Què crida l’afició? Tercera Divisió!

Berga tenia 10.000 habitants, el Berguedà quasi 50.000 (més que ara), les colònies i fàbriques tèxtils escampades arreu de la comarca –també dins de Berga: la fàbrica del Canal, la Mabsa, els Viladins, cal Plans…- donaven feina a 11.000 persones, els pisos de Santa Eulàlia i el passeig de la Pau tot just començaven a treure el cap, a Casampons encara no hi havia cap xalet, la Valldan perdia la seva independència, el pantà i el túnel del Cadí no existien però teníem tren, la tele era una novetat de feia quatre dies, 3.500 berguedans es guanyaven la vida a la mina i estava a punt de començar la nova temporada, la 62-63.

A les festes majors d’aquell estiu no es parlava de res més: quina temporada que ens espera! Que comenci ja! Poques setmanes abans, el Berga i el Gironella havien ascendit, per primera vegada, a Tercera Divisió. El 17 de juny, al partit d’anada de l’eliminatòria decisiva, el Gironella va rebre al Manlleu. Els de la perla van encarrilar bastant bé el tema: 5 a 0! Mentrestant, a Berga, els de la capital s’enfrontaven al Júpiter. Tampoc ho van fer pas malament: el Berga –amb Tamayo, Lacuesta, Serras (o Sarres), Lorenzo, Candela, Herrero, Graella, Muñoz I, Pons, Soriano i Muñoz II- ha luchado con un entusiasmo y un tesón que ha arrollado completamente a sus rivales. Al descans, 4 a 0. Els dos gols dels visitants a la segona part (4-2 al final) serviren per donar emoció a la tornada. Quatre dies més tard, el 21 de juny de 1962, Berga i Gironella certificaren el seu ascens a Tercera.

A la Verneda, un dels molts barris de Barcelona i del conjunt de Catalunya que en aquells anys visqueren una transformació mai vista del paisatge urbà i humà, los montañeses de Bergaguiats per la filosofia parceriana- se batieron como leones, con suma codícia defensiva: 0 a 0 al descans, dos gols dels germans Muñoz sentencien l’eliminatòria i 2 a 2 al final del partit. A Manlleu, al bell mig de la Catalunya catalana –que també va veure arribar una gran onada d’espanyols a la recerca de feina i d’una nova vida lluny de la misèria mesetària-, el Gironella va fer valdre la golejada de l’anada: va perdre 4 a 3, però va poder celebrar l’ascens.

Un mes després del gloriós 17 de juny del 62, l’Ajuntament de Berga, presidit per l’alcalde Juan/Joan Noguera –fou el nostre batlle des del 58 fins el 79-, decidí concedir la medalla d’or de la ciutat a un tal Francisco Franco Bahamonde Caudillo de España por la gracia de Dios. Van haver d’esperar fins l’1 de juliol del 66, quan el Generalísimo va visitar Berga i Queralt i van muntar-li una Patum en honor seu que no va fer-li ni fred ni calor, per regalar-li el penjoll.

El Puig-reig, fill del 1916, no va necessitar cap promoció per guanyar-se el dret a compartir categoria amb el Berga i el Gironella: ja feia anys (des de la temporada 1954-1955) que competia a Tercera Divisió. Oju amb aquell equip: als anys cinquanta i seixanta, amb Josep Obradors i Riu de president, i amb el suport econòmic de molta gent (des de botiguers del poble fins als amos de Cal Prat, Cal Vidal o de les dues colònies Viladomiu), la gent de Puig-reig va poder gaudir –el camp s’omplia sempre- de futbol de molt nivell. Algun cop, fins i tot, van rebre la visita del Barça. A la Festa Major del 1959, per exemple. L’equip entrenat per Helenio Herrera, amb dos gols de Luís Suárez (l’únic Pilota d’Or espanyol), derrotà 1 a 4 als locals. En aquella estada als Països Berguedans, la comitiva del Barça va dinar a Queralt. No van fer una fontada. En aquella època, al balcó de Catalunya hi havia restaurant.

