Bones tardes

Mentre arrencava la temporada al grup 1 de la Quarta Catalana –el Berga comparteix categoria amb equipassos com el Cabrianes, el Montmajor, el Súria B, el Sant Llorenç o el Vilada-, els de l’Olvan érem a la vila natal del Miquel Martí i Pol i de l’autor de Pa Negre perseguint la primera victòria del nou curs futbolístic. Estan sonats aquests osonencs: Roda de Ter amb prou feines arriba als 6.000 habitants i tenen 3 equips de futbol professional: el Roda, el Rodenc i el Roda B. Som nosaltres els que no anem bé: 1 punt de 9. Podríem garlar de mala sort, errades puntuals, àrbits i més coses, però també podríem reconèixer que som bastant una banda. Si volem començar a sumar de 3 en 3 (o d’1 en 1), hem de deixar enrere la nostra proposta futbolística de sempre (despejes i anar-hi) o senzillament l’hem d’aplicar bé (a darrere tot net i endreçat –porteria a zero-, a dormir al llit i tranquils que ja tindrem la nostra)?

Al minut 20 em vaig disfressar de Cannavaro versió millorada (vaig xocar contra el pal, però la pilota no va entrar) i durant tota la primera part vaig ser com l’Alves, però amb lent, dolent i esquerrà: un putu coladeru! Vaig fer internacional de la plana de Vic al seu 18. Fart de veure’m tan humiliat, el cap se’m va parar i van decidir les cames: entrada per darrere fent la tisora i que sigui el que Déu vulgui. Ni així. També se’m va escapar.

Gràcies. En un savi i alliberador retoc tàctic, el nostre entrenador-jugador-porter va decidir treure’m de la defensa. No va ser un simple moviment de pissarra. Em va ajudar a mirar endavant amb il·lusió i a reconquerir la joventut perduda: a la segona part vaig jugar de mig. Content i amb ganes de no marxar de la bella Osona amb la certesa de ser un invàlid futbolístic, vaig dir-me Eh que estàs prou fort? Doncs que es noti. I al més pur estil Forrest Gump, vaig començar a pressionar com si quedessin 5 minuts. I amb l’esforç, l’alegria: donar un gol fet al Santi. Aquella merda de passe només va necessitar que un defensa seu l’acabés de posar a puestu i que el nostre killer (el futbolista envejat pel Messi: el menut xupon encara no pot dir que el Mundu hagi parlat d’ell pels seus 5 gols marcats en un sol partit) conduís uns metres la pilota fins a hundirla en las mallas. Llàstima que poc després ens fessin -en fora de joc. Ens volen fer baixar perquè som els únics fidels a la identitat del futbol de regional: només nosaltres tenim camp de sorra- el 3 a 2.

Dolguts per la derrota, però satisfets amb la garra, el coraje i el pundonor de la segona meitat, vam enfilar el camí de retorn als Països Berguedans. Però tornarem. I algun dia guanyarem. Ens esperen bones tardes: aquest any jugarem molts partits a camps de l’altre riu. Allà m’hi trobo com a casa: tots plegats som néts de la postguerra i del tèxtil.

L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.
La gent se l’estimava,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: “sí, senyor”, i “bones tardes”.

Sergi i Miquel Martí i Pol

Anuncis

5 comentaris to “Bones tardes”

  1. Sí, senyor. Això són bones tardes de futbol. Despejes i 4-4-2. Bones tardes.

  2. Quin bon rotllo, el poema. Sembla talment una cançó de derrota com tantes d’Obrint Pas.

  3. Felicitats Sergi, per viure moments d’aquests em tornaria a enfundar dins la blava de l’Olvan (m’aniria apretadeta!).

    Només dues preguntes:
    1- Perquè la web de la Federació Catlana de futbol posa coses com “Ficha Partido”, “Sustituciones” o “Goles”? Què collons passa aquí?
    2- Quants Sergi Serra hi ha escampats pels camps de futbol de la Catalunya vella?
    Reflexionem-hi!

    • Gràcies Torra. No ho diguis gaire alt això de tornar a ser blau: els secretaris tècnics de l’Olvan tenen les orelles molt llargues i et podries trobar, sense saber com ni perquè, jugant 90 minuts (i marcant), aquest diumenge mateix, contra els cabrons de la Santperenca.

      Respecte els dos interrogants:
      1. La web la deu haver muntat el xinu de la junta del Sandrusku.
      2. Molts, i cap és més calbu i més lent que l’SS23.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s