L’il·lustríssim

El temps passa i hem de mirar endavant, però no hauríem d’oblidar d’on venim: Berga també va ser franquista. Després dels anys més miserables de postguerra, Joan/Juan Noguera Sala passà a ser el batlle de la ciutat. Durant mitja dictadura (del 1958 al 1979) fou l’amo de l’ajuntament. En aquesta vintena d’anys, la capital dels Països Berguedans va veure néixer i créixer el barri de Santa Eulàlia, el pavelló vell, el polígon de la Valldan, l’ambulatori, el mercat municipal, l’institut (el volien batejar amb el terrorífic nom d’Almirante Carrero Blanco) o les escoles de Sant Joan i Santa Eulàlia. Va ser un bon alcalde? No tinc prou informació per respondre aquesta pregunta: els meus pares no són berguedans, la història de la Berga franquista encara s’ha d’escriure i tampoc ens deixen llegir la Crònica menuda de la ciutat de Berga (1948-1975) de mossèn Armengou.

I si, malgrat tot, tenim ganes de jutjar/valorar la seva tasca, ens hem de limitar a tenir en compte la feina que va fer o deixar de fer com a màxim responsable del nostre municipi en una època complicada o seria un error deixar de banda que va formar part del bestiar franquista? Això és innegable: bon alcalde o no tant, el senyor Noguera era franquista. Sense comptar les lloances i abraçades que féu a Franco i a la seva España, fou cap del Frente de Juventudes de Berga, membre del Movimiento, president de la Mancomunitat del Berguedà (1961-1979), vicepresident de la Diputació de Barcelona (1977-1979) i procurador a les Corts espanyoles (1974-1979).

El 1979, quan se celebraren les primeres eleccions municipals després de la llarga dictadura, Noguera es presentà en aquests comicis com a cap de llista de la candidatura de la UCD a Berga. No fou el candidat més votat, però el seu partit obtingué 3 regidors. Noguera morí l’11 de gener del 1990 a l’edat de 68 anys.

Si demanem l’opinió a berguedans que ja fa uns quants anys que pasturen per aquí, em sembla que trobaríem de tot: gent que ens diria que el Noguera va fer moltes coses bones per Berga i altres que li dedicarien paraules menys elogioses. El 1975, just després de la mort de Franco, algú (no sé qui) va escriure vuitanta al·leluies a un cagamandúrries. El protagonista d’aquests mots és ell, l’alcalde Noguera. És una oda al personatge o una destrossa? Llegiu, llegiu. I si teniu informació del tema, garleu, garleu.

Sergi

Bon dia senyor batlle!

Em passaré de la ratlla.

Aquí va la part primera

que no serà la darrera.

Qui avisa, senyor,

no és cap traïdor.

Talòs, tictós i geperut…

Oh solemne cap de ruc.

A la plaça als anys quaranta

emboinat feia el carpanta.

Jugava a falangistes

tot picant els altres istes.

Disfrutava com un verro

fent pelar la gent al zero.

També féu un doctorat:

el de pastisser mal acabat.

Anava fent via

esperant algun dia.

Raspallant, qui, no ho sé,

va arribar a conseller.

Que algú va rebre…

Això es pot concebre.

I llepant com un liró

li donaren el bastó.

Ara no truca canalla.

Dóna pel cul a qui no calla.

Qui fa nosa, catacruc!

Un Fernández ha rebut.

I això és el joc de l’oca.

tiro perquè em toca.

Té uns collons el senglar

talment bombes de mà.

S’ha investit d’espigues d’ordi

el Cavaller de Sant Jordi.

Per ser un desertor canalla

té la militar medalla.

Va al·legar ser estret de pit.

el ninot el té petit.

Hom el tracta d’il·lustríssim,

geperut, oh gran digníssim.

L’any seixanta-sis

algú li pinta el pis

Com un altre paparra

preparava la tabarra.

Hi havia d’anar

aquell totxo d’allà enllà.

Tots dos ben blanquets

com si fossin dos ninets.

