Tour 2010

A partir d’aquest dissabte, els espanyols tenen una nova oportunitat per certificar i demostrar que són una raça superior. Els ben parits. Els millors. Dios existe y es español: diuen que guanyaran el Mundial, no tenen cap dubte que la Roja juga el millor futbol del món… i de la història del futbol, el Pau Gasol és seu i hastafinsitot l’Obama afirma que és el pivot més decisiu del bàsquet mundial, el Rafa Nadal torna a fer por, el món de les motos el dominen completament i l’Alberto Contador aconseguirà el seu tercer Tour.

Sí, seria una sorpresa que el Contador no guanyés el Tour 2010. Tindrà diferents rivals durs, però és una màquina. Una màquina de guanyar: on participa, queda primer. Com el Merckx, però sense abusar tant. És molt jove i ja té una Vuelta, un Giro i dos Tours. Qui pot impedir que es comenci a acostar perillosament als cinc tours de l’Indurain o als set de l’Armstrong?

El mateix Lance, els germans Schleck o l’Ivan Basso són magnífics ciclistes, però costa d’imaginar que un atac seu pugui deixar enrere l’espanyol. I a la contrarellotge tampoc li treuran gaire res: el Contador no és el Miguelon o l’Ullrich, però es defensa prou bé contra el crono. Segurament millor que els seus principals rivals. Per tant, si no hi ha un problema de caiguda/salut, un inesperat mal estat de forma o un encara més sorprenent exèrcit d’enemics del Contador molt ben organitzat que l’ataquin sense parar fins a rebentar-lo, l’Albertito guanyarà aquest Tour. Com diu el Samuel Sánchez, surt amb cinc minuts d’avantatge.

Tot i aquesta possible falta d’emoció competitiva, un any més, em miraré el Tour. Des del primer dia. I oju amb les primeres etapes. Res de migdiades, piscina o l’excusa de la feina: el dilluns 5 i el dimarts 6, el Tour es mourà pel món de les clàssiques. Si el Contador ha de perdre el Tour a algun lloc, potser és aquí: la tercera etapa és una mini París-Roubaix. La tàctica és senzilla: el Cancellara ha de posar en marxa el motoret i tots en fila índia, a veure com es defensa el petit i lleuger Contador en aquelles carreteretes de merda del nord de França on arreglar pinxassus és l’esport nacional.

Al final de la primera setmana, el peloton arribarà als Alps. Aquest any no els faran patir gaire: l’etapa més dura és la del dimarts 13, amb el terrible col de la Madeleine a 30 km del final. Aquella mateixa setmana, el divendres 16, una altra pujada de mal fer, però d’un altre estil: Mende, 3 km al 10%.

Any rere any, als organitzadors els agrada jugar amb el disseny del recorregut: contrarellotge per equips sí o no? Cronoescalada? Quantes contrarellotges llargues? Com de llargues? On ens passem més, als Pirineus o als Alps? Enguany, la resposta de l’última pregunta és molt fàcil: Pirineus. Quatre etapes pirinenques: diumenge 18, dilluns 19, dimarts 20 i dijous 22. La primera és la nostra: a dues horetes de casa. Una etapa molt maca. Últims km duríssims: Pailherès (15,5 km al 7,9%), baixada i pujada final a Ax 3 Domaines (7,8 km al 8,2%).

La del dimarts és pel Landis: etapa apte per un atac a la desesperada. Pels que necessiten recuperar deu minuts… i n’acabaran perdent vint més. Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Aubisque i arribada a Pau 60 km després de coronar l’últim port del dia. És l’etapa on el jove Merckx es transformà en Caníbal: era el seu primer Tour (1969), el tenia guanyat, però decidí atacar a falta de molts km per deixar claríssim que era el més fort. Es va sortir amb la seva.

Si la cosa anés apretada fins al final, l’etapa del dijous 22 seria espectacular: acaben dalt del Tourmalet, a 2.115 metres, després d’una bonica pujada larga pero dura: 18,6 km al 7,5% de pendent mitjana.

Ja hem dit qui guanyarà. No ens descuidem d’esmentar -pel que pugui passar i per fer veure qui hi entenc molt- altres noms que somien en guanyar un Tour algun dia, però que en aquest ja faran molt si queden dels deus primers o poden guanyar una etapa de prestigi. Parlem de gent com: Vinokourov, Evans, Luis León Sánchez, Sastre, Samuel Sánchez, Vandevelde, Cunego, Kreuziger, Mentxov, Gesink, Leipheimer, Klöden, Brajkovic, Rogers, Karpets, Wiggins o el nostre Quimet Rodríguez. Com podeu veure, una llista de primeres espases ben plena de francesos. No hi ha ni el Poursuivant.

Bon Tour a tothom.