Com passa el temps i com canvien les coses. Ara que el Berga estrenarà la nova, i pitjor, categoria del futbol català (la Quarta Catalana: més avall que l’Olvan i el Gironella B), que el Gironella i el Puig-reig es veuran les cares a 2a… Catalana i que l’Avià és l’equip més potent de la comarca, costa de situar-se a l’estiu del 62, quan tres equips berguedans es preparaven per iniciar la nova temporada a la tercera categoria –la 2aB no existia- del futbol espanyol! Una novetat –i una curiositat remarcable: tres equips dels mateixos verals de la Catalunya profunda jugant tan amunt- que fins i tot destacà el Mundu: es un caso inédito en la categoria nacional, pues es muy probable que en ninguna otra región de la península existan tres localidades distanciadas por  unos diez kilómetros  cada una de ellas con equipos enrolados en al Tercera División, como en la próxima temporada existirá en la zona del Alto Bergadán.

Aquests eren els rivals del grup 6 de la 3a Divisió: Girona, Terrassa, Badalona, Figueres, Manresa, Gramenet, Fabra i Coats, Mataró, Artiguense, Granollers, Guíxols, Vic i Calella. Alguns d’aquests tenien l’objectiu de pujar a Segona, aleshores una categoria amb dos grups diferents. En un d’ells hi jugava l’Español. Va passar un any a l’infern acompanyat d’equips com el Langreo, el Basconia, l’Indauchu, l’Orense, el Melilla, el Plus Ultra o l’Eldense.

La temporada més esperada començà amb derbi: el 16 de setembre de l’any 1962, Gironella-Puig-reig. Empataren a 1. Segons sembla, el partit fou més tranquil que els que solien protagonitzar aquests dos equips abans de la Guerra: en aquella època, els duels entre Puig-reig i Gironella gairebé sempre acabaven amb tangana: diuen que aleshores es portava molt la pluja de sabates i espardenyes al cap dels enemics. Es queien tan malament que els de Puig-reig decidiren fer boicot a la gasosa (l’excusa perfecta per fotre’s el vi sense aigualir-lo) que venia de Gironella. Molts anys més tard, aquest 2011, els blanc-i-grocs (diuen que van així per culpa de Jeroni Roca, un capellà que s’inspirà en els colors del Vaticà per guarnir a l’equip del poble) celebren el seu centenari. Cent anys de futbol a Gironella amb interrupcions i noms diversos, ja que l’actual CF Atlètic Gironella és del 1957.

El Berga no va començar gaire bé la seva aventura a Tercera: 4 a 0 al camp del Terrassa a la primera jornada, 3 a 5 al Municipal (contra el Badalona) a la segona i dolorosa derrota (5-0 a Gironella) per acabar el mes. El cronista d’aquest últim partit deixà escrit que el Berga era un equip con mucha clase pero poco efectivo ante el gol i que el Gironella –que ja s’havia estrenat a la 2a jornada: 2 a 3 a Sant Feliu de Guíxols- tenia menos futbol, però que era terriblemente eficaz ante puerta. Aquell dia, 30 de setembre, el Gironella jugà amb el següent onze: Vilalta, Roca, Devesa, Del Aguila, Lupón, Perarnau, Fèlix, Eulogio, Vázquez, Serrat i Mestres. Devesa, el central, después de lesionarse seriosamente, se ha colocado de extremo aguantando hasta el final. En aquella època passava molt sovint això. Com que no podien fer canvis, els ferits de guerra havien de seguir pasturant pel camp buscant el gol del coix.

