Els secrets de Berga

Les botigues oblidades del carrer Buxadé, les ruïnes de les fàbriques de la riera de Metge, els refugis de la Guerra, el misteriós passadís subterrani de la plaça sant Pere, el camp del Mataderu, la carassa de ca la Pansa, els telers de cal Corneta, imaginar les nostres muralles medievals, tenir la rentadora al safareig del carrer de la Pietat, les mansions del carrer del Roser, quan al Tossalet no s’hi anava a nedar ni a fer peses o les tortures de postguerra a la plaça de les Fonts.

Quan era el guardià de la torre de l’amo, algun dia vaig jugar a descobrir els Secrets de les Colònies. No es tractava de cometre cap crim. Eren jornades de visita al món de les colònies del Baix Berguedà a partir d’una proposta diferent: poder veure de prop espais i llocs que habitualment no es poden visitar. Deixar que les parets parlin i acompanyar l’explicació amb el testimoni de persones que passaren hores i hores en aquells racons avui plens de pols i silenci: fàbriques tancades des de fa dècades, antics convents de monges, la sala de turbines, el despatx del director de l’empresa, escoles de quan els professors cridaven en castellà i feien servir molt el regle, economats que deixaren de funcionar abans de la mort del Franco, etc.

A Berga podríem fer el mateix. No som la ciutat més monumental del món, però també tenim la nostra història: aquí hi viu gent des de fa segles i segles. El carrer Major ha vist passar uns quants fenòmenus. Parlant de qualsevol cosa, els de Berga de tota la vida a vegades ens sorprenen amb noms de botigues, fàbriques o bars que avui no són enlloc. Posem ordre. Compartim coneixements. Passejar, xerrar, observar, fer una mica el tafaner i escoltar. No sembla pas un menú gaire feixuc. Ben pensat i muntat, Berga dóna per organitzar una o moltes jornades de descobriment de les històries que amaguen els nostres edificis. Que què tenim? Estem rodejats de bars i muntanyes i també d’unes quantes batalletes:

Els bars i botigues que ja no hi són. La gent de més de 50 anys recorda que, quan eren petits, el Carrer Buxadé –el carrer de les Canals- estava ple de botigues de tota mena. Aneu-hi qualsevol estona. No n’hi trobareu cap. A mi no m’emprenyaria pas que algú m’expliqués què hi havia en aquesta porta, de quina família era la botiga del davant i qui despatxava a la del costat. Garlant, garlant, arribaríem a la Barana: moment de fer el quintet i de començar a fer memòria dels bars que hem anat perdent: el Tonillo, cal Dansa o el Colón, allà on el Massana pagà el carajillu a aquell guàrdia civil tan sobrat que anava dient que ell en persona es carregaria el Panxo.

Quan teníem muralla, barri jueu i maquis. Fa cent anys, l’Ajuntament de Berga volia enderrocar el portal de santa Magdalena. Van demanar els permisos (desembre de 1907) per poder-ho fer, però el portal encara hi és. És l’únic que es conserva dels diferents portals -Pinsania, Torre de les Hores, Lledó, Sallagosa, Vall dels Estudis, Call Nou o Gatuelles i Santa Magdalena- que tenia la muralla que començà a prendre forma a la segona meitat del segle XIV, pocs anys després de la Pesta Negra de 1348. En algunes viles i ciutats catalanes, s’acusà als jueus de ser els culpables de la propagació de la terrible pestilència (matà entre un terç i la meitat dels catalans del moment). No sé si a Berga passà igual. Possiblement sí: d’haver-n’hi n’hi havia. Els jueus berguedans vivien entre la Berruga i l’actual carrer Balmes, abans conegut com a Call Nou. És possible que en aquest punt de la ciutat hi hagués una sinagoga.

Si el de santa Magdalena era el principal portal de la Berga més enlairada, el més transitat de la part baixa era el de Sallagosa, el que marcava l’entrada (o la sortida) del carrer Major. Era en el punt de confluència entre la plaça de les Fonts, la ronda Queralt i la ronda Moreta, just on ara hi ha el Polo Sur i el mateix lloc on fa bastants anys hi havia hagut l’oficina de La Caixa. Molt a prop d’allà hi podem veure un edifici molt deixadot on ara no hi ha res. És l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. A la façana hi ha escrits tres noms: Joan Vilella Peralba el Moreno, Josep Bertobillo Molas i José Puertas Puertas el Xato. Tots tres hi foren torturats. Pocs dies després, era el novembre de l’any 1949, foren assassinats a prop de Vilada. No podent pescar els peixos grossos (el Massana i el Caracremada), l’Espanya de Franco afrontava el tema maqui acollonint i matant a tothom que col·laborés amb els homes que s’amagaven a la selva de les canals de Sant Miquel.

