“En aquest poble som mesquinots i malparits, però de tant en tant, molt de tant en tant, alguna cosa ens toca el voraviu del cor i aleshores, quan ens hi posem, no ens reconeix ni la mare que ens va parir. Aprofiteu-ho Cargols, aprofiteu-ho, perquè això… això només passa un cop a la vida”.
“Queda algú aquí dins? No, llevat de la nostra memòria, no hi queda ningú més“.
“Koeman penja la pilota cap al segon pal, salta Bakero, cop de cap de Bakero… Gol, gol, gol, gol, gol… Mare meva que ha sigut gol!”
Un ocell se’n va volant, volant… Sé que si perdo, vosaltres també perdeu / valor, força, concentració: tres coses tinc a la ment / t’has d’enfrontar amb mi, endavant / mira’m els ulls / no et tinc cap por…
Mireu, pell de gallina. Tal com li passava al baró de les valls de Santa Gueraula a tots i cadascun dels capítols de la meravellosa Memòria dels Cargols, jo també tinc atacs de pell de gallina quan torno a veure o escoltar, per enèsima vegada, alguns gols del Barça, emotives escenes de pel·lícula o els meus moments preferits dels Cargols.