El primer punt del Berga arribà a la 4a jornada: 1 a 1 contra la Grama. Deixem que parli el Miquel Fortuny, l’home que, des del Mundu, comentava els partits que el Berga jugava a casa: fue un partido algo deslucido debido a que el Gramanet se ha puesto a la defensiva desde los inicios del encuentro dejando solamente 3 hombres en punta y el resto del conjunto dedicándose a la destrucción del escaso futbol realizado por el Berga. Aquell mateix dia, 7 d’octubre, el Puig-reig va rebre el Girona i el va guanyar 2 a 1: Magnífico partido. Los dos equips nos han ofrecido buen fútbol, jugado con tesón y una deportividad admirables. Els locals jugaren amb Ortega, Codina, Orduña, Domingo, Massafred, Prat, Fornells, Llibra, Peña, Cruells i Porcar. A la següent jornada, el Berga va perdre (jugant amb deu, per lesió, des del minut setze) 3 a 0 al camp del líder, el Manresa, i el Gironella se situà 5è a la classificació després de vèncer 4-2 al Mataró.

21 d’octubre de 1962, Berga-Girona. Actualment, els separa una altíssima barrera de 6 categories. Aquell dia de tardor, el Girona va treure un meritori empat (2 a 2) del complicat camp de la capital berguedana: el Municipal (estrenat el 1950) no era el Mataderu, però als rivals sempre els feia mandra venir a jugar a la muntanya. Per poder començar a sumar de dos en dos, el Berga va haver d’esperar fins a la 9a jornada: l’11 de novembre, els blanc-i-vermells, en un partido extremamente aburrido y con carencia absoluta de buen juego, van aconseguir la seva primera victòria a Tercera Divisió: 0 a 2 al camp de l’últim, l’Artiguense. García, Prat, Martínez, Lacuesta, Yuste, Peña, Pérez, Pons, Muñoz I, Baixeras i Muñoz II foren els herois. En aquella jornada, en un gran encuentro con un gran arbitraje, el Gironella va obtenir un meritori empat (3-3) al camp del 3r classificat, el Fabra i Coats.

El Gironella anava tan sobrat que guanyar 5 a 1 (18 de novembre, 10a jornada) contra la Gramenet els semblava poca cosa. El encuentro no ha sido nada brillante, va escriure Salvador Riera, cronista dels partits del Gironella a El Mundu. Tal i com anaven les coses a l’espanyolíssima societat del moment, l’innocent afegitó Arbitró Español, tan sólo regularmente podria prou haver complicat la vida al pobre Salvador. Aquell mateix dia, el Puig-reig pujà fins a Berga per disputar-hi un derbi de 3a Divisió. Sembla una broma, no? I com va anar? Pregunteu-li al cronista: el partido ha resultado pésimo. Parecía que los jugadores no supieran cómo impulsar el balón hacia las respectivas porterías contrarias. Se han empleado sólo a destruir jugadas. Los delanteros no han ligado una jugada en toda la tarde. Sí, centrecampisme i 0 a 0.

El 25 de novembre fou un gran dia pel futbol berguedà: els de la capital obtingueren la seva segona victòria (una altra vegada al camp de l’últim: 2-3 contra el Guíxols), el Gironella arrencà un empat, 2 a 2, del Pujolet (el camp del Manresa, que anava líder) i el Puig-reig golejà 7 a 1 al Figueres. Del primer partit, el cronista en digué que ante el Berga, el Guíxols ha desperdiciado una gran oportunidad de puntuar. El portero de los visitantes, García, se ha prodigado en estupendas paradas. Menys fi estigué el porter del Figueres, l’home que va rebre 7 gols: fue un Puig-reig rápido y pràctico, chutando a puerta desde todas direcciones y posiciones.

De visita als feréstecs Països Berguedans –terra de fàbriques, mines, bolets i maquis-, el Fabra i Coats va perdre el liderat. Qui eren aquesta gent? L’equip que portava una gran fàbrica de Sant Andreu per nom (arribà a donar feina a 3.000 persones). El 1965 passaren a dir-se Atlètic Catalunya i el 1970 es fusionaren amb el Condal creant així el Barça Atlètic. El 2 de desembre del 62, aquests avantpassats del Barça B van perdre 5 a 2 al camp del Berga, que encara no havia guanyat cap partit com a local! Aquell mateix dia, el Girona empatà a 1 a Gironella.