Del Casino al Negre. Vam aprendre a sortir anant al Casino. Al principi havíem de tornar a casa a l’hora de la Ventafocs. Ara, a vegades demanem la primera cervesa a les dotze. Abans d’anar al catre passem pel Negre. No fos cas que… Per variar, un dia podríem entrar-hi amb la intenció de no parlar de futbol ni de princeses. I què faríem doncs? Comentar com han anat evolucionant les jornades de bar –i les timbes- al llarg de la història, preguntar-nos on era concretament el teatre Quevedo i fer una lectura en veu alta d’algunes de les moltes paraules que va deixar escrites, fa 200 anys, el baró de Maldà, aquell noble pixapí que passà la guerra del Francès a sobre el Negre i que tot sovint lamentava haver anat a parar a la pixanera Berga, una merda de poble.

Fent el got, algú ens podria explicar com eren els refugis que hi havia –a sota les escales del teatre del Casino, al Vall i a la plaça de sant Pere- a la ciutat durant la Guerra Civil, podríem recordar que abans de la República als Pedregals de xalet no n’hi havia cap i que les grans torres de la ciutat eren al carrer del Roser, i també seria interessant buscar futbolerus que de joves haguessin jugat o presenciat algun partit als desapareguts camps de les Estaselles i del Mataderu. De pas, ens podrien aclarir qui eren els bons: el Centre d’Esports Berga o la Unió Esportiva Berguedana.

Tot Berga era el polígon. Al segle XIX, la Berga industrial era a tocar de la riera de Metge i de Pinsania. Per anar a la fàbrica, alguns berguedans havien de caminar fins al Garrigar, cal Lluís Nè, la fàbrica del Franquesa o cal Patata, totes elles fora del nucli urbà. Diuen que totes aquestes fàbriques foren incendiades poc abans de l’arribada (el 2 de febrer de 1939) de les tropes franquistes. Anem tard, però potser encara queda algun berguedà viu que recordi haver vist aquell fum o haver fet la primera pela a cal Lluís Nè.

Buscant, buscant, també podríem trobar algú que de jove hagués treballat a cal Senyor Andreu, a Cal Corneta, al molí del Brillant, a la Farinera, a cal Nelas o alguna altra de les velles i antiquades fabriquetes de la ciutat que anaren tancant portes a la segona meitat del segle passat. Mentre busquem un racó d’aquests antics espais industrials des d’on mirar enrere, l’hipotètic testimoni ens podria explicar quantes hores feia, què cobrava, quin record té de l’amo, quina relació mantenia amb la senyora revolució, com es va viure a Berga el tema de les col·lectivitzacions durant la Guerra Civil, o si solia anar a fer el got a ca la Pansa sortint de la feina.

El 1899, els nostres avantpassats celebraren amb joia i gran cerimonial la inauguració del Canal Industrial. Uns quants anys abans, en començar les obres de construcció, els més optimistes deien que l’arribada de les aigües del Llobregat a Berga propiciaria la construcció d’unes quantes fàbriques noves i que tot plegat afavoriria la revitalització de l’economia de la ciutat. Finalment, el canal industrial només tingué una filla: la gran fàbrica del Canal, on avui hi ha el Caprabo. Més endavant, altres fàbriques tèxtils (Viladins, cal Plans o la Mabsa) que ja no formen part del nostre paisatge donaren feina a desenes de famílies berguedanes i sustentu a molts bars i botigues que vivien del gastu que hi feien els soldats, els miners i la gent del tèxtil.

Quanta, quanta guerra. Un altre gran edifici que també ha anat canviant d’amos i usos és el de la Caserna. Quan érem petits, encara hi havia metralletes que ens apuntaven mentre anàvem a entrenar i un Todo por la Patria que feia bastanta por. Ara allò és el pulmó verd de Berga. El 16 de novembre de l’any 1980, uns quants homes d’ETA entraren al cuartel buscant armament. Fa molt més temps, l’any 1941, en plena i duríssima postguerra, es féu Patum a la caserna. No en sé cap detall. Algú ens podria explicar històries de la puta caserna?

Aquell mateix 1941 se celebrà una altra Patum extraordinària -per commemorar el 25è aniversari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt- i s’aprofità el diumenge de Corpus per inaugurar el monument a los Caídos por Dios y por España que durant dècades formà part del mobiliari del Vall.

Si voltant pels secrets de Berga acabem arribant al passeig de la Indústria, seria gravíssim no fer un petit homenatge al Dolla i al Novell, dos berguedans que moriren allà mateix, a la forca!, un dia d’agost del 1831. Eren anys d’absolutisme –a Espanya regnava Ferran VII i Catalunya no era res-, i aquests dos senyors cometeren el crim de conspirar a favor del régimen liberal.

Poc després, Berga va viure noves execucions, però en un lloc diferent. En els anys finals de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), els carlins catalans feren de Berga la seva plaça forta. Entre aquells carlinots destacava la figura de Charles d’Espagnac, el conde de España. Diuen que era un home terrible: sanguinari, obsessiu i sense escrúpols. Segons sembla, fou ell qui donà nom i dotà d’identitat al modest turonet on avui hi ha aquelles cases d’allà a la piscina: aquells quatre marges esdevingueren el tossalet de les Forques, on digueren adéu a la vida els assenyalats pel Conde. Posats a parlar de guerres i crims polítics, també podríem preguntar-nos pels paseillos de la Guerra Civil: a quants berguedans atrapà la flamarada anticlerical i assassina de l’estiu revolucionari del 36? Berga també tenia la seva carretera de l’Arrabassada?

