Per fer veure que són molt del Barça, els embaucadors no acostumen a regalar gaires elogis als jugadors del Madrid. Fent gala d’un populisme garruloide, dels cracks del Madrid només en saben destacar els aspectes polèmics, no el fet indiscutible: que són molt bons. Sigueu una mica objectius, collons: quan l’àrbit s’equivoca se li diu fill de puta, si afavoreix al Madrid encara cal carregar més fort, però quan un futbolista és bo i ho fa bé no cal amagar-ho. S’explica i ja està.
Ara que el Guti ha dit adéu, han tornat a fer lo de sempre: menysprear-lo. L’eterna promesa, el que no ha fet mai res, sempre suplent, algun detall de tant en tant i ja està, l’immadur… Calleu. El Guti és boníssim. No ha sigut mai titular indiscutible, però ha jugat molts partits, col·lecciona assistències de mestre, ha liderat diferents remuntades d’aquelles que només el Madrid sap fer, la seva esquerra és de seda i té molt més gol que el Xavi i l’Iniesta junts.
Els nens tornen al cole i al bloc de La Granja estrenem nova temporada. Fem el salt endavant més important dels últims anys que s”hagi vist mai en un bloc de bar. La programació s’amplia i els col.laboradors també.
Destaca la tan promesa aparició del Kiku parlant sobre videoclips. Tants mesos parlant-ne a la barra del bar i finalment arriba la seva secció. El Sergi ens continuarà parlant d’efemèrides, de llibres, d’històries de les colònies, del Sostres i de la secció estrella A l’atac!El Xavi anirà parlant del què pugui.I el retorn esperat de dos antics col.laboradors del bloc. L’Àngel Poblet torna amb les seves Barraques i la secció de cine i el Parce continuarà parlant de videojocs a Athanagia 2000. No es descarten les aportacions d’altres col.laboradors. Es cobra molt bé, animeu-vos. Tots aquests continguts, combinats amb les anàlisis estadístiques del Mindundi i les porres i altres dades interessants del Senyor de les porres, fan que la programació del bloc de La Granja sigui una mica més maca i faci més gràcia que mai.
Companys barcelonistes, abans de començar, donem-nos l’enhorabona: hem fitxat un crack, un d’aquells jugadors que justifiquen el preu d’una entrada. Zlatan Ibrahimovic, un davanter centre suèc de 1,92m d’alçada, amb unes habilitats tècniques impròpies d’un jugador d’aquestes característiques.
Ens trobem davant d’un davanter centre “total”, del (fins al moment) més digne successor del gran Marco Van Basten. Zlatan, va fer les seves primeres passes com a futbolista a les files del Malmö suèc, on ja va despertar l’interès d’Arsene Wenger que el va intentar fitxar per l’Arsenal l’any 2000. Però no va ser fins l’any 2001 quan l’Ajax es va endur el gat a l’aigua i es va fer amb els serveis de la jove promesa del futbol suèc. A les files de l’equip holandès, Ibrahimovic va començar a despuntar com un dels grans jugadors del moment (amb algun que altre gol estratosfèric) i després de 3 temporades de passejar-se per la Eredivisie, va decidir fer el salt al Calcio de la mà de la Juventus (amb la qual va guanyar 2 lligues, les dues que va jugar al club), però el descens adiministratiu del club turinès va provocar la seva sortida cap a l’Inter de Milà on ha esdevingut sense cap mena de dubte un dels jugadors referència del futbol mundial.
Al llarg de la seva carrera, ha marcat un total de 154 barraques en 336 partits, i ha guanyat ja uns quants titols indviduals (millor jugador del calcio un parell d’anys, i màxim golejador aquesta temporada) i d’equip (lliga holandesa i italiana entre altres).
En les moltes tertulies futbolístiques que tenim al bar, l’Ibrahimovic sempre ha sortit com un dels jugadors de referència, dels més valorats en la seva posició, tot i que sempre ha quedat el dubte del seu caràcter (esta tant o més boig que l’Eto’o). Però fins que no arribi un episodi com el de Vilafranca, el meu consell és que gaudim d’aquest tros de jugador. Messi, Ibrahimovic, Henry, Iniesta….Cristiano Ronaldo? Que vagin venint, sembla que ens divertirem.
Aquí us deixo unes quantes barraques i jugades del mag suèc:
Amb el permís de l’Àngel, m’avanço per publicar unes quantes barraques del nou jugador del Barça: Zlatan Ibrahimovic. El FC Barcelona encara no ho ha anunciat però l’Sport sí.
El Dr. Barraques Àngel ja ho completarà amb més informacions imprescindibles: els equips on es va formar, els ídols d’infància i aquestes coses.
Ara feia temps que no teniem una nova edició de Barraques, però crec que la ocasió s’ho mereix, per fi tenim aquí el primer fitxatge de la temporada del nostru estimat club, “Maxwell Scherrer Cabelino Andrade”, Maxwell pels amics. Com que el company no és el més conegut del món, us presentaré aquí algunes de les seves credencials, som-hi.
Maxwell és un lateral esquerrà brasiler de 27 anys, molt ofensiu, que va començar la seva carrera esportiva al Cruzeiro. A l’any 2001 va fer el salt a Europa per jugar amb la samarreta de l’Ajax durant cinc temporades, en les quals va marcar 9 barraques i va ser escollit millor jugador de la Eredivisie l’any 2004 (cosa que per un lateral no esta gens malament). Les seves bones actuacions (i la mania de l’Inter de fitxar qualsevol cosa que destaqui una mica) el va portar al Calcio l’any 2006, on s’ha passat les tres últimes temporades jugant a l’Inter amb un bonic palmarès de tres lligues.
A veure, és evident que no hem fitxat al millor jugador del món mundial, però crec que s’han fet les coses ben fetes. Pel que l’he vist jugar (sobretot a l’etapa Ajax) no té res d’envejar al tal Filipe, fins i tot m’atreviria a dir que és força més tècnic (cosa que el converteix en un virtuós de la pilota al costat de l’Abidal), i a sobre n’hem acabat pagant menys de la meitat del que demanava el Lendoiro. Ja veurem si surt bé o malament, però pel preu que s’ha pagat val la pena intentar-ho.
Aquí us deixo amb algunes mostres de la seva classe:
Fa uns dies, un dels habituals del bloc, em va demanar si podia posar algun vídeo per recordar jugades i barraques de Andrei Kanchelskis, un dels grans del Manchester United de principis dels 90 juntament amb jugadors com Cantona, Giggs o Roy Keane. Doncs bé, aquí el tenim.
Considerat com un dels millors extrems drets en el seu moment, Kanchelskis va jugar en clubs com el Dinamo de Kiev (on va debutar l’any 1988), el M.United, l’Everton o la Fiorentina. Dels títols aconseguits, cal destacar un parell de lligues angleses amb els red devils i dues lligues escoceses amb el Glasgow Rangers, els anys 1999 i 2000.
Tot i que m’hagués agradat penjar imatges de la seva etapa a Manchester, el millor vídeo que he trobat correspon a l’època de l’Everton, on va fer 20 barraques en 52 partits. Enjoy!