La setmana següent, el Municipal va poder gaudir d’una altra victòria dels locals: 4 a 2 al Figueres. Després d’un mal inici, el Berga aconseguia sortir de la zona de perill. No era fàcil: en una categoria de 16 equips, 5 baixaven directament i dos promocionaven per no descendir. Per tant, per salvar-te sense patir havies de quedar com a mínim 9è, just la posició que ocupava el Berga al final de la 13a jornada. Aquell diumenge, la gent de Puig-reig (aleshores, amb les colònies plenes de gent, el municipi passava dels 6.000 habitants, dos mil més que ara) també va gaudir d’un gran partit: perdien 2-4 contra el Vic i els locals acabaren imposant-se 5 a 4 gràcies al magistral juego de Libra, el millor futbolista de la història del club. Diuen que cobrava 50.000 pessetes per temporada.

Al final de la primera volta (23 de desembre), disputada la 15a jornada –destacà la victòria del Berga, 3 a 1, contra el Vic-, el trio berguedà ocupava l’estreta zona tranquil·la de la classificació: 7è el Puig-reig (només 3 derrotes), 8è el Gironella (campió de la irregularitat: 5 victòries, 5 empats i 5 derrotes) i 9è el Berga (6-3-6). El dia de Reis del 63 començà la segona volta. El Berga –en un encuentro que no tiene calificativo. Los jugadores del Tarrasa han empleado toda clase de juego duro y suciova perdre 1-2 contra els de la mala raça. Al derbi del món de les colònies, en un campo encharcado, el Puig-reig s’imposà 4 a 1 als cabrons del Gironella.

Una setmana més tard, el Berga es desplaçà al camp del Badalona, l’equip més golejador de la categoria. Si la victòria es quedava a casa, els locals es col·locaven líders. A falta de dos minuts, el marcador deia 2-3. Finalment, el Badalona empatà. Un gol que féu mal, però un punt que donà ànims de cara al derbi de la setmana següent: el 20 de gener, con un gran lleno en las graderías, el Berga empatà a 1 amb el Gironella. Abans de començar el partit, l’equip va rebre la medalla de plata al mèrit esportiu de la ciutat de Berga per l’ascens a 3a Divisió. A Puig-reig, hi havia tanta o més expectació. Què ho fa? Havia arribat el dia de la tradicional confrontación de la màxima de las máximas de estas latitudes: Puig-reig vs Manresa. Jugándose con vistosidad y a todo tren durante los 90 minutos, els visitants foren derrotats 2 a 1. Amb els dos punts al sarró, el Puig-reig se situà 4t a la classificació, a només un punt del 2n i a quatre del líder: l’Español ja es veia jugant d’esquena a Periques.

A la 19a jornada (27 de gener), el Puig-reig va perdre a Girona (3-2), el Berga tornà amb un punt de Santaco (1-1) i el Gironella també va empatar a 1, a casa, contra el Figueres, un resultat que no agradà gaire al senyor de les cròniques: el equipo local está pasando por unos momentos malísimos y mucho nos tememos que si no se pone remedio al mal que le aqueja, cada día irá peor. El Mundu de l’època no era només futbol berguedà. Ja havien après a embaucar i a inventar-se fitxatges. No garlaven de la cresta i de les acrobàcies del Neymar, però sí de dos jugadors del Santos: d’un tal Pepe i d’un xicot anomenat Pele, la Perla Negra, del qual deien –així sortí publicat el 4 de febrer del 63- que tiene un pie en el Real Madrid.

Malgrat el mal estado del terreno de juego debido a las recientes nevadas, el Berga-Manresa (20a jornada, 10 de febrer) es va poder disputar. Els dos gols de Muñoz van donar la victòria als locals (2-1). Al camp del líder, el Mataró, el Gironella va perdre injustament per 3 a 1: el marcador merecía una diferencia acusadísima. El equipo local fue cien codos superior a su adversario. El cap de setmana següent, el Berga visità Girona. Al minut 7 guanyava 0 a 1. El partido fue magnífico y el equipo visitante ha dado fe de su valía, però van quedar 4 a 1. El Puig-reig, con una tàctica acertada de marcaje escalonado, tornà de Granollers amb victòria (0-2) i a només dos punts del liderat.