Qui ho diu que la història és avorrida? Qui gosa afirmar que a Berga no ha passat mai res d’interessant. Si això de caminar pels Secrets de Berga no us sembla una mala idea, parlem-ne. Si sabeu històries d’aquests o altres racons oblidats de la ciutat o coneixeu a persones que ens podrien explicar moltes batalletes, compartim-ho, collons! Entre tots ho farem tot: passar l’estona aquí al blogbar i potser quedar un dia per passejar per la nostra història.

Sergi

Advertisements

16 comentaris to “Els secrets de Berga”

  1. Sempre esta be saber coses de la nostra i ciutat o comarca. M’agrada.

  2. Molt bo, Sergi. Ets el meu escriptor calbu preferit.

    • Gràcies Xavi, però em quedo amb lo de calbu de merda. No estic acostumat als elogis. M’incomoden. Prefereixo rebre insults i gravíssimes faltes de respecte a lo Piki.

  3. Em sembla una molt bona idea Sergi, més que per la idea en ella mateixa, pel canvi de mentalitat que comporta. Realment hi ha gent que segueix pensant que Berga és una merda. Diria que és l’auto-odi que ha fet que ens perdéssim tantes coses del nostre poble. Endavant amb les passejades i a garlar amb els veïns, amb els vells, amb els joves, d’aquí i d’allà, lletjos, princeses, calbus…

  4. Jo tinc un dubte…de veritat existeix el misteriós passadís subterrani de la Plaça de Sant Pere? Cap on va i quin era el seu us?

    Genial l’escrit! Tant de bo tota la història fos explicada així!

  5. A la meva avia la tenia negra!sempre abans d’anar a dormir li feia explicar tot el que hi havia al c/buxade i voltants…m’encantava!a cada porta hi havia una botiga,…i ara?

  6. Felicitats Sergi per aquest escrit i per tants altres que has anat compartint. La història no és aburrida, i escoltar els nostres avis és un exercici molt recomanable i enriquidor. Esperem rebre la teva visita un dia d’aquests a les terres del nord del Berguedà.

    Una abraçada.
    Ivan

  7. Bones Segi molt bon escrit i molt bona iniciativa. Tan sols dir-te q restes de muralles n’hi ha quasi per tot arreu del recinte sobretot a la part alta. Trencacames p.ex. o Al voltants del Portal de Santa Magdalena.

  8. El comptador “M’agrada” d’aquest escrit s’ha espatllat? 93 persones (i pujant) que els agrada és una “puta barbaritat”.

  9. Ei Sergi per cert, jo com a fòssil -no dels que busques però preconstitucional, que diu el teu germà…- n’havia viscudes 7!!!! de botigues al C/ Buxadé; Ca la Rosalia, Ca la Tecla, el Forn st Roc, Ca la MªÀngels, Cal Gorgues -aquesta també la devies haver vist tu ja…- i Cal Casafont! i una… era un BART! a la mateixa plaça sta Magdalena!! cal “pusquies” ufff tinc una edat…

  10. Ei, una puta meravella, Sergi!
    (cordials barretades)

  11. Xavi, diria que el comptador de “M’agrada” no s’ha espatllat.
    Aquest escrit ha aconseguit 456 únics visitants en 5 dies. És a un pas de ser el post més visitat del bloc en l’últim any. I això només en una setmana. Per poques hores encara ho és “SI, el meu vot pel Laporta”

  12. Jo encara no m’havia afegit a les felicitacions!! Endavant Sergi! Jo sempre defenso a tot arreu que: “Berga m’agrada, coi!” I escrits del mestre Sergi, també, recoi!!

  13. Moltes gràcies a tothom. A veure si encara haurem de muntar la passejadeta… Si la fem, no ens podem descuidar la part més llaminera: la Berga quinqui/nocturna dels 70 i 80. Els locals i guateques on bevien, es drogaven i perseguien princeses els berguedans que ara tenen entre 45 i 60 anys. D’aquelles nits de descontrol no en sé gaire res: els llibres de la biblioteca no en parlen i la mala vida passa tanta factura que ara és més fàcil trobar gent que recordi haver viscut l’estiu del 36 que no pas testimonis directes de les intenses nits de la Movida berguedana.

  14. Hola Sergi, ha estat un plaer llegir tot aquest seguit d’anectodes i llocs de la nostra vila, jo com tu i potser com molts d’altres soc un enaorat de Berga.
    sobre els túnels de Berga es veritat, jo els he vist, ve un troç en dins només, i se qui te els planols de tots els tunels del casc antic, carrer major, plaça de Sant Pere, plaça de la Ribera.

    Només afegir que algún dia tindrem uns politics que sabran valorar i estimar la nostra ciutat com es mereix, aixo espero

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s