Archive for ‘Cine’

05/09/2008

Reservoir Dogs. Els colors

A petició d’un dels grangers il·lustres, aquí teniu una transcripció (aproximada) de la mítica escena del repartiment dels colors a l’obra mestra del Sr. Tarantino:

(Joe esta repassant el pla de l’atracament amb els nois. Tots estan asseguts, excepte en Joe, que el trobem situat com un professor, amb una pissarra.)

JOE
Ja sé que us agrada explicar acudits, riure i fer brometes, eh? Exactament com a un grup de col·legiales. Us explicaré un acudit: “Cinc tius estan asseguts en una cel·la a Sant Quintin, preguntant-se com han arribat allà. Què vem fer malament? Què és el que no havíem d’haver fet? Què és el que no vem fer? És culpa teva, meva, seva? Tot aquest rotllo. Per fi, a un se li acut una idea. Un moment, mentre planejàvem el cop, no vem fer més que fer l’idiota explicant acudits”. L’agafeu? No tinc intenció de renyar-vos. Quan acabem la feina, que segur que sortirà bé, podem anar a Hawaii i us asseguro que jo també riuré, ja veureu com canvio allà, però ara a lo nostre.

read more »

04/07/2008

I’m fucking Matt Damon

La secció d’aquesta setmana no té gaire res a veure amb el cine, no parlarem de pel·lícules ni directors ni gèneres ni res que pugui ser o semblar una mica seriós. Fa calor, ja som en ple estiu i les neurones no estan per reflexionar gaire (a no ser que parlem del draft clar), així que millor posar alguna cosa lleugereta per entretenir al personal.

La única connexió amb el món del cinema dels dos vídeos que hi ha penjats una mica més avall és que estan protagonitzats per algunes estrelles de Hollywood. Com ja haureu pogut deduir pel títol de l’entrada el protagonista principal és Matt Damon (El Caso Bourne, Infiltrados,…). En el primer vídeo podem veure a la humorista americana Sarah Silverman confessant-li a la seva parella, Jimmy Kimmell (presentador d’un late night show molt popular als EUA), que s’està passant per la pedra al senyor Matt Damon, i en el segon, veurem la resposta d’ell.

read more »

20/06/2008

1968, l’any d’inflexió a la ciència ficció

A la dècada dels 60 ja feia molts anys que s’havien posat les bases de la ciència ficció, els seus inicis els trobem amb el francès Georges Méliès i el seu Viatge a la Lluna (Le Voyage dans la Lune, 1902) o la Metropolis (Metropolis, 1927) de l’alemany Fritz lang, una pel·lícula visualment impressionant que ha esdevingut una de les més influents de la història del gènere. De bon principi, aquest era un gènere amb la única missió d’entretenir a l’espectador, passar una estoneta entretinguda i au, cap a casa, però ja a partir de finals de la II Guerra Mundial aquesta tendència comença a canviar. Els directors comencen a utilitzar la ciència ficció com a vehicle per fer metàfores sobre la societat, com per exemple Ultimàtum a la terra (Robert Wise, 1951) on hi podem trobar un missatge pacifista. Al Japó, i arrel del desastre d’Hiroshima, neix un subgènere anomenat Kaigu-eiga (pel·lícules de monstres gegants) amb títols com Godzilla (Hishirô Honda, 1954), una metàfora força interessant sobre els efectes de la bomba atòmica. Els efectes de la II Guerra Mundial o conflictes internacionals com la Guerra Freda passen a tenir un paper molt destacat en les trames de les pel·lícules de ciència ficció.

read more »

14/06/2008

Escenes memorables (part I)

Com que sembla que la meva neurona no està gaire inspirada aquesta setmana (no vol dir que en les altres ho estigués) farem bona la frase de que una imatge val més que mil paraules. Al llarg de la història del cine hi ha hagut moltes pel·lícules que han deixat per a la posteritat alguns moments o frases memorables, que gairebé podríem dir que han passat a formar part de l’imaginari col·lectiu. Qui no sap, per exemple, de quina peli estem parlant si diem la frase torna-la a tocar Sam o jo sóc el teu pare. Són moments, pinzellades de cine que, ja sigui per la seva posada en escena o el contingut dels seus diàlegs, queden a la memòria de l’espectador.

read more »

06/06/2008

M.Night Shyamalan

Segurament, la majoria de vosaltres ja sabeu qui és aquest director al que li dedicarem el Klaatu barada poblet de la setmana, però pels que no el coneixeu anem a fer una petita introducció en forma de presentació. I diu així: Manoj Nelliattu Shyamalan (aquest és el seu nom de veritat) va néixer a la India l’any 1970, i ja de ben jove (amb només 8 anys ja va començar a rodar petites pel·lícules domèstiques) va començar a mostrar interès en el món cinematogràfic i va dirigir tots els seus esforços en aquesta direcció. Agafant com a referència a directors com Spielberg o Hitchcock, i després d’una evolució espectacular, amb només 22 anys va estrenar la seva primera obra com a director i guionista, Praying with anger (1992), un film amb molts tocs autobiogràfics que li va portar el reconeixement de la crítica amb el premi a la millor opera prima de l’any de l’Institut de Cine de Los Angeles.

read more »

30/05/2008

Petites joies del cine europeu

Després d’una setmana de parada obligada (o us penseu que les meves neurones funcionaven per Patum?) torna la secció cinèfila del bloc. Aquesta setmana parlarem una mica sobre tres pel·lícules que ha donat el cine europeu en els últims anys i que, si no les coneixeu ja, són molt recomanables i segur que no us deceben.

M’ha costat molt decidir-me per tres pel·lícules, i segur que hi haurà debat (si més no estaria bé) de perquè en poso una o perquè no he posat l’altra, però en aquest moment aquestes són les que m’han semblat més accessibles per als que no estan habituats al ritme del cine europeu (normalment, força més lent que l’americà). Ja tindrem temps més endavant de parlar dels Godard, Truffaut, Pasolini i companyia, que tot i ser molt bons, costen força de digerir.

read more »