Bona Patum 2011!

Anuncis

2 comentaris to “Bona Patum 2011!”

  1. Diuen que no hi havia Corpus de Foc des del 1859 i que no es repetirà fins el 2095. Me’ls crec, no seré pas jo qui ho comprovi. Fa menys anys, però bastants (el 1932), la nit de sant Joan també va ser nit d’alegria i de Patum. No era Corpus i la festa immaterial no es féu a la plaça Cremada. Es disputà al Poble Espanyol de Barcelona. L’Avi President Macià hi era. Qui més hi havia? “El públic que es congrià era quasi tot bergadà, però no dels que vivim a Berga, aquest era el menys numerós; eren bergadans que les circumstàncies de la vida ha retingut lluny de la pàtria petita. També hi veierem tota la colònia estiuenca, així com altres que sens ésser de Berga, hi han viscut prou anys per a deixar-hi arrels”.

    Ara toca llegir la part d’aquesta crònica del quinzenari “Acció Popular” que el redactor reservà per rajar: “Els patumaires molt correctes i molt primmirats en fer-ho bé. Llàstima que els gegants de tan bé que volien ballar, fecin el ridícul. Una vegada més va demostrar-se que no tothom es bo per a fer ballar els gegants”.

    Josep Maria Tuyet ens explica com es va viure, des de Berga, aquesta Patum barcelonina: “Verbena de Sant Joan. En un carrer cèntric, en un altre i un altre, més amunt i més avall, en cafès i cases particulars, una colla de grups que tot d’una riuen, salten i dansen al voltant d’un aparell de ràdio. De dintre l’aparell surten músiques penetrants que es fiquen ànima endins… i ningú sap avenir-se’n. Tothom riu d’alegria i reconeix en aquells sons el ritme suau i atrevit que cada any per Corpus ens agermana, tornant-nos més esbalandradament bergadans. Comencen els ‘Caballets’ (…) i segueixen els altres balls i danses, que anem seguint tot taral•lejant-los frisosament. El so del tabal per ràdio ens fa brivar l’ànima. I mirant abstrets cor endins (…) no podem concebre aquell so sense el foc de la ‘guita’ o dels ‘plens’, i a voltes ens sembla veure l’aparell voltat de foc, i els bergadans entorn, dansant follament amb mocador al coll i rames a les mans, mentre el cap estrafet de la ‘guita’ esporugueix algun infant. S’acaben els ‘Nans nous’ i el nostre cor espera barrejar-se espiritualment en la dansa macabra dels ‘plens’ i veusaquí que ens desfà la il•lusió una veu ronca: ‘Aquí Radio Barcelona’… Han tancat l’estació. No ho podem tolerar, en protestem. Com que no hi ha res a fer, per a consolar-nos els amics baixem en corporació fins al nostre Parc a gaudir de la nit ardent de Sant Joan”.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s