No és fàcil mantenir el nivell

Aaafactivament! Ens trobem a la zona mixta per on van passant els protagonistes d’aquesta 5a Lliga porrera.  Tenim amb nosaltres el flamant campió de la competició. Mirarem d’apropar-nos a l’Àngel però un núvol de periodistes l’envolten… a veure… per aquí… sembla que ja el tenim.

Senyor de les porres: Àngel, a la meitat de la classificació et vas col.locar al liderat i ja no te n’has mogut. Has vist perillar aquesta 5a Lliga porrera en algun moment?

Àngel: Doncs…la veritat és que no, perquè ens hem d’enganyar. En el moment clau de la temporada, sabia que si seguia treballant bé i fent les coses ben fetes era molt complicat que se’m escapés aquest títol de lliga. He controlat la pressió en tot moment i no m’ha afectat gens l’efecte cagometro.

SP: Àngel, com és que en saps tant de futbol?

A: M’agrada que em facis aquesta pregunta. Abans que res, el fet de ser tant ben parit segur que hi té alguna cosa a veure, però,  a part d’això, he de dir que no m’ha sigut gens fàcil adquirir tots aquests coneixements. Darrera de la meva saviesa futbolística hi ha moltssimes hores d’entrenament, ja sigui mirant partits, llegint les obres de referència o fent patxangues amb els amics de 2 de 4 a Avià. Però sobretot la clau esta en el sacrifici i la constància, no és fàcil apreciar la bellesa d’un West Ham vs  Stoke City o un Werder Bremen vs Lokomotiv , però quan s’arriba a aquests nivells de coneixement, el futbol es torna poesia.

SP: T’has imposat amb una gran superioritat. Quin ha estat el rival més dur?

A: Si bueno no, en aquestes competicions ja se sap, no hi ha rival fàcil i s’ha d’anar mirant partit a partit perquè qualsevol mamat de turnu te la pot liar, però si que és veritat que cap al final de la temporada l’aparició del Torraxic a la segona posició ha fet que no em pogués permetre cap moment de relaxació i he hagut de donar el 100% en tots els partits. Només espero que aquest desgast no m’afecti en les properes edicions. Arribaré amb molèsties al Mundial, la Patum pot ser molt dura, però continuaré treballant per seguir fent les coses tant bé com fins ara. El soci pot estar tranquil.

SP: Com has vist els antics campions de les altres comptecions porreres: Aleix eB, Teti, Aleix C, Kiku i Parce?

A: Buenu, una miqueta, no és fàcil mantenir el nivell durant gaires temporades. Els rivals comencen a conèixer com porreges i tot es fa molt més complicat. Però, a banda del Teti que si que ha ofert un bon nivell, esperava més dels altres campions. Ja se sap, la fama i el prestigi són difícils de gestionar, però crec que haurien de passar menys estona al bar i més llegint l’sport i el mundudeportivu. Són uns mamats.

SP: Vols dedicar aquesta victòria a algú en especial?

A: Buff….hi ha molta gent a la que m’agradaria dedicar aquesta victòria, sobretot a aquells que han estat amb mi durant els moments difícils d’aquesta temporada i les anteriors, però si hi ha alguna persona que s’ho mereix especialment, aquest és l’Alexander Hleb.

SP: Com a guanyador et correspon un cap de setmana a La Granja amb les despeses pagades. Tens pensat quan i amb què ho invertiràs?

A: Doncs la veritat és que no ho sé, primer vull assaborir el triomf i celebrar-ho amb la família a la intimitat, llavors ja pensaré en el moment d’oferir el títol a l’afició.

SP: Vols afegir alguna cosa?

A: Doncs si, m’agradaria acabar l’entrevista amb una frase que un dels grans filòsofs del món del futbol em va dir una vegada i m’ha ajudat a arribar fins aquí: Angyé! Hay que poné má cojone aí eh!

SP: Doncs gràcies i felicitats

I fins aquí, la 5a Lliga porrera. Tornem la connexió als estudis centrals. Bona nit.

Senyor de les porres

Anuncis

3 comentaris to “No és fàcil mantenir el nivell”

  1. No faré la cursileria de felicitar el campió, no sóc d’aquests.

    Només volia celebrar públicament la bona salut d’aquesta sana competició. Ho dic perquè el podi és d’allò més lògic: l’Àngel, el Torra i el Sergi deuen ser els porraires que han dedicat més hores de la seva ja molt llarga vida al futbol, sigui visionat a la tele, garlat al bar o (sobretot) practicat al municipal de Berga. Enhorabona.

    Per part meva, zona mitja discreta. Ja vaig dir que un cop guanyada la primera edició em donava per satisfet. Us vaig ensenyar com es porrejava i ara sóc un d’aquells lamentables exjugadors que dormen sobre els llorers (i les ampolles buides). També volia celebrar que analfabets futbolístics de la talla de Parce, Picas o G estiguin un cop més a la zona baixa (o molt baixa) de la classificació.

    I tu Gattusso ets un campió.

  2. Només una cosa… pels que no estem tant habituats a trepitjar el camp del Berga… l’autor de la frase “Angyé! Hay que poné má cojone aí eh!”, qui és?

    Res, és simple curiositat. Perquè, veient que s’acosta l’estiu, aquest pot ser un mini-motiu d’anècdota abans no comenci el mundial; i ens haguem de fotre tots plegats les mans al cap… (o no, tant de bo…).

    Per cert, jo vaig amb Alemanya (per variar).

  3. Jo voldria que m’entrevistessin, perquè fa un parell de mesos estava a la penúltima posició, i al final he quedat 4t, empatat amb el 3r. A mi, porraires, em deixen un parell de porres més i… wuenu. Crec que una petita menció no hauria estat malament. O hauré de pensar que esteu venuts a algun grup mediàtic berguedà que no vol saber res dels “estrangers” de Barcelona… ha, ha, ha.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s