ha arribat a la gent, o les dues coses. Per intentar distingir-ho, es pot comparar el SÍ a la independència amb la suma del “vot nacionalista” (CiU+ERC+PRC) a les darreres eleccions al Parlament (als d’ICV no els hi compto perquè no em dóna la gana i perquè segons diu el seu nou i nefast líder, la votació hauria d’haver inclòs una papereta a favor del “federalisme plurinacional”). Fent la divisió (columna de més a la dreta), si se supera 1 voldria dir que s’han mobilitzat aquests votants. Per sota d’1, i com més baix sigui el valor, significa que menys s’ha aconseguit mobilitzar l’electorat nacionalista i, sobre el paper, hi hauria coses de la campanya a millorar.

Com a exemples, Sant Cugat del Vallès i Ripoll van tenir resultats de participació semblants (25.0 i 24.5 %). En els dos casos, el SÍ a la independència va quedar molt lluny del SÍ a l’Estatut, però segons el meu punt de vista els organitzadors de Sant Cugat han d’estar molt més satisfets que els de Ripoll, ja que els primers van mobilitzar el 82% dels electors presumptament nacionalistes i els segons només el 64%. Teòricament, el context de Ripoll (“poble gran” d’electorat nacionalista) era més favorable que el de Sant Cugat (ciutat convergent de l’àrea metropolitana) i no haurien d’haver obtingut resultats tan semblants.

En conjunt, a l’extrem positiu hi ha la ciutat de Vic. Bressol de l’electorat nacionalista elecció rere elecció, Osona Decideix hi ha abocat tots els esforços amb un resultat de participació del 42.5% i sense perdre la unanimitat del SÍ. El nombre de vots afirmatius ha estat un 40% superior al del SÍ a l’Estatut i un 25% superior a allò que hem anomenat “vot nacionalista”. I és que allà la consulta fins i tot va fer forat entre la població d’origen estranger. La participació entre els immigrants va ser del 18%, molt superior a la de Manlleu (4.7%), Torelló (7.7%) o Berga (4%). En tots els aspectes, Vic va millorar el precedent d’Arenys.

A Berga, el SÍ a la independència dels Països Catalans ha superat el SÍ a l’Estatut i també la suma dels partits nacionalistes a les darreres eleccions catalanes o municipals. Diumenge, la satisfacció era doble: per haver aconseguit que els berguedans es poguessin pronunciar sobre la independència en condicions òptimes i perquè van respondre massivament. Visca el país!

Aleix Serra

13D A BERGA: QUATRE NÚMEROS I ALGUNA CONCLUSIÓ

Anuncis

11 comentaris to “13D a Berga: quatre números i alguna conclusió”

  1. Clap, clap. Molt bona anàlisi.
    Lu de Ràdio Berga és insultant. Per molt sociata que siguis no pots eludir la responsabilitat periodística i menystenir una moguda com la de diumenge.

  2. Com a anècdota cal indicar que en una de les 15 taules es va donar el 100% de vots a favor del SÍ. Zero NOs, zero nuls i zero blancs. Enhorabona a l’urna totalment neta de paràsits.

  3. 1.Si tenen collons, els defensors de l’estatutet que muntin un referèndum no oficial, a veure quanta gent va a votar.

    2.Repetim-ho fins a la sacietat: Montilla és president del Principat amb un 14,98% dels vots del cens.

    3.Les majories són mentida. No existeixen. Mai ningú no guanya realment per majoria. La democràcia és l’art d’una minoria de semblar majoritària. Aquesta frase me l’he inventat jo: apa, ja la podeu posar a les agendes aquelles que portes cites famoses.

  4. Per cert, aquest quadre qui l’ha fet? És tambemparit que no recordo haver-lo fet jo.

  5. Pel que fa al quadre, és que estic de vacances i fa massa fred per anar a córrer amb bici. De totes maneres, i ara que me’l miro, amb tants colors sembla que l’hagi fet una noia… Kiku, és greu?

  6. Pel que fa a les majories, aquest percentatge del Montilla president és sagnant. Fora de la política, també hi ha exemples contundents. Recordeu el 27 de maig de 2009? A Roma, el Barça guanya la seva 3a Champions. Aquí, tot el país està pendent de la tele. Tot? Sí, sí, tot. Les dades d’audiència televisiva, reconegudes com a fiables, ho demostren: 2.200.000 d’espectadors al Principat, tot un rècord. Doncs bé, això és un 30% dels 7.3 milions de persones que són el cens català d’avui en dia. Us sona la xifra? I entre aquests 2.2 milions encara hi havia alguns indesitjables que volien que el Barça perdés!

  7. Aleix, es nota que “lu teu” és l’anàlisi acurat de les dades (deformació profesional?)
    Lo de no incloure ICV, fa estona que m’estic partint de riure! (i quan em bé al cap l’imatge del Saura i l’Herrera al Polònia, gairebé caic de la cadira).

  8. Toooma!, que n’aprenguin!
    D’això se’n diu un article sobre els resultats!
    Dedica-ti Aleix, tú sí que vals!!

  9. Excel·lent anàlisi i excel·lents comentaris. Hi afegiria la imatge de les àvies ensobrant i treballant al costat del jovent més combatiu. En clau berguedana, que és la que m’importa, crec que és la victòria amb majúscules.

    Salut i fins aviat.

  10. Home, a mi m’importa molt la clau berguedana, però si m’haguessin deixat firmar un 50% de participació a la resta de municipis i un 10% a Berga ho hauria fet amb els ulls tancats…

  11. Diumenge passat, 28 de novembre de 2010, va haver-hi eleccions al Parlament de Catalunya. La participació va pujar lleugerament arreu i a Berga es va enfilar fins al 61,7% del cens, cosa que significa que van votar 7.687 persones.
    Em sembla percebre als mitjans de comunicació que la participació a aquestes eleccions es considera raonable i ningú s’atreveix a dubtar de la representativitat dels resultats.

    De la mateixa manera, doncs, es va tornar a demostrar que els 4.616 vots favorables a la independència que Berga va emetre el 13D del 2009 suposen una majoria incontestable de la societat berguedana, almenys d’aquella que habitualment vota alguna cosa.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s