Sant Esteve boxejador

Avui és The Boxing day. Ho diu tothom, fins i tot els diaris esportius. Molt bé, collonut, però què és això? Què vol dir Boxing? Aplicant el meu nivell G d’anglès (G de garrulu), estic gairebé convençut que Boxing deu voler dir alguna cosa relacionada amb la boxa. Doncs no. L’anglès és molt difícil. Cabrons. Boxing no ve de boxejar. Sant Esteve no era boxejador.

A què es dedicava l’Esteve? De què jugava? No ho sé, no m’emprenyeu, que estàvem parlant del Boxing day. Centrem-nos. Anem per feina. Ja ho he trobat. El Boxing day és dia d’alegria. Hi ha foc a la plaça: a Anglaterra hi ha futbol. El poble té festa i pot dedicar les hores lliures a coses serioses: pintes i futbol. Futbol al camp o futbol al pub. Rosses o morenes? No em facis triar.

Tot té una explicació. El Boxing day també. Abans era el Nadal dels pobres: el dia de festa dels criats que el 25 de desembre havien de treballar servint als seus senyors. I també era el dia en que els anglesos més desgraciats i miserables potser rebien alguna almoina de l’Església o de famílies com cal que podien anar a dormir tranquils i satisfets després d’haver fet la bona obra del dia o de l’any.

Sí, sí, molta xerrameca, però per què Boxing? Boxing ve de boxes. I les boxes eren les capses –plenes de les sobres que els senyors havien deixat el dia anterior- que els criats s’emportaven a casa i repartien entre els seus. Les boxes també eren les capses de les almoines que l’Església repartia, el 26 de desembre, The Boxing day, als pobres. I també eren boxes allò que algunes famílies benestants regalaven al primer desgraciat que trobaven pel carrer.

Però com que no només de pa i boxes viu l’home, algú va decidir que al Nadal dels pobres també havia d’haver-hi… futbol: l’opi del poble. Des de l’any 1888, a Anglaterra, Sant Esteve és dia de futbol. La novetat arrelà tant que, actualment, el Boxing day ja no és el dia de les boxes ni el Nadal dels pobres. És el dia en que tots els futbolerus del món miren els mateixos partits: els de la Premier League.

Temps enrere, els anglesos no en tenien prou amb el Boxing day. També tenien futbol el dia de Nadal. El 1959 van decidir que tampoc passava res per deixar descansar un dia la pilota. Els escocesos no van acceptar fer aquest sacrifici fins el 1976.

Cada poble va construint i transformant les seves tradicions. Nosaltres també. Des de fa anys, la gent del bar fem, el 24 de desembre, 2de4Avià, el tradicional partit de Nadal. Aquest any no ha pogut ser: plovia. Per treure’ns el disgust de sobre vam decidir celebrar el nostre particular Boxing day. Tampoc: la pista d’Avià estava molla i ningú tenia ganes de trencar-s’ho tot. Ja hem tingut massa ferits en aquell front. Quan el sol es digni a treure el cap, i nosaltres ens haguem llevat, anirem a jugar.

Això sí, tinguem clar que no som els primers berguedans de la història a organitzar partits de Nadal. Abans de la Guerra -quan el futbol berguedà encara estava molt influenciat pels costums dels qui es van inventar el joc més ben parit del món-, el Nadal berguedà també era sinònim de futbol.

El 1928, per exemple, Berga tenia dos equips de futbol: la Unió Sportiva Bergadana i el Centre d’Esports Berga. Els dos van jugar partits el dia de Nadal d’aquell any. La Unió s’enfrontà –en un camp que hi havia a les Estaselles- contra el F.C. Metròpolis de Manresa. El Centre d’Esports, en canvi, visqué un dia de Nadal molt més especial: celebraren la inauguració del seu propi camp. El del Mataderu. En aquell dia d’estrena, el 25 de desembre de l’any 1928, el rector de Berga beneí el terreny de joc, es ballaren sardanes i, a dos quarts de 3 del migdia (un horari molt anglès i ben poc espanyol), es disputà un partit de “foot-ball” –així en deien aleshores- que enfrontà l’equip local contra el Sallent. L’endemà, 26 de desembre, Sant Esteve boxejador, els de la Unió Sportiva tornaren a jugar, a les Estaselles, contra el mateix equip manresà del dia abans.

Que tingueu un feliç Boxing day.

