Archive for ‘A l’atac’

05/09/2009

Afanya't princesa

És la més guapa. Ho ha sigut sempre. T’ha agradat tota la vida. No l’has pogut tastar mai. Alguna nit semblava que potser sí, però al final sempre era que no. Tu no. Molts altres gilipolles sí, però tu no.

Durant setmanes, mesos o anys vau xerrar molt, éreu gairebé amics. Quasi, però no n’éreu. Les peces no encaixaven: tu volies molt més. La desitjaves sencera, tota per tu. I ella… tu no sabies entendre què volia ella de tu. Només recordes que et feia tornar boig: sempre era que no, però volies imaginar que un dia seria sí. Vist amb perspectiva, queda clar que, com es diu ara, eres un pagafantes.

Si necessiteu una petita, inútil i agra venjança contra la princesa que us va fer patir i arrossegar durant tantes nits o anys, podeu llegir en solitari, o recitar davant d’ella, unes paraules que un dia va escriure el Sostres.

Contra les males estones que ens han fet passar les noies que, de jovenetes, han viscut de l’ofici de ser tia bona, i com a petitíssim consol pels dissortats que hem perdut massa nits sortint a buscar princeses per l’endemà despertar-nos sempre acompanyats de la mateixa (l’Amarga Ressaca), Afanya’t, princesa, un article que va sortir publicat a l’AVUI el dia 21 de gener de l’any 2007.

read more »

19/06/2009

Les berguedanes estan bones

Les italianes sí que són guapes! A veure si ve un autocar de sueques i… ; no puc baixar a Barcelona, estan massa bones… totes; jo tinc un especial predilecció per les valencianes; doncs a mi m’agraden les espanyoles ben espanyoles. Calleu. Les berguedanes estan bones.

Penseu en la Patum. Noies guapes per tot arreu. De 16 anys en amunt, i fins molt amunt, o, si ho preferiu, de 50 en avall… i fins molt avall. Sí que n’hi havia de forasteres, però la majoria eren de la terra: de Berga mateix o d’algun poblet o masia dels Països Berguedans.

Insisteixo: les berguedanes són belles. Ara, l’any passat i segles enrere: “Veuràs minyones de plata que anden pels carrers“, deia, fa 400 anys, el rector de Vallfogona parlant del paisatge urbà de Berga. El baró de Maldà, l’any 1811, li donà la raó: “jo també dic haver-hi (a Berga) algunes cares d’estes bastant boniques i brilloses en lo caminar“.

read more »

25/04/2009

Les rosses de Sant Jordi

El pont de PedretSergi, avui toca agafar la bici. Em vaig fer cas. Coincidint amb el dia de Sant Jordi, vaig omplir l’ampolla d’aigua i vaig començar a pedalar. La intenció era pujar al capdamunt de Casampons, baixar a Pedret, deixar la bici lligada en algun arbrot i començar a caminar direcció Sant Miquel de les Canals, passant per Santa Eugènia, Bosoms i el Mascaró: territori maqui.

No va poder ser. Baixant cap a Pedret, vaig voler explorar algun dels camins per on ens van fer passar el dia del Cross de Berga i em vaig emmerdar. Molt. Buscant camí on no n’hi havia, vaig acabar ficat dins un bosc molt espès, ple d’arços i esbarzers. La meva merda de bicicleta i jo. Si algú ens hagués vist, hauria pensat: què fa aquest imbècil?

Quan vaig aconseguir sortir d’aquella petita selva situada a tocar del Llobregat, vaig haver de fer front a un nou enemic: les abelles. Havia vist un cartell on deia “Alerta, abelles”, però no n’havia fet gaire cas. Mal fet. Quan em pensava que el mal moment del dia ja havia passat, vaig començar a sentir molt soroll. No eren mosquits. Eren abelles. Moltes. Semblava que em volguessin atacar. Per aquí no hi passo. Mitja volta i a buscar un altre camí.

read more »

21/04/2009

D'excursió al Menfis

Aquest dissabte baixem al Menfis. Sí, sí, anem-hi. Va, jo també. Aquesta vegada o mai. M’hi apunto: sortiré amb sabates.

Havíem de ser molts. Cervesa en mà, tothom s’allistava: era el dia de tornar al Menfis.

A l’hora de la veritat, en el moment d’agafar el carrer Barcelona i no parar de baixar fins arribar al Xocolat, vam fer recompte i… érem quatre. Els quatre mosqueters? Els quatre magnífics? Els reis de la pista? Els quatre retrassats? 4 vells.

Això ens van dir. Sortint de la General per iniciar la llarga marxa, dos jovenets se’ns van mirar com si patíssim d’algun mal i, qüestionant la nostra determinació, van dir-nos: però si sou vells.

read more »

16/02/2009

Les princeses de TV3

L’altre dia, tot dinant, aixeco el cap per mirar la tele i topo amb una preciositat que no esperava veure. Estaven fent el Tvist i la presentadora no era la de sempre (la Mari Pau Huguet, al bar coneguda com a Mari Clau Polvet). Allà, entremig dels fideus, se’m va aparèixer una noia rossa i riallera. Es diu Elisabet Carnicé. En descobrir-la, el meu primer pensament fou: “collons, quina euga!”.

Embriagat de tanta bellesa, precipitadament vaig dir-me: potser és la tia més bona de la història de TV3.

O potser no. No hauríem de menysprear noies/dones com la Ruth Jiménez, la Júlia de Poblenou, la Màbel del Club, la Beth, l’Eva Cargol, la Bibiana Ballbé, l’australiana de Ventdelplà o la gran senyora de la història de la tele catalana: la Montse Guallar, especialment esplèndida en aquell capítol de la Memòria dels Cargols on era “la rossellona”.

Garlar de les ties bones de la història de TV3… És veritat. Teniu raó. Això no serveix per a res. De fet, com tantes altres coses que fem cada dia. Per tant, no tingueu vergonya: confesseu les vostres dèries. Compartim obsessions i frustracions.

Sergi

18/01/2009

Granger busca esposa

farmerQuè s’ha de mirar els dilluns a la tele? El Ventdelplà? Noooo! Poseu la Cuatro per veure Granjero busca esposa, un programa inspirat  clarament en els escrits A l’atac! d’aquest bloc.

Granjero busca esposa és l’adaptació del format d’exit internacional The farmer wants a wife. El programa donarà l’oportunitat a sis homes de pagès de trobar l’amor entre un grup de dones que estan disposades a canviar de vida. Nides, Tito, Carlos, David, Guillamet i Aitor poden ser els afortunats.

Extracte de la web del programa:

“Hombre de campo, trabajador y bien acomodado, busca chica urbana, valiente y atrevida, para aventura en la granja y lo que surja.”

Xavi Sergi