De Wembley a Ítaca

Entrar al bar, el dubte de sempre –Moritz o quintu- i comentar la nit anterior: a mig escrutini, els resultats eren per exiliar-se; l’ou Viva España al cap de l’Iceta; els Más de lo mismo celebrant la victòria –ells són el canvi? Semblava una foto del 1980-; el misteriós vot d’en Pax; Vilada Solidària i anticonstitucional, etc. Es van fent les nou i la conversa s’apaga per causa major: comença el gran partit. No ho vèiem clar. La Lliga Porrera en dóna fe: predominava l’aposta per una victòria escarransida.

Però no. De seguida es va veure que la banda del Mou és molt menys equip que l’Hèrcules del Drenthe o el Copenhaguen del proper entrenador calbu –Parce dixit- del Barça. Primer de tot, el casigolàs del Messi a peu parat. Poc després, connexió Enxaneta –l’Iniesta xuta tan fort com pot, el Xavi la vol deixar enrere a lo Bakero però es fa un embolic i sant Iker, sorprès davant de tants despropòsits, no sap reaccionar fent un dels seus habituals i sobrevalorats miracles- i el primer cap dins. Alegria, abraçades entre calbus i on collons he deixat el quintu? No va trigar gaire el segon. Pedro, perdona’ns. Dubtàvem de tu, ens en rèiem dels teus controls de Segona Regional i et volíem vendre per 5 milions. Els que no hi entenen gens encara reclamen el teu traspàs, però ja parlen de 35 quilets.

Ara tocaria parlar de tanganes. No cal. Tots plegats –embaucadors d’aquí i d’allà- són molt pesats. De la segona part tampoc en diré gaire res. Tothom ho va veure. Increïble: el Sergio, l’Abidal i companyia fent el ball del taconassu al pitjor equip que ha passat pel Camp Nou aquest any. El millor club del segle passat va fer tanta pena que gairebé marca el Bojan. Llàstima del talp que el va desequilibrar quan enfilava el camí de la glòria. Més fortuna va tenir el Jeffren. Ràpidament, els putes van dir que passarà a la història com l’Iván Iglesias del 5 a 0 del 2010. Espero que no. Ja ens va donar el Mundialet de clubs i vindran dies millors. Poca conya amb el Jefri: enfrenta’ls i interna’t!

Acabat el partit, i vistes les repeticions de tot moltes vegades, tornem a parlar del país. Potser no és gaire seriós garlar de política només quan hi ha eleccions, però estareu d’acord amb mi que comentar la disposició addicional tercera de no sé què destrempa al més animat i eixerit dels mortals.

Suposo que a aquestes alçades tothom sap qui fou el gran triomfador del 28N. Efectivament, La Vanguardia: quasi majoria de CiU, adéu tripartit, Esquerra ensorrada i el PP ben amunt. Els hi hauria agradat molt rematar la nit brindant a la salut del Laporta i els seus 0 o 1 (per Girona) escons, però tot no es pot tenir. Tanmateix, pels Godó els 4 solidaris segueixen sent un mal menor. Ja feia dies que havien guanyat la batalla: reduir les possibilitats i les il·lusions de Solidaritat Catalana per la Independència a entrar o no.

La gent del bar també podem estar satisfets. Comparant-nos amb els que són com nosaltres –resumint i simplificant: territori nacionalista-, els berguedans vam votar força bé: el diumenge vam ser molt Solidaris. Com els que més: Osona, el model de la Catalunya que més o menys volem. Del bon resultat de SI a Berga i al conjunt de la comarca potser en tenim una petita part de culpa: a part de donar el nostre modest sufragi al President i a Solidaritat, hem fet bastant –via facebook, via blog, a tocar de la barra, a la feina, etc.– per intentar convèncer als embaucats més propers que votar Solidaritat Catalana no era cosa de sonats.

Tanmateix, admetem-ho: no són uns resultats espectaculars. Només 100.000 vots. Malgrat el lamentable tema de la divisió Solidaritat-Reagrupament, semblava possible obtenir-ne més: mai no s’havia parlat tant d’independència… i tan poca gent que va votar Independència.