El 24 de febrer (22a jornada), el Gironella va perdre a Terrassa (1-0) en un malísimo encuentro on l’equip local s’imposà perquè evidenció ser menos deficiente que su oponente. Aquell mateix dia, el Berga va patir una greu relliscada a casa contra el Calella (2-3), un resultat que el cronista paí fatal: dos nuevos puntos perdidos en el feudo local y que seguramente han condenado al Berga al descenso. Un pèl esverat l’home: en aquell moment, el nostre Berga anava 10è. Més bon diumenge van passar els aficionats del Puig-reig: al descans, 0 a 0 contra l’últim. Al final del partit, 6 a 1 i quarts a la classificació. El cap de setmana següent anaren al camp del Fabra i Coats aspirant –con ideas simples pero prácticasa acollonir el líder, però van caure 4 a 1. Els altres dos equips berguedans també van perdre: el Gironella –con un futbol alegre, bien trenzado- 0 a 1 contra el Badalona (resultado totalmente injusto) i el Berga 3 a 0 a Granollers, on el conjunto forastero demostró ser uno de tantos.

Després de tres derrotes seguides, el Berga tornà a tastar el sabor de la victòria el 10 de març, a la jornada 24. Jugando solo a rafagas, derrotà 7 a 0 al cuer, l’Artiguense, un equip de Badalona que el 2005 es fusionà amb el San Roque per crear el Badalona Sud (por ahí no quiero entrar). El Gironella, con un equipo de circunstancias, empatà a 2 contra el Fabra i Coats, líder del grup. Quedaven sis jornades i el Berga anava 10è, zona de promoció… per no baixar, i el Gironella 4t per la cua, que volia dir descens directe. Tots els partits que quedaven començaven a ser finals. El Berga va perdre la primera: 2-0 contra el Puig-reig, que seguia mirant amunt, a només dos punts del 2n. Dos dies després, en una jornada (la 26a) intersetmanal, el Berga derrotà 2 a 1 al Guíxols i el Gironella donà vida a l’esperança vencent 2-0 al Manresa. Quedaven quatre partits i el Berga seguia 10è, empatats a punts amb el 9è classificat (l’Ítaca del moment: volia dir permanència assegurada), però a un sol punt del desastre del descens directe.

24 de març de 1963, quina jornada! El Berga al camp del líder, el Puig-reig rebia al 2n i el Gironella havia de lluitar per la supervivència al camp del Girona. Voleu saber com va anar? Jugando a tren endiablado –no costava gaire anar més ràpid que el Carrilet- y con excelente fútbol, el Puig-reig derrotà 2 a 1 al Mataró. Amb gol del coix (Serrat) a falta de pocs minuts, el Gironella empatà a 3 a Girona. I el Berga… los visitantes, con contrataques rapidísimos, batallaron denodadamente en busca de regresar a sus lares cuando menos con un punto. A las órdenes de Español, que simplificó su labor a base de ignorar las faltas cometidas en las áreas, el Fabra i Coats sumà dos punts més gràcies a un escarransit 1-0 que deixà sense al Berga, que els necessitava tant.