L’un amb gepera…

semblava que no hi era.

L’altre un xic ranquet…

era un generalet…

Renegat! Una vegada

vas fer una gegantada…

A Ceret de la França

mogueres una esperança.

Predicares a brams

la unió dels catalans.

Bord dels collons i mal u

això no t’ho creus ni tu.

Una colla de barruts

et segueixen com uns rucs.

Al gran país dels cecs,

el borni és el més llest.

Ens governen uns titelles

que xuclen de les mamelles.

Tenen el cap tan rebull

que no hi veuen de cap ull.

Has triat una seguida

d’animals de tota mida.

Ho has fet bé i s’ha d’alabar.

la gent justa per embutxacar.

Per acabar-te d’entonar

diputat et van plantar.

I pel remei del corcó

arribes a procurador.

Procurador sense batxillerat!

quina calamitat!

A les corts de Madrid

tothom li toca el… melic.

Es riuen del seu castellà

i ell es posa a plorar.

A unes mines de carbó

va i me’l foten director.

Un director accionista?

aquí comença la pista.

No siguis paperines

tros de quòniam de les mines.

D’on vas treure les pessetes

si d’ofici no ets trampetes?

Tot seguint aquesta història

mirarem de fer memòria.

Els xalets de Casampons…

qui ho diria? Quins collons!

Club de tennis has de fer…

A Casampons hi va bé.

Un xalet desitjaràs…

A Casampons el trobaràs.

Vols estudiar per ruc?

A Casampons hi ha el BUP.

Si desertes del martiri…

A Casampons hi ha el cementiri.

Enlloc obtindràs

el que a Casampons trobaràs.

Ah! Aquesta és de misto.

De permís ni per Cristo.

Per fer-te un xalet

només hi ha un sol indret.

Pensa il·lustre fera,

que vas encenent la foguera.

Algun dia al cul del sac

trobaràs el que has ficat.

Qualsevol dia al tard

faran baixar el teu cap.

I tindran molta raó

i jo diré: sí senyor.

Perdràs moltes amistats

amb tots els teus disbarats.

Et donaran la seva esquena.

Senyor batlle, quina pena.

L’obra magna d’aquesta eina?

Deixar Berga sense feina.

I la més gran encara?

Mantenir la seva cara.

Tingues ben present

la mala llet de la gent…

Quan et diguin prou Bona nit!,

escapa’t tot seguit.

Fes el túnel del Cadí

per marxar ben lluny d’aquí.

Però deixa’ns acabat

el polígon embastat.

Deixa’t de turismes

i de tots els teus feixismes.

I aixeca ben alt

el desfici industrial.

Demana perdó

a la gent que vas dir no.

Empassa’t de seguida

aquella frase aconseguida:

Si per Espanya calia,

Foc a Berga calaria.

Vés alerta, gran babau,

que et fotrem un clau.

Berga és sense dubte

la dictadura corrupta.

Vint anys com vint sols

amb els mateixos mussols.

Després d’aquests anys nefastos,

què més vols? L’as de bastos?

Verge Santa del Queralt,

guardeu-nos d’aquest animal.

Foteu-li un cop de roc

i deixeu-lo tanellot.

Traieu-vos dels braguers

tres parells de consellers.

Així l’eterna tita

al novembre pam i pipa.

I AQUÍ S’ACABA EL PARLAR

DEL POLLÓS DEL BERGUEDÀ.

Anònim de l’any SANT.

Anuncis

2 comentaris to “L’il·lustríssim”

  1. Molt bo! Podria passar com a unes Garrofes… I jo diria que hi ha moltes coses que les signarien a l’actualitat (potser no ben bé pels polítics de Berga però…). N’hem de saber l’autor.

  2. Mira si en devia ser de franquista, que la seva militància s’ha transmès fins al fill del seu fill, aquest que va ser candidat del PP a Berga fa uns quants mesos i que és actual regidor a l’Ajuntament. Aprofito per enviar-li una maledicció a ell i a tots els seus companys de llista. Ni oblit ni perdó.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s