El missatge era fàcil d’entendre: convertir les eleccions en el referèndum d’autodeterminació que Espanya mai ens deixarà fer. Simplement això. No es tractava de buscar excuses –és que el Laporta és arrogant, aigua bruta o molt de dretes- per no poder votar SÍ. Era molt més senzill: dir Sí a la Independència votant Solidaritat. Només era això. Passar llista. Saber quants som.

Que no s’hagi entès o que poca gent hi hagi cregut no vol dir que no sigui una bona idea. En aquest cas, els més o menys vots obtinguts no han de ser la mesura que dictamini si aquesta estratègia d’emancipació nacional és vàlida o no. A mi em sembla que aquesta idea tan senzilla –convertir uns simples comicis electorals en un referèndum d’independència- l’hem de seguir tenint molt present.

Tard o d’hora, tornaran a acabar els dies de glòria de CiU: es trobaran sense diners per fer res d’engrescador, alguns o molts dels seus votants aniran impacientant-se i desil·lusionant-se, el tema del concert econòmic –ara ja en diuen pacte fiscal beneficiós per a Catalunya- acabarà fatal o ni tan sols començarà, etc.

Quan això passi, que passarà, els independentistes hem d’estar preparats per irrompre -amb més decisió i més units que mai- com l’únic projecte il·lusionant (i assenyat, realista i versemblant a la vegada) per als qui vulguin creure en la possibilitat de viure en una Catalunya pròspera i lliure en lloc de quedar condemnats a malviure en una regió eixorca i decadent d’un estat en fallida.

De cara al 2014, per tant, hauria de prendre forma una Solidaritat Catalana molt més forta i ambiciosa que l’actual. Una candidatura única de l’independentisme on hi sigui tothom: des de la CUP fins als convergents farts d’ambigüitats i de l’anar tirant, passant per ERC, l’actual Solidaritat, Reagrupament i els d’Iniciativa que siguin sobiranistes de debò. Tots junts amb un únic punt en el programa: si som majoria al Parlament, declaració d’independència.

Si la cosa es fa grossa, la data acabarà de donar solemnitat al tema: el 1714, una guerra perduda ens va fer espanyols. 300 anys després, la voluntat popular ens farà lliures. Abans, però, volem tastar la versió 2.11 de Wembley.

Sergi

Anuncis

2 comentaris to “De Wembley a Ítaca”

  1. El veig molt optimista, apreciat Sergi. Jo més aviat m’imagino un viatge amb la màquina del temps cap a principis dels 90. En tot cas, això serà el que provaran de fer els convergents, tal i com va apuntar aquesta setmana el Polònia.
    “Próxima estación: oasis catalán / Propera estació: oasi català”.

    Ara bé, que ho provin no voldrà dir que els surti bé. Si, com continuen pronosticant alguns, l’autonomia catalana fa fallida, llavors deurà poder passar qualsevol cosa.

  2. Per cert, és aquí on es poden fer comentaris dels resultats de les eleccions? És que mirant les diverses meses de Berga destaquen les enormes diferències que hi ha d’un lloc a l’altre. Si ens fixem en els dos extrems, anem des dels resultats propis d’un lloc on els partits espanyols són absolutament residuals a un altre amb un comportament d’àrea metropolitana impermeable. Els exemples:

    1. Al convent de Sant Francesc, on van votar 548 persones (73,2%), la majoria convergent és ben clara (54,1%), després ve Solidaritat (18,5%) i després ERC (7,8%). Com haureu notat, aquestes tres llistes es van polir més del 80% dels vots. De fet, la suma del PPSOE + Ciutadans + PxC arriba tot just a l’11%.

    2. En canvi, a la mesa més extrema de l’IES Guillem de Berguedà els sociates van guanyar de golejada (43,2% contra un 21,4% convergent), després va venir el PP (13,3%) i en quarta posició els fatxes de la PxC (8,2%). Pel que fa al vot independentista explícit (ERC+SI+Reagrupament), no va arribar al 7% (7, 5 i 2 vots respectivament). A banda dels resultats de cada partit, cal destacar la baixa participació d’aquesta mesa, on només van votar 235 persones (48,0% del cens). A les darreres eleccions espanyoles, a la mateixa mesa la participació va ser del 59,4% i els vots van ser sobretot pel PSOE (69%) i PP (14%).

    Santako? KNY? Berga Este!

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s