Una setmana més tard, el Puig-reig va perdre definitivament el tren de l’ascens –el Vic, que s’hi jugava la vida, el derrotà 3 a 1-, el Gironella sortí del pou del descens directe en guanyar al Calella (2-1) i el Berga viatjà a Figueres per disputar una nova final contra un rival que estava igual de cardat. Els empordanesos s’imposaren 4 a 0 i el Berga passà a ocupar la posició que molt gentilment li cedí el Gironella. Superat el mal inici, i després de moltes jornades fora de l’infern, el Berga encarà els dos últims partits amb el cagòmetru a tope. El Gironella tres quarts del mateix. El Puig-reig no: ja no s’hi jugava res, però s’acomiadà de l’afició –moltes gràcies i fins l’any que ve- derrotant 3 a 1 al Terrassa. El Gironella va perdre 4 a 1 a Granollers i el Berga va rebre al 3r classificat, el Mataró. Sabien què s’hi jugaven i van sortir a totes. Al primer bon dia, 2 a 0. Al minut 90, 2 a 2. Què va passar? Segons el cronista local, hem de parlar de robu: fue un excelente partido del Berga, muy perjudicado por la descarada actuación del colegiado. Algú va comprar l’àrbit? Potser sí. Tenim sospitosos: el rival d’aquell 7 d’abril de 1963 i també els altres equips que maldaven per no baixar: el Figueres, el Vic, el Terrassa o… el Gironella!

Situem-nos: 14 d’abril, última jornada de la temporada 62-63 del grup VI de 3a Divisió. Durant la setmana, Berga i Gironella preparen els seus partits –com? Quina mena d’entrenaments feien?- sabent que estan en zona de descens (4t i 5è per la cua, respectivament), però que depenen d’ells per poder aspirar al purgatori: saltar fins a la zona de promoció. El Gironella té un rival fàcil: l’Artiguense, últim amb només 6 punts. El Berga no: s’enfronta al Vic, que també s’ho juga tot. Més tranquil·lament va viure aquell diumenge republicà de primavera el Puig-reig: malgrat perdre 7 a 4 a Badalona, acabà 6è a un sol punt del 4t. El Gironella fa els deures i derrota 5 a 2 a l’Artiguense. El Berga, en el partit més important de la seva història, fa un ridícul espantós: només començar, 2 a 0 i es lesiona al porter. Al descans, 4 a 0. Al final del partit, 10 a 0! Algú hi era? Queden records vius d’aquell nefast dia?

I així acabà la temporada: amb el Fabra i Coats (44 punts) com a campió; el Badalona, el Mataró i el Girona d’acompanyants a la zona Champions; el Manresa 5è i el Puig-reig (35 punts) 6è; el Granollers, el Calella i el Terrassa a la zona tranquil·la; el Vic (28 punts) i el Gironella (27) a la promoció; i descens directe per Figueres (26), Berga (25), Gramenet (23), Guíxols (17) i Artiguense (6). El Gironella aconseguí mantenir la categoria als partits de promoció i jugà dues temporades més a Tercera.

Aquest bonic conte no durà gaire més i no acabà massa bé: al final de la temporada 64-65, els del Vaticà van perdre la categoria després de guanyar només 3 dels 38 partits disputats i de rebre 119 gols en contra. El Berga no ha jugat mai més a Tercera Divisió. El Puig-reig sí. Després de la millor temporada de la seva història (la dels tres berguedans fent el cim), a la següent baixà. Un any més tard tornà a pujar. No hi estigué gaire temps: la 65-66 fou la seva última temporada a Tercera. Algun dia tornarem a veure futbol de Tercera Divisió als Països Berguedans? L’Avià és qui ho té més a prop. Aconseguirà un nou ascens l’equip del senyor Miquelòvitx?

Sergi

Anuncis

10 comentaris to “Què crida l’afició? Tercera Divisió!”

  1. Atenció! Saltó el escándalo! BergaLeaks ha destapat que el partit de promoció d’ascens amb el Júpiter va ser comprat pel Berga. Juny del 62, a Tercera Divisó.
    10 mesos més tard, el Berga es va vendre el partit contra el Vic on els berguedans es jugaven baixar de categoria (14/04/63), S’havien de recuperar els diners invertits per la Junta i el President. Resultat: derrota 10 a 0 i descens.
    Algun testimoni en podria donar detalls.

  2. Una mica llarguíssim, però ha valgut la pena saber que l’Atletic Gironella dels collons va vestit així pel papisme del capellanot local.
    Si non è vero è ben trovato.