Sergi

Anuncis

6 comentaris to “Sant Esteve boxejador”

  1. Sergi, com a periodista-historiador-sociòleg:
    si els grangers visquéssim el 1928, quan a Berga hi havia dos equips de futbol, amb qui aniríem? Amb la Unió Esportiva Berguedana o amb el Centre d’Esports Berga?

  2. És una bona pregunta… que no puc contestar. No et sé dir què o a qui representaven els dos equips. No sé quin era l’equip dels garrulus. En tot cas, si poguéssim viatjar fins el 1928, em sembla que el meu equip seria el Centre d’Esports. El Pax, per contra, aniria amb la Unió Sportiva. Quan els de l’altre equip de la ciutat visitessin el nostre camp del Mataderu, els rebríem amb tots els honors: a cops de roc.

  3. Ara que ve Nadal, parlem de fred, neu, futbol i de Sant Esteve boxejador. L’any 1962, Catalunya va viure el Nadal més recordat: el més blanc, el de la gran nevada. Aquell hivern, a Anglaterra també van parlar molt del temps. S’hi devien cagar i tot: el 22 de desembre, una boira gelada obligà a suspendre la jornada de futbol del dia. El 26 de desembre, The Boxing day, la neu arribà a ses illes. Ses illes Britàniques: tots els partits quedaren suspesos. El nou i feliç i pròsper 1963 va començar igual com havia acabat l’any anterior: fred, neu i no es pot jugar. Dies de Big Freeze. Emergència nacional: massa temps sense futbol i sense poder apostar. Per solucionar el tema de les apostes, les grans cases del país es reuniren i decidiren que d’una manera o altra els partits s’havien de jugar: un mes sense futbol era inadmissible. Com que els camps seguien plens de neu, decidiren… inventar-se ells els resultats. Sí. Crearen el Gran Jurat: un conjunt de cèlebres exjugadors i patums de la societat anglesa que es reunirien en secret per consensuar els resultats de la jornada. El poble apostava, ells decidien i la BBC ho feia saber. Per poder apostar per un partit de veritat -amb gols, despejes i segades de debò-, els anglesos hagueren d’esperar fins el 16 de febrer. I no fou fins el 16 de març (!) que es va poder disputar una jornada sencera; sense cap partit suspès per culpa d’aquell rigorosíssim hivern del 62-63.

  4. El 26 de desembre de l’any 1920, Boxing day, 53.000 persones ompliren el Goodison Park de Liverpool, el camp de l’Everton. Era dia de derbi? No, jugaven dones. Les guanyadores del partit foren les noies/donotes del Dick Kerr’s Ladies F.C, un equip creat poc abans, en plena Gran Guerra, quan un conjunt de treballadores d’una fàbrica de munició de Preston decidiren muntar el seu propi equip. La seva estrella era Lily Parr, una senyora que seguí jugant a futbol -mentre es guanyava la vida fent d’infermera- fins al 1951, quan ja tenia 45 anys.

    Quan va començar a córrer la veu que al Dick Kerr’s hi jugava una noia que xutava tan fort com els homes, un porter professional la desafià: “és impossible que em marquis un gol”. Diu la llegenda que, contra aquella provocació, la Lily va etzibar-li un canyardu que va trencar el braç de l’orgullós porteret. Pocs mesos després d’aquell Boxing day del 1920, la federació anglesa de futbol decidí tallar les ales a les seves compatriotes futboleres prohibint que els equips femenins poguessin utilitzar els terrenys de joc i els àrbits del futbol masculí.

  5. Les coses podrien haver anat d’una altra manera: el dia de Nadal de l’any 1955, el Madrid va jugar el partit d’anada dels quarts de final de la primera copa d’Europa de la història. El rival era el Partizan de Belgrad. Els espectadors estaven acollonits: “oju que són comunistes”. Com que encara no existia el Sandruscu, no calia esperar fins a les deu de la nit per poder veure futbol: el partit començà a les tres del migdia (en aquella època, a Chamartín hi havia menys llum que al camp de l’Olvan). El Madrid del Di Stéfano apallissà 4-0 als iugoslaus del Tito. Eliminatòria sentenciada? No hay rival ni partido fácil. La tornada, el 29 de gener del 1956, es disputà en un camp ple de neu i gel. El Madrid les va passar molt putes. Diuen que el Partizan va fer 8 o 12 pals. Al final, 3 a 0. Va faltar un gol. Algun dia després, des de les fredes butaques del cine -i amb pajillera o sense-, els espanyols van poder veure (gentilesa del NO-DO) algunes imatges del partit. Començava la llegenda: a Europa, res ni ningú pot contra el Realísimo.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s