Archive for ‘Athanagia 2000’

26/07/2008

Athanagia 2004. Prince of Persia

Com salvar una princesa en una hora? Amb aquest simple argument comença un joc de plataformes d’aparença inofensiva que ocultava certs aspectes gores. El nostre personatge és l’amant d’una princesa persa que com a via ràpida per accedir al poder també és ambicionada per un malvat visir (un primer ministre escollit a dit pel sultà dèspota de torn). Aquest tanca el bo als calabossos de palau i dóna una hora a la noia perquè decideixi casar-se amb ell o morir. Per complir els tòpics ja li podria deixar 1000 i una nits per rumiar-s’ho mentre ella troba un llàntia, la frega i en surt un geni per demanar-li el desig de salvar-los. Però la cosa no anirà d’això. El joc és de l’any 1989 i va ser el pioner en la tecnologia d’enganxar tot de ventoses a un individu per capturar-ne els moviments per després traslladar-los al monitor. Podeu descarregar-vos-el aquí.

read more »

18/07/2008

Athanagia 2003. Maniac Mansion

Un meteorit intel·ligent i radioactiu cau al jardí de la mansió d’un brillant científic sonat i s’apodera de la seva ment, li fa segrestar una animadora i l’amenaça de xuclar-li el cervell. El xicot de l’animadora i la seva colla intentaran rescatar-la.

Això és l’argument d’una pel·lícula de sèrie B, tirant cap a la Z? No! És el primer joc dintre del gènere d’aventures gràfiques. El Maniac Mansion és el pioner del seu gènere i va sortir l’any 1987, però al nostre país va arribar una mica més tard i en castellà. Alguns trets que el fan diferent de la majoria d’aventures gràfiques són l’obligació d’haver d’escollir personatges amb habilitats diferents. Això implica que el joc té diferents “finals feliços” depenent de les accions decidim/podem fer. Una altra característica és la possibilitat que mori algun dels nostres personatges incloent-hi el protagonista, però continua essent possible acabar-se el joc amb un “final menys feliç”. Si no anem amb compte podem provocar una explosió atòmica que destruirà la mansió i aniquilarà a tothom, bons i dolents. És la manera més fàcil d’acabar el joc, però d’una manera una mica dràstica.

read more »

06/07/2008

Athanagia 2002. Street Fighter II

Avui em posaré violent i la cosa anirà d’òsties. El Street Fighter II és de l’any 1992 i no és el primer lloc de lluita que es va crear ni potser el millor, però indubtablement és el que va fer un salt qualitatiu més gran, va tenir més adeptes, va popularitzar-los i va contribuir a engrandir el debat sobre la violència als mitjans afegint-hi els videojocs. Curiosament va ser la segona part d’una saga en que la primera va passar sense pena ni glòria.

Com a mínim s’hi podia jugar en les màquines recreatives que valien 5 duros el crèdit i després també a la Super Nintendo. Molta gent se la va comprar exclusivament per aquest joc. Calia un comandament amb 6 botons a part del cursor per fer cops de puny i cosses fluixos i ràpids, mitjans, o forts i lents. Per fer atacs especials calien unes combinacions capaces de desllorigar algun canell encarcarat. Anar competint contra l’ordinador fins acabar-se el joc tenia força gràcia, i fins i tot eren còmics els combats de sumar extrapoints on el contrincant era un cotxe indefens i nosaltres ens limitaven (com un vàndal qualsevol) a rebentar-li tots els retrovisors, vidres, portes i motor. Però el punt més fort eren les batalles entre dos jugadors humans i els “piques” personals que es podien crear, especialment si els dos tenien més o menys el mateix nivell. Molt mal vist prémer la pausa a mitja guitza voladora per estudiar atacs especials al llibret d’instruccions.

read more »

28/06/2008

Athanagia 2001. Pac-Man

Comencem una nova secció que pretén aparèixer regularment. Parlarem d’una indústria que els últims anys està generant més calers i pirateria que el cinema quan semblava impossible: els videojocs. Però no tractarem consoles ni títols actuals, simplement perquè ja no consumeixo aquestes novetats i no sabria que dir-ne a part de que estan molt ben fets i bla bla bla… Malgrat tot, es pot dir que el Sergi ja va fer el primer capítol o pròleg de la secció quan ens explicava les hores invertides al PC Futbol.

Engegarem amb el primer videojoc que recordo haver jugat, el Pac-Man. De fet, poca memòria em queda d’aquell esdeveniment: no sé ni quants anyets tenia ni en quina plataforma vaig jugar-hi, probablement en una màquina recreativa de bar. Posteriorment una consola Nintendo de 8 bits va anar a parar a casa meu per iniciar-me totalment al món de les viciades a l’hora de berenar. Un dels cartutxos era el Pac-Man. Era bastant negat jugant-hi i dubto que arribés a la tercera pantalla.

read more »

10/12/2007

PC Futbol

Dies enrere, les converses de bar ens portaren a recordar el paradís i el consol dels futbolerus que hem fracassat estrepitosament en l’objectiu de fer realitat el nostre somni d’infants: ser jugadors del Barça. M’estic referint al PC Futbol.

És veritat que amb el canvi de segle aquest joc ha descarrilat del tren de la història i que ha perdut prestigi i popularitat en comparació als jocs de Play, però la nostra adolescència és PC Futbol i no ho volem oblidar.

Qui em va posar en contacte amb aquest amic tan perillós fou el Sebas. Recordo que, fa 10 o 12 anys, organitzàvem jornades d’estada a Olvan amb un únic i gran objectiu: jugar al PC Futbol fins a rebentar. Hores i més hores fent lligues, competint entre nosaltres -érem uns quants-, comentant l’equip que havíem fet, analitzant fitxatges, planificant la nova temporada, fotent merder i no tenint-ne mai prou. Sobretot jo. Incomprensiblement, arribava un moment que algú proposava de ficar-nos al llit i li fèiem cas. A vegades, ni amb això n’hi havia prou. Recordo algun cop que tots eren al llit i jo encara jugava. No en sabíem més, teníem 15 anys.

read more »