Sergi

Anuncis

18 comentaris to “Tour 2010”

  1. Bravo per l’analista.
    Com quedem? Com a mínim el 18 hi anem, no?

  2. Després del que has explicat, m’ he de mirar el Tour?
    Suposo que sí.
    M’ aferro a la possibilitat yonki: que el Contador quedi quart o cinquè, darrere dels corredors de l’ equip que hagin pres la última i indetectable evolució del Dòping.

  3. Indignat per l’etapa d’avui.

    Pots despenjar a dos rivals el tercer dia del Tour i fas com si fossiu amics i els esperes.

    Algú em pot dir com és que no han intentat fotre als germans Shelck?

  4. Em cau bé l’Andy Schleck: és l’escalador que jo volia ser, les hi farà passar putes al representant de la raça superior, no té cap problema en provocar al personal -ahir va dir en veu alta què pensen fer aquests que van de favorits (tipus Mentxov, Basso o Radioshack) i que no ataquen mai-, i estima als seus: baixant de la Madeleine, va acostar-se al cotxe de l’hipopòtam Riis per dir-li que truqués al seu germà Frank i a la seva mare. Volia tranquil·litzar-los: “mama i germanet, no patiu, no penso arriscar baixant… ja atacaré al cabron del Contador pujant a Pailhères o al Tourmalet”.

  5. Després del meu comentari sobre com és que esperessin als germans Schleck el tercer dia del Tour, i un cop superada de depressió post crisi Amstrong. Haig de reconèixer que s’han vist un parell d’etapes interessants.

    Amb aquest parell gaudirem!

  6. L’etapa de la Madeleine va ser espectacular. El Contador i l’Andy Schleck són molt superiors a tota la resta.
    Les etapes dels Pirineus també prometen.

  7. Gran Purito Rodríguez!!! Boníssim atac a l’últim quilòmetre, a la difícil rampa de Mende, i bon cara a cara amb Contador.

    Primera victòria catalana a aquest Tour. Que no nos embauquen, és català. De Santaco.

  8. Està sent un Tour interessant. Llàstima de la caiguda tan aviat de l’altre Schleck.
    Pel què fa al Purito, m’hi sobren aquelles estanqueres que porta als braços…
    I demano una victòria d’etapa pel Vino, que el tiu s’ho està currant i sempre el donen pel sac!!

  9. Volies Vino? Doncs no ha estat ni 24h a guanyar l’etapa que demanaves: http://ves.cat/ahEc

  10. Doncs jo demano una victòria pel record del més gran! Amstrong pujaràs al podi al capdemunt del Tourlamet?

    La resta deixeu-lo marxar. És per despedir-se.

    Sergi

  11. Molt bé, el burro Schrek. Cap al final del cim, ataca i al cap de 15 metrus se li salta la cadena. És macu i fa gràcia. El Comptador, a darrere, ha collat i s’ha posat lídert, a vuit segons del luxemburguès. Demà, Tourmalet. Pot ser espectaculà!

  12. Ja m’hagués agradat sentir els mitjans de comunicació espanyols si la cosa hagués anat al revés…
    “¡¡Ataque por la espalda!!” “¡¡Schleck granuja y ladrón!!” i coses similars. Ara la cosa ha anat així “Son cosas que pasan”, “No se ha dado cuenta” i bla, bla, bla…

  13. jajaaja oi tant que si torraxic!!
    Ja ens els coneixem a tota aquesta colla….
    Espero almenys, que això d’avui ens serveixi per veure millors etapes. Sembla que l’Schleck va fort també.
    viam viam

  14. L’Andy Schleck diu al seu Twitter: I lost yellow today!shit happens but the race is not over yet!!!I be back!
    El Contador no diu res.

  15. Twitter del Contador a les 23:39 després de la polèmica http://twitter.com/albertocontador
    Aqui un video sobre lo ocurrido hoy en el TDF http://tinyurl.com/2ubpm7y Here a video about what happened today at TDF.
    L’ús que en fan @andy_schleck i @albertocontador (i els ciclistes en general) del 2.0 és exemplar.

  16. Poc guapu ha sigut l’arribada al Turmalet. Com diuen els comentaris del marca “estafa”, “vergüenza”, “que se besen”, “que entren cogidos de la mano”, “que usen preservativos hoy”.

  17. Les pitjors previsions s’han complert. El juliol és un mes molt espanyol: Wimbledon, Mundial de futbol, 18 de julio i Tour. I oju peligru, que un dia d’aquests començarà el Mundial de bàsquet. Observant el panorama feliç i satisfet, el Relaño es pregunta “Per què som tan ben parits?”. Ell mateix respon: Espanya és dels pocs països del món on hi ha diners i fa sol. http://www.as.com/opinion/articulo/somos-buenos-todo/dasopi/20100725dasdaiopi_14/Tes

  18. El Sastre i el Mentxov no aniran al Tour 2011. El seu equip, el Geox-TMC n’ha quedat fora. http://fb.me/PX041YZ4

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s