Pell de gallina

“En aquest poble som mesquinots i malparits, però de tant en tant, molt de tant en tant, alguna cosa ens toca el voraviu del cor i aleshores, quan ens hi posem, no ens reconeix ni la mare que ens va parir. Aprofiteu-ho Cargols, aprofiteu-ho, perquè això… això només passa un cop a la vida”.

“Queda algú aquí dins? No, llevat de la nostra memòria, no hi queda ningú més“.

“Koeman penja la pilota cap al segon pal, salta Bakero, cop de cap de Bakero… Gol, gol, gol, gol, gol… Mare meva que ha sigut gol!”

Un ocell se’n va volant, volant… Sé que si perdo, vosaltres també perdeu / valor, força, concentració: tres coses tinc a la ment / t’has d’enfrontar amb mi, endavant / mira’m els ulls / no et tinc cap por…

Mireu, pell de gallina. Tal com li passava al baró de les valls de Santa Gueraula a tots i cadascun dels capítols de la meravellosa Memòria dels Cargols, jo també tinc atacs de pell de gallina quan torno a veure o escoltar, per enèsima vegada, alguns gols del Barça, emotives escenes de pel·lícula o els meus moments preferits dels Cargols.

Aquesta ja l'he vist…

Agafes el diari per mirar què fan avui a la tele i… Collons, ja la tornen a fer!?

Estàs fent zapping i et veus obligat a acceptar la tossuda realitat: torna a ser aquella pel·lícula que ja has vist 3, 5 o 11 vegades.

A tots ens ha passat i sovint ho comentem: hi ha moltes pel·lícules que s’han de veure que no hem vist mai i, en canvi, n’hi ha d’altres (bones o no tant) que ens en sabem fragments de memòria.

Forrest Gump, Braveheart, En la línia de foc, El sexto sentido, les de l’Indiana Jones, Algo pasa con Mary, El fugitivo, Robin Hood príncep dels lladres, Airbag, Cadena Perpètua, Casino, Eduardo Manostijeras, Máximo Riesgo, Titanic, Desafío Total, la llista de Schindler, La comunidad, Dràcula, Pulp Fiction, Torrente…

Aquestes són algunes de les pel·lícules que he vist, cadascuna d’elles, moltes vegades. Em sembla que uns quants de vosaltres -gent del bar, gent del bloc- també us heu mirat algunes -o totes, o moltes més i tot- d’aquestes pel·lícules més de tres cops.

Aquesta pel·lícula ja l'he llegit

Tinc una imatge de felicitat: finals dels 80 o principis dels 90, vacances de Nadal, esmorzar mirant una d’aquelles pel·lícules de dibuixos animats del Tintín o l’Astèrix.

En aquells anys d’infància, quan les notícies de la tele o la ràdio parlaven de política internacional, no era estrany escoltar paraules com Kremlin, Dama de Ferro, URSS, Bush (pare), Gorbatxov, Tiananmen, Ieltsin, Reagan, Perestroika, mur de Berlín o Apartheid.

Com sol passar encara ara, sovintejaven les notícies de desgràcies i destrosses esdevingudes a prop o molt lluny, però, passés el que passés, tot plegat no m’afectava gaire. No és que fos un monstre. Era un nen. Tenia coses més importants a fer que pensar en el final de la Guerra Freda o en els negres de Sud-àfrica.

Des de llavors -des d’aquells esmorzars amb el capità Haddock, el Milú, el professor Tornassol, l’Idèfix o el Panoràmix-, no recordo haver llegit gaires llibres convertits en pel·lícula.

Crop circles

Mirant la pel.lícula de M.Night Shyamalan, Senyals (2002), se’m va despertar la curiositat pels Crop circles o cercles a les collites. Al desaparegut i enyorat Klaatu Barada Poblet ja s’havia parlat d’aquesta pel.lícula i director.

Els anomenats crop circles, són cercles que apareixen als camps de cultiu durant la nit, generalment a l’estiu. El més antic està documentat al s.XVII però el fenomen és més conegut a partit de l’any 1976 quan apareixen els primers cercles a Winchester (Regne Unit).  Amb el pas dels anys, cada vegada apareixen més crop circles arreu del món i amb dibuixos més complexes.

Vicky Cristina Barcelona

Oju, no ens confonguéssim. No sóc l’Àngel. Em diuen Sergi.

Avui, i que no serveixi de precedent, parlaré de cinema. Més ben dit, ahir a la nit vaig anar al cine i vull comentar-vos l’excursió. Som-hi.

Ahir dilluns, al cinema Cataluñ/nya de Berga ens van deixar veure la tan esperada Vicky Cristina Barcelona. Com que no tenia res millor a fer, hi vaig anar. I què, com va anar? Bé, és prou distreta.

Aquí acaba la meva crítica de la pel·lícula. No la vull valorar de cap més manera. No estic acostumat a puntuar pelis ni a decidir perquè m’ha agradat o no el film que acabo de veure. Com deia aquell, no provem coses que no sabem fer.

Dit això, però, no poso punt i final a la història. No sóc ni vull ser crític de cinema, però l’hora i mitja que em vaig passar assentat a la butaca em va permetre veure i sentir algunes cosetes que vull deixar apuntades.

Bola de drac, la peli

Ep boladedraquians! Com que sé que per aquest bloc corre molt fan de Bola de Drac sueltu, us aparco el tràiler de la peli:

James Wong dirigeix la pel.lícula que s’estrenarà el 2009. Se centrarà en l’adolescència de Goku, interpretat per Justin Chatwin i en una lluita contra el Satanàs Cor Petit, conegut com a Piccolo en altres llengües.

Xavi Bulma