    • Això del Gironella, com bé deu recordar el company Sergi, ja ens ho havia explicat un gran personatge del món del futbol, el ‘Marolla’. Ell ho tenia claríssim, sempre es referia a ells com ‘els del Baticanu’.

  3. Noves dades.
    En la promoció d’ascens per pujar a Tercera, el Berga va sucar el porter del Júpiter. Al descans, guanyaven 4-0 però el millor del Júpiter era precisament el porter. Ningú podia sospitar. El Gironella també va comprar el partit però, a diferència dels del Berga, van portar el tema més discretament.
    El partit que es va vendre el Berga a Tercera no va ser l’últim contra el Vic. Va ser el 24 de febrer (22a jornada) contra el Calella. La junta anava escuradíssima i els jugadors també. Es van deixar guanyar a casa, 2-3. A partir d’aquell moment, van anar de mal en pitjor fins a confirmar finalment el descens. Just abans del partit contra el Calella, una de les estrelles del Berga (molt conegut en els ambients noctàmbuls) corria pel Bar El Tabal sense ni cinc a sobre. Després del partit, era al mateix bar amb un feix de bitllets,repartint generositat a la clientel.la habitual.

  4. El del Mundu que signa les cròniques d’aquella temporada és Miquel Fortuny. En Fortuny era de Gósol i, en aquells anys, treballava a Ràdio Berga quan encara no hi havia el Fermí Riu i quan la seu era a l’Ateneu. El Miquel Fortuny és el pare del saxofonista Llibert Fortuny.

  5. L’equip d’investigació i recerca d’aquest bloc ha trobat un original del quadern on s’apuntaven tots els resultats:
    https://picasaweb.google.com/109452180277433420897/3aDivisioTemp6263#5638403361127162882

    • No només els resultats, sinó que també feia allò tan entrenyable d’anar pintant una taula en la qual cada equip té tants quadrets plens com punts va obtenint (veure última foto de l’àlbum).

      Aquest estiu l’equip d’investigació i recerca està finíssim! O té contacte directe amb un “topo” o bé és tan bo que podria demanar feina al “Top Secret” del Mundo Deportivo.

  6. Deixem-nos d’investigacions i començem a porrejar, que l’estiu s’ha fet molt llarg, i ja s’ha escapat el primer clàsic de la temporada. Potser només queden 7 Barçes-Madrits…

  7. Demà dissabte, el partit que mai s’hauria hagut de disputar: Vilada-Berga, derbi de la 13a jornada de la Tercera Regional (ja ho sé, ara se’n diu 4a Catalana, però, pels que l’hem patit, la pitjor categoria del futbol català sempre serà 3a Regional). Quan jugàvem al Berga B i vam perdre al camp del Sant Llorenç (mai ho oblidaré), semblava que més pena no es podia fer. Comparat amb lo d’aquests últims anys (aquell 8 a 0 al camp de l’Avià, perdre a casa i a fora contra l’Olvan, baixar a sota de tot, 0-0 a la vall de Lord…), el nostre desastre al llunyà oest dels Països Berguedans ha passat a ser una simple relliscada. Esperem que d’aquí a 20 o 40 anys aquests dies tan tristos siguin vistos com un malson o llunyanes batalletes quasi oblidades.

  8. Aquest cap de setmana, mentre el Berga jugava contra el Cabrianes, l’Avià va aconseguir una victòria que algun dia semblarà increïble: a Primera Catalana, Manresa 1 – Avià 4. Avui fa 13 anys, el 24 de gener de 1999, uns quants d’aquí érem al Municipal: el nostre Berga dels Joan Pujols, Garrós, Ramos, Thuram, Vinyes, Comelles, Curro, De las Heras, Siempre Raúl, Ricky, Sisa o Siles jugava contra el Moià. Vam guanyar 6 a 1 amb 5 barraques del Ronaldo de la Regional: Joan Trulls. Aquell any només en va fer 30.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s