Deu anys més

Tot i que hem tingut les nostres diferències, deixa que et feliciti: ja tens 32 anys. Que en puguis anar celebrant molts més. Et necessitem. Ets el puto amo. El millor defensa de la nostra història. Al teu costat, el Migueli és un garrulu, el Koeman un turista galtavermell i passat de pes que la tocava prou bé i el Frank De Boer… un tros de ruc. No cal ni que parlem del Pellegrino, el Dehú, el Christanval, el Bogarde o el Sorín. Mals temps aquells. No els volem ni recordar.

Ja fa molts anys que ets dels nostres. No els tinc comptats. Si no em falla gaire la memòria, el teu primer gran partit fou el Barça-Madrid del porquet: el dia de la primera visita del Figo al Camp Nou vestit de blanc. Et van ordenar que no el deixessis ni respirar i no va tocar pilota. Un 10. El marcatge a l’home portat a la perfecció.

Des d’aleshores, has salvat molts gols. També has fet algunes ruletes. Ruleta Carlos, amb denominació d’origen. Al bar les hem celebrat. També t’hem insultat. Al bar som així. El futbol ens agrada a la nostra manera: alegria, rajar, bestieses i algun quintet.

Últimament t’ataquem menys. És que ens ho poses molt difícil: no pares d’aixecar copes i no la cagues pràcticament mai. Des d’aquell 4 a 3 de la temporada passada al Calderón (on vas condemnar-nos a la derrota regalant un gol al Kun a l’últim minut) no et recordo cap error greu més. Sí que em vénen a la memòria, en canvi, nombroses intervencions de molt mèrit: les teves actuacions decisives fent de central, lateral dret o lateral esquerre, els gols que vas salvar al Barça-Madrid de la primera volta o, com oblidar-ho, el gol i la celebració tan emotiva que ens vas regalar el dia del 2 a 6.

Molt bé Puyol, collonut, però posem-nos seriosos. Siguem sincers. Abans de l’etapa Rijkaard corries molt, però no atrapaves res. Semblaves tonto. Et trencaves el pòmul massa sovint, feies més quilòmetres que ningú, cada partit paties uns accidents estranyíssims, rebies més tu que els davanters, guanyàvem algun partit de tant en tant i l’objectiu era entrar a la Champions o a la Uefa. Quines temporadetes que vam passar. Abans sí que anàvem bé sense el mal educat del Laporta…

Fins que no et van col·locar al costat d’un home seriós i ben preparat, no vas madurar com a futbolista. Aquest senyor es diu Oleguer. Sí, sí, U U Oleguer. Amb ell a la defensa (fent de central o lateral) vam guanyar dues lligues i la Champions de París. I marcar-nos un gol costava déu i ajuda. Ara fas parella amb el Piqué. Ho feu prou bé. Però jo preferia l’Olegario. El Piquenbauer és un abuson. És massa guapo. Ho té tot. L’Oleguer era més normalet. Més del bar. Era com si un de nosaltres jugués al Barça. També sentíem molta estima pel Gabri. Tu també suposo: us vau anar fent grans junts. Ens el sentíem molt nostre el de Sallent: és que és calbu com alguns de nosaltres. Gabri, Oleguer, Piqué i Puyol. La defensa perfecte. Cesc no. Si hem de recuperar canteranus, Gabri i Oleguer.

Carlus, no t’atabalo més. Segueix així, que ho fas força bé. Volem la Lliga i la Champions. No pensis en res més. Ja arribarà el Mundial. No pateixis, tot anirà bé. Ho sabràs fer. Només hauràs d’actuar en el moment oportú. Als vuitens de final, contra la imparable Costa d’Ivori liderada per l’amic Touré Yaya, has de ser decisiu: penal o autogol. Tu decideixes.

Sergi

Advertisements

3 comentaris to “Deu anys més”

  1. I perquè no oblidar el teu gran rendiment amb la roja on ets el pilar de la defensa, espero ke et trenquis la cama en l’últim minut de la final de champions amb aquesta ja guanyada i així no puguis ajudar el teu estimat pais a guanyar el mundial, grandíssim cabró

  2. I quin gran capità que ets Carlos! Quines coses més interessants que dius a les rodes de premsa, quina vocabulari més fluid, sempre donant missatges plens de contingut com “serà un partit difícil” o “s’ha d’anar partit a partit”. No em perdo mai cap de les teves interessantíssimes declaracions.
    En temps de vaques flaques, quan el Deco, Ronaldinho i companyia es culumpiaven portant l’equip a la desafecció, vas demostrar la teva gran capacitat de lideratge i declaraves contantment que “el vestidor és una pinya” i “tot va molt bé”. Els vas posar tots a rotllu, eh?
    El braçalet que portes només t’autoritza a aixecar copes.

  3. Sense tu no som res, Carlos Tarzán Tiburón Bravísimo Puyol. Amb tu al camp, els errors del Konu, l’Alves i el Messi no ens fan perdre punts.
    http://www.marca.com/2011/02/17/futbol/equipos/barcelona/1297906199.html

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s