I la nostra vegueria?

Això és un catxondeu. Una casa de putes. D’aquelles i dels altres. Nosaltres hem de ser la capital. Jo no vull compartir … res amb aquells cabrons. La història demostra que nosaltres formem part de… Volem i exigim la nostra vegueria. Tothom vol la seva. Vegueries fetes a mida. Afegeix-m’hi aquesta vall i retalla per aquí, que aquest tros em sobra.

I nosaltres què? Què n’hem de dir els berguedans del tema? Diuen que formem part de la Catalunya Central. Ja ens està bé? Ens agrada que la nostra futura capital sigui Manresa? Voleu dir que no podem tocar una mica els collons al personal reclamant… no sé què? Tothom ho fa. Per què nosaltres no?

Els polítics tan eficaços que governen la Catalunya sociata fa temps que diuen que aviat, molt aviat, la nova organització territorial de Catalunya es basarà en vegueries. En principi havien de ser 7: Barcelona, Girona, Tarragona, Terres de l’Ebre, Catalunya Central, Lleida i Alt Pirineu. Ara diuen que si la cosa acaba portant-se mai a la pràctica, probablement n’hi haurà més: els dos Penedès, l’Anoia i el Garraf volen compartir vegueria (la del Penedès) i Osona i el Ripollès també en volen una per ells i només per ells: la de l’Alt Ter. I els de Reus també criden. No sé què demanen, però volen alguna cosa. Sobretot no ser menys que els garrulus de Tarragona. Això és una festa! La festa de les vegueries. Què hi posarem senyora? Una vegueria ben petitona o una de grossa que comenci a la plana i passi per tots els cims? Tenim de tot.

I, parlant de tot, què és una vegueria? D’on surt la parauleta? He fet una repassada molt ràpida a la nostra història i ho he trobat. No costa gaire. L’ordinador sap moltes coses. Quan Catalunya no era gaire res més que un conjunt de comtats (cap al segle XII), els poderosos del moment (comte-rei, comtes o vescomtes) començaren a fer ús d’uns mindundis (els veguers) perquè els controlessin part del seus dominis. Pas a pas, els veguers i la porció de territori que vigilaven (les vegueries) anaren donant forma a una organització territorial (la Catalunya de les vegueries) que es mantingué, amb diferents canvis en el nom, nombre, extensió i frontera d’aquestes, fins el 1716, quan Felip V i el seu decret de Nova Planta aboliren totes les lleis i institucions pròpies de Catalunya, també les vegueries.

Molts anys més tard, després de tastar corregimientos, províncies i l’Espanya més centralista i castellanitzadora, els catalans recuperaren la memòria d’aquella antiga divisió territorial, però fent ús d’un nom més poc atractiu i nostrat: regió. La Generalitat republicana decidí que el territori català havia de quedar organitzat en 9 regions diferents. La nostra, com ens recorda cada dia el diari aquell, era la número VII. D’aquella divisió territorial dels anys trenta destaca que Tarragona i Reus, enemigues per sempre, eren capitals de dues regions diferents, que Tremp era la capital de la regió IX (la del Pirineu Occidental) i que Osona, Ripollès i Cerdanya integraven (i per què no ens hi volien a nosaltres?) una de les principals candidates a guanyar el premi a la millor vegueria de Catalunya. Eren la regió VI, amb capital a Vic. El desembre de l’any 1937, en plena Guerra Civil, la Generalitat decidí que les diferents regions de Catalunya passessin a dir-se vegueries. Malauradament, la cosa no durà gaire. El febrer de l’any 1939, amb l’arribada dels franquistes, les vegueries també foren esborrades del mapa.

Des de fa uns quants anys -el súper nou estatut diu que Catalunya ha de tenir vegueries-, els diaris i les notícies de la tele repeteixen sovint la parauleta, però la cosa no acaba d’arrencar. Els partits polítics només pensen en el mapa i les fronteres que més els convenen a ells mateixos i, per la seva banda, diferents ciutats i parts del territori català volen jugar a dibuixar la seva vegueria preferida.

Si hem de jugar, juguem tots. Nosaltres també volem garlar. Els berguedans havíem tingut comtat propi i també havíem sigut vegueria. Amb el temps, ho vam perdre tot. Ens va engolir el comtat de Cerdanya (i després el de Barcelona) i ens van obligar a ser una sotsvegueria inclosa dins la vegueria de Manresa.

Manresa és molt lluny. El nostre territori acaba i comença a Navàs (O a l’Ametlla de Merola? Navàs.sí o Navàs.no?) i arriba fins a la vall de Lord, Gósol, Castellar de n’Hug, la Tossa d’Alp, Serrateix i Sant Jaume de Frontanyà. Som berguedans. La nostra terra, els Països Berguedans, ha de ser la nostra vegueria.

O no. També podem complicar la cosa dividint-nos: el Baix Berguedà i les seves colònies cap a la Catalunya Central, i l’Alt Berguedà l’enviem al Pirineu o formant part d’alguna nova vegueria com la del Cadí (Alt Berguedà, Cerdanya, Alt Urgell) o la de la Catalunya verda, catalana i ben parida (Osona, Ripollès, Garrotxa, Cerdanya i Alt Berguedà). I Berga què, Alt o Baix Berguedà? Nosaltres decidim. Si més no al bar.

Sergi

Anuncis

12 comentaris to “I la nostra vegueria?”

  1. En una comarca en què els de Santa Maria de Merlès volen ser del Lluçanès (¿?), els de Gósol són de la província de Lleida, els de l’Ametlla de Merola són carn de canó del Bages… la veritat és que tant se me’n fot! Vull uns Països Berguedans lliures i socialistes, i no tantes collonades de vegueries, regions i polles amb vinagre, home-ià!!

  2. El merder en el qual s’han ficat els nostres apreciats polítics amb tot això de les vegueries és majúscul, sobretot quan han començat a demanar al (sempre indesitjable) “món municipal” a veure què en pensaven.

    Com que no tenen collons de passar a la província única, pas previ al seu buidatge, potser val més que no comencin. La sobrecàrrega d’administracions seria insuportable i indefensable.

    I ni que es carreguessin definitivament les províncies, el problema de posar fronteres noves és complex, perquè encara que no ens agradi, lo de les províncies ha calat força en la gent. Les comarques existeixen i, en general, no es discuteixen massa. Però si es comencen a tocar límits administratius, moltes podrien també saltar pels aires. Calaf (Anoia, BCN), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà, TGN), Torà (Segarra, Lleida) o Pinós (Solsonès, Lleida) estan al mateix àmbit geogràfic (l’altiplà central) i algú podria argumentar de manera potent que haurien de compartir comarca i vegueria. Però també es podria argumentar, no menys sòlidament, que cada un d’aquests llocs “vessa” cap a una conca diferent i, per tant, les fronteres comarcals estan ben posades.

    Com diria l’àrbit, “jueguen”.

  3. Vagueria: Divisió territorial de la comunitat autònoma d’Andalusia.

    Referent als límits superiors de la possible vegueria del Berguedà, potser només s’hauria d’arribar a la Pobla de Lillet (maldita Malallet).

    La carta de poblament del poble data del 1292 i el seu redactor, el comte de Mataplana, per tant històricament tirem més cap al Ripollès.
    A més, després de la mort del rei Jaume I, l’herència és dividí en dos i Castellar de n’Hug va passar a mans de Jaume II, rei de Mallorca. (Tinc sang pirata! I les patilles vermelles).

    Ah! I les pubilles del Ripollès! Què us he d’explicar!

  4. Vagaria – 1. Voltaria sense un rumb fix. 2. Ganes de no parir res.
    Bagueria- Tiu de Bellver, de més de dos metres, que anava a les Carmelites.

  5. Bagheria és al costat de Palerm. Ah! Alerta!
    http://www.comune.bagheria.pa.it/

  6. Pot ser. Atenció! Entre les seves amiguetes he trobat…
    http://es-la.facebook.com/people/Marta-Pont-Domingo/1255336448

    Als seus peus!

  7. Collons, com degenera la cosa: havíem d’ordenar el país i hem acabat garlant d’una noia que ens miràvem… quan fèiem 7è d’EGB!

  8. Fet i mirat, tot per seguir amb un ptu centralisme de merda i els de can pollastre mirant-se el melic!!!…i enreixar mes porcs!

  9. La bona gent de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Pujalt, Sant Martí de Sesgueioles o Sant Pere Sallavinera (hi ha estat mai algú en aquests pobles?) han llegit el comentari de l’Aleix i han decidit dir “Puta Anoia!”. Han mirat la seva terra, després han mirat el mapa i han arribat a la conclusió que volen una comarca seva i només seva: l’Alta Segarra. I no volen quedar lligats de cap manera amb Igualada. Per tant, si l’Anoia vol anar a la vegueria del Penedès, ells volen formar part de la Catalunya Central.

    Si us interessa el tema, http://www.regio7.cat/anoia/2010/01/28/lalta-segarra-planteja-desvincular-se-lanoia-resoldre-greuge-historic/66176.html

  10. Avui a l’AVUI parlen dels emprenyats amb la llei de vegueries. Els que han vist com la Generalitat passava de les seves reivindicacions: els de Reus, Amposta o Vic, els que volien la vegueria del Penedès, els aranesos o els de Lleida (que els han deixat sense muntanyes). En canvi, no diuen res de les nostres exigències: vam ser comtat i volem una vegueria per nosaltres sols. Països Berguedans ha de ser el seu nom. Perquè sí. La història ens dóna la raó. Ja fa molt temps que tothom fa servir aquesta denominació per referir-se a la nostra terra: l’any 1977, per exemple, va sortir al carrer el primer número (i únic?) de “La barana de Sant Pere, la revista crítica dels països berguedans”.

    Si voleu mirar la notícia de l’AVUI, http://paper.avui.cat/article/politica/183768/la/llum/verda/projecte/no/apaga/focs/territori.html

  11. L’altre dia, mirant el resum de l’etapa reina de la Volta (La Vall d’en Bas – La Seu d’Urgell), ho vaig veure clar: ni Catalunya vella ni nova. La Catalunya bella. Aquesta ha de ser la nostra vegueria. O el nostre país. La Catalunya verda, humida i catalana: la Garrotxa, Osona, l’Alt Berguedà i tot el Cadí. Només un dubte: on la capital? Rupit? Josa? O Sant Jaume de Frontanyà?
    Si no teniu clar el mapa de la Catalunya bella, http://www.voltacatalunya.cat/10etapa3.htm

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s