«   |   »

Futbolistes i llibres

Després de El club dels futbolistes intel.ligents arriba Futbolistes i llibres. És Sant Jordi, ha de caure un llibre. Sergi et compraràs el llibre del Piqué? Parce, et compraràs aquest altre? Quins llibres regalen els diaris embaucadors?

I és que futbol i literatura sempre han anat agafats de la mà. Avui els futbolistes es llancen al carrer a comprar llibres compulsivament. El Tamudo, l’Osvaldo i el Chica han quedat a la 1 al Zurich. Han trucat el Sergio Ramos per si s’hi volia afegir. Messi, Dani Alves i Busquets queden a Canaletes per anar a voltar per les paradetes. El Balotelli i el Cassano, volen importar la tradició a Itàlia.

Que macu el dia de Sant Jordi, es regalaran milions de llibres que no es llegiran mai i milions de roses que estaran pansides al cap de dos dies. En fi, tan si ets futbolista com no, surt al carrer i gasta-te’ls, carai! Que un dia és un dia, rata!

Apa, felicitats Jordis. Felicitats Roses.

Xavi Jordi

Posted on 23/04/2010 at 07:42 in Futbol, Lletraferits   |  RSS feed |   Respon   |   Trackback URL

5 comentaris to “Futbolistes i llibres”

    
  1. torraxic
    23/04/2010 a les 10:56

    Doncs jo he comprat el del Piqué (me l’han regalat entre d’altres) i no em fa cap vergonya. Si durant l’any llegeixo novel·les, teatre, poesia, diaris… no veig perquè no puc passar un vespre llegint el què diu un futbolista. El problema seria, crec, consumir només aquest tipus de literatura.
    Evidentment si el Messi o el Busi fessin un llibre no me’l llegiria ni boig, però el Piqué penso que pot fer reflexions prou interessants.
    Jo em considero un bon lector (tan qualitativament com quantitativament) i llegeixo per passar bones estones. Estic segur que amb el llibre de l’amic Piqui alguna n’hi haurà. Segur que he llegit llibres molt més seriosos i d’autors mil vegades més ben considerats que m’han avorrit molt més.
    Ja us ho explicaré!

    Respon
  2. Xavi
    23/04/2010 a les 16:37

    No volia equiparar el Piqué amb els garrulus. De fet, em sembla que una de les condicions del Piqui va ser que no li canviessin ni una coma del que havia escrit (el Tamudo no sabria ni escriure una coma). Ja me’l deixaràs, a veure què diu el futur capità del Barça.
    Jo m’he fet amb aquell de la història de Berga. És llibre obligatori al costat del totxo de la Patum. Per cert, el disseny de “Berga. Una història per conèixer” és macu de collons!

    Respon
  3. Sergi
    23/04/2010 a les 18:35

    El del Piqué no me l’he comprat, però un de futbol sí. Un súper totxu de 700 pàgines. Es titula “Historia del fútbol”. I oju amb el subtítol: “Enciclopedia para disfrutar de un deporte y sentir una pasión”. Em sembla que el nostru blog pagarà les conseqüències d’aquesta compra. A part d’aquest moble, m’he regalat un altre llibre: “La Barcelona pecadora”. Parla de com era el barri xino cap als anys vint i trenta. No he llegit mai res sobre el tema.

    Proposo un altre llibre de regalu pel bo d’en Pax: “Sóc perico, i què?”.

    I llàstima de la pluja. Si hagués fet un dia més macu, potser algú hauria tornat a veure les rosses de Sant Jordi: http://lagranjaberga.wordpress.com/2009/04/25/les-rosses-de-sant-jordi/

    Respon
  4. torraxic
    25/04/2010 a les 17:36

    El Piqué serà molt guapo com es diu aquí,
    http://lagranjaberga.wordpress.com/2010/01/24/grups-del-facebook/#comment-16005, però d’escriure no en té ni idea! El seu llibre “Viatge d’anada i tornada” sembla el diari personal d’un nen de sisè de primària (superguapo, superdifícil…)!! Quina decepció (sí, sí, ja sé que m’havieu avisat!!).
    A més, el pròleg del Puyol és de pena… Mare de Déu quin nivell intel·lectual que hi ha al vestidor blaugrana! Torna Oleguer!!!

    Respon
  5. torraxic
    04/05/2010 a les 10:05

    Algunes de les “perles” del Piqui en el seu diari d’adolescència:

    – “La primera convocatòria amb la Selecció Espanyola em va deixar en estat de xoc . Sempre tens aquella petita il·lusió que un dia et convocaran, però quan la notícia arriba, mai no estàs preparat per rebre-la coherentment i tenir una reacció sensata. Són massa emocions per mantenir les formes (…) Tot plegat un cúmul de sensacions que van fer d’aquell dia un dels més especials que he viscut com a professional”.
    – “El debut és un dia que tindré gravat per sempre a la memòria”
    – “Vaig fer signar a tots els jugadors la samarreta del debut. La guardo a casa com un tresor.”

    Ara quan guanyem la Lliga afanya’t a buscar una estelada entre el públic per quedar com un senyor!! Si vols ja te la firmarem tots!

    Respon
    

Digues "algu"