Bloc de La Granja
Dissabte 15 de setembre de 2012 se celebra una nova Marató Esportiva en homenatge a Josep M. Isanta. És la vuitena edició. Gairebé 60 equips de volei, bàsquet i futbol sala seran els que més participants concentraran al pati de l’escola Santa Eulàlia de Berga. Les activitats comencen amb la cursa popular a les 9 del matí.
Els horaris de tots els partits:
Bon dia a tot lo món, menos a los de Manlleu, Centelles, Berga i Tagamanent (pobles acusats de botiflers), deien els catalans de fa uns 200 anys. I a los d’Olvan, deuen haver pensat uns quants osonencs durant aquests últims mesos. Finalment s’han sortit amb la seva –no ens hauran de suportar més-, però nosaltres també. Tots contents? Els tres equips que han baixat de categoria no gaire, suposo. Teníem reservada la nostra plaça des de la tardor passada, però vam canviar d’opinió per Nadal. Vam fer números i vam veure que només necessitàvem 30 punts.
Els cinc miserables puntets dels 14 primers partits més aquests trenta podien ser la salvació. Venint de la Garriga o de Sant Feliu de Codines -amb el sac ben carregat- o després de veure com el Tona B o el Calldetenes s’emportaven els punts del Patatal, trenta eren masses. Una xifra inimaginable. Però els vam fer. Ni un menys ni un més. A lo Romário. La solitària victòria, els dos empats i les onze derrotes (14 gols a favor i 43 en contra, una puta banda) del setembre-desembre del 2011 es van convertir, amb el canvi d’any, en uns números bastant més presentables: 8 triomfs, 6 empats i 6 derrotes amb l’alegria golejadora de sempre: 31 gols a favor i 30 en contra amb 30 anys a l’esquena i amb l’amenaça dels 31 a tocar. És molt difícil no parlar de miracle.
El dia que els mòbils incorporin l’aplicació màquina del temps, tan distret serà anar enrere com endavant. Si els nazis haguessin pogut fer servir la joguina als anys 1939, 1940, 1941 o 1942 -quan Hitler era l’amo d’Europa i semblava claríssim que el Tercer Reich duraria mil anys o més-, i haguessin viatjat fins al 2012 per treure el cap al seu espai vital (allà on abans hi havia hagut subhumans com els polonesos, els ucraïnesos, els russos o els jueus), haurien observat amb horror que tornaven a ser estrangers en una terra que havien conquerit el setembre de 1939 (Polònia) i a partir del juny de 1941, quan tres milions de soldats de la Wehrmacht es posaren en marxa per ocupar la Unió Soviètica.
Un dia sense futbol és un dia perdut, deia. Per això no es deixava eliminar mai: tres finals de la Copa d’Europa i una del Mundial des del banquillu; ordenant i despejant, un pilot de títols de lliga i tercer de la Copa del Món del 54 defensant, amb ungles i tacs, els colors del seu país. Tot ha valgut la pena i no em penedeixo de res, digué abans de marxar. Si realment les seves paraules eren sinceres, no se m’acut una sentència més favorable pel dia de l’autojudici final.
El primer any que vam jugar a Osona ens vam fotre els torrons vestits de líders. Cinc anys després, l’últim partit abans de Nadal va ser bastant més trist: mentre el Barça es menjava el Santos a la final del Mundialet, uns quants de nosaltres pasturàvem per Caldes de Montbui mastegant una nova derrota. Quina tardor, senyors: 11 desastres, 2 empats i una miserable victòria. Més bé vam començar la temporada 2006-2007, la primera de l’Olvan a Segona Regional.
No fa gaire, el 23 d’octubre, el Manchester City va guanyar 1 a 6 a Old Trafford. El pitjor dia de la història del teatre dels somnis, va dir l’entrenador local. Em sembla que no té gaire bona memòria, sir Alex Ferguson: els seus darrers dies com a jugador (en un minúscul equip escocès, l’Ayr United) també foren els últims partits de Denis Law; llegenda de Manchester, única Pilota d’Or escocesa (1964), integrant de la Santíssima Trinitat (Best, Charlton i the King Law), botxí d’Espanya i culpable que un dels jugadors més elegants i brillants del món del futbol (el gran Dennis Bergkamp) es digui com es diu. No sabeu què va passar a l’última jornada de la Lliga anglesa 73-74? Doncs haureu de llegir fins al final. Només una pista: va ser més gravíssim que el tamudassu.
Ràdio Berga Regió 7 Ajuntament de Berga
Som macus 