Això de la Trinca

A finals de 2009 va començar aquesta història de buscar la Trinca del segle XXI. Un invent més del Cruz i el Mainat per anar fent caixa. Aquesta vegada inevitablement hi van haver de convidar el Miquel Àngel. Començava l’aventura de trobar uns trincus rejovenits.

Dimarts 30 de març s’acaba – ja era hora! – el programa de TV3 Buscant la Trinca. Finalitzen els directes però ja s’encarregaran d’allargar-ho com puguin (pel.lícula, bolos d’estiu, gires, etc.) per acabar d’exprémer la mamella. Ha estat un programa infumable amb errors de directe constants, estil xabacà, convidats insuportables i d’un gust dubtós. Al nivell de la televisió en general. I jo no me l’he perdut cap dia. M’ha agradat veure-hi els dos berguedans participant -hi amb autenticitat i a una gran alçada artística. La meva enhorabona.

Com que és un concurs, uns guanyen i altres perden. Els concursos ja ho tenen això. El públic ha tingut bona part de les decisions a les seves mans enviant sms i trucant (omplint les butxaques d’algú). I el públic vota sense criteri. El públic ja ho té això. I no vull dir que les decisions hagin estat justes o no.

Personalment, de la Trinca prefereixo guardar-ne només els records d’infantesa: els cassettes al cotxe dels pares, el vinil del Trinca, sexe i rocanrol o el No passa res a TV3. Del que ha anat venint després intento que la memòria faci net. D’aquest desafortunat programa espero oblidar-me’n aviat i quedar-me amb els meus dolços records trincaires primerencs.

El millor de  Buscant la Trinca han estat algunes de les actuacions musicals dels concursants. Com aquesta, per exemple:

Vodpod videos no longer available.

Xavi Rodergas

Anuncis

9 comentaris to “Això de la Trinca”

  1. Coincideixo especialment en què el pitjor de tros han estat les estrelles convidades. Quina desfilada digna del pitjor museu dels horrors: el Sardà, la Mascó, la Loles León, el Quintana, el Boris Izaguirre… Només hagués faltat el Serrat. Carn de gulag.

  2. A mi em sembla molt exagerat, el Rodergas aquest.
    Un programa del tipus concurs musical o artístic em resulta insuportable per definició, però en aquest cas me l’he pogut mirar força estona. I políticament era molt interessant veure com la majoria de cançons són ben vigents.

    Com a defensa del programa, ho comparo amb l’enèsima temporada de Dinamita. M’ho vaig mirar un dia mitja hora i no vaig riure cap cop. Putu tricicle. En canvi, l’endemà o al cap de pocs dies van fer lo de la Trinca i només amb un gag em vaig fotre un fart de riure. I pel que fa als convidats, està clar que a molts d’ells els portaríem d’excursió a l’exili, però ja sol passar amb la gent de la faràndula. Tot normal.

    El que passa és que ara fa correcte criticar els de la Trinca perquè són rics i presumptament renegats, quan resulta evident que són els putus amos. Van assolir l’èxit més absolut quan eren joves i durant molt de temps, partint de zero, recorrent el país i fent una cosa totalment original, reivindicativa i nacionalitzadora. Com el Polònia d’aleshores però sent del rotllo i durant molts anys. I després d’això, un cop amortitzat el producte, es dediquen a l’empresa i fan duros a cabassos.

    Clap, clap, clap.

  3. D’acord. Els admiro per tot el que van ser. En el passat.

  4. Poso bastant en dubte que la Trinca fos “del rotllo”. Del rotllo antifranquista potser si, però del rotllo independentista ja no sabria dir-ho. En el programa mateix hem escoltat moltes vegades com deien que moltes cançons reivindicatives les havien fent encardant-se’n i al final havien esdevingut himnes sense pretendre-ho. Lúnic, crec, que “milita” a favor de la independència és el Miquel Àngel i el tenen allà com un objecte.
    Home, Aleix, no sé si perquè han fet calers a cabassos amb uns productes de qualitat dubtosa i fregant la caspa, se’n pot dir que siguin els putos amos. Eren els putos amos cantant, fent riure i culturitzant el país, això si.

    També crec que molts dels gags de la Trinca són insuperables i he rigut molt durant el programa, però això no treu que el conjunt del programa no m’hagi agradat i que me l’hagi mirat més estones del què voldria perquè hi sortien dos companys.

  5. El caler és llaminer.
    Jo no sé si eren indepes o es creien el que cantaven. El que sí que sé, és que el que representaven abans i el que representen ara és força antagònic.

  6. Quan dic que són els putus amos no és perquè em caiguin superbé o vulgui un fill seu. No sé com em cauen perquè no els conec. Però sí que sé que la van clavar com a artistes i que (diuen) els hi va bé com a empresaris. No sé de gaire gent que triomfi en àmbits tan diferents de la vida!

    Els bons jugadors solen fracassar quan pretenen dedicar-se a una altra cosa, els bons comentaristes de futbol que em vénen ara al cap eren jugadors justets, molts articulistes o activistes brillants són polítics lamentables (agafeu el nom que vulgueu), els actors (bons o dolents) són opinadors nefastos… la llista podria continuar.

    Pel que fa a si eren independentistes o no, tampoc ho sé, però devien fer més pel país que molts nacionalistes de cap de setmana. Per mi això és ser del rotllo, ni que sigui sense voler.

  7. Considero que el problema de Gestmusic és que en el passat eren els de la Trinca. Sincerament, no veig massa diferències -a nivell empresarial- entre la productora de la Trinca, la del Toni Soler, el Terrat, el José Luís Moreno, l’Emilio Aragon; i qualsevol empresa que es dediqui a preparar shows televisius. Des d’un punt de vista empresarial, tots tenen un mateix i únic objectiu: guanyar calers, i com més, millor! (per més que es diguin Polònia). Ara, com que tenen un passat antagònic… llavors tothom ho aprofita per criticar-los.

    El problema, des del meu punt de vista, de “Buscant la Trinca” és que han intentat adaptar a Catalunya un format que a les espanyes els funciona. És a dir, una OT en català. Però no ha tingut èxit, primer perquè passem força d’aquest tipus de concursos, i també perquè, com ja s’ha dit per aquí, han tingut molts errors de directe i han volgut complementar l’oferta amb artistes que no estan morts però sí mal enterrats (Llorenç Santamaria, Loles León, Sergio Dalma, etc…). Ara bé, ha sabut aprofitar-se del fet que molts dels concursants eren de poble perquè es generés interès i la gent mirés el programa i votés (sincerament, no hagués aguantat fins avui de no ser pel Marc i el Martí).

    Tornant al passat, crec que avui ja no ens en recordem, però la Trinca va tenir molts problemes amb la censura, però se’n van acabar sortint. I quan la corda va afluixar, no va parar de fotre castanyes a l’antic règim i als franquistes en general. Van ser un referent a l’àpoca, i encara que avui ens pot semblar molt fàcil fer crítica, l’any 75, anteriors i següents immediats no ho era pas. Per mi, doncs, la Trinca també era del rotllo.

  8. Perfecte!

    La recompensa per haver aguantat tots aquests dimarts d’infumables programes i de sketxos que escagatxen!

    El Marc guanyador, bien bien i bien!! http://www.tv3.cat/videos/